El colt pacificador
Sembla una burla, però el revòlver creat per Samuel Colt, nascut ara fa just 200 anys, fou definit durant molts anys a la seva publicitat com el pacificador. Seguint la filosofia del propi personatge que deia que Deu va crear homes grans i petits, però que ell havia aconseguit que fossin iguals gràcies a aquella arma
Un personatge fet a si mateix –com tant agrada als nord-americans- i que compaginava tendències reprovables a la corrupció i l’abús sense cap escrúpol, amb altres més o menys humanitàries comparables a la creació de les colònies industrials de casa nostra, però amb evidents intencions socials, creant veritables ciutats al costat de les seves fàbriques. Un personatge que reflecteix una època.
Els fonaments
Nascut el 19 de juliol del 1814, Samuel Colt era fill de Christopher Colt, un pagès convertit en home de negocis, i Sarah Caldwell que morí quan Samuel tenia 6 anys. Era, a més, net del major John Caldwell que, profèticament, li va regalar les seves pistoles quan tenia pocs anys.
Quan compleix onze anys, amb el pare casat en segones núpcies, Samuel és enviat a casa d’un agricultor amic on farà els seus estudis i treballarà. Interessant-se per una enciclopèdia científica que li obre la porta al coneixement dels darrers avenços del seu temps. Un fet que, junt amb els comentaris que sent dels soldats tot celebrant l’aparició del fusell de dos canons i lamentant la inexistència d’una arma que permeti disparar sense carregar, configuraran la seva vocació.
Quan torna a casa amb 15 anys, ja dona mostres d’aquesta. Treballant a la planta tèxtil del seu pare, té accés als tallers i, amb les eines que allà té, construeix una pila galvànica casolana amb la que el 4 de juliol fa esclatar la pólvora d’un rai posat al centre d’una bassa, fet que l’acaba duent a un internat on, en continuar amb la seva afecció per la pólvora, provocarà un incendi que farà que el seu pare decideixi enviar-lo a aprendre l’ofici de mariner.
Embarcat en el bergantí Corvo i enderiat ja en millorar els revòlvers moderns, dits pepperbox, de diversos canons giratoris que cal encarar manualment amb el percutor, té la intuïció del mecanisme tot veient com la roda del timó, quan gira, sempre queda encarada amb una de les manetes cap amunt. Una idea que li permet construir un prototip del que serà el seu primer revòlver. Naturalment, en fusta, del tipus pepperbox i sense capacitat de disparar.
Serà quan torni a casa per treballar novament a l’empresa familiar quan el seu pare accedirà a finançar-li la construcció d’un prototip de revòlver i rifle amb el mecanisme giratori de la seva invenció que vincula el moviment del percutor en disparar amb el gir del tambor on hi ha allotjades les bales. Inicialment cinc.
El revòlver explota i el rifle respon perfectament. El seu pare, però, es nega a seguir-lo finançant. I Samuel opta per independitzar-se. Per buscar-se la vida de cara a fer realitat el seu somni.
Bastint l’edifici
Ho farà de forma força peculiar. Sabedor de les propietats hilarants del òxid nitrós (gas del riure) es dedica a fer conferències i demostracions públiques del mateix, anunciant-se com el cèlebre Dr. Coult de Nova York i afegint-hi cada cop més ingredients d’espectacle entre els que, naturalment, no hi mancaven els focs artificials.
Amb els diners obtinguts, Colt posa en marxa el seu projecte industrial. Abandonada l’idea del conjunt de tubs giratoris per la d’un canó únic i un tambor de cinc tubs giratori i encarable amb el percutor, Samuel recull el consell d’un amic del seu pare, superintendent de l’oficina de patents, que li recomana millorar l’idea i, abans de patentar-la als EEUU, fer-ho a Gran Bretanya i França per tenir més força legal a l’hora de defensar-la. Dit i fet. En tornar d’Europa i fer les gestions als EEUU, ajudat per un préstec del seu cosí i les cartes de recomanació del superintendent, constitueix una societat de capital de risc que, a força de recomanacions i algun suborn, aconsegueix que l’estat de Nova Jersey autoritzi el projecte i li concedeixi el monopoli de la fabricació de revòlvers amb aquella innovació.
Però el crack del 1837 inquieta als inversors. Les vendes no acaben d’arrencar. I era lògic. Les disposicions legals de 1808 establien que l’administració (el gran client potencial) només podia comprar les armes que fossin usades per l’exèrcit. Per això, desprès d’intentar vendre les armes a particulars en els grans magatzems on feia demostracions, Colt decideix fer entrar el clau per la cabota. Novament amb el suport del seu cosí i amb el d’alguns polítics degudament untats, aconsegueix fer una demostració al president Andrew Jackson que queda encantat i recomana la compra al Congrés. Les primeres comandes es cancel·len en no poder lliurar el material a temps. Tot sembla ensorrar-se definitivament. Fins i tot quan la guerra contra els indis seminoles de Florida concreta la primera venda de revòlvers i rifles i dona un respir a la fallida imminent. Una fallida que acaba en subhasta pública a Nova York quan arriben els primers informes militars cantant les excel·lències de les noves armes subministrades per l’empresa de Samuel Colt.
Ell no es rendeix. I ressuscita aquell rai explotat de la seva infantesa. Durant un temps es dedica a la venda de detonadors elèctrics i cable elèctric submarí. Associat amb Samuel Morse en la seva lluita per instal·lar cables submarins de comunicació, però sense abandonar els objectius militars. De fet, amb la tècnica habitual, aconsegueix que el president Tyler assisteixi a la voladura d’un vaixell per acció d’una de les seves mines. Un projecte inicialment acceptat però que frustrarà l’oposició en titllar la tècnica de poc honesta i l’artefacte de no cristià.
Per sort, Colt és un home de recursos i troba una nova sortida en la fabricació de cartutxos de paper d’alumini que substitueixen favorablement els de paper utilitzats fins aleshores. Això i les vendes de cable submarí li permeten refer la seva economia i afrontar nous canvis de disseny en el seu producte estrella. El revòlver.
La història vindrà novament a ajudar-lo. La guerra de Texas amb Mèxic porta al capità dels Rangers, que havia combatut els seminoles, a reclamar revòlvers Colt pels seus homes. I, ja se sap que en temps de guerra els desitjos son ordres. Samuel rep una comanda de 1000 revòlvers que li reclama, però, alguns canvis. Passar de 5 trets a 6, tenir prou força per matar un cavall o un home d’un tret i ser encara més ràpid per recarregar.
Revifat, la complirà en temps rècord, cosa que li suposa una segona comanda de 1000 més i uns beneficis importants. Beneficis que invertirà en una millora de la maquinària. Perquè mentrestant, ha vist clar que els seus revòlvers han d’incorporar una nova modificació bàsica. Han de tenir les peces intercanviables, fet que suposa una reparació immediata en cas d’avaria o trencament.
L’èxit fou aclaparador. I vingué de bracet amb un altre fet providencial. La conquesta de l’Oest a les tribus índies, que suposà la secularització dels revòlvers, traient-lo dels ambients militars per integrar-lo en la societat civil. L’edifici, per fi, tenia teulada.
El llegat
Samuel Colt va tenir dues vessants destacables. Lamentablement, vinculades a la indústria armamentística, però perfectament diferenciables. La tècnica i la industrial.
La primera suposà, al marge de la millora del revòlver i el seu entorn, inclòs el cartutx, un avenç important en el mon dels explosius en descobrir que la pólvora explotava per impulsos elèctrics i que els cables, ben aïllats, podien transmetre’ls per sota l’aigua.
Però fou en el món industrial i de negocis on Colt va deixar la seva empremta, essent considerat per molts, el precursor de la revolució industrial que impulsaria Henry Ford.
Perquè a ell li devem una defensa a mort dels drets de patent, bàsics per la propietat industrial de les innovacions. També la primera introducció de la fabricació en cadena i amb les peces intercanviables gràcies als mètodes industrials de fabricació de les mateixes i la primera producció en massa d’un article comercialment viable gràcies a l’abaratiment de costos. Sense oblidar l’aprofitament de l’art en les seves campanyes publicitàries.
Hi ha també un llegat negatiu que no hauríem d’oblidar en tant que mare de moltes de les nostres nafres actuals. Per exemple, és ben sabut que Colt, durant la guerra de secessió nord-americana, venia armes al sud i al nord, amb l’argument que ell era un industrial i no un polític. Que bona part de l’èxit internacional de les seves vendes es basava en explicar a un futur comprador que el seu enemic ja era client. I que, si calia, la proposta anava acompanyada d’un revòlver de regal amb incrustacions d’or i nacre. Com en tantes i tantes coses, llums i ombres que acaben confonent-se.
Afegeix un comentari