Una altra persona

Per això he decidit una cosa molt important i encara ho he de comunicar als pares, però ja està decidit

Elle MacPherson recita Tennessee Williams

Sensualitat, bellesa i poesia s'uneixen en un vídeo captivador

El pecat de la mare

I la tieta li ha dit «almenys podries tenir la decència de mirar el calendari i fer-ho coincidir, perquè el meu germà no és idiota»

El problema dels hospitals

La mare quan surt de l'habitació dissimula, però sé que ha estat plorant, i llavors comença a pentinar-me

Vacances d'estiu

Va ser aquella tarda, la dels disset petons, el nostre rècord, quan li vaig dir que podríem escriure'ns cartes

El dia que vam perdre

El pare em va agafar una mica més fort la mà, perquè de sobte hi havia moltíssima gent, i gairebé tots vestits igual

Sí, i què?

Cada vegada que accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal

El moment

Com que la mare no vol ensenyar-me a fer trenes, li pregunto al pare si sap fer-ne i em diu que no, que ho pregunti a l'àvia

Com t'has de veure

Obres precipitadament la porta de casa, engegues alhora l’ordinador i la cafetera i t’asseus davant la pantalla

Que es mati ell

Et menjaràs a queixalades un diccionari d’insults per vomitar-los tots damunt del seu record

Baixamar

Des que li vaig dir que, de debò, de debò, de veritat i sisplau, volia ser un 'tio' dur com ell, em sotmet a proves

Dins la pell

Li agradaria poder marxar a un altre país, parlar una altra llengua, no haver conegut mai el pare ni la mare

Fins a les pestanyes

Tu ja tens una vida muntada, amb un marit, tres fills i dos cubell de la roba bruta

No res

Sent passos, a baix. Ature la lectura. Algú puja per l’escala metàl·lica que du a l’àtic

La mare té un secret

Hi ha dimecres que en surt trista però també hi ha dimecres que en surt enfadada, i això ho sé quan arribem a casa

El David i el Martí

I es va fer insubmís i va somiar en un món sense exèrcits, però després li va entrar la por i va passar a França

La Flama i el Canigó

Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves

Tretze minuts

Si el que volia era que em posessin el seu nom, l'únic que havia de fer era morir-se

L'Elionor

«No és cap reina! Per ser reina no t’has de posar blava sinó tenir-hi la sang», la corregeix la Jana, burleta

El saqueig

(Un poema inèdit per als lectors de CATORZE)

A les vuit

Així que agafo el 'tiraxines', me'n vaig al bosc i mato el primer animal que veig, o el primer que puc matar

(Carta de comiat a) el Bru

I vam tornar a Can Vies unes quantes vegades, perquè allà ens sentíem lliures, perquè hi havia música i revolta

Fusta

No me’n sé estar: entre, tanque l’armari darrere meu i avance pel passadís

L'avi Cisco

Ell és així, crític de mena, sense pèls a la llengua, li fot pel broc gros, i no calla enlloc

El port

Vaig deixar de tenir sentiments als onze anys, un dia que tornava del col·legi amb na Begoñita

La Dau

Un dia, tot mirant les notícies, ella els va etzibar que el govern es podria fotre els impostos pel cul

Qui mana?