Europees, Números, consideracions, preguntes... conclusions

NÚMEROS ...

ERC 594.149 23,7%

CiU  548.718 21,9%

PSC 358.539 14,3%

ICV 258.554 10,3%

PP 246.220 9,8%

C’s 157.873 6,3%

Podemos 117.096 4,7%

UPiD 32.618 1,3%

Altres 152.773 6,0%

(imatge de la Colla Jove de Sitges)
A Catalunya:

-Passen a primer lloc els partits dits "sobiranistes". Les bases criden independència, no és del tot clar que determinats cacics governants, o els obreristes, o els que mouen sindicats els facin cas.
-ERC: resultat victoriós. Sense barreja amb gent de fora. La Primera en percentatge de vots.
-Els Espanyols guanyen a Espanya. C's no ha tingut més remei que fer-se espanyol.
-No estem com Europa que té gran problema amb la inmigació i els demagogs se n'aprofiten.           -L'Europa del poder econòmic també a Catalunya qüestionada.

CONSIDERACIONS
-El resultat d'unes eleccions és d'agrair pel que fa a obtenir informació.Tanmateix una informació feta números. Estadístiques. Res més. Oberta a especulacions, més o menys interessades, pel que fa a la intenció del vot. A qui ha votat vostè? Per quin motiu? El seu vot es diferencia de les anteriors eleccions?, etc.

-Els primers que s'afanyen en la lectura: els polítics i els seus interessos de partit.
Els segons els comentaristes aquells que ho "saben tot o de tot", escollits amb curiosa transversalitat, "totes les opinions siguin presents", al marge de criteri. (El mateix que passa amb els vots, on el vot d'una persona honesta val el mateix que el d'un criminal).
Democràcia indiscriminada? Anti-elititsta?, Amb aparent igualtat d'oportunitats, cosa absent pel que fa a d'altres àmbits, econòmics, polítics, culturals o educatius.
A la comunitat humana les estadístiques haurien de ser informació, no manossejades des d'àmbits de poder que no tenen compte les persones.

UNES PREGUNTES?

-Una informació cal que obri preguntes, més que exclamacions victorioses o lamentacions perdedores.

Europa resta reduïda a poder, fonamentalment econòmic?
La lluita més o menys xenòfoba contra la immigració, va més enllà de l'economia?
Els afanys dels sense feina, o sense llar, dels treballadors, dels que s'han d'adaptar al sistema sense poder exercir professió pròpia, tot això, és només economia...?
Promou Europa un enorme formiguer d'individualistes....?
El parlament... : Europa de les persones, dels pobles, dels estats?
Europa, oberta a renovació? Fracàs? Esbiaixada? En mans de lobbies i oligarques?
Europa té identitat? En cicle d'extinció o amb sentit i prospectiva?
En Duran que va comparèixer al Magéstic, (els resultats curen el mal d’esquena), continua perjudicant Convergència o aquesta conserva ambigüetat en les esferes de poder…?
L’oposició amb pacte de Govern, el famós "donar suport a la governabilitat" que va exercir tants anys CiU, afavoreix o perjudica els resultats d’ERC?

CONCLUSIONS

Som Europeus i amb molta feina.
Ull amb els cavalls de Troia.
Ull amb el desconeixement de les pròpies ombres.
A ca nostra, a Catalunya, ho tenim clar el primer el respecte a nosaltres mateixos com a poble, el segon transformar el sistema econòmic i la justícia humana i social.

Reflexionar?... Millor ponderar

CiU: diu que fem costat al President... Jo m'estimo més que Europa vegi la fortalesa del poble català per sobre de la del seu President. I no veig que CiU hagi sortit de les confusions de les anteriors votacions. Secretari General partidari de terceres vies o ni això. CiU a Europa amb la C als liberals i amb la U amb els populars...

ERC: Catalanista no Nacionalista. "Això no és nacionalisme" que li va dir en Terricabras a en Jàuregui...
Amb co-oficialitat rarota respecte a la llengua. Tanmateix qui més clarament opta per la independència.

PSC: Fa pena un Jove que es ven, que ha deixat enrere l'autenticitat que correspondria a la seva edat, i que amaga o dissimula coses.

Els para-comunistes, amb candidat arrauxat, amb la demagògia acostumada, no afavorint la unió que necessitem per assolir la independència.. 

Dels altres?, haurem de continuar suportant,  l' exhibició de poca intel·ligència i repetició, estil "lloro", de la seva xerrameca... 

Algú ens posarà el dilema; Shulz o Juncker... Vaja com triar entre Rubalcaba o Rajoy o entre Navarro i Sanchez Camacho. En Shulz ja va dir a Barcelona, aplaudit per el Navarro, que cal atendre's a la Constitució. El segon per fer el joc als que mantenen una economia incapaç de reformar-se.

Per tant els independentistes votarem ... "el menys dolent", com sempre. Tot tenint en compte el que més representi la presència d'una Catalunya Independent, necessitada per damunt de tot, en l'actual Europa dels estats, d'un ESTAT PROPI, farta d'ambigüitats, de sotmetiment i de subordinacions absurdes ... 

Des de la barraca

(El títol és per expressar que els que no cobrem en època de crisi, 0,96 € per segon, com en Messi..., doncs deu ser això)
Bé, de tota manera volem fer per Catalunya cosetes, i som molts més que el club, vet aquí unes cosetes:

-No crec que els catalans hàgim d'estar pendents del partit que guanyi a les Espanyes. Cap condicionant per fer la nostra, per independitzar-nos. Ni federar-se ni serrellets. Ja en parlarem un cop Independents del tracte mutu.

-El fet que a Catalunya hi hagi procedències prou diverses, no anul·la la nació, és a dir: L'experiència humana i viva d'un poble que té les seves creences, mitologies, costums, parla i formes de vida. Ens agradaria que prengués nota aquell que presumeix d'independentista-catalanista-no nacionalista, o que parli de co-oficialitats, (gestió absurda, hi ha d'altres maneres), sense fer referència a la superior importància de la llengua pròpia, (identitat).

-Hi ha un vídeo que s'ha equivocat amb el personatge "ara si"-"ara no": Aquest personatge és "Ara no"-"ara tampoc". Enreda-mones, filibuster, caga-confusions del personal a la seva confederació.

-Europa: Els països que no hi som o no hi serem en vincles actuals, no deixarem de dir-nos Europeus. Tal com d'altres que hi són en el mapa, i no participen ni hi són, en tots o en cap dels tractats actuals. Una cosa és la família i altre el vincle concret i material que s'hi visqui.

Apa i més cosetes un altre dia