MEMÒRIA HISTÒRICA
Soc plenament conscient que la majoria dels lectors pensaran que un fet com el que reflecteix la noticia és una llençada de diner públic sense cap mena de sentit. I puc estar-hi d’acord. Però també haureu de convenir amb mi que la proposta és, com a mínim, original.
Ara que fa 100 anys de la I Guerra Mundial, el poble francès de Fey-en-Haye ha instal·lat al bell mig de la seva església un tronc de roure que va recuperar de la zona on alemanys i francesos havien tingut durant uns anys les trinxeres. De fet, era l’únic arbre supervivent del bosc originari, destruït completament aquells anys. I que, ple de metralla i forats de bala, s’anava degradant lentament mentre la gent en treia bocins de metralla com a record. Fins que l’ajuntament va decidir tallar-lo, tractar-lo i convertir-lo en una escultura de sis o set metres d’alt.
Molts direu que és una estupidesa. Jo, en canvi, hi veig una al·legoria. La dels que, en qualsevol guerra, moren sense ser-ne ni art ni part.
I, a mes a més, em dona molta menys grima que veure la pila d’ossos d’una fosa comuna.
Afegeix un comentari