TVC - Caixes catalanes - Twitter - Atacs a la llengua - Debat Electoral - Incivisme a BCN

Tenim el país ben mogut! Potser és casual. Però tenint en compte que res no és casual, tot es redueix a si som capaços de trobar la causalitat. Sovint no som prou llestos ni objectius per copsar la realitat que tenim al davant.

Vull remarcar uns fets dels darrers dies:

- des de l'estat espanyol s'amenaça sibilinament que TV3 haurà de tancar algun canal. Pocs dies després diuen que és un malentès. La típica tàctica de despistar. I sovint ho aconsegueixen. Així van començar al País Valencià i a les Illes. Em fa por que nosaltres badem. No lluitem per TV3! Complim el full de ruta cap a la independència i la resta ja vindrà. Altrament, NO ens en sortirem

- acaben de seure al banc dels acusats alguns exdirectius de Caixa Penedès i diuen que després els seguiran d'altres. La brama general és que foren uns aprofitats i que es mereixen tots els mals. Si mirem l'ofensiva global del darrer govern espanyol veurem que la llei de caixes és només una més de les que està dictant per retallar la nostra migrada autonomia. Vull dir que la seqüència: Madrid aprova Llei de Caixes --> la majoria d'exdirectius de Caixes Catalanes són culpables i ens quedem les seves caixes... --> NO me la crec. Perdoneu però algú ho havia de dir. I algú ja ho va dir... fa almenys 5 anys. Podeu llegir aquest article de n'Alfons López Tena del 2009 on ja va dir que "Res no podrà impedir que els espanyols es quedin les caixes catalanes que els plaguin". Independentment que hi hagi una o mil persones que se n'hagin aprofitat

- el ministre espanyol Jorge Fernández Diaz ens fa arribar una altra mostra ben clara de la seva manca de justícia per la seva persecució totalment parcial i discrecional de determinades opinions a la xarxa twitter i no d'altres molt més greus i repetides. Així, per exemple, si s'insulta o amenaça gent del PP s'inventa una nova norma per perseguir-los i detenir-los, mentre que si s'insulta, s'amenaça i s'ataca als catalans , al Mas o als jueus... deixa els fets impúnement i vergonyosament oblidats, com molt bé recorda en Xevi Xirgu.
Algú pot creure que al senyor ministre se li hagin passat per alt milers i milers de pilades amb insults i amenaces contra catalans i jueus? És evident que no, i que ell té la poca vergonya de voler-nos-ho fer creure. És cosa nostra si ens el creiem

- davant de l'ofensiva contra el català veig avui una bona notícia: una mobilització unitària a les Illes (Assemblea de Docents de les Illes Balears), el Principat (Somescola) i el País Valencià (Escola Valenciana). Enmig de tot això, en Jaume Sastre està en vaga de fam per la llengua i respon a un article publicat a el Mundo per Román Piña en què diu que s'alegraria de la mort d'en Sastre. El ministre Fernández Diaz encara no ha detingut al senyor Piña ni ha tancat el diari El Mundo? Ho veieu? No es pot arreglar. Full de ruta i marxem!

- al debat electoral de TV3 es va posar de manifest l'esquizofrènia política que viu Catalunya: que si dretes-esquerres, que si Espanya-Catalunya. No en sortirem fins que siguem independents. I fins aleshores no podrem ser un país eficient, perquè malgastarem així els nostres esforços. Em va sobtar la petita deslleialtat de l'Ernest Urtasun envers els que van fer el pacte pel dret a decidir. Li va pesar més la ideologia i l'afany de guanyar protagonisme que el bé a llarg termini del país. També que el jove candidat del PSC presumís bàsicament de dues coses: de joventut (crec que encara té molt a aprendre abans que ser un bon diputat) i de ser ells qui no fan retallades (i ho diu amb el primer ministre francès, el socialista Manuel Valls autor de les majors retallades fetes a França, al costat). Els candidats de CiU i d'ERC escalfant motors pel 9N (bàsicament perquè si no som independents ben poc pel país podran fer des de l'Europa dels estats). I els del PP i UPyD, doncs bé, defensant d'Espanya amb mitges veritats i força inexactituds. Ah!, i avui en Xevi Xirgu convida encertadament a reflexionar als nostres polítics i els demana que s'afanyin a fer una llei electoral pròpia. Lamento discrepar una mica sobre la urgència d'aquesta llei. Si la fan, molt bé. Crec impossible que amb els condicionants actuals dels partits catalans pugui fer una bona llei. A part que no poden anar més enllà del marc de la llei espanyola (no es poden canviar circumscripcions, etc...). Volen canviar-ho tot i que els doni el mateix resultat a tots els partits, perquè el seu afany és no perdre escons. Crec molt més efectiu deixar estar la llei, fer el referèndum, eleccions si cal, declaració d'independència i després, com a part del procés constituent fer una llei electoral ben feta  que es pogués aplicar ja a les primeres eleccions del nou estat. No és millor això Xevi?

- i finalment ara surt la notícia que el 40% de les terrasses de bars de Barcelona incompleixen les ordenances. Quina mena de control hi ha en aquesta ciutat? Ja us ho diré: fa tot l'efecte que CAP. Sembla que el nostre alcalde està ben preocupat per fer venir més turistes, més turistes i més turistes, foragitar els veïns que no poden aguantar la pressió. Ja ho vaig dir en un article anterior. O canviem d'estratègia o canviem de model de país i ens convertim en el parc temàtic i d'oci d'Europa.

7/6/2014 Hi afegeixo aquest vincle (subministrat per en Marià, lector del bloc) a un documental que descriu molt bé l'excés de turisme que pateix Barcelona i els efectes negatius que té:  https://www.youtube.com/watch?v=mSAPqGijeiY

Foto: JUANMA RAMOS, ElPuntAvui

RECTA FINAL CAP A LA INDEPENDÈNCIA (20130120)

(valoració personal a 20 de gener del 2013)

Estem a la recta final del procés que ens duu a la independència. La meta la veiem, però encara hi ha obstacles pel camí i no hi hem arribat. És clar que podem caure pel camí i no arribar-hi mai. Però és indubtable que estem a la recta final i que si no badem arribarem a la meta.

Voldria aportar la meva valoració per tal d'ajudar a arribar al final del procés com més aviat i millor possible. Per fer-ho analitzaré l'estat d'alguns dels factors més rellevants en aquest procés actualment.

1. Acord per a la Transició Nacional (CiU-ERC). En l'anomenat Pacte per la Llibertat s'hi estableixen alguns passos previs al de consultar el poble durant el 2014. En aquests moments:

• Llei de Consultes. Com a màxim a finals de gener del 2013 s'ha d'iniciar la seva tramitació parlamentària. De moment no hi ha notícia que s'hagi començat. Ja tenim una llei de consultes i un nova llei nostra que avali fer el referèndum difícilment podrà ser aprovada i no recorreguda des de Madrid. Però bé, si cal fer-ho evident, fem-ho de pressa.
• Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya. El compromís és aprovar-la al primer Ple ordinari de la legislatura. Per anar bé hauria d'afirmar que Catalunya és un subjecte de sobirania, recordar que el que volem és restituir el nostre reconeixement internacional i fer referència a la resta d'estats que formaven la confederació quan fa 300 anys vam patir la derrota militar. Malauradament una aparent manca de maduresa dels nostres polítics fa que perilli l'acord per culpa de voler-hi incloure posicionaments porucs que al capdavall manifesten el desig inconscient de mantenir-se dins de l'Estat Espanyol
• Crear el Consell Català per a la Transició Nacional. No es fixa data. Sobre la seva composició diu que hi ha d'haver personalitats de reconegut prestigi i/o representatives dels diversos àmbits vinculats al procés de la transició nacional, entitats econòmiques, socials i culturals del nostre país, així com de les formacions polítiques favorables al dret de decidir i a la celebració d’una consulta. Ja s'hi està treballant. Les primeres informacions parlaven de tres representants per cada partit parlamentari favorable al dret a decidir i d'un membre d'entitats com l'ANC, l'AMI. Es tractava d'una representació molt insuficient per a la tasca del Consell. Ara he sentit notícies que s'està treballant en els tres àmbits: la part governamental, el consell assessor amb experts en dret jurídic i autodeterminació i el consell de participació amb associacions a favor del dret a decidir. Això ja comença a pintar millor i, a més, s'ajusta a l'acord escrit. Vull ressaltar que l'acord parla d'incloure "formacions polítiques favorables al dret de decidir", i no diu formacions polítiques "parlamentàries". Tenim el cas de SI, que era parlamentària a la passada legislatura i que no hi ha motiu per excloure el seu suport en aquest Consell. Sobre el consell assessor d'experts proposo no oblidar persones com l'Albert Pont, en Xavier Sala i Martin o el mateix Alfons López Tena

2. Assemblea Nacional Catalana (ANC). Sens dubte un dels actors, sinó el principal, que ha accelerat el procés. Segons el Full de Ruta de l'ANC:

• Fase de consolidació. Havia de finalitzar en una gran manifestació l'11 de setembre del 2012. És evident que aquesta fase es va concloure amb un èxit esclatant
• Fase d'obtenció de la majoria social. Aquesta fase ha de culminar amb la celebració, a meitats de 2013 i totes al mateix dia, de consultes “oficials” al màxim nombre possible d’ajuntaments catalans sobre la constitució d’un Estat propi. En trobem en aquesta etapa, tot i que els esdeveniments apunten a una acceleració del procés i potser passar a la fase final directament. En tot cas, en l'assemblea de l'ANC del proper mes de març s'hi ha de debatre l'actualització del present full de ruta. Esperarem doncs que se celebri aquesta assemblea
• Fase final. El President de la Generalitat ha de fer seva, publicar i tramitar, la petició de la majoria de ciutadans del país d’iniciar les converses amb l’Estat espanyol per negociar les condicions de separació dels dos Estats. Si l'estat espanyol s'hi nega el procediment a seguir hauria de ser que el Parlament català haurà de debatre i votar la convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació nacional i, en cas que això no sigui possible el President de la Generalitat haurà de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades, amb la voluntat expressa que el nou Parlament escollit esdevingui constituent. Com ja he dit, en la propera assemblea de l'ANC del mes de març s'hi debatrà l'actualització d'aquest full de ruta, en funció de la situació actual i de com hagi evolucionat aleshores, ja que els fets s'acceleren

3. La Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC), com a eina per dur a terme el procés iniciat per la seva xarxa internacional: EPI (European Partnership for Independence). Acaba de presentar la petició formal a la Comissió Europea per tal que reforci i reconegui explícitament el dret d'autodeterminació dels pobles que la integren. Per dur-ho a terme al febrer s'iniciarà una iniciativa legislativa popular per reocllir el milió de signatures necessàries a tota la Unió Europea. En el cas de l'Estat espanyol s'hauran de recollir 40.500 signatures. En principi no sembla una tasca difícil d'aconseguir i serà important per tal de contribuir a la internacionalització del procés d'independència
4. Solidaritat Catalana per la Independència (SI). El proper 26 de gener se celebra el 2n Congrés Nacional. Allà s'hi decidiran les línies mestres de la seva futura acció política. SI posà la independència al centre de l'acció parlamentària a la passada legistatura i hi presentà, sense èxit, la Proposició de Llei de Declaració d'Independència al febrer del 2011. A la present legislatura SI no és al Parlament, però el procés d'independència sí que hi és. Al 2n Congrés Nacional debatrem quin paper podem jugar per contribuir a assegurar que aquest procés sigui un èxit

AIXÍ NO !

Sr. López Tena, per quins set sous s'arrenglera Vte. amb els que demanen explicacions al Sr. Mas pel que ha publicat "El Mundo"? I precisament en aquestes dates.

Aquest diari tant contrari a les llibertats de Catalunya. Ara li mereix credibilitat? 
S'ha posat Vte al costat dels partits contraris a la Independència, barroers alhora d'aprofitar aquesta informació. L'especulació pels vots corrompent la política, tal com l'economia es corromp per l'especulació que ha oblidat el bé comú. Això es contrari a tota regeneració democràtica.
Una informació a més de tant baixa categoria com ja s'ha fet notori.
Ja li han donat d'explicacions. "Falça i Calumniosa" no mereix altra cosa que querella criminal.
Si a Vté li acusesin de lladre hauria de demostrar o donar explicacions de que no ha robat? Sr. López Tena, que amés Vté. ha estudiat lleis, i no hi ha cap imputació, i encara en aquest cas caldria respectar la presumpció d'innocència...
La gent de Solidaritat no mereix aquestes conductes, i de no esmenar-les Vte. no mereix cap vot.

LA VERITABLE POR

He passat 20 anys a Convergència. Sé que molt majoritàriament són compatriotes que volen el millor per a Catalunya. I això crea un vincle fonamental entre nosaltres. I més encara en aquests moments de gran transcedència per al nostre país.

Per l'afecte que els tinc, i, sobretot, per l'afecte que tots tenim a Catalunya, he d'advertir d'un perill. Una mena de síndrome d'Estocolm programàtica. Potser, fins i tot, inconscient, però no per això menys perillosa.

Diu Convergència en el seu programa que cal anar "creant estructures d'estat". Per exemple:

- hisenda pròpia. Planteja la reforma de l'Agència Tributària perquè pugui recaptar tots els tributs dels catalans

- presència internacional. Cal tenir presència en organismes com la Unesco, l'OMS i l'OIT. Reclama també presència en els organismes i comitès de treball de la UE

- Convergència advoca perquè la Generalitat assumeixi plenes competències en autogovern, des de l'expedició del DNI fins a la gestió de les aigües interiors

- planteja bastir la gestió de les pensions i de les cotitzacions de la Seguretat Social

- defensa la necessitat d'assumir totes les competències dels cossos i forces de seguretat de l'estat

- defensa la titularitat catalana de totes les infraestructures d'interès general: ports, aeroports...

Com més ho llegeixo més em recorda el programa de totes les anteriors eleccions, plantejades, aleshores, en clau autonòmica, és a dir, de reclamar a Madrid més competències.

Si realment volem anar cap a ser un nou estat independent de la Unió Europea..., vaja, sobren paraules com: "planteja", "advoca", "cal tenir", "defensa", "insta". Plantejat com està al programa de Convergència sembla talment com si aquestes estructures d'estat fossin el darrer gran descobriment d'en Mas. I, no! Són l'obvietat de l'esdeveniment d'un nou estat. I en són la conseqüència, no les precursores. I més encara en un Estat, com l'espanyol, obertament contrari a la nostra independència.

Tornar a insistir a fer les estructures d'estat abans de manifestar la voluntat sobirana i esdevenir un nou subjecte de sobirania posa de manifest una d'aquestes dues coses:

- o no s'ha entès el procés que vivim i cometrem un altre cop l'error de demanar millores dins l'Estat que ens ha dut a aquesta situació, i, per tant, ens aboquem al mateix fracàs i a la major frustració de les darreres i properes generacions

- o en realitat no volen esdevenir un nou subjecte de sobirania, és a dir, un nou Estat independent. En aquest cas seria el subconscient que traeix l'autor del programa.

Mireu, jo crec que en Mas està fent prou bé el paper d'acompanyament del poble des de la Presidència de la Generalitat. Però no lidera, ell mateix ho reconeix, ell acompanya al poble, que empeny. Doncs ja tenim la solució. Aquells que es vegin amb prou força per empènyer, ho hem de continuar fent

Qui es consideri amb prou ganes, empenta, força per aconseguir la independència, que actuï en conseqüència i doni suport a SI.

Ramon Munné

Adherit a SI

TOTS ELS HOMES BONS

Joan Carretero abandonà el Govern i la comoditat del sou de Conseller per reclamar dignitat nacional. Aquest gest permeté encendre i mantenir la flama de l'esperança en molts patriotes catalans.

Joan Laporta encaminà el Futbol Club Barcelona, desacomplexadament català, a assolir els majors èxits esportius i socials de la història de l'entitat, i féu sentir molts catalans orgullosos del seu equip i del seu país. I ara amb el seu exemple i lideratge fa una aposta personal i col·lectiva per obtenir la majoria parlamentària per declarar la independència.

Alfons López Tena, amb el seu esclaridor i inapelable llibre "Catalunya sota Espanya", i amb els seus incansables treballs des del Cercle d'Estudis Sobiranistes ha deixat escrit i aclarit perquè ens cal i com s'arriba a la independència.

L'Enric Canela, si sumem guanyem, oi. Va omplir Brussel·les de catalans demanant la independència. Hi fórem 10.000 però teníem al darrera la il-lusió de tot un poble.

En Toni Strubell, un home de prestigi. Un lluitador, d'una fermesa i una trajectòria exemplar.

Els referents Heribert Barrera, Moisès Broggi, Oriol Domènec, Agustí Bassols, Joan Blanc amb les seves crides a la recuperació de la Solidaritat Catalana han sotragat les consciències de molts catalans i els ha fet veure que la independència és possible i necessària.

I tants d'altres patriotes com en Joan Solà, Antoni Badia i Margarit, Josep Maria Ballarín, Hèctor López Bofill, Ruth Carandell, Santiago Espot, Ramon Carner, Àngel Colom, Enric Fontanals, Josep Manel Ximenis, Josep Dalmau, i tants i tants d'altres que no cito però que tots tenim al cap.

Naturalment cap d'ells no és perfecte. Tots ells estan carregats, de limitacions, de defectes. El qui parla ho fa amb la humilitat que els seus propis defectes i limitacions li permeten.

El camí cap a la llibertat l'assolirem entre tots, amb totes les nostres qualitats i amb tots els nostres defectes.

A tots ells i a tants d'altres, gràcies. No us atureu. El país està en deute amb tots vosaltres.

Ramon Munné

ex-militant i ex-Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

És difícil, d'acord. Però és MOLT SIMPLE

Som molts els independentistes que maldem per tenir una bona candidatura aquestes eleccions. Per sort han sorgit molts grups, associacions i partits polítics que mostren la seva voluntat de dur la independència a les properes eleccions.

Aquesta bona notícia té ara un núvol fosc que li fa ombra. Sembla que tots aquests actors troben difícil arribar a acords per unir esforços i presentar una candidatura forta i unida. El fantasma de la divisió plana a l'horitzó.

Sembla que hi ha tota una sèrie de dificultats i de condicionants per davant del possible acord.

Segurament superar les dificultats és molt difícil. Però arribar a l'acord és MOLT SIMPLE. Es tracta de posar l'acord pel davant. Literalment. Vull dir, signar l'acord i deixar per després les dificultats.

Com es fa això? Molt simple, altre cop. Per exemple, trobar-se els principals actors i signar públicament l'acord d'anar junts a les eleccions, agafar el compromís públic de presentar una candidatura junts. Un cop agafat aquest compromís amb el poble català, ja només els queda superar les dificultats, amb l'escalf entusiasta del poble, i fer la millor candidatura. Tindrien la resposabilitat i l'honor de fer-la.

És simple. Cal voluntat, generositat, una dosi de confiança i valentia.

Convido a Carretero, Carandell, Espot, Ximenis, Canela, Laporta, Tena, Bertran i els qui segur em deixo a fer-ho, tot i que potser ells tenen un mètode millor i ja hi hagin posat fil a l'agulla. Tant de bo i compteu amb el meu suport.

Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

UNITAT? DONCS UNIM-NOS

--> -->

Alfons López Tena, Joan Carretero, Oriol Junqueres i Joan Laporta reclamen en un acte la unitat d'acció de l'independentisme.

Heribert Barrera i Moisès Broggi preparen la presentació pública d’un manifest polític per la unitat independentista de cara a les eleccions al Parlament.

Enric Canela, Mossèn Dalmau, Santiago Espot i Enric Fontanals a través del manifest Suma Independència conviden a dur a terme la constitució d’un moviment unitari per assolir una majoria parlamentària per proclamar la independència.

I d'altres que em deixo i als quals demano excuses.

Completament d'acord. M'adhereixo al que diuen tots i cadascun d'ells. Però com que parlem d'unitat no tindria sentit que m'adherís a més d'un lloc. Estic segur que tots ells ja se n'han adonat i, per tant, els demano que em confirmin on m'he apuntar per donar-los suport “unitàriament”.

Per tant, no corro gaire risc d'equivocar-me si anuncio que EL NOU INDEPENDENTISME UNITARI JA EXISTEIX i compta amb: Heribert Barrera, Moisès Broggi, Enric Canela, Joan Carretero, Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Fontanals, Oriol Junqueres, Joan Laporta i Alfons López Tena.

I si no ho han fet, els urgeixo a unir-se. El poble els vol a tots vostès units. Per tant, ja estan units pel poble.

Si us plau, deixin que a partir d'ara tots aquells que volem la independència ens unim a vostès.

Gràcies!

Serem tan rucs de deixar que sigui una Innocentada?

El portal Crònica.cat del dia 28 de desembre publica la notícia que Joan Laporta encapçalarà la candidatura d'un nou partit (el Partit Liberal Català) a les eleccions del 2010.


Així mateix informa que en formaran part destacades personalitats com Alfons L.Tena, Enric Canela, Xavier Sala i Martin, etc.

Voleu saber la meva opinió? Ras i curt: la candidatura fa goig.

I us imagineu la pressió positiva que exerciria sobre els sectors més independentistes d'ERC i de CiU?

Jo, com a militant de CDC, demanaria que CDC hi donés suport a formar una coalició pre-electoral amb ells amb l'objectiu comú de proclamar la independència o bé amb el compromís post-electoral que els diputats respectius donarien suport a la proclamació un cop al Parlament.

I si la direcció actual no ho volgués fer? Doncs harien d'explicar perquè van en contra del poble, perquè van en contra de les resolucions congressuals de la pròpia CDC. I, mentre ho fan, jo li hauria de sonar suport, per coherència.

Seria una candidatura o coalició amb garantia d'èxit.

És, de fet, el que proposa el manifest Suma Independència. Amb tots els peròs que vulgueu, però en el fons es tracta d'això.

ELS PROTAGONISTES HAURIEN DE SENTIR-SE INTERPEL·LATS PER LA HISTÒRIA

ÉS A LES NOSTRES MANS!

Deixarem que sigui una innocentada més?

ASSEMBLEA DE REAGRUPAMENT

Gràcies a l'organització de Reagrupament he pogut assistir com a blocaire a l'Assemblea de Reagrupament. En aquests moments estic presenciant la votació dels candidats a l'executiva.



Les notícies que m'arriben fins ara és que el matí ha estat força exitós. Hi han assistit força cares conegudes, personalitats sobiranistes i personalitats de vàlua de diferents àmbits.

L'ambient que s'hi respira és entusiasta. Com si es tractés del naixement d'una eina que serà cabdal en el proper assoliment de la independència. Tant de bo! Jo hi confio. Com a militant de CDC el màxim objectiu és la independencia (i no cal entrar ja a explicar el perquè).

Comença l'escrutini i s'acaba d'anunciar que tothom qui ho desitgi pot assistir-hi. Un detall tant obvi com poc freqüent fins no fa gaire en situacions similars.

La notícia del naixement d'una força política que aposta tan clarament per la independència i per la regeneració democràtica és motiu d'alegria per a tots els nacionalistes.

En uns moments de crisi econòmica com els que ens trobem, parlar d'independència és també parlar de poder solucionar la crisi: 20.000 milions d'euros que no sortirien cap a Madrid per a no tornar (vegeu article d'A.Lòpez Tena a l'AVUI d'ahir dia 2).

Fa ben bé la sensació que estan apareixen els nous líders que ens duran a la independència. Els nous líders prou forts i a prova d'aparells de partits, com comentava a la mateixa edició de l'AVUI en Joan Ramon Resina.

En breus moments hi haurà l'anunci dels resultats de la votació. Molta sort!

Crònica de la independència - Patrícia Gabancho

-->

Crònica de la independència

Patrícia Gabancho

El títol ja promet..., però la seva lectura és electritzant i excitant.

La proclamació de la independècia a càrrec del President Roca i Junyent fa posar la pell de gallina.

Els titulars dels diaris de l'endemà, són impagables. No us perdeu el de la Razón.

L'autora ens regala una clarividència en analitzar les actituds dels diferents actors que hi participen que, per la seva absència en la major part de discursos polítics actuals, hauria de fer reflexionar a qui encara en tingui la capacitat.

“La independència no pot ser un revulsiu brillant? La gent fer que es torni a sentir entusiasmada, mobilitzada?”

p.85-86: “el truc era aconseguir que el catalanisme de Pujol semblés carrincló i que la modernitat llampant fos pro-espanyola sense dir-ho... hi havia un factor de mediocritat molt pesant. Catalunya estava fatal.”

p.90-91: “es va fer el congrés aquell, l'any 9, que va plantejar com seria el país si fos independent, i va tenir gràcia... va projectar una imatge. Ostres, viuríem més bé, faríem això, faríem allò.”

p.137-8: “i molts [immigrants] van apostar per sumar-se al país nou, a veure què. És clar, si el país era nou, ells començaven de zero, no? Vull dir que els immigrants no són un paquet: són persones que pensen, valoren i actuen.”

p.162: “Es va declarar el català única llengua oficial...La veritat és que, fora de la proclamació de l'oficialitat única del català, que va ser una decisió política, no lingüística, no es va fer res. Ni tan sols una campanya.”

p.171: “I jo crec que va ser per això que vam tenir el premi Nobel tan aviat.”

p.187: “Pensi que el pressupost es va incrementar de cop en vint mil milions d'euros,...I la Unió Europea va fer una aportació extraordinària, tant a Espanya com a Catalunya”

p.204: “El territori era un desgavell: no quedava costa..les ciutats es tocaven les unes a les altres, però es continuava construint...No per usar-ho, no per necesitat, sinó per vendre-ho. L'economia espanyola era un desastre..Això és subdesenvolupament, com es deia aleshores, trash-developing com es diu ara.”

p.206: “però sense densitat suficient per aconseguir que els serveis surtin a compte a un ajuntament.”

p.207: “De fet, hi ha un comerç intensíssim de cases ja construïdes, perquè no hem deconstruït pràcticament res”

p.238: “quan la gent catalanoparlant es va posar a parlar en català sense manies, la cosa va canviar i després tot va anar rutllant. Però es tractava de refer l'espinada cultural de la societat...ens vam dir una cosa: que el país sigui per a tothom no vol dir que la mediocritat n'hagi de ser el patró”

p.250: “Tot l'equip que movia en López Tena des de la Conselleria de Diplomàcia i Afers Exteriors va fer una feina espléndida”

p.259: “Barcelona era una ciutat estúpidament cosmopolita... Crec que Barcelona havia trobat una manera pròpia d sermoderna sense ser catalana: era com un bolet, sense arrel, sense memòria i sense compromís...Hi vahia molta frivolitat. La ciutat es movia per milers de persones.”

p.267: “I és cert que s'han limitat globalment fenòmens molt irritants, com el turisme.”

p.274: “Dues generacions, almenys dues, van perdre energies negociant bocins amb Espanya. Ara les energies les posm a sermillors com a societat, a ser més pensament.”

Patrícia, un llibre impagable. Un manual per a tot aquell que es proposi ser actor polític digne del moment.

Inauguració de l'Àmbit de Política del 3CC

Dissabte passat es va fer la primera conferència i la presentació del funcionament de l'àmbit de política del Tercer Congrés Catalanista (3CC).

Des d'un punt de vista tecnològic en Xavier Mir ens va presentar:
- web: www.congrescatalanista.cat
- bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/3ccp
- twitter: 3ccp
- facebook: Àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista

Pel que fa al contingut, l'Alfons López Tena presentà l'esquema de les ponències i avançà alguns dels ponents. La presentació global de l'àmbit polític es farà la setmasna del 9 de març, tornant de Brussel·les.

I la conferència d'ahir fou a càrrec de la Patricia Gabancho, que presentà el primer tema d'aquest àmbit: "Balanç de 30 anys d'autonomisme".

Tot seguit s'inicià un petit debat, reflex del debat que hi ha ara al nostre país, i que jo resumiria com:

"Volem, però no acabem de trobar un com que ens plagui o ens sembli versemblant"

Això és el que mirarem de respondre a l'àmbit de política del 3CC.

Hi som tots convidats a participar. Participeu als debats i feu-vos congressistes! Formeu part d'aquesta eina històrica! Visiteu www.congrescatalanista.cat

INAUGURACIÓ DEL TERCER CONGRÉS CATALANISTA

El passat dissabte dia 17 de gener es va inaugurar a Barcelona el TERCER CONGRÉS CATALANISTA. Presidia l'Acte la Magnífica Sra. Assumpta Fargas. Els expresidents Joan Rigol, Pasqual Maragall i Jordi Pujol obriren l'acte encoratjant als congressistes a fer una bona feina. L'expresident Heribert Barrera no va poder assistir per una indisposició de darrera hora, però va poder ser-hi present per mitjà d'un missatge gravat.

A continuacióen Josep Espar, Secretari General del Congrés, va exposar els motius que han dut a aquesta convocatòria, 125 anys després del segon Congrés Catalanista.

Tot seguit exposaren les principals línies de treball els Vicepresidents dels diferents àmbits:
- Jaume Sobrequés, Vicepresident de l'àmbit de Cultura i Llengua: després de reclamar el títol de Molt Honorable per en Josep Espar, va manifestar la necessitar de reafirmar la pròpia cultura i llengua com a via de projecció en el món
- Jordi Cuixart, Vicepresident de l'àmbit d'Economia i Innovació, va exposar els principals reptes que afrontem en aquests moments i als quals ha de respondre el Congrés
- Jordi Sales, Vicepresident de l'àmbit de Societat i Valors va defensar la recuperació del tremp i dels valors, però des de la necessitat de dir les coses de manera senzilla

Després va parlar n'Alfons López Tena com a coordinador de l'ambit de Política i anuncià que en aquest àmbit es debatria el "com", ja que el "què" es d'ona per assumit que és assolir un estat independent.

I per acabar, en Josep Puigbó, com a Portaveu del Congrés, va recordar la necessitat de regeneració de classe política i de les normes de participació democràtica dels ciutadans.

ARA COMENÇA LA FEINA.

TU POTS PARTICIPAR I DECIDIR QUIN CAMÍ ÉS EL QUE HA DE SEGUIR CATALUNYA I COM HO HA DE FER

APUNTAT AL TERCER CONGRÉS CATALANISTA!!

No et perdis el Vídeo Promocional