La regidora Sra. Mayol ens obsequia amb uns moders arbres de Nadal lluminosos i del tot ecològics, sostenibles, verds i, segurament, reciclables.
La mateixa regidora presumia no fa gaire temps de la flamant ordenança de civisme que havia aprovat l'Ajuntament de Barcelona.
Les dues iniciatives tenen similituds i diferències.
S'assemblen, per exemple, en què fer que funcionin està deixat en mans del poble: per a la il·luminació dels arbres hi han posat unes bicicletes del bícing i quan els ciutadans voluntaris hi pedalen es veu que hi fan l'electricitat necessària. L'ordenança de civisme també està deixada al voluntarisme del poble.
La diferència, però, és que per molt que pedalem no hi ha manera que es compleixin el centenar d'articles de la famosa ordenança ni de les ordenances que ja hi havia abans i que els senyors regidors van ignorar.
Sra. Mayol, senyors Regidors, quan ens obsequiaran amb el rigor de fer complir allò que legislen?
diumenge, 30 novembre de 2008
dissabte, 1 novembre de 2008
ESPANYA TASTA EL SEU PROPI XAROP
Estem assistint els darrers dies a un voltar per tot el món d'Espanya demanant, exigint, pidolant de ser a la reunió del G-20 el proper 15 de novembre a Nova York.
Fa gràcia i produeix una sensació coneguda, com un dejà vue, un dejà vue però amb un protagonista diferent.
A les reunions del G-20 Espanya no hi està convidada. Quan fa poc va reclamar d'assistir-hi se li va respondre que no es preocupés, que la seva veu ja hi era representada. Com?, van dir els espanyols, si no hi podem assistir!? Tranquils, els van respondre, la vostra veu hi és representada a través de la Unió Europea!
Els catalans estem farts de reclamar la nostra assistència a reunions internacionals com les de la mateixa Unió Europea i moltes d'altres. La negativa a concedir-nos aquest permís sempre ha anat acompanyada del mateix comentari: tranquils, la vostra veu hi és representada a través de l'Estat Espanyol!
Ara Espanya tasta el seu mateix xarop. I es queixa perquè no li agrada. Espanya ens nega als catalans allò que ara està demanant per a ells a tot el món.
Dues demandes als qui vulguin exercir de líders polítics nostres: mostreu aquest exemple als quatre vents per a coneixement de tothom, i prenguem potser una mica l'exemple d'internacionalització del conflicte a gran escala.
Llegiu-lo a l'AVUI
Llegiu-lo a El Punt
Fa gràcia i produeix una sensació coneguda, com un dejà vue, un dejà vue però amb un protagonista diferent.
A les reunions del G-20 Espanya no hi està convidada. Quan fa poc va reclamar d'assistir-hi se li va respondre que no es preocupés, que la seva veu ja hi era representada. Com?, van dir els espanyols, si no hi podem assistir!? Tranquils, els van respondre, la vostra veu hi és representada a través de la Unió Europea!
Els catalans estem farts de reclamar la nostra assistència a reunions internacionals com les de la mateixa Unió Europea i moltes d'altres. La negativa a concedir-nos aquest permís sempre ha anat acompanyada del mateix comentari: tranquils, la vostra veu hi és representada a través de l'Estat Espanyol!
Ara Espanya tasta el seu mateix xarop. I es queixa perquè no li agrada. Espanya ens nega als catalans allò que ara està demanant per a ells a tot el món.
Dues demandes als qui vulguin exercir de líders polítics nostres: mostreu aquest exemple als quatre vents per a coneixement de tothom, i prenguem potser una mica l'exemple d'internacionalització del conflicte a gran escala.
Llegiu-lo a l'AVUI
Llegiu-lo a El Punt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Títol