CATECISME DEL DISCURS

He llegit "Atentament" l'discurs.
He pogut endevinar el "catecisme" que va promocionar un Rei PREPARAT. Aquí l'Teniu.  En castellano oficial: 
Si Llegiu el discurs, veureu que les respostes segueixen fil per randa, seguidetes, les seves frases.
Bé, menys la darrera, que el podia inspirar, però no consta...

EL CATECISME DE FELIPE VI

Pregunta: Al Rei se li ha de cridar sobirà?
Resposta: No, les dipositàries de la sobirania nacional són les Cambres.

Pregunta: Espanya és una nació?
Resposta: Sí Espanya és una nació.

Pregunta: I com és?
Resposta: És gran i forjada.

Pregunta: Per qui?
Resposta: pel treball de persones de tots els indrets del nostre territori.

Pregunta: en què va consistir aquest treball?
Resposta: Donar a entendre el curs de la humanitat.

Pregunta: Que hereta un rei com vós?
Resposta: Un llegat polític extraordinari, per al qual un es prepara durant 40 anys.

Pregunta: Com s'arriba a ser Rei.
Resposta: Cal dir que un vol ser-ho, com va fer el meu pare, apel · lant als valors del meu avi. Després cal exercir lideratge i comptar amb l'impuls protagonista del poble.

Pregunta: Una mica més.
Resposta: Millor si hi ha una mare com la meva, amb dedicació i lleialtat de per vida al rei.

Pregunta: En què consisteix el fer de Rei?
Resposta: Consisteix en exercir unes anomenades funcions.

Pregunta: Quines són?
Resposta: Exercir la primera magistratura de la nació.

Pregunta: I com es fa per a exercir de rei-mestre i renovat?
Resposta: Seguint els valors del meu avi i llegint i posant en pràctica el que es va escriure fa 35 anys. Es diu Constitució.

Pregunta: Què es va escriure?
Resposta: Que el Rei és un símbol.

Pregunta: El Rei governa?
Resposta: Molt més que això.

Pregunta: En què consisteix?
Resposta: El Rei és àrbitre i moderador del que facin les institucions polítiques.

Pregunta: Que funcions secundàries hi ha?
Resposta: escoltar, comprendre, advertir i aconsellar.

Pregunta: Perquè és necessària la seva signatura perquè els polítics tinguin poder?
Resposta: Cal respectar la separació de poders.

Pregunta: Quina és la seva actitud davant la política.
Resposta: Sóc independent.

Pregunta: És el mateix que la neutralitat?
Resposta: Va amb això.

Pregunta: Què s'obté gràcies a aquestes independència i neutralitat?
Resposta: Ni més ni menys que la convivència, l'organització i desenvolupament de la nostra vida col · lectiva.

Pregunta: S'esgoten les funcions institucionals?
Resposta: Les funcions institucionals no s'esgoten en el que s'ha dit.

Pregunta: Què més cal tenir en compte?
Resposta: Cal guanyar-se contínuament l'estima dels ciutadans.
Pregunta: Com s'obté?
Resposta: Amb l'esperit obert i renovador de la meva generació.

Pregunta: I quin és el major assoliment d'aquest esperit?
Resposta: La victòria de l'Estat de dret.

Pregunta: Que passaria sense aquesta victòria?
Resposta: tragèdia, silenci i foscor.

Pregunta: Què hi ha a Espanya.
Resposta: Pobles i particularment llengües.

Pregunta: Què pobles caben a Espanya?
Resposta: Tots.

Pregunta: Els qui formen el tots?
Resposta: Hi caben totes les formes de sentir-se espanyol.

Pregunta: I la història?
Resposta: Una nació no és només la seva història, és també un projecte integrador, sentit i compartit per tots, que miri cap al futur.

Pregunta: Què representa el segle XXI?
Resposta: Allunyar-se de la forma tradicional de veure el món.

Pregunta: I com s'avança?
Resposta: Evolucionant i adaptant-nos a la realitat del nostre temps.
Pregunta: A què ens adaptem?
Resposta: A incertesa, inquietud, por ja oportunitats de progrés.

Pregunta: I què havia doncs en les generacions anteriors a la seva?
Resposta: Valors humanístics i ètics que cal recuperar.
Pregunta: En definitiva a Espanya i per ser Rei, què importa més: el que s'és o el que es fa?
Resposta: Cal ser més fent més com va dir Cervantes en boca del Quixot.

Pregunta: Hi ha altres cites per entendre complidament la monarquia i que han de servir en el regnat i inspirar discursos?
Resposta: "Regina coeli laetare, al · leluia" ( Himne pasqual) . Comparació, no es vegi irreverència. Resurrecció de la Monarquia. "Laetitia" = "alegria", per a tots ..

NOTA:

Aquest Catecisme serveix també per passar preparar un examen d'espanyolitat actual i total. És important estar "preparat". El candidat haurà de respondre adequadament els següents punts, sobre la base del discurs del Rei:

1. - Ideologia política subjacent majorment en el discurs.
2. - Poder polític que ha influït i / o aprovat el redactat definitiu.
3. - Contradiccions, ambivalències, fal · làcies i sofismes ... si és el cas.
4. - Finalitat primordial del discurs.
5. - Utilitat del discurs.

Per llegir o escoltar el discurs "aquí" on correspon:.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/especiales-informativos/discurso-integro-del-rey-felipe-vi-ceremonia-proclamacion-ante-cortes/2622935/

Tres apunts...

1. Sovint es parla d'estratègia. Els militars tenen clar que l'estratègia està al servei d'una logística, Com ara un "com" està al servei d'un "què".
He sentit a dir que determinat partit ha de canviar d'estratègia. Em pregunto al servei de què, i em passa pel cap allò de "qui perd els orígens perd la identitat".

2. Per alguns això de la identitat i això de la nació és passat i equívoc i ... Sobiranisme sí, i en tot cas catalanisme sí, però no nacionalisme?. No li trobo sentit a aquesta "retallada".
És diu que determinats nacionalismes s'han embrutat de sang.
Això no treu sentit a "nació", a l'experiència de vida d'un poble que s'evidencia en la seva parla, formes de vida i cultura diferenciades i pròpies. En la seva creativitat alhora de cercar veritat, bellesa i bé.
I un afany de llibertat i de lliurar-se de subordinacions i sotmetiments que l'alienin.
En tot cas, amb facilitat s'embruta de sang l'absurda reducció dels valors humans a poder, prestigi o plaer...

3. Gent dimiteix. Ah, la filologia! Missió, algú és "enviat" per aconseguir un objectiu. És escollit i haurà de respondre de com li ha anat. L'abdicació acull aspectes més propers a llibertat personal de renúncia o no a ser "receptor" de persones i responsabilitats, per "dignitat" pròpia.(L'indoeuropeu, com el llatí o el grec.: va bé consultar-los de tant en tant)

Des de la barraca

(El títol és per expressar que els que no cobrem en època de crisi, 0,96 € per segon, com en Messi..., doncs deu ser això)
Bé, de tota manera volem fer per Catalunya cosetes, i som molts més que el club, vet aquí unes cosetes:

-No crec que els catalans hàgim d'estar pendents del partit que guanyi a les Espanyes. Cap condicionant per fer la nostra, per independitzar-nos. Ni federar-se ni serrellets. Ja en parlarem un cop Independents del tracte mutu.

-El fet que a Catalunya hi hagi procedències prou diverses, no anul·la la nació, és a dir: L'experiència humana i viva d'un poble que té les seves creences, mitologies, costums, parla i formes de vida. Ens agradaria que prengués nota aquell que presumeix d'independentista-catalanista-no nacionalista, o que parli de co-oficialitats, (gestió absurda, hi ha d'altres maneres), sense fer referència a la superior importància de la llengua pròpia, (identitat).

-Hi ha un vídeo que s'ha equivocat amb el personatge "ara si"-"ara no": Aquest personatge és "Ara no"-"ara tampoc". Enreda-mones, filibuster, caga-confusions del personal a la seva confederació.

-Europa: Els països que no hi som o no hi serem en vincles actuals, no deixarem de dir-nos Europeus. Tal com d'altres que hi són en el mapa, i no participen ni hi són, en tots o en cap dels tractats actuals. Una cosa és la família i altre el vincle concret i material que s'hi visqui.

Apa i més cosetes un altre dia

Financial Times

I perquè tan rebombori per aquest editorial per part d'uns i d'altres? D'on ha begut informació per proposar quelcom menys que terceres vies? Quina mena d'informació a algú li ha interessat passar-li? Perquè se n'alegran els uns i els altres? "Perquè ja ho deia jo", -que dirà "aquell"? "Peruqè, mira ja m'hi avindria jo", -que NO ho dirà "aquell altre", però tal vegada s'ho està empassant?

Bé al cap i a la fi es un diari "Financial". per tant un diari de practicitats financeres" No pas de temes d'experiència humana dels pobles. Economia actual. Pasta, guanys, interessos, poder... No pas tampoc de profonds canvis en el sistema en  "les normes de la casa", etimologicament "economia".

Au! Que se les arreglin discutint uns i altres dins el tren. Nosaltres ja hem avisat que volem sortir d'una via morta que no porta enlloc. I que ho tinguin clar: No parlem només d'economia, encara que també, quan parlem d'independència i la volem...

Podeu visitar l'adreça, (no fa mal somriure...):http://www.google.cat/search?hl=ca&q=Financial+Times
+Catalonia&spell=1&tbm=isch&emsg=NCSR&noj=1&ei=XZRqU866IYa0yATgzIEI

Èl Present

Situem-nos, de la meva banda tinc les següents consideracions:

1.- La meva identitat nacional, que m'agermana amb els que la sentim fins en la nostra psique col·lectiva, la sento irrenunciable, no vendible, i amb la necessitat de no veure's subordinada o sotmesa o espoliada. No quelcom capaç d'esdevenir residual o irrellevant o minvant fins a desaparèixer.

2.- Confesso que tanmateix com a identitat no la veig eterna, però no li pertoca desaparèixer per ocupació o conquesta per part d'altri, o per incúria de propis. No li pertoca desaparèixer per alienació.

3.- En tot cas el pacte amb altres nacions cal que enriqueixi la identitat en el concert col·lectiu.

4.- La nostra experiència vital com a poble, pren cos en molts àmbits del viure, no només en l'àmbit econòmic. I aquest "econòmic", com indica l'arrel del seu significat, no és qualsevol economia, liberal o no, és "la norma de la casa ("oicos" i "nomos"). La llibertat per disposar de patrimoni, creativitat, productivitat i recursos. I amb ells comptar en tota aliança o pacte.

5.- Pacte com la seva arrel indica és fer les paus. I això significa entesa, lliure associació amb reconeixement mutu. Generositat en el bescanvi oportú. 
No pas murrieria, adaptació mesella, mesquinesa en els interessos, o satisfer només el present i hipotecar el futur.

6.- I per damunt de pertànyer o no a Europa, (oimés quan aquesta esdevé reduïda a allò econòmic), per damunt de federacions o confederacions, la identitat es viu i esdevé autèntica, tant quan s'experimenta en soledat com quan cerca viure, des de la llibertat, en el concert de l'Europa dels pobles i més enllà, doncs ser un mateix i ser amb els altres formen una unitat irrenunciable.

7.- Ens cal la fermesa en el ser, en el viure i en el fer. No necessitem violència per defensar-nos. Sabem de la fermesa en el què i sabem del com amb respecte. No tenim dubte de la nostra capacitat de supervivència malgrat derrotes, dictadures, transicions porugues o meselles, seduccions o provocacions, dificultats de les nostres pròpies ombres. Tenim ara prou clar que ens cal conèixer millor, respectar, responsabilitzar-nos i cuidar, amb constància i paciència, el que estimem, Catalunya, allò que som, catalans. 
Mira, m'agrada el 7, m'aturo. Agrairé els vostres comentaris.
Concrecions o consequències: Diguem-nos.les!

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL...

Interessant l'origen remot, indo-europeu de "tribunal": "tres", que deriva en el llatí, a "trivial" amb l'accent a la a: el que és vulgar i comú com a terceres vies, (res de les excelses terceres vies que algú ara prerten inventar-se). També particularment en deriva "tribu", pels romans divisions de grups humans, com les del poble hebreu, que n'eren dotze tribus, o "tribú", cap d'una tribu de Roma, o "tribut", "tribunal", "tribuna", que tenien l'origen en l'impost que s'imposava a cada tribu...

Mirin senyors, allò del reialme hispànic s'ha acabat pel que fa a nosaltres, no som ja, ni ens sentim una tribu d'aquest reialme, però conservem uns versos del canonge Jaume Collell (1846-1938) de Vic:
No captem el dret de viure,
dret que no es compre ni es ven,
poble que es mereix ser lliure
Si no li donen s'ho pren

Estem "constituïts" i disposats a governar-nos nosaltres mateixos, i així ho farem.

I gràcies per la seva actuació; Srs del Tribunal, ens esperona més encara a cercar la independència!

El valor de les paraules

Sobirania: Domini, poder, senyoria, principat,.... Antònim: Dependència.
Dependència: subordinació, subjecció, supeditació, submissió, ... inferioritat, esclavitud, captivitat... Antònim: Alliberament.
(Diccionari de SINÒNIMS I ANTÒNIMS...) Per pensar-ho tots plegats.





 Què volen aquest agent...  que truquen... a on? a totes hores?
PSC: no truqueu més a cap porta catalana.
Traieu la "C" del vostre nom. No us va. Ni la mereixeu.

GUANYAR?

Reflexions després de les eleccions:

Qui ha guanyat?

1.- Potser ha guanyat el partit menys “ideologitzat”.
Això no vol dir, necessàriament, el més tonto, com tampoc no vol dir el més intel·ligent, simplement el més llest del pati del col·legi aquest …

2.- El Congrés de Convergència va acordar que si el Tribunal Constitucional Espanyol deia el que ha dit, es donava per acabada la via autonòmica i estatutària. Ara el seu programa diu que desplegaran l’estatut. En Felip Puig li assenyalava a’n Jordi Guillot en les valoracions post resultats, que mol bé podia ser que hagués guanyat l’autonomisme. Incoherència? no tenir altre objectiu que el que "els convingui"?

3.- Ara es parla de transversalitat. Potser si que ha guanyat aquell que ha sabut dir i encabir en el seu “marketing” les coses de tothom, fins i tot contradictòries entre elles. Fins i tot en generalitzacions recomfortables pel populatxo. Qui no vol un país… “millor”!?  L’home de poder, necessita vots per governar… encotillat en les seves necessitats,  mai es definirà diluit en pura practicitat d’aquesta política a l’ús.

4.- Jo em dic que els parlamentaris de la tot just passada legislatura, no representen altra Catalunya-Poma que la que té el cuc de l’espanyolisme més o menys dissimulat. Aquest cuc té diversos noms: Es diu “encaix”,”federació”, “servilisme”,  ”constitución”,  “bilingüe”, “inventordetripartits”, etc.  Representen el país “madur-corcat”?.  Caldrà que el nou sigui a prova de “cucs”!

5.- Va bé saber que estudiar té arrel llatina que significa afecció. Un país desafecte necessita estudiar. Jo no oblido el principi de Peter. M’he d’estudiar i veure si algú ja ha arribat al seu lloc d’incompetència, paticularment en saber salvar definitivament la Nació de sotmetiment, subordinació i espoli.

6.- Si es confirma el que he llegit als diaris que la primera conselleria que desapareixerà serà la de medi ambient, ...  doncs sí, potser rebrem les felicitacions d’Al Gore,  Grenpeace, els de Kioto. i dels catedràtics d'ecologia, etc. Caldran molts diners per convèncer a tots plegats que diluït el Gran Avís -(que s'atribuien alguns, jugant a la política però amb "poca iniciativa")- entre totes lesconselleries, serà més eficaç.

7.- El manteniment d’”aquells” que es diuen “ciutadans” però parlen en “ciudadano”, i encara més l’augment considerable d’escons d’aquella del país de les meravelles que entrarà  en el parlament dient que no té nació catalana, encara que ho hagi consagrat el parlament sortint,
ens pot demostrar que guanyar vots i tenir la raó en aquest país es contradictori,quan no contrari.

8.- Reagrupament no ha tret vots sufficients.... Tothom parla d’humilitat... , o amb humilitat, com en Carretero. Però, això, ens demostra, que ara cal que es reagrupin els parlamentaris que vulguin decidir independència, o la pàtria se'n va en orris. Gràcies Joan. Molts s'han quedat a les portes. I servirien millor a la pàtria, tu mateix, que determinat nombre dels que hi son a dins. Ja veus: No es tractava de qualitat, més aviat de quantitat, números i lleis d'Hont. 

9.- Alegria: uns, que esperem  fidels a la pàtria, han sortit de les catacombes. En tenim quatre atrevits a donar testimoni en aquest circ. Ajudem-los a que no se’ls  mengin els lleons. Ajudem-los civilment. “Tot per la pàtria!”. (Perdò, es que als carrosses ens ho varen infiltrar això del "todo por la pàtria", com la llista de “Los reyes godos” o los “cabos de España”)

I   10.- Si hi ha passió per la referència autoritaria acrítica i sense pensament personal lliure,  si ens trobem amb rituals excessius,  conductes esteriotipades, exaltació emocional perpètua que defuig raonabilitat, etc. llavors ben segur que el sectarisme s’ha apoderat d’un partit, guanyador o perdedor. Fins el guanyador, no només el perdedor, han d’apuntar-se a l'autocrítica, a l’’autenticitat, al sentit ètic, al servei a la riquesa personal i col·lectiva dels ciutadans, i al questionament de no poques indefinicions o decissions preses, a la regeneració democràtica. No es tracta tant de guanyar o perdre sinò de salvar la pàtria. Que els partits ajudin, però que no destorbin. I tots guanyarem. 

Sra. A.Sánchez-Camacho a Àgora: "Catalunya NO ES UNA NACIÓ"

La Presidenta del PP a Catalunya, Sra. Alícia Sánchez Camacho, al Programa Ágora, ha negat que Catalunya sigui una nació, Així ho ha dit a'n Xavier Bosch. No s'ha quedat aquí, afegint que la seva i la de tots nosaltres i gran nació és Espanya.

Gràcies a aquesta Senyora el dia de les votacions tindrem una eloquent estadística.
A banda d'això, realment aquesta Sra. obre l'oportunitat d'estudiar què és el que provoca afirmacións com la seva.
També podem pensar quina és la nocio de nació d'aquests personatges del PP.
A mi em sembla que no els surten els números: el PP, en absoluta minoria a Catalunya, per tant amb evidència que representa a una absuluta minoria de catalans, digui que es dedica al que vol la majoria... en tot cas la d'España, no? Una determinada Espanya....
El que si els agraeixo a tots plegats, es que contribueixen tots ells, a demostrar la tolerància dels que no voten PP o Ciutadan's. I no només davant del que acaba d'afirmar, sinó de moltes altres afirmacions i actituds, amb les que fa oposicions, a "persona non grata".
No li donarem aquest títol. El victimisme afloraria, i aporta vots de prou despistats del país....