Una eina de participació
L’aprovació, per part del Govern de Catalunya, de fer el pla territorial del Penedès -pels 72 municipis que integren la vegueria, o exactament l’àmbit de planificació- és una molt bona notícia que, esdevinguda en temps de revetlles i de festes majors, pot passar desapercebuda. I, de fet, pot considerar-se com un “regal” del cel que ha caigut enmig del debat de la participació política . La planificació territorial és un dels temes grossos que permeten -exigeixen- una sòlida participació dels ciutadans. Serà així? Convergència i Unió, i ERC, el seu soci a les madures, tenen la paraula. Els altres també.
Aquests dies, sobretot, des de les eleccions europees –amb dimissions al PSOE i el PSC, auge de Podem, accions de cara les municipals...- i el canvi del cap de l’Estat, s’ha revitalitzat el debat sobre la participació ciutadana. S’ha afirmat que la seva manca o inoperància és una de les causes de la crisi del sistema de partits polítics establert. Ada Colau, una de les polítiques amb carisma, ho deia la setmana passada en anunciar que junt amb una colla de gent feia el salt a la política general per regenerar-la. I ella no és la única.
Tot el treball per aconseguir que l’àmbit Penedès, de 72 municipis, sigui una realitat és obra d’un grup entusiasta que fa 10 anys va constituir-se en plataforma -una forma de participació- i que ha fet agitació, propostes i ha empaitat els polítics per fer realitat l’àmbit.
Per això, ara, fer la planificació de la vegueria pot ser un sa exercici de participació i regeneració. La llei preveu que el treball el faci una comissió de tècnics junt amb 22 persones, 10 representants la Generalitat i 12 de les administracions locals -municipis i comarques- del territori indicat. Aquí s’ha fixat que sigui 3 persones per comarca i que 2 de cada comarca les proposin les organitzacions municipalistes més fortes (CiU/ PSC) i la resta siguin pels consells comarcals. Entre elles han de garantir que els municipis petits hi siguin representants. A criteri del moderador del grup, es convidarà gent representativa d’entitats i grups del territori amb veu i sense vot.
Doncs bé, aquest grup és el que ha de fer patent la participació ciutadana. És de fet un grup massa reduït, elegit en segon o tercer grau i que representa de manera esguerrada els milers de ciutadans de la vegueria. I seria molt útil i positiu que tractant-se de planificar el territori hi hagués una participació més àmplia i plural.
Res impedeix, però, que el grup de treball faci una tasca de recollir opinions des de la base -enquestes, reunions, conferències, jornades, debats...- per escoltar bé el territori i no refiar-se només del parer dels entesos. Els tècnics tenen el país apamat. O, fins i tot, decidit el que correspon a l’àmbit tot tallant i enganxant el que hi ha escrit en els plans de Tarragona, Àrea Metropolitana i Catalunya Central.
D’experiències d’aquesta participació coral n’hi ha diverses. Pot recordar-se que el Banc d’Expansió Comercial, embrió de la Banca Catalana, als anys 60, en ple franquisme, va fer un estudi econòmic comarcal i per conèixer opinions va fer moltes reunions amb grups diversos. Llavors s’anava amb peus de plom i el projecte era delicat. Ara, un pla territorial, patrocinat per la llei i la Generalitat i amb la voluntat dels representants dels municipis pot navegar a tota vela.
Per això pot pensar-se que la decisió, que arriba amb retard i amb algunes prevencions de polítics locals per por de perdre “canongies” a les diputacions, és un important projecte per estimular la participació. I la manera mes lògica de complementar tot el treball desplegat per la PVP.
Decidir què i com volem que sigui el territori és un pas que no es pot fer en fals.
Afegeix un comentari