INDICADORS D'ÈXIT

És curiós com de vegades els indicadors que s'utilitzen per valorar l'èxit de deteminades polítiques o accions segueix uns criteris tant diferents.

Fixem-nos, per exemple, en aquests dos casos:

• s'esdevé una epidèmia de grip o de qualsevol altra malaltia i per valorar l'èxit de les mesures aplicades per a combatre-la es mostren les estadístiques dels casos detectats i tractats. Com menys casos es detecten, major es considera l'èxit de les mesures aplicades

• es posa en marxa una nova norma de trànsit o una ordenança de civisme per a combatre una actitud incívica i per valorar l'èxit de l'ordenança es mostren les estadístiques del nombre de casos i sancions. Com més sancions s'apliquen, major es considera l'èxit de l'aplicació de l'ordenança

Crec que el primer criteri és l'encertat. El segon criteri pot ser encertat només en els inicis de l'aplicació de la nova norma. Malauradament moltes administracions encara apliquen el segon criteri per a valorar indefinidament l'encert de les seves accions, cosa que duu a un estat d'autocomplaença i manca total d'efectivitat en la solució del problema.

Els convido a canviar de criteri.

Vegeu-lo a la Bústia de l'AVUI, 3 de juny del 2009

Vegeu-lo a El lector escriu, El Punt, 2 de juny del 2009

DURAN

Sr. Duran,

sincerament crec que faria bé d'adonar-se que el que més li convé, no només a Catalunya com és obvi, sinó també a vostè com a polític és que Catalunya sigui independent.

No s'adona que quan vol solucionar els problemes d'Espanya, amb força capacitat per part seva segons la meva opinió i la de molts catalans, els espanyols no volen que vostè, un representant d'un partit nacionalista català, els doni consells i que menystenen propostes seves per aquest sol fet?

I no s'adona que fent això no dedica tota la seva capacitat a solucionar els problemes dels seus compatriotes?

Sr. Duran, obri els ulls si us plau, ajudi'ns a obtenir la independència!!

Tercer Congrés Catalanista - Ponència de Francesc Llobet

O com sortir, nosaltres, de la crisi

S'acaba de publicar la Ponència "Empresaris i organitzacions empresarials", a càrrec de Francesc Llobet, dins l'Àmbit de Política del Tercer Congrés Catalanista (3CC).

Després de constatar que les nostres administracions han realitzat "molts estudis sobre el què s'havia de fer, però poques accions" (i jo hi goso afegir que aquesta pràctica, malauradament, es pot generalitzar a massa àmbits), afirma que "bona part dels problemes que tenim vénen de la nostra pertinença a Espanya".

Continua afirmant que qualsevol país, per a poder definir les seves estratègies competitives, per tenir el control sobre els seus recursos, per decidir sobre les seves infraestructures o per poder establir aliances internacionals, necessita un model d'Estat que li ho permeti o bé esdevenir ell mateix un Estat.

Finalment constata que la primera via s'ha demostrat impossible i que "la societat catalana en el seu conjunt ha de fer una aposta decidida i definir una estratègia que ens porti a tenir un Estat propi a la Unió Europea al més aviat possible".

No puc estar-hi més d'acord. Fem-ho saber.

Gràcies senyor Llobet.

Traspàs de Rodalies

El President de la Generalitat, José Montilla, i el ministre de Foment, José Blanco, anuncien l'acord polític per fer efectiu el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat el proper dia 1 de gener del 2010.
Així, diuen, es complirà l'Estatut.

Després de 300 anys de promeses incomplertes, de tota mena d'injustícies i de sotmetiment, encara hi ha qui creu certes afirmacions.

Certament hi ha casos, però, en què una imatge val més que mil paraules (AVUI, 8-5-2009)

Com li deia en Joan Sales a la mercè Rodoreda: "Que els catalans portin prop de 300 anys fent l'imbècil no justifica pas deixar de ser catalans, sinó que ens obliga a deixar de fer l'imbècil!"

GENEROSITAT

-->

A tots els catalans, a totes les entitats, associacions i partits polítics que treballen per la independència de Catalunya o que poden fer-ho en el futur:

- ara és l'hora de la generositat, tenim l'objectiu a tocar. Ara hem de prioritzar l'objectiu comú de l'assoliment de la independència per davant de qualsevol personalisme o de cap objectiu paral·lel.

- depèn de nosaltres. És un objectiu just, el volem i el conjunt de la ciutadania està prou madura i conscienciada de la seva necessitat.

- en aquests moments la generositat ens pot fer independents.

Per tots nosaltres, per tots els qui ens han precedit i per les generacions que vindran: siguem generosos, siguem mereixedors del moment, sapiguem trobar les fórmules de coordinar els esforços per fer-los efectius i assolim la independència. Podem i volem. Fem-ho.