Podem preguntar-nos:

I què en traurem de que ens facin cas (que no en feran) d'aquest acord tan unitari, menys aquells que sabem, i amb la cabriola de qui no la signa però la vota...

Renovem la llei del tribunal constitucional... que encara volem esgotar la via estatutaria?

Que ens ho creiem que no tocaran llavors ni una coma del Estatutet tan mal parit?

Que potser ens ho creiem que paga la pena per res anar de bracet amb aquest PSC,còmplice obedient d'aquest PSOE al que al mateix temps que està en desacord sempre el vota i el segueix mesell fidelment al parlament espanyol?

LA QUESTIÓ NO ÉS LA REFORMA DEL TC.
LA QUESTIÓ ÉS QUE L'"ESPAÑA BEN REPRESENTADA PER PSOE I PP", LA TENIM SEMPRE EN CONTRA.

LA QUESTIÓ JA ÉS L'"ADEU A ESPANYA".
NOMÉS HI HA UNA MANERA D'ÉSSER RECONEGUTS I D'ENCETAR -(TAL VEGADA, PASSAT EL SEU "DERECHO AL PATALEO"-, UNA COL.LABORACIÓ EFICAÇ: PARLANT D'ESTAT A ESTAT.

S'ACABARAN LAS MISÈRIES LES HIPOCRESIES, LES MESQUINESES, LES TRAIDORIES...

i APRENDREM A MIRAR-NOS DES D'EL RESPECTE.
PROU D'APARENT CORRECCIÓ POLÍTICA AMB UNES REGLES DEL JOC IMPOSADES PER UNA DE LES PARTS, i QUE NOMÉS DILATA LA SUBORDINACIÓ, L'ESTAR SOTMESOS, L'ESPOLI DELS QUI ENCARA ENS TRACTEN SOVINT COM TERRA CONQUERIDA I ENS DICTEN A DISTÀNCIA COM ENS HEM DE COMPORTAR, COM PER ON HA DE PASSAR L'AVE. 

PROU D'ADAPTAR-SE I CONFORMAR-SE I PIDOLAR DES DE LA SUBMISSIÓ.