Recentment m'ha sorprès rebre la convocatòria de vaga general signada pels secretaris generals de la Comissió Obrera de Catalunya i de la Unió General de Treballadors de Catalunya.
En aquesta convocatòria, adreçada a tots els treballadors de la Comunitat Autònoma de Catalunya, s'hi argumenta que les mesures adoptades pel Govern espanyol conduiexen a “la degradació de les condicions de vida i de treball”, que generen “profundes desigualtats socials”, que “perjudiquen la recuperació econòmica”, i que ens porten a “renunciar per un llarg període de temps a una recuperació econòmica efectiva i a la lluita contra l'atur i la creació de llocs de treball”.
I em sorprèn perquè fa molts anys que els treballadors catalans patim un espoli fiscal xifrat pel cap baix en el 10% del nostre PIB que degrada molt més les nostres condicions de vida, que genera profundíssimes desigualtats socials i que perjudica fins i tot estructuralment les nostres possibilitats de recuperació econòmica i encara és l'hora que espero que els secretaris generals dels dos sindicats esmentats convoquin una vaga general amb deu vegades més raó que aquesta.
Em sorprèn aquest criteri tan poc equànim. Em sorprèn i em fa preguntar quan tindrem sindicats que veritablement mirin pels interessos globals dels treballadors de Catalunya.
Ara que en l'àmbit polític s'ha produït una notable renaixença de l'oferta catalana no sucursalista, és l'hora que en l'àmbit sindical també els sindicats d'obediència catalana facin sentir la seva veu. Els treballadors catalans i el conjunt de la societat ho necessita.
