Tercera?, via?

En Duran ha dit en més d'una ocasió que "la tercera via està més viva que mai".

Crec que els autoanomentas partidaris de les terceres vies s'aprofiten massa d'aquesta expressió i així s'estalvien el tràngol de dir les coses pel seu nom.

Què vol dir tercera via? Com és?

Si hi ha tercera via, deu voler dir que hi ha la primera via i la segona via, oi? Quina és la primera via? I quina és la segona via? En què es diferencia la tercera via de la primera? I de la segona via? Realment són diferents i hi ha tantes vies?

Mirin senyors, deixin estar els jeroglífics i els eufemismes i parlin clar, si s'atreveixen. Catalunya pot ser lliure o pot no ser-ho. I ser lliure només pot ser d'una manera: sent-ho. I avui els països lliures s'autoanomenen independents. I els que no són lliure, no.

Vostès mateixos triïn: llibertat o no. S'hi atreveixen? Ànims, els esperem.

Aquewt Senyor...

Ho sabrem mai?
Quina part hi té en la "filtració"?... Amb quina intenció...? Qui ho sap abans dels afectats?
"Incòmode, en desacord, si no hi ha encaix: me'n vaig" ,,, i tanmateix portaveu? De qui sinó d'ell mateix?

 Continua amb les seves formes de cacic de més de 23 anys a Unió, eventualment preparant successor?
Preparant, no unes primàries... (!?) continuant de cacic d'Unió, ja no federada amb CDC, adversària/i de CDC en les eleccions vinents?
I  per això li va bé la publicitat que dóna el seu paper actual al Congrés dels diputats... és per això que vol continuar? S'ha fet enrere perquè ha vist perillar aquest paper?
Quan ha vingut a dir "Això que m'ho digui el President", li faltava allò de:"que m'ho digui a la cara?

El seu "estar d'acord amb la consulta", només contempla el NO a la primera pregunta?
Si contempla Estat, amb quines renúncies en tant que estat?
I el seu partit només anirà fent sempre un "Si buana"?, democràtic?

Quins beneficis li ha reportat ser President d'una comissió bilateral, de la que se'ns diu que en dos anys no s'ha reunit?
A les espanyes, han practicat allò de "A burro muerto cebada al rabo"? Què deuen pensar ara amb el "Donde dije Digo digo Diego"?

I  certament, CDC s'ha de fer respectar. La qual cosa comença no tant per discussions de pati d'escola sinó per preguntar a aquest senyor; i doncs què et passa? (Cas que vulgui millorar com a bon company). A lo millor contesta com persona humana i no només amb el revestiment polític serpentí que ha triat.

La comoditat de Duran

En Duran i Lleida ens confessa a la seva carta setmanal que no se sent còmode amb l'abstenció de CiU al Congrés de diputats espanyol, en la votació per la llei d'abdicació del rei d'Espanya. Diu "Us he de confessar que no m'acabo de sentir còmode amb l’abstenció, però, compte amb els titulars simplificadors: tampoc m'hauria trobat còmode votant sí, i encara menys optant pel no."

Confessa que no se sent còmode ni votant sí, ni votant no ni amb l'abstenció. Dons mira per on, jo tampoc, coincidim!

Sap senyor Duran quan ens sentirem còmodes, vostè i jo i la majoria de catalans? Doncs quan no votem aquestes lleis, quan no hi siguem al Congrés espanyol, quan siguem un país independent i votem "les nostres lleis".

Creguim, senyor Duran. És així. Encara que no ho acabi de veure així, faci'm cas. Com s'ha de fer cas als metges, encara que no ens agradi la medicina que ens donen.

Ja veurà com em dóna la raó.

Ai, ai! CiU votarà...!...

Hi ha un Secretari General a CiU, es diu Duran. HI ha un President, es diu Artur Mas. Sr. Mas és hora d'actuar "com un rei" a propòsit del Sr. Felipe, que a les espanyes el bipartidisme vol fer Rei. Miri, que s'ho facin.
 
Si votem a favor, ens hi posem de peus a la galleda, (d'on volem sortir!). Si ens abstenim, voldrà dir que no ens importa el que facin a les Espanyes, o que ja ens està bé el que facin però no ens hi posem...
Per a mi que el millor seria a partir d'ara no fer presència al Congrés, que se n'ha rifat de nosaltres i de les nostres democràtiques peticions. Qualsevol gest de no participació seria el més eloqüent i adequat.

Si donen un vot positiu, esquinçaran la unitat del catalanisme que no vol votar a favor, quedaran com uns traïdors! En el nostre moment actual crearan l'ambivalència, l'ambigüitat, o "allò de la puta i la ramoneta", o que aposten per terceres vies reials, o que encara confien infantilment en l'Anti-Trueta, o que estan per aquesta antigalla del monarquisme, a més fruit a les espanyes d'una frivolitat dictatorial.

Des de la barraca

(El títol és per expressar que els que no cobrem en època de crisi, 0,96 € per segon, com en Messi..., doncs deu ser això)
Bé, de tota manera volem fer per Catalunya cosetes, i som molts més que el club, vet aquí unes cosetes:

-No crec que els catalans hàgim d'estar pendents del partit que guanyi a les Espanyes. Cap condicionant per fer la nostra, per independitzar-nos. Ni federar-se ni serrellets. Ja en parlarem un cop Independents del tracte mutu.

-El fet que a Catalunya hi hagi procedències prou diverses, no anul·la la nació, és a dir: L'experiència humana i viva d'un poble que té les seves creences, mitologies, costums, parla i formes de vida. Ens agradaria que prengués nota aquell que presumeix d'independentista-catalanista-no nacionalista, o que parli de co-oficialitats, (gestió absurda, hi ha d'altres maneres), sense fer referència a la superior importància de la llengua pròpia, (identitat).

-Hi ha un vídeo que s'ha equivocat amb el personatge "ara si"-"ara no": Aquest personatge és "Ara no"-"ara tampoc". Enreda-mones, filibuster, caga-confusions del personal a la seva confederació.

-Europa: Els països que no hi som o no hi serem en vincles actuals, no deixarem de dir-nos Europeus. Tal com d'altres que hi són en el mapa, i no participen ni hi són, en tots o en cap dels tractats actuals. Una cosa és la família i altre el vincle concret i material que s'hi visqui.

Apa i més cosetes un altre dia

ENS HI JUGUEM MOLT

Ja sabem sense cap dubte -si és que n'hi havia algun- què és el que pensa i podem esperar d'en Duran i Lleida. En diferents i reiterades declaracions queda clar el seu posicionament totalment contrari a la independència de Catalunya. Per desgràcia es confirmen totes les impressions que des de fa molts anys hem tingut molts de nosaltres sobre ell. També confirma com de malament ho va fer CDC -sobre tot en Pujol- en no haver aconseguit la fusió amb Unió quan podien fer-ho, per exemple quan tenien majoria absoluta -en tres legislatures seguides!-. Ara han creat un monstre amb un grapat de diputats que, segons com, ens poden fer la punyeta i de quina manera. Mentre hi sigui en Duran el país suportara unes conseqúéncies altament funestes per a CIU i per a Catalunya. i en uns moments en què seria necessari anar en la mateixa direcció i no en terceres o ves a saber en quantes vies. Ens hi juguem molt.

GUIA DE VOT PER ALS PARTIDARIS DE TERCERES VIES

Tots hem pogut sentir darrerament algunes veus que demanen que la consulta del 2014 hauria d’incloure una “tercera via”. En Josep M. Pelegrí demanava que la pregunta garantís la “pluralitat” dels partits. En Josep A. Duran no es cansa d’insistir que com que Unió “no és independentista” vol que la pregunta inclogui una tercera via. En Joan Herrera també ha comentat en ocasions que la pregunta hauria de tenir més de dues opcions. I a aquesta tesi també s’hi ha sumat en P. Navarro, sempre i quan la consulta sigui “legal”. Aquestes persones fan unes observacions ben normals i poden crear dubtes en molts catalans. És lògic, no es plantegen cada dia referèndums per la independència.

Davant d’aquesta demanda d’una tercera via els responc amb una obvietat: per què 3 i no 4 de vies? O 5? Quantes vies calen en un referèndum o consulta?

Provaré de respondre’ls. Quan quasi 2 milions de persones es manifesten l’11 de setembre del 2012, i quasi 2 milions de persones surten al carren i formen una cadena humana que travessa el país de sud a nord i el crit unànim és de demanar la independència, la pregunta de la consulta és si el poble vol la independència o no. Dues opcions. Per garantir la “pluralitat dels partits” com demanava en Pelegrí hi ha un altre tipus de consulta democràtica: són les eleccions. I d’eleccions n’hi continuarà havent, tant si som independents com sinó ho som.

Per mirar d’aclarir-ho del tot posaré uns exemples amb el propòsit que serveixin de guia de vot per als partidaris de terceres vies en aquest referèndum o consulta:

1-      Tots aquells partidaris de la independència han de votar SÍ

2-      Tots aquells que siguin contraris a la independència han de votar NO

3-      Aquells que vulguin que Espanya es constitueixi en un estat federal i que Catalunya continuï dins d’aquest estat han de votar NO. Aquest és el primer pas. Després també haurien d’aconseguir reformar la constitució espanyola

4-      Qui vulgui que Catalunya formi una confederació dintre o amb Espanya, té dues opcions, segons com ho plantegen ara alguns d’ells;

a.       Qui vulgui que Catalunya negociï d’igual a igual amb Espanya aquesta futura confederació ha de votar SÍ. I un cop independents començar aquesta negociació

b.      En canvi els qui vulguin que l’estat espanyol es “transformi” en una confederació han de votar NO. Aquests han de saber, però, que aquesta transformació seria un cas únic i nou per al qual haurien d’aconseguir també de reformar la constitució espanyola.. i establir un mecanisme, com dic, nou, si no políticament inviable

5-      Els qui vulguin continuar dins l’estat espanyol però amb més autonomia o més autogovern han de votar NO

6-      Tots aquells que voldrien la independència però només si s’esgoten les possibilitats d’un millor finançament, d’un diàleg per millorar l’autogovern i el reconeixement de Catalunya, han de votar SÍ. Aquestes possibilitats que esmenten fa temps que s’han esgotat

7-      I, evidentment, qui no vulgui votar ni SÍ ni NO pot abstenir-se o votar en blanc

Potser encara es poden afegir exemples que orientin als electors en la seva tria en el referèndum. Convido a tothom a completar la llista, per tal de fer fora tots els dubtes.

D’aquesta manera confio que aquesta petita guia de vot aclareixi la qüestió i no quedi ja cap dubte que la pregunta del proper referèndum o consulta ha de ser si volem que Catalunya sigui un estat independent: SÍ o NO.

Podeu llegir-lo també a:
 - Diari Gran del Sobiranisme
 - e-notícies

Oh...! Hem sabut aquest matí on es troba el SENY i la MODERACIÓ !

Escoltava les notícies...
I apareix un Senyor, que sembla en té criteri al respecte, dient que en Mas ha perdut el SENY, ...
I que faci cas de'n DURAN ja que el califica de MODERAT.

Senyor. Millo, prohom del seny assenyat, què hem de fer els centenars i centenars de milers de catalans que ja varem perdre el seny abans que el Sr. Mas. Com s'ho feran els de CCOO de Catalunya que aquest mateix dia han aprovat el "dret a decidir" ...
I això va creixent... i tira milles...

I ES DIU DES DEL FARISTOL...

Haurem d'estudiar hermenèutica, dialèctica, perfils d'interpretació de les dites dels polítics ?.

Les compareixences al faristol d'avuí...

L'Oriol Pujol expressant que Esquerra ha vist clar que...
L'Oriol Junqueras dient que treballaran per convençer els de CiU
Vaja que els primers a convencer han estat els de CiU?
Qui s'ho creu? Qui parla des de la realitat? ho tenim clar,oi?

Una opinió prou extesa és que la posició del Sr. Duran ha perjudicat CiU i el seu resultat a les eleccions...
L'Oriol proclama: Mas i Duran, Duran i Mas, son una pinya, sense diferències.
Duran: No soc jo el responsable de que no hi hagi pacte...
Vaja, Duran ja fa molt temps que afirma que no està per l'estat propi, primer fins tenia el famós argument de no voler posar fronteres entre ell i el seu pare de l'Aragó, ara afegint-se a les cíniques i escapistes, que no innocents, tesis de federalismes.
I els congresos d'ambdós partits CDC i UD no diuen pas el mateix, oi?
I ès coneguda la desafecció radical vers Esquerra d'aquest Senyor.
Què haurem d'interpretar de les paraules d'Oriol Pujol, quan afirma que no hi han escletxes entre Mas i Duran, que van a la una...

I les reserves mentals.
En Duran pot dir que no s'oposa de cap manera ni al pacte ni a la consulta.
Però un pacte que no acabi en altra cosa que en cristià: "el pacte nostre de cada dia, dona'ns Senyor eldia d'avuí... així dit amb altres paraules, que ara ja no son democrata-cristians ara es diuen social-cristians...
I la consulta?... però del què i del com i del quan es consulti....un maquiavelisme de baixa estofa, de pati d'escola.

I què hem de pensar d'uns consells nacionals que en lloc de la responsabilitat de ratificar pactes, han vingut, alguns de llunyans llocs de Catalunya en cabat  només per aplaudir abrandades justificacions, perdò discursos, dels pretesos liders de CDC (l'hereu polític?) i UD (caciq de decenis). Mentre un Sr. Junqueres nou vingut s'ha guanyat un liderat en un any, ha renovat el clima del partit i parla clar i sense histerismes, excuses ni dramatismes.

Vet aquí que en dictadura aprernem a llegir "entre linies" i en aquesta "democràcia" les fomes i manerss, les filies i fòbies, la cerca de la diferenciació i del poder, diuen coses amb més exactitud que les paraules.

Democràcia? En greg, el poder del poble. El poble és qui anrà fent-se carrec, exigint i renovant vertaders servidors i representants del poble. Haurem de sortir nosaltresn de nou al carrer. I haurem de ser el poble qui construeixi estructures d'estat, i ens farem càrrec de l'entusiasmenecessari  i de les conviccions i de la joia i l' esperança. Amén.

Ja fa massa que DuraN

Sempre m'he resistit molt a comentar, criticar o censurar certes declaracions provinents d'UDC i molt concretament d'en Duran. I això tant en els meus 20 anys de militància a CDC com en els darrers 2 anys que fa que sóc a SI. Però la darrera tongada de tirades de pedra quintacolumnistes a la teulada del procés sobiranista del poble de Catalunya han acabat d'omplir el got de la meva paciència i del meu sentit del deure. Li hem de fer veure a en Duran que està perjudicant molt al país que diu que defensa i hem de fer que d'UDC en surti el veritable esperit de suport a la llibertat del poble català que hi ha.

En Duran al web d'UDC afirma que "tal vegada no vam encertar la lectura de les expectatives generades després de la manifestació de la darrera Diada", que "quan jo deia que no tothom que hi va anar era per reclamar la independència i algú s’enfadava, potser no anava tan errat" i que "per convocar la consulta tenim quatre anys. Per garantir una gestió eficaç del govern que s’ocupi de la crisi i dels problemes econòmics i socials que ha generat a la gent, no tenim temps per esperar", a més d'afegir com qui no vol la cosa un adjectiu a l'objectiu de la consulta "un és, sens dubte, el de convocar una consulta legal"

Doncs bé, senyor Duran:

- parla que no tohom a la manifestació hi anava per reclamar la independència. No parla que no tothom que NO va anar a la manifestació estava en contra de la independència. Jo sé de molta que gent que no hi va anar i estan a favor de la independència. Vagi corregint els seus números, senyor Duran

- dir que per fer la consulta hi ha 4 anys però que per ocupar-se de la crisi no tenim temps per esperar és simplista, demagògic i esbiaixat. A més contradiu les afirmacions del mateix president Mas (i de tot el sobiranisme) que afirma que una cosa no es pot deslligar de l'altra. Amb les misèries que gestiona la Generalitat, senyor Duran, no es pot sortir de la crisi

- afegir l'adjectiu de "legal" a la consulta, quan des del president Mas fins al darrer independentista quan s'hi refereixen parlen de fer un referèndum sí o sí perquè hi ha moltes legalitats i legitimitats més enllà de la primera "legalitat" que hom pot pensar, és lleig

- i finalment, tot aplicant la regla de tres que ell mateix aplica no sé quina legitimitat té en Duran a ser interpretat el que diu com a opinió d'UDC: no tothom d'UDC comparteix aquests torpedes a la línia de flotació de la llibertat de Catalunya

La meva opinió és que tot això que dic, el senyor Duran ho sap. No és ruc, crec que és força llest. No tinc del tot clar què el motiva a actuar així. Tant se val. Entre tots hem de desemmascarar les seves mitges veritats i fer que deixi de posar pals a les rodes del seu propi poble. Estic segur que a la llarga ens ho agrairà.

Conseller en Cap...!?

Un nou acte de fe pels convergents que pensen que l'Artur Mas portarà Catalunya a la Independència: li proposa a Duran i Lleida esdevenir Conseller en Cap. (Prenguin nota en especial els convergents gironins, que en el seu Congrés van acordar obtenir estat propi i dissoldre la Federació CiU).

Afirmacions del Sr. Duran, (el Sr. que, en la proclamació del Candidat Artur Mas, recomanava als presents que no collisin l'estelada, un dia, per disfressar-se de timbaler del Bruc i dir que som inependentistes):

ABC 29/11/2010: Sobre la independència:"No forma parte de nuestro proyecto. No vamos a hacer nada que divida al país, y someter a un referéndum a la sociedad catalana es tanto como dividirla" .

"...yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa.
Europa Press (09/06/2010)
"Duran i Lleida.... reconoció que, aunque "en Cataluña hay un incremento del sentimiento independentista", él no lo siente, pero lo respeta. 
... declaró que "la gran mayoría de los ciudadanos en Cataluña no opta por la independencia, sino por buscar una fórmula de convivencia"

DURAN

Sr. Duran,

sincerament crec que faria bé d'adonar-se que el que més li convé, no només a Catalunya com és obvi, sinó també a vostè com a polític és que Catalunya sigui independent.

No s'adona que quan vol solucionar els problemes d'Espanya, amb força capacitat per part seva segons la meva opinió i la de molts catalans, els espanyols no volen que vostè, un representant d'un partit nacionalista català, els doni consells i que menystenen propostes seves per aquest sol fet?

I no s'adona que fent això no dedica tota la seva capacitat a solucionar els problemes dels seus compatriotes?

Sr. Duran, obri els ulls si us plau, ajudi'ns a obtenir la independència!!

Les 7 condicions de CiU

Acabo de llegir a la premsa les 7 condicions que CiU, per boca del nostre candidat Duran, posa a en Zapatero per votar la seva investidura.
Estrictament parlant em semblen molt encertades. Ara bé, encara tinc presents les condicions de CiU per votar a favor la Constitució Europea i altres negociacions recents.
No hem d'oblidar qui té la paella pel mànec quan es tracta de governar Espanya. Ho dic perquè, altrament, correm el perill de crear frustració i malaguanyar actius importants de CiU.
Crec que per guanyar credibilitat hauríem de concretar més les condicions. També crec que hauríem de debatre en els òrgans interns dels partits que formen CiU quines condicions posar.
Personalment sóc partidari d'un enfoc més finalista: quines opcions de vot, de president d'Espanya i quines condicions ens acosten més a la nostra plena sobirania, o llibertat o independència?
Confio que ho podrem debatre.