Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 juny de 2014

Eleccions - CanVies - BCN World - El País que Volem - Llei Wert - Turisme

Per primer cop després de la guerra del 36, ERC guanya unes eleccions a Catalunya. D'acord que són les eleccions europees, on els partits sovint aprofiten per fer algun "experiment", però han guanyat. I en segon lloc ha quedat CiU. I ICV els quarts. I les CUP no es presentaven. En resum un gran triomf de les forces pro-consulta. El president Mas evidentment surt reforçat en la seva política en favor del país. Des del punt de vista estríctament partidista alguns li prodrien retreure que el seu partit no guanya vots. Curts de mires. El president fa, de moment, la seva feina, mirar pel país. Endavant president!, endavant consulta i endavant Catalunya.

Sobre Can Vies... n'hi ha uns que s'estan fent un fart de riure de com ens barallem. Saben que hi ha problemes immobiliaris, corrupció política, violència d'okupes, inoperància policial, pors, bones intencions, de tot. I saben que pocs en fan una anàlisi de conjunt, que quasi tots es queden en la seva parcialitat i que això, per força, genera enfrontaments. De moment Sants ha estat escollit com a camp de batalla. Als que hi vivim, que ens bombin: petits, adults i grans. Per tant, mentre no s'analitzi en conjunt la situació, com a veí vull que s'aturi la violència. Si els de Can Vies tenen alguna cosa a dir-los a l'Ajuntament que hi vagin, però que deixin de tallar carrers, de cremar el barri i de generar violència. Ara diuen que volen reconstruir Can Vies. Doncs abans que diguin que reconstruiran tot el que han destrossat a Barcelona, si no no me'ls crec. I a l'Ajuntament li diria que si de veritat vol solucionar el problema que cridi a una negociació als representants de Can Vies i que facin una reunió pública, en obert, i que tothom pugui escoltar que diuen i ofereixen i neguen els uns i els altres.

Enmig de tot, aquesta setmana al Parlament s'ha aprovat la llei que rebaixa la fiscalitat dels casinos i que facilita l'arribada de BCNWorld. Ves per on! I tots badant. Un edifici com Can Vies mereix més atenció que un possible macro complex que comportarà joc, màfies, turisme de borratxera i cap progrés productiu per al país? Sembla evident que no. Tanmateix tant per part del poble com dels mitjans de comunicació se li està donant molts més atenció al primer que al segon. I no m'encaixa. Fa un tuf de socarrim, i els catalans amb el lliri a la mà i barallant-nos. Cal aturar BCN World!

Acaba de néixer el projecte "El país que volem" . Es tracta del procés popular per posar les bases del nou Estat. El procés constituent que s'obre amb la declaració d'independència cal preparar-lo ja des d'ara mateix. Les propostes de tothom s'aniran recollint fins a final d'any i el consell ciutadà i el consell d'entitats que formen el projecte en faran una compilació el proper mes de febrer que servirà per publicar l'anomenat Llibre Verd de Catalunya el proper dia de Sant Jordi.

Mentre continuem a Espanya... les ofensives no s'aturen. Com esmentava en un anterior article, la llei Wert continua fent el seu curs. Tot i que la consellera Rigau digués repetidament que la llei Wert no s'aplicaria a Catalunya ara s'acontenta a retardar-la per tal que aquest curs no comenci i deixar la seva aplicació per a l'inici del curs vinent, el proper 15 de setembre. No ens hi esgargamellem. Si som a Espanya, farem les lleis espanyoles. L'única solució, la independència. No hi perdem gaire temps en la llei Wert ni en la Wurt. Mani l'11S, plebiscit el 9N i proclamació de la independència el proper 23A. La resta són pèrdues de temps llastimoses.

I de moment només sabem pensar en el turisme. I vinga, més turisme! Ara s'ajunten més municipis per portar més turistes! Diuen per "millorar" l'oferta....però de l'únic que sabem concretar és de com portar més turistes. Ho he dit diverses vegades, l'economia catalana està molt desequilibrada, hi ha massa turisme i poca oferta d'economia productiva. I els nostres limitats governants... només sabem parlar de més turisme. És el diner barat i ràpid que poden veure els nostres autonòmics gestors per minvar els greuges fiscals que rebem per part de l'estat. Sense independència cada cop ens enfonsarem més en el pou. Sabeu d'algun estat que basi la seva economia en el turisme i que sigui pròsper?

dissabte, 24 maig de 2014

TVC - Caixes catalanes - Twitter - Atacs a la llengua - Debat Electoral - Incivisme a BCN

Tenim el país ben mogut! Potser és casual. Però tenint en compte que res no és casual, tot es redueix a si som capaços de trobar la causalitat. Sovint no som prou llestos ni objectius per copsar la realitat que tenim al davant.

Vull remarcar uns fets dels darrers dies:

- des de l'estat espanyol s'amenaça sibilinament que TV3 haurà de tancar algun canal. Pocs dies després diuen que és un malentès. La típica tàctica de despistar. I sovint ho aconsegueixen. Així van començar al País Valencià i a les Illes. Em fa por que nosaltres badem. No lluitem per TV3! Complim el full de ruta cap a la independència i la resta ja vindrà. Altrament, NO ens en sortirem


- acaben de seure al banc dels acusats alguns exdirectius de Caixa Penedès i diuen que després els seguiran d'altres. La brama general és que foren uns aprofitats i que es mereixen tots els mals. Si mirem l'ofensiva global del darrer govern espanyol veurem que la llei de caixes és només una més de les que està dictant per retallar la nostra migrada autonomia. Vull dir que la seqüència: Madrid aprova Llei de Caixes --> la majoria d'exdirectius de Caixes Catalanes són culpables i ens quedem les seves caixes... --> NO me la crec. Perdoneu però algú ho havia de dir. I algú ja ho va dir... fa almenys 5 anys. Podeu llegir aquest article de n'Alfons López Tena del 2009 on ja va dir que "Res no podrà impedir que els espanyols es quedin les caixes catalanes que els plaguin". Independentment que hi hagi una o mil persones que se n'hagin aprofitat

- el ministre espanyol Jorge Fernández Diaz ens fa arribar una altra mostra ben clara de la seva manca de justícia per la seva persecució totalment parcial i discrecional de determinades opinions a la xarxa twitter i no d'altres molt més greus i repetides. Així, per exemple, si s'insulta o amenaça gent del PP s'inventa una nova norma per perseguir-los i detenir-los, mentre que si s'insulta, s'amenaça i s'ataca als catalans , al Mas o als jueus... deixa els fets impúnement i vergonyosament oblidats, com molt bé recorda en Xevi Xirgu.
Algú pot creure que al senyor ministre se li hagin passat per alt milers i milers de pilades amb insults i amenaces contra catalans i jueus? És evident que no, i que ell té la poca vergonya de voler-nos-ho fer creure. És cosa nostra si ens el creiem

- davant de l'ofensiva contra el català veig avui una bona notícia: una mobilització unitària a les Illes (Assemblea de Docents de les Illes Balears), el Principat (Somescola) i el País Valencià (Escola Valenciana). Enmig de tot això, en Jaume Sastre està en vaga de fam per la llengua i respon a un article publicat a el Mundo per Román Piña en què diu que s'alegraria de la mort d'en Sastre. El ministre Fernández Diaz encara no ha detingut al senyor Piña ni ha tancat el diari El Mundo? Ho veieu? No es pot arreglar. Full de ruta i marxem!






- al debat electoral de TV3 es va posar de manifest l'esquizofrènia política que viu Catalunya: que si dretes-esquerres, que si Espanya-Catalunya. No en sortirem fins que siguem independents. I fins aleshores no podrem ser un país eficient, perquè malgastarem així els nostres esforços. Em va sobtar la petita deslleialtat de l'Ernest Urtasun envers els que van fer el pacte pel dret a decidir. Li va pesar més la ideologia i l'afany de guanyar protagonisme que el bé a llarg termini del país. També que el jove candidat del PSC presumís bàsicament de dues coses: de joventut (crec que encara té molt a aprendre abans que ser un bon diputat) i de ser ells qui no fan retallades (i ho diu amb el primer ministre francès, el socialista Manuel Valls autor de les majors retallades fetes a França, al costat). Els candidats de CiU i d'ERC escalfant motors pel 9N (bàsicament perquè si no som independents ben poc pel país podran fer des de l'Europa dels estats). I els del PP i UPyD, doncs bé, defensant d'Espanya amb mitges veritats i força inexactituds. Ah!, i avui en Xevi Xirgu convida encertadament a reflexionar als nostres polítics i els demana que s'afanyin a fer una llei electoral pròpia. Lamento discrepar una mica sobre la urgència d'aquesta llei. Si la fan, molt bé. Crec impossible que amb els condicionants actuals dels partits catalans pugui fer una bona llei. A part que no poden anar més enllà del marc de la llei espanyola (no es poden canviar circumscripcions, etc...). Volen canviar-ho tot i que els doni el mateix resultat a tots els partits, perquè el seu afany és no perdre escons. Crec molt més efectiu deixar estar la llei, fer el referèndum, eleccions si cal, declaració d'independència i després, com a part del procés constituent fer una llei electoral ben feta  que es pogués aplicar ja a les primeres eleccions del nou estat. No és millor això Xevi?

- i finalment ara surt la notícia que el 40% de les terrasses de bars de Barcelona incompleixen les ordenances. Quina mena de control hi ha en aquesta ciutat? Ja us ho diré: fa tot l'efecte que CAP. Sembla que el nostre alcalde està ben preocupat per fer venir més turistes, més turistes i més turistes, foragitar els veïns que no poden aguantar la pressió. Ja ho vaig dir en un article anterior. O canviem d'estratègia o canviem de model de país i ens convertim en el parc temàtic i d'oci d'Europa.

7/6/2014 Hi afegeixo aquest vincle (subministrat per en Marià, lector del bloc) a un documental que descriu molt bé l'excés de turisme que pateix Barcelona i els efectes negatius que té:  https://www.youtube.com/watch?v=mSAPqGijeiY

Foto: JUANMA RAMOS, ElPuntAvui

dissabte, 1 març de 2014

Barcelona: més turisme, més oci i menys ciutat per viure-hi



Ja fa molt que les autoritats municipals de Barcelona semblen molt més preocupades pels visitants estrangers de la ciutat i per convertir Barcelona en una mena de Parc Temàtic de l’oci que no pas per millorar, i ni tant sols mantenir, el nivell de vida i de convivència dels barcelonins.


Què promocionen des de l’Ajuntament:

  • restringir el trànsit en cotxes privats per sota de les necessitats de l’economia local per tal que els turistes puguin passejar (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/715032-el-racc-critica-la-politica-de-barcelona-en-mobilitat-perque-arracona-el-cotxe.html?cca=1)
  • Amb motiu del World Mobile Congress ens remarquen que els visitants han deixat 85 milioms d’euros en restauració i oci nocturn (http://www.324.cat/noticia/2322875/ciencia/Mes-de-85000-visitants-procedents-de-201-paisos-a-ledicio-del-MWC-2014)
  • Anuncien mesures per incrementar els talls de carrers per fer-hi festes (Paral·lel, Sants,...)
  • Mantenen i, en ocasions, augmenten les subvencions a festes majors en plena crisi
  • Estem a punt de superar (si no ho hem fet) els 10 milions de turistes a l’any i encara en volem més



Alhora ens trobem que:

  • Creix l’incivisme davant la passivitat municipal
  • Tanquen molts comerços barcelonins (no només els emblemàtics) perquè als voltants s’hi instal·len centres comercials per veïns i turistes
  • Ens diuen que la convivència millora perquè la Guàrdia Urbana fa una campanya i augmenta les multes per un determinat aspecte (http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/712240-trias-assetja-lincivisme-amb-mes-multes.html). Quin criteri, Déu meu! L’indicador d’èxit és un bon control i poques multes! No a l’inrevés, poc control i campanyes “puntuals” de moltes multes, sense efecte, com es demostra



 És sabut que els millors models econòmics i convivencials han de ser equilibrats. Basar tant l’economia i la convivència a Barcelona en el turisme porta al fracàs. Barcelona sembla que aspira a ser un gran Parc Temàtic per als turistes. Males notícies per als qui senzillament hi volem viure i treballar. Per això molts en marxen. Als qui es quedin almenys tenen garantit “pa i circ”.
 









Pots llegir l'aricle també a:

Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes