ENS HI JUGUEM MOLT

Ja sabem sense cap dubte -si és que n'hi havia algun- què és el que pensa i podem esperar d'en Duran i Lleida. En diferents i reiterades declaracions queda clar el seu posicionament totalment contrari a la independència de Catalunya. Per desgràcia es confirmen totes les impressions que des de fa molts anys hem tingut molts de nosaltres sobre ell. També confirma com de malament ho va fer CDC -sobre tot en Pujol- en no haver aconseguit la fusió amb Unió quan podien fer-ho, per exemple quan tenien majoria absoluta -en tres legislatures seguides!-. Ara han creat un monstre amb un grapat de diputats que, segons com, ens poden fer la punyeta i de quina manera. Mentre hi sigui en Duran el país suportara unes conseqúéncies altament funestes per a CIU i per a Catalunya. i en uns moments en què seria necessari anar en la mateixa direcció i no en terceres o ves a saber en quantes vies. Ens hi juguem molt.

DURAN

No sé perquè serà, (no vull pas menystenir-lo personalment), però quan apareix aquest senyor i les seves dites em venen a la ment ... :Els malvats de tots els comptes de fades.
El cinisme dels caciqs que no creen al seu voltant més que secundaris als quals violenta la seva identitat...
El diable, pare de la divisió i de la mentida amb pretensió de veritat (luci-fer=el que porta la llum, no hi ha llum más fosca que la del diable).
Els desalmats (malànimes), que no tenen més objectiu que prestigi i poder.

Per tant, esmolem ben bé les eines... en aquest cas:

El sentit de l'humor, sí, malgrat tot.

El presentar les coses, no reaccionant, sinó treballant i mostrant veritat, bellesa i bé. No oblidem la cerca de la veritat, la joia de la bondat, els temes dignes de contemplació.

COALICIÓ PER LA INDEPENDÈNCIA

El clam del poble demana independència. I també reclama una gran unió de les forces independentistes a les properes eleccions. Per què? Doncs perquè la legislatura que surti d’aquestes eleccions pugui ser constituent, pugui proclamar la independència de Catalunya. Just després es convocaran noves eleccions i cada partit s’hi podrà presentar per separat amb les seves propostes particulars de cap on encaminar el nou país. És evident, doncs, que aquestes propostes particulars no són les principals en la propera legislatura. La feina a fer, ben grossa, importantíssima i necessària per a la marxa del país, la comparteixen totes les forces independentistes.

Per això és important que es produeixi aquesta unió. En el format que es vulgui. No fer-ho és frenar l’onada d’entusiasme popular generada a partir del passat 11 de setembre. No fer-ho és no entendre la força electoral que aquesta unió tindria. No fer-ho és renunciar, frívolament, a uns resultats electorals extraordinaris i que garanteixen el procés d’independència. No fer-ho és sembrar el dubte en el poble de si alguna formació política no ha entès el moment que vivim, o hi passa pel davant interessos del seu partit o, senzillament, en realitat no vol la independència.

El passat dia 11 d’octubre acabava el termini per presentar coalicions electorals. Però el mateix dia en Josep Manel Ximenis, batlle d’Arenys de Munt per la CUP, proposava  a ICV, ERC, SI, CUP i DC formar un front electoral independentista i anar plegats als comicis del 25 de novembre (http://www.vilaweb.cat/noticia/4046741/20121011/josep-manel-ximenis-moment-treballar-junts.html).

Desconec els detalls de la proposta, però també crec fermament que des d’ara i fins la independència, de cap taula de negociació no ens podem aixecar els independentistes sense arribar a un acord.

Mireu, voler és poder. Ara és el moment del què, per davant del com. Goso proposar un model de document d’acord per anar junts a les eleccions:

***********************************************************************

ACORD                                 Barcelona, x de talmes del 2012

Les formacions polítiques A, B, C, D, E i F acorden que concorreran juntes a les eleccions del dia 25 de novembre del 2012 amb l’objectiu que el Parlament que en resulti pugui engegar el procés d’independència de Catalunya i proclamar-la en termini més curt possible d’acord amb la voluntat popular.

Aquest acord es farà públic en roda de premsa conjunta el mateix dia de la seva signatura.

Signen:

Nom 1, formació política A, Nom 2, formació política B, Nom 3, formació política C

Nom 4, formació política D, Nom 5, formació política E, Nom 6, formació política F

***********************************************************************

Aquest model de document és el què. El com, s’ha de discutir un cop signat i anunciat el què. El poble vol aquest què, no li interessa saber el com, ja ho discutiran, tant com vulguin els diferents partits.

Si us plau, feu-hi les correccions que calguin. Però signeu-lo!

Oriol Domènec i la candidatura independentista

He llegit la carta a l'AVUI d'ahir dia 17 d'Oriol Domènec on responsabilitza en Carretero, en Laporta i en Ridao de la situació d'atzucac en què es troba la candidatura única per la independència.

Llegint el que escriu només puc estar-hi d'acord.

Tots tres, diu, s'expressen com tres gotes d'aigua. Poques vegades Catalunya ha tingut un ambient tan favorable com ara per aconseguir la independència.

Ja sé que les coses no són fàcils, que la gent tenim defectes,.... mil raons i excuses. Però, si us plau, posem-nos d'acord!!!

Us remeto al meu anterior escrit en aquest mateix bloc

Quina llàstima si no fessim una candidatura tots junts. Tots els qui volem la independència per sobre de qualsevol altre cosa. Els nostres avantpassats no ho ens ho perdonarien. I els nostres descendents no ho entendrien.

És difícil, d'acord. Però és MOLT SIMPLE

Som molts els independentistes que maldem per tenir una bona candidatura aquestes eleccions. Per sort han sorgit molts grups, associacions i partits polítics que mostren la seva voluntat de dur la independència a les properes eleccions.

Aquesta bona notícia té ara un núvol fosc que li fa ombra. Sembla que tots aquests actors troben difícil arribar a acords per unir esforços i presentar una candidatura forta i unida. El fantasma de la divisió plana a l'horitzó.

Sembla que hi ha tota una sèrie de dificultats i de condicionants per davant del possible acord.

Segurament superar les dificultats és molt difícil. Però arribar a l'acord és MOLT SIMPLE. Es tracta de posar l'acord pel davant. Literalment. Vull dir, signar l'acord i deixar per després les dificultats.

Com es fa això? Molt simple, altre cop. Per exemple, trobar-se els principals actors i signar públicament l'acord d'anar junts a les eleccions, agafar el compromís públic de presentar una candidatura junts. Un cop agafat aquest compromís amb el poble català, ja només els queda superar les dificultats, amb l'escalf entusiasta del poble, i fer la millor candidatura. Tindrien la resposabilitat i l'honor de fer-la.

És simple. Cal voluntat, generositat, una dosi de confiança i valentia.

Convido a Carretero, Carandell, Espot, Ximenis, Canela, Laporta, Tena, Bertran i els qui segur em deixo a fer-ho, tot i que potser ells tenen un mètode millor i ja hi hagin posat fil a l'agulla. Tant de bo i compteu amb el meu suport.

Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

CDC i la fi de la via estatutària

La Ponència 1 del darrer Congrés de CDC diu literalment:

“El risc d’una sentència que neutralitzi l’Estatut és probable. Ja sigui per la via interpretativa, o per la via d’anul·lar articles. La conseqüència pràctica seria la mateixa. En aquest cas, és a dir si l’Estatut no surt íntegre del Tribunal Constitucional, el dret a decidir dels catalans quedaria retallat. [...] De produir-se aquesta circumstància, Convergència declararà formalment per exhaurida la via estatutària.

Com que és obvi que l'Estatut no ha sortit íntegre del Tribunal Constitucional, ara CDC ha de declarar formalment la fi de la via estatutària.

No em consta que CDC fet aquesta declaració formal.

Perquè el dret a decidir sobre aspectes de l'Estatut votat en referèndum, o de l'Estatut del 30 de setembre... són encara “vies estatutàries”.

CDC ha de respectar els seus acords congressuals votats democràticament, ha de declarar formalment exhaurida la via estatutària i ha de fer un pas cap a la unitat independentista.

CDC i els seus militants hem de fer un pas clar cap a la independència i donar suport a les iniciatives que s'estan creant arreu del país. L'objectiu de partit no ens de privar de veure l'objectiu de país.

Com a militant de CDC crec fermament que és el nostre deure. I la Plataforma ha de manifestar clarament i pública la seva adhesió a les iniciatives d'unitat independentista.

Si esperem que els altres hi vagin per tal que sigui unitària i aleshores afegir-nos-hi, malament, perquè ells poden pensar el mateix. I per l'un o per l'altre, la feina per fer.

Si la unitat fracassa no ha de ser per culpa de CDC ni de la Plataforma per la Sobirania. No podríem arrosegar aquesta culpa.

Jo no podria.


Ramon Munné
Barcelona
Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania

UNITAT? DONCS UNIM-NOS

--> -->

Alfons López Tena, Joan Carretero, Oriol Junqueres i Joan Laporta reclamen en un acte la unitat d'acció de l'independentisme.

Heribert Barrera i Moisès Broggi preparen la presentació pública d’un manifest polític per la unitat independentista de cara a les eleccions al Parlament.

Enric Canela, Mossèn Dalmau, Santiago Espot i Enric Fontanals a través del manifest Suma Independència conviden a dur a terme la constitució d’un moviment unitari per assolir una majoria parlamentària per proclamar la independència.

I d'altres que em deixo i als quals demano excuses.

Completament d'acord. M'adhereixo al que diuen tots i cadascun d'ells. Però com que parlem d'unitat no tindria sentit que m'adherís a més d'un lloc. Estic segur que tots ells ja se n'han adonat i, per tant, els demano que em confirmin on m'he apuntar per donar-los suport “unitàriament”.

Per tant, no corro gaire risc d'equivocar-me si anuncio que EL NOU INDEPENDENTISME UNITARI JA EXISTEIX i compta amb: Heribert Barrera, Moisès Broggi, Enric Canela, Joan Carretero, Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Fontanals, Oriol Junqueres, Joan Laporta i Alfons López Tena.

I si no ho han fet, els urgeixo a unir-se. El poble els vol a tots vostès units. Per tant, ja estan units pel poble.

Si us plau, deixin que a partir d'ara tots aquells que volem la independència ens unim a vostès.

Gràcies!

GENEROSITAT

-->

A tots els catalans, a totes les entitats, associacions i partits polítics que treballen per la independència de Catalunya o que poden fer-ho en el futur:

- ara és l'hora de la generositat, tenim l'objectiu a tocar. Ara hem de prioritzar l'objectiu comú de l'assoliment de la independència per davant de qualsevol personalisme o de cap objectiu paral·lel.

- depèn de nosaltres. És un objectiu just, el volem i el conjunt de la ciutadania està prou madura i conscienciada de la seva necessitat.

- en aquests moments la generositat ens pot fer independents.

Per tots nosaltres, per tots els qui ens han precedit i per les generacions que vindran: siguem generosos, siguem mereixedors del moment, sapiguem trobar les fórmules de coordinar els esforços per fer-los efectius i assolim la independència. Podem i volem. Fem-ho.