-->
Crònica de la independència
Patrícia Gabancho
El títol ja promet..., però la seva lectura és electritzant i excitant.
La proclamació de la independècia a càrrec del President Roca i Junyent fa posar la pell de gallina.
Els titulars dels diaris de l'endemà, són impagables. No us perdeu el de la Razón.
L'autora ens regala una clarividència en analitzar les actituds dels diferents actors que hi participen que, per la seva absència en la major part de discursos polítics actuals, hauria de fer reflexionar a qui encara en tingui la capacitat.
“La independència no pot ser un revulsiu brillant? La gent fer que es torni a sentir entusiasmada, mobilitzada?”
p.85-86: “el truc era aconseguir que el catalanisme de Pujol semblés carrincló i que la modernitat llampant fos pro-espanyola sense dir-ho... hi havia un factor de mediocritat molt pesant. Catalunya estava fatal.”
p.90-91: “es va fer el congrés aquell, l'any 9, que va plantejar com seria el país si fos independent, i va tenir gràcia... va projectar una imatge. Ostres, viuríem més bé, faríem això, faríem allò.”
p.137-8: “i molts [immigrants] van apostar per sumar-se al país nou, a veure què. És clar, si el país era nou, ells començaven de zero, no? Vull dir que els immigrants no són un paquet: són persones que pensen, valoren i actuen.”
p.162: “Es va declarar el català única llengua oficial...La veritat és que, fora de la proclamació de l'oficialitat única del català, que va ser una decisió política, no lingüística, no es va fer res. Ni tan sols una campanya.”
p.171: “I jo crec que va ser per això que vam tenir el premi Nobel tan aviat.”
p.187: “Pensi que el pressupost es va incrementar de cop en vint mil milions d'euros,...I la Unió Europea va fer una aportació extraordinària, tant a Espanya com a Catalunya”
p.204: “El territori era un desgavell: no quedava costa..les ciutats es tocaven les unes a les altres, però es continuava construint...No per usar-ho, no per necesitat, sinó per vendre-ho. L'economia espanyola era un desastre..Això és subdesenvolupament, com es deia aleshores, trash-developing com es diu ara.”
p.206: “però sense densitat suficient per aconseguir que els serveis surtin a compte a un ajuntament.”
p.207: “De fet, hi ha un comerç intensíssim de cases ja construïdes, perquè no hem deconstruït pràcticament res”
p.238: “quan la gent catalanoparlant es va posar a parlar en català sense manies, la cosa va canviar i després tot va anar rutllant. Però es tractava de refer l'espinada cultural de la societat...ens vam dir una cosa: que el país sigui per a tothom no vol dir que la mediocritat n'hagi de ser el patró”
p.250: “Tot l'equip que movia en López Tena des de la Conselleria de Diplomàcia i Afers Exteriors va fer una feina espléndida”
p.259: “Barcelona era una ciutat estúpidament cosmopolita... Crec que Barcelona havia trobat una manera pròpia d sermoderna sense ser catalana: era com un bolet, sense arrel, sense memòria i sense compromís...Hi vahia molta frivolitat. La ciutat es movia per milers de persones.”
p.267: “I és cert que s'han limitat globalment fenòmens molt irritants, com el turisme.”
p.274: “Dues generacions, almenys dues, van perdre energies negociant bocins amb Espanya. Ara les energies les posm a sermillors com a societat, a ser més pensament.”
Patrícia, un llibre impagable. Un manual per a tot aquell que es proposi ser actor polític digne del moment.
