S'anuncia la pregunta del plebiscit pel 9 de novembre del 2014

Dos apunts inicials:

1- Com diu en Pere Segura en l'escrit anterior d'aquest bloc: 

Qui cridava "Volem ser estat!!" i mostrava alguna pancarteta afegida que digués "I també independent"? NINGÚ

2- El dia 12 de desembre del 2013, a tot el món va ser notícia que Catalunya anunciava un referèndum sobre la independència (sic) pel 9 de novembre del 2013. Tot el món, Catalunya, referèndum i independència

Crec que el temps per a fer consideracions i valoracions sobre la data i la pregunta és clarament ara. Si tot va bé, d'aquí poc temps ja serà principalment el moment de guanyar el plebiscit.

Quan vaig saber la pregunta la meva primera impressió no va ser positiva. No ho va ser. Això és així. Podria apuntar-me al carro dels que "han guanyat" i saltar d'alegria lloant l'encert de la pregunta. Però no. En canvi, sobre la data, la primera impressió sí que va ser positiva. Tot i que fos després del referèndum a Escòcia, saber que hi havia data concreta dins del 2014 em va alegrar. Dit això, heus aquí algunes consideracions sobre la pregunta:

- es pregunta clarament si volem una Catalunya independent. Això és positiu

- no és una pregunta. En són dues, per molt que alguns diguin que és una pregunta amb una subpregunta. Amb una pregunta tothom hi era englobat (vegeu article anterior en aquest mateix bloc). Aquest no era el tracte

- no és una pregunta amb dues respostes, hi ha més de 3 respostes possibles, hi ha força possibilitats de vot nul. Això no és claredat

- si vols la independència has de contestar dues vegades SÍ. En canvi si no la vols només cal que contestis una vegada NO. Això no és equitatiu

- la gran majoria de referèndums sobre independència i la mateixa recomanació del CATN era que fos una pregunta binària, amb dues respostes. Explícitament es va descartar des de moltes bandes una pregunta amb més de dues respostes per incloure les opcions de les anomenades "terceres vies", entre d'altres raons perquè les terceres vies no depenen només de la nostra voluntat sinó també de la voluntat que Espanya vulgui acompanyar-nos en aquesta via (federal, confederal...), cosa que diàriament ens recorda que no vol fer. Doncs bé, la tercera via està inclosa entre les respostes (SÍ, vull un estat, NO vull que sigui independent). Això pot fer que alguns indecisos que amb uns resposta binària podrien decantar-se pel SÍ o per l'abstenció, ara se sentin confortables amb el SÍ, NO i el votin, cosa que sumaria contra el SÍ-SÍ a la indepndència. Això no és imparcialitat i, per tant, no és positiu

- la interpretació del resultat no és clara. Hi ha qui diu que el SÍ-SÍ per guanyar ha de ser el 51% del total de vots. Hi ha qui diu que ha de ser el 51% dels vots només de la segona pregunta... i ho diuen gent reconeguda. És evident que falta un petit fullet d'instruccions. El dubte que em queda és si la necessitat d'aquestes instruccions no farà baixar molt la validesa jurídica i internacional del plebiscit. Això tampoc no és positiu

- fins ara he fet consideracions des de l'òptica d'un que vol que guanyi la independència. Si m'ho miro des de l'òptica d'un federalista, confederalista o partidari d'una indefinida tercera via... la veritat és que dir que vull un estat que NO sigui independent o dir que vull que Catalunya NO sigui un estat... doncs la veritat és que no em deixa gaire satisfet. Per tant, i tornant a l'optica meva inicial, això ho trobo positiu

-hi ha partits com ERC i les CUP que ja han dit ben clar que demanen el vot pel SÍ i SÍ. ICV ha dit que demanen el SÍ a ser estat i respecte a la segona pregunta diuen que depèn de com es comporti l'estat espanyol. Bé, i CDC i UDC...? Quan diran clarament quin vot demanen? Urgeix que ho facin

- i una darrera consideració. Si guanya cada opció... el govern de la Generalitat o el Parlament... què es comprometen a fer? També se'ls ha d'exigir que ho diguin i s'hi comprometin.

No hem d'oblidar que el nostre objectiu no és sortir als diaris de tot el món anunciant la celebració del referèndum. No és el nostre objectiu que l'estat espanyol la pifiï contínuament mostrant la seva manca de democràcia. No és el nostre objectiu que se celebri el referèndum, ni tant sols que es guanyi. El nostre objectiu és assolir la independència.

(Foto: EFE)

Deixo per a una altra ocasió la valoració de l'opinió, també força estesa, dels que diuen des d'aquí que el plebiscit no es farà i que, per tant, la pregunta és secundària. Que el que es farà serà unes eleccions tipus plebiscitàries (?! no n'he trobat la definició ni les implicacions enlloc).

La situació, doncs, per dir-ho amb un exemple, trobo que és com si quan anàvem a jugar una partida d'escacs tinguéssim les negres i a sobre donéssim avantatge de torre. Evidentment la partida, per fi, ha començat, i si fem escac i mat guanyem. Probablement el més difícil era precisament engegar la partida, i això s'ha fet. Però ens ho posen i ens ho posem més difícil del que seria just. Com que confiem en les nostres possibilitats i qualitats, com que sabem que tenim la raó i la justicia de la nostra part, doncs som-hi!, sortim i guanyem la partida. Pels nostres avantpassats del 1714, pels qui ens han precedit en la lluita per la llibertat, per tots nosaltres i pels nostres descendents, guanyem!, els ho devem. No hi ha més opció que la victòria.

SÍ i SÍ!

Podeu mirar altres articles sobre aquest tema a:

- http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/12/pregunta.html
- http://arenyautes.cat/content/qui-es-doblen-les-preguntes

La pregunta/s Ai Senyor !!

Parturient montes nascetur ridiculus mus. (deint fa segles)
Pariran les muntanyes..., naixerà un ridícul ratolí"

La pregunta "doble":

1.- Comporta pactisme i interessos polítics dels partits que  procuren aquell "no perdre vots" més que servir i promoure el que necessita Catalunya.

2.- -Es una pregunta que inclou fal·làcies, per exemple,: quan l'Herrera diu que passarem a situació de parlar d'igual a igual amb Espanya, en incloure Federalistes: En una federació no seriem iguals, hi hauria goverm central on no seriem prous ni iguals. Federació no és igual a Confederació cosa confosa pels que han anunciat l'acord. Vegeu en el Diccionario del Nacionalismo Ed.Oikos-Tau), el significat de "Federación".En cabat un Govern Central on seriem Minoria tindria el poder en questions fonamentals. 

3.- Es una pregunta doble, en el fet i en que enfosqueix la claredat, que resta força a la segona. Dona opció com, Herrera ja ho ha dit, a votar només sí a la primera, i a les seves consequències reals. I els ciutadans que en saben tant de terminologia política amb la primera ja en tindran prou...

4.- El que importarià saber és com es plantegen el després d'un "Estat encaixat amb Espanya" (?), si ningú més d'Espanya vol ser estat, ni Espanya vol federar-se amb Catalunya (acudit monumental!) Quina mena d'Estat podran ser els que votin si a la primera si no poden ser independents?. Què feran si no els deixen ser Estat? Anar pactant cosetes, com ara. I "Europa" ho veurà bé, "cosa interna", i a més havent dit que hi voleu "encaixar".

5.- Els independentistes conformistes, que ni han, trobaran justificació en la fal·lacia i caràcter mesell i conformista de la pregunta si perden. L' ocasió històrica de la llibertat del país, perduda, serà culpa dels catalans particularment si ja ens conformem i no fem prou d'aquí a la data que han indicat per guanyar.

6.- O el setembre de l'any que bé la fem encara més grossa i començant ara mateix o tornem a les nostres mesquineses in saecula saeculorum..  A l'olla de grills, al mercat de Calaf, a Can Garlanda, a l'ànima de'n rosega cebes, gastant fums i hereus que escampen, a can "xixanta".... Seguirem veient el món per un forat. Amb la nostra maduresa, prudència i legalitat traidores seguirem subordinats, sotmesos i de menjadora d'Espanya (Montoro dixit amb les seves paraules:: "Salvarem Espanya"). Esclaus al rem per que avanci la seva nau. 

7.- El pitjor que podem avuí fer és declarar-nos satisfets amb la manefleria política, dels que no volen o no poden fer front a les lluites internes, i volen més aconseguir el pacte entre ells que servir el poble que ben clarament s'ha manifestat. Qui cridava "Volem ser estat!!" i mostrava alguna pancarteta afegida que digués "I també independent"?. NINGÚ 

CAL QUE DESPERTEM D'UN MALSON DE SEGLES!!!