Una lliçó d’història
Una de les finalitats dels seguicis de Festa Major era la de fer pedagogia de la realitat del territori en tant que conjunt de balls, comparses i entremesos que la reproduïen de forma més o menys simbòlica. És, per tant, absolutament lògic i lloable que, en un any com aquest, es faci una cercavila per recordar l’onze de setembre del 1714.
Una iniciativa que, a Vilanova i la Geltrú ha pres forma gràcies a l’Agrupació de balls populars de la vila, l’entitat encarregada, durant tots aquests anys, de la preservació i impuls de la cultura popular i tradicional. Una iniciativa que busca fer memòria històrica de tot el que va suposar per la nostra nació l’acabament de la guerra de Successió, amb la caiguda en mans de les tropes borbòniques, de les diferents ciutats i territoris de Catalunya, simbolitzades en aquest acte per les de Barcelona, Reus Cardona i la pròpia Vilanova i la Geltrú i representades, respectivament, pels Cavallets Cotoners de Barcelona, l’Àliga de Reus, els Miquelets i el Ball de Cercolets.
Una força popular
La cercavila del proper 3 d’agost anirà precedida per un grup de Miquelets que volen representar la vila de Cardona. Justament perquè la fortalesa d’aquella ciutat fou un dels principals bastions dels que se’ls encarregà la defensa.
Coneguts també com Regiment de Fusellers Voluntaris, eren mercenaris o voluntaris que les diputacions de la Corona d’Aragó reclutaven com a reforç de les forces regulars. Fundat el 1640, durant la guerra dels segadors i per intentar frenar la invasió castellana de Felip IV, es declarava hereu dels antics almogàvers. Dissolt per la seva indisciplina un parell d’anys més tard, es va tornar a recuperar durant la guerra dels nou anys contra França i desprès en esclatar la Guerra de Successió l’any 1700.
De fidelitat declaradament austriacista (l’Arxiduc Carles en va decretar la recuperació), els miquelets es posaren al servei de l’arxiduc Carles i en obert enfrontament amb els botiflers (nom amb que es definien els felipistes) que controlaven viles com Berga o Cervera mentre els miquelets manaven a Solsona o Cardona, defensant per tant la seva fortalesa. De fet, els miquelets seran decisius en l’aturada dels borbònics a la plana de Vic i en el setge i conquesta de Barcelona del 1705 per part de les tropes de l’arxiduc Carles. Fet que permetrà a aquest entrar a Barcelona, jurar les constitucions catalanes i ser proclamat rei.
Naturalment, la seva participació en la resta de la guerra seguiria essent important, especialment a la regió del Maestrat, però incapaç d’evitar la derrota final que els suposaria una nova prohibició malgrat la qual seguiren en actiu, practicant una barreja de guerra de guerrilles i bandolerisme que acabà generant un moviment en contra que es va plasmar en la creació de esquadres de vilatans destinades a combatre’ls. Un fet, però, que no altera la percepció que la gent del poble en tenia de defensors de les llibertats catalanes. Sobretot les que es varen perdre el 1714.
Un simbol reial
El seguici de la cercavila anirà encapçalat per l’Àliga de Reus. Un membre del Bestiari de màxim prestigi ja que les àligues municipals simbolitzen el poder reial i encarnen la dignitat de la població a la que representen. Una dignitat que els atributs que solen acompanyar-la representen. En el cas de l’Àliga de Reus, la corona i el bastó de comandament. Als que s’afegeix, durant la Festa Major, un colom sostingut amb el bec sense aixafar-lo. Una dignitat que, a més, li suposa una sèrie de prerrogatives com la de tenir un lloc destacat en els seguicis, just davant les autoritats en els civils i precedint la custòdia de Corpus o els sants homenatjats a les processons.
Però la prerrogativa més cridanera era la de poder ballar dins l’església i davant dels visitants il·lustres com a senyal de benvinguda i acolliment cap aquests i tot executant un ball curt. Potser per això, la seva cura i actuació eren confiades a un expert en dansa.
L’Àliga de Reus data del 1626 i va estar present durant aquell segle en el bestiari de la vila. Amb intermitències justificades probablement per necessitats de reparació. Fos com fos, es va donar la coincidència que els partidaris de l’arxiduc Carles a la Guerra de Successió prenguessin la seva imatge com a símbol, cosa que els valgué l’apel·latiu d’aligots. També seria l’Arxiduc qui donaria a Reus el títol de ciutat -fruit del seu pas per la vila i l’acollida que hi va rebre- i la concessió de aportar massas per sos vergues en los actes públics y la de posar per armas una àguila amb les alas esteses dins un camp dorat que mantinga dins son pit la Rosa, antic blasó de la vila, y als costats dos lleons sostenint l’Escut....
Però a la Ciutat Imperial i molt Atenta no li va durar gaire aquella prerrogativa. La victòria de Felip V i els seus partidaris, els botiflers, va comportar, al marge de l’abolició de lleis i la supressió d’institucions, la retirada oficial de la figura de l’escut de la ciutat. Malgrat això, sembla que la figura va ser autoritzada a sortir a les processons. Probablement per por a la reacció dels reusencs que, en senyal de protesta, van incorporar la seva imatge en ferro forjat a molts balcons de la vila.
Lamentablement, l’any 1721, l’àliga seria objecte d’una agressió per part dels botiflers que la varen trencar, coltellejar i privar dels seus atributs de poder. Malgrat tot els reusencs la van refer quatre anys més tard, encara que per deixar-la esllanguir fins que els temps actuals varen permetre recuperar-la com a un dels símbols de la nostra identitat junt amb altres àligues com la de Vilafranca o Barcelona.
Una vila agrícola
El Ball de Cercolets de Vilanova i la Geltrú serà qui segueixi a l’àliga en ordre d’actuació i desfilada en tant que l’ocupació de la capital del Garraf per les tropes borbòniques no es va produir fins el 25 de maig del 1714, uns mesos abans de la de Barcelona i més tard que la de Reus.
Amb aquest ball, d’arrels pageses i vinculat amb la tradició del vi i dels boters, es pretén homenatjar el poble que, al marge de la resistència del cap i casal, també es va oposar al triomf de les tropes borbòniques i que també, com Barcelona, va patir les conseqüències d’aquell despropòsit. En concret, els documents existents semblen provar que de les 500 cases que la vila tenia el 1714, només 80 es varen salvar del foc o del saqueig per part de les tropes borbòniques.
Documentat a alguns punts de les regions vinícoles de la Catalunya Nova durant el segle XVII, és justament a principis del segle XVIII quan sembla que el ball es generalitza arribant a les principals viles d’aquella part del principat (Vilafranca el documenta el 1715 i Reus el 1725). Arreu, l’estructura és la mateixa. Una colla de balladors, nois i vestits de color blanc amb sanefes, corbata, faldellí i faixa de color generalment vermell, evolucionen portant uns arquets que simbolitzen els cèrcols amb que es fixaven i fixen les dogues. Unes evolucions que, per la majoria d’experts simbolitzarien el procés de construcció d’una bota i que, per tant, es feien durant les festes tradicionals amb que, al llarg del setembre, es celebrava la fi de les feines de la verema. Una verema que l’any 1714, vist el panorama convuls del nostre país, no deuria ser ni molt menys de les que feren història. I unes celebracions, les d’aquell any, que el poble de Catalunya, a pagès, deuria viure amb l’innegable tristor de qui ha vist els seus camps destruïts i les seves collites malmeses per les atrocitats d’una guerra per imposar un rei que els ciutadans no volien.
Un poble compromés
El seguici el clourà, en representació de l’episodi –la Caiguda de Barcelona l’onze de setembre del 1714- més conegut, divulgat i important de la Guerra de Successió, el Ball de Cavallets Cotoners de Barcelona. Un ball que té estreta relació amb el protocol i les funcions que ja hem comentat respecte l’Àliga de Reus, però que té el valor d’haver estat una tradició que els poders públics varen transferir en el seu moment al que ara anomenaríem societat civil. I que, per tant, vindria a representar la menestralia, sempre tan important en el teixit social de Catalunya.
Detectats a partir d’una referència del 1424 en el Llibre de les Solemnitats i com a pertanyents al Consell de Barcelona, les vuit figures que els constituïen ballaven en les grans solemnitats i, naturalment, quan alguna personalitat visitava la ciutat i era rebut per la corporació que l’homenatjava amb un banquet. Aquest fou el cas de la primera visita de Felip V a Barcelona el 1701 i les de l’Arxiduc Carles, el 1703 primer i el 1705 per la seva proclamació.
Aquest entremès fou transferit al gremi de cotoners (d’aquí el nom) l’any 1473 perquè es fes càrrec del seu manteniment i funcionament. Un gremi de gran importància en el teixit social d’aquell temps puig que, entre les seves feines, destacava la de confeccionar veles pels molts vaixells que sortien del port de Barcelona.
Curiosament, la seva incorporació al seguici de la processó de Corpus, tan important a Barcelona, sembla haver-los estalviat les ires dels borbònics un cop conquerida la ciutat de Barcelona, ja que les seves actuacions i participacions es mantingueren durant el segle XVIII.
Un acte simbòlic
Queda doncs clara la voluntat dels organitzadors d’aquesta cercavila de rememorar, ni que sigui de forma indirecta, els trets més importants d’aquella Guerra de Successió d’ara fa 300 anys en la que, un cop més, Catalunya va tenir les de perdre. Un fet, però, que no va suposar ni la seva claudicació com a poble, ni la pèrdua de les seves tradicions més valorades i practicades. Un fet que ara, 300 anys més tard, ens permet tornar a encarar la persecució d’aquells mateixos ideals de llibertat i autogovern que van acabar estroncats el 11 de Setembre del 1714.
Afegeix un comentari