Tots hem pogut sentir darrerament
algunes veus que demanen que la consulta del 2014 hauria d’incloure una
“tercera via”. En Josep M. Pelegrí demanava que la pregunta garantís la
“pluralitat” dels partits. En Josep A. Duran no es cansa d’insistir que com que
Unió “no és independentista” vol que la pregunta inclogui una tercera via. En
Joan Herrera també ha comentat en ocasions que la pregunta hauria de tenir més
de dues opcions. I a aquesta tesi també s’hi ha sumat en P. Navarro, sempre i
quan la consulta sigui “legal”. Aquestes persones fan unes observacions ben
normals i poden crear dubtes en molts catalans. És lògic, no es plantegen cada
dia referèndums per la independència.
Davant d’aquesta demanda d’una
tercera via els responc amb una obvietat: per què 3 i no 4 de vies? O 5?
Quantes vies calen en un referèndum o consulta?
Provaré de respondre’ls. Quan
quasi 2 milions de persones es manifesten l’11 de setembre del 2012, i quasi 2
milions de persones surten al carren i formen una cadena humana que travessa el
país de sud a nord i el crit unànim és de demanar la independència, la pregunta
de la consulta és si el poble vol la independència o no. Dues opcions. Per
garantir la “pluralitat dels partits” com demanava en Pelegrí hi ha un altre tipus
de consulta democràtica: són les eleccions. I d’eleccions n’hi continuarà
havent, tant si som independents com sinó ho som.
Per mirar d’aclarir-ho del tot
posaré uns exemples amb el propòsit que serveixin de guia de vot per als
partidaris de terceres vies en aquest referèndum o consulta:
1-
Tots aquells partidaris de la independència han
de votar SÍ
2-
Tots aquells que siguin contraris a la
independència han de votar NO
3-
Aquells que vulguin que Espanya es constitueixi
en un estat federal i que Catalunya continuï dins d’aquest estat han de votar
NO. Aquest és el primer pas. Després també haurien d’aconseguir reformar la
constitució espanyola
4-
Qui vulgui que Catalunya formi una confederació
dintre o amb Espanya, té dues opcions, segons com ho plantegen ara alguns
d’ells;
a.
Qui vulgui que Catalunya negociï d’igual a igual
amb Espanya aquesta futura confederació ha de votar SÍ. I un cop independents
començar aquesta negociació
b.
En canvi els qui vulguin que l’estat espanyol es
“transformi” en una confederació han de votar NO. Aquests han de saber, però,
que aquesta transformació seria un cas únic i nou per al qual haurien
d’aconseguir també de reformar la constitució espanyola.. i establir un
mecanisme, com dic, nou, si no políticament inviable
5-
Els qui vulguin continuar dins l’estat espanyol
però amb més autonomia o més autogovern han de votar NO
6-
Tots aquells que voldrien la independència però
només si s’esgoten les possibilitats d’un millor finançament, d’un diàleg per
millorar l’autogovern i el reconeixement de Catalunya, han de votar SÍ.
Aquestes possibilitats que esmenten fa temps que s’han esgotat
7-
I, evidentment, qui no vulgui votar ni SÍ ni NO
pot abstenir-se o votar en blanc
Potser encara es poden afegir
exemples que orientin als electors en la seva tria en el referèndum. Convido a
tothom a completar la llista, per tal de fer fora tots els dubtes.
D’aquesta manera confio que
aquesta petita guia de vot aclareixi la qüestió i no quedi ja cap dubte que la
pregunta del proper referèndum o consulta ha de ser si volem que Catalunya
sigui un estat independent: SÍ o NO.
Podeu llegir-lo també a:
- Diari Gran del Sobiranisme
- e-notícies
Podeu llegir-lo també a:
- Diari Gran del Sobiranisme
- e-notícies