Reflexions després de les eleccions:
Qui ha guanyat?
1.- Potser ha guanyat el partit menys “ideologitzat”.
Això no vol dir, necessàriament, el més tonto, com tampoc no vol dir el més intel·ligent, simplement el més llest del pati del col·legi aquest …
2.- El Congrés de Convergència va acordar que si el Tribunal Constitucional Espanyol deia el que ha dit, es donava per acabada la via autonòmica i estatutària. Ara el seu programa diu que desplegaran l’estatut. En Felip Puig li assenyalava a’n Jordi Guillot en les valoracions post resultats, que mol bé podia ser que hagués guanyat l’autonomisme. Incoherència? no tenir altre objectiu que el que "els convingui"?
3.- Ara es parla de transversalitat. Potser si que ha guanyat aquell que ha sabut dir i encabir en el seu “marketing” les coses de tothom, fins i tot contradictòries entre elles. Fins i tot en generalitzacions recomfortables pel populatxo. Qui no vol un país… “millor”!? L’home de poder, necessita vots per governar… encotillat en les seves necessitats, mai es definirà diluit en pura practicitat d’aquesta política a l’ús.
4.- Jo em dic que els parlamentaris de la tot just passada legislatura, no representen altra Catalunya-Poma que la que té el cuc de l’espanyolisme més o menys dissimulat. Aquest cuc té diversos noms: Es diu “encaix”,”federació”, “servilisme”, ”constitución”, “bilingüe”, “inventordetripartits”, etc. Representen el país “madur-corcat”?. Caldrà que el nou sigui a prova de “cucs”!
5.- Va bé saber que estudiar té arrel llatina que significa afecció. Un país desafecte necessita estudiar. Jo no oblido el principi de Peter. M’he d’estudiar i veure si algú ja ha arribat al seu lloc d’incompetència, paticularment en saber salvar definitivament la Nació de sotmetiment, subordinació i espoli.
6.- Si es confirma el que he llegit als diaris que la primera conselleria que desapareixerà serà la de medi ambient, ... doncs sí, potser rebrem les felicitacions d’Al Gore, Grenpeace, els de Kioto. i dels catedràtics d'ecologia, etc. Caldran molts diners per convèncer a tots plegats que diluït el Gran Avís -(que s'atribuien alguns, jugant a la política però amb "poca iniciativa")- entre totes lesconselleries, serà més eficaç.
7.- El manteniment d’”aquells” que es diuen “ciutadans” però parlen en “ciudadano”, i encara més l’augment considerable d’escons d’aquella del país de les meravelles que entrarà en el parlament dient que no té nació catalana, encara que ho hagi consagrat el parlament sortint,
ens pot demostrar que guanyar vots i tenir la raó en aquest país es contradictori,quan no contrari.
8.- Reagrupament no ha tret vots sufficients.... Tothom parla d’humilitat... , o amb humilitat, com en Carretero. Però, això, ens demostra, que ara cal que es reagrupin els parlamentaris que vulguin decidir independència, o la pàtria se'n va en orris. Gràcies Joan. Molts s'han quedat a les portes. I servirien millor a la pàtria, tu mateix, que determinat nombre dels que hi son a dins. Ja veus: No es tractava de qualitat, més aviat de quantitat, números i lleis d'Hont.
9.- Alegria: uns, que esperem fidels a la pàtria, han sortit de les catacombes. En tenim quatre atrevits a donar testimoni en aquest circ. Ajudem-los a que no se’ls mengin els lleons. Ajudem-los civilment. “Tot per la pàtria!”. (Perdò, es que als carrosses ens ho varen infiltrar això del "todo por la pàtria", com la llista de “Los reyes godos” o los “cabos de España”)
I 10.- Si hi ha passió per la referència autoritaria acrítica i sense pensament personal lliure, si ens trobem amb rituals excessius, conductes esteriotipades, exaltació emocional perpètua que defuig raonabilitat, etc. llavors ben segur que el sectarisme s’ha apoderat d’un partit, guanyador o perdedor. Fins el guanyador, no només el perdedor, han d’apuntar-se a l'autocrítica, a l’’autenticitat, al sentit ètic, al servei a la riquesa personal i col·lectiva dels ciutadans, i al questionament de no poques indefinicions o decissions preses, a la regeneració democràtica. No es tracta tant de guanyar o perdre sinò de salvar la pàtria. Que els partits ajudin, però que no destorbin. I tots guanyarem.
