Vilanova i la Geltrú
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Garraf | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Garraf |
||||
| Gentilici | Vilanoví, vilanovina | ||||
| Pressupost | 66.867.656,00 € (2007) | ||||
| Superfície | 33,99 km² | ||||
| Altitud | 22 msnm | ||||
| Població (2013[1]) • Densitat |
66.275 hab. 1.949,84 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 393250 4564500Coord.: 41° 13′ 47″ N, 1° 41′ 37″ E / 41.22972°N,1.69361°E | ||||
| Organització Entitats de població • Alcaldessa: |
1 Neus Lloveras (CiU) |
||||
| Codi postal | 08800 |
||||
| Codi territorial | 083073 |
||||
| Agermanament |  Vila-real (País Valencià) Matanzas (Cuba) Merinhac (Occitània) |
||||
Vilanova i la Geltrú és un municipi i la capital de la comarca del Garraf i està formada pels següents nuclis: Vilanova de Cubelles, vila que antigament formava part del terme de Cubelles, i la Geltrú, que antigament era un municipi independent.
Taula de continguts
Història[modifica | modifica el codi]
Segons la llegenda, Vila Nova va néixer perquè el senyor feudal de la Geltrú va fer una llei que obligava les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell (dret de cuixa). Això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li concedí la Carta-Pobla (1274).
A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.
És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d'esbarjo. D'aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els jardins del Tívoli i altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l'Havana xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per l'ambient que el contacte amb l'illa de Cuba li anava donant.
El 1804, Pere Gumà erigí el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball.
Innovació i recerca[modifica | modifica el codi]
L'actual Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (pertanyent a la UPC) és des de l'any 1902 un important suport estructural de la ciutat. També compta amb el Campus Universitari de la Mediterrània, que té l'objectiu principal d'ajudar a cobrir les limitacions de l'actual formació universitària en temes marítims i posar les bases per la creació de plataformes de debat, intercanvi i investigació en l'àmbit social i cultural tenint com a referència el context mediterrani.
Un dels pols a on s'uneix la Recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i) és l'Edifici Neàpolis. Aquest edifici, projectat per l'arquitecte català Oriol Bohigas i Guardiola, forma part de l'European Network of Living Labs (ENoLL) i es defineix com “una agència d'innovació de la tecnologia, el disseny i l'esperit empresarial”. Durant l'any 2012 celebra el seu primer aniversari de la creació del Centre de Co-Working, espai des del qual s'aposta clarament per l'emprenedoria, coincidint amb l'any internacional de les Cooperatives reconegut per les Nacions Unides. Neàpolis també ha estat lloc d'acollida l'any 2011 del Genmob, el primer congrés de telefonia intel·ligent de Catalunya.
Vilanova i la Geltrú té el tercer port en importància de Catalunya, un dels principals ports pesquers de Catalunya[2] amb la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú provinents de l'antiga Germandat i Confraria de Sant Elm (fundada l'any 1579), i es constitueix en 1921 el nou Pòsit de Pescadors, on actualment es pot fer la compra directa del peix a través d'Internet. Vilanova i la Geltrú consta també d'una estació nàutica on se celebren competicions nàutiques de caràcter nacional i internacional.
Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda també com a Autopista Pau Casals, o l'autopista del Garraf que uneix l'aeroport de Barcelona - el Prat, l'autovia C-15, coneguda també com l'Eix Diagonal, que uneix la ciutat de Manresa i l'Autopista de la Mediterrània amb la mar Mediterrània. L'estació del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, construïda entre 1882-1884 pel mestre d'obres i director de camins Jeroni Granell i Mundet, compta amb connexió ferroviària (línia de Rodalies Sant Vicenç de Calders-Maçanet de la Selva i amb connexió ferroviària que uneix a la imperial ciutat romana de Tarragona, a la ciutat de Tortosa, a la ciutat de Reus, i amb les terres de ponent, connecta amb la ciutat de Lleida.
Cultura[modifica | modifica el codi]
Festes i tradicions populars[modifica | modifica el codi]
El 17 de gener, per Sant Antoni (co-patró de la Vila), se celebra la Festa Major d'hivern o dels Tres Tombs. Aquest dia carruatges i carros de pagès tirats per cavalls, ases i rucs donen tres tombs a la rambla principal de la ciutat per tal de ser beneïts.
Per Carnaval, se celebra el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat Festa Tradicional d'Interès Nacional.
El 5 d'agost se celebra la Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú. Hi desfilen diversos cercaviles que integren un bon nombre d'entremesos i balls populars: El Ball de Diables, el Drac de Vilanova, el Drac de la Geltrú, la Carpa i el Porró, les Mulasses, els Gegants, els ball de nans, el ball d'en Serrallonga, el ball de bastons, el ball de gitanes, el ball de pastorets, el ball de cintes, la moixiganga, la colla de castellers Bordegassos de Vilanova, els falcons i altres.
Per Nadal són tradicionals les representacions de "Els Pastorets", al Teatre Círcol Catòlic, i també en altres ocasions al Teatre Principal.
Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les bótes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès.
A més, s'hi organitzen dos festivals: al maig, el Festival de Circ Trapezi, compartit amb Reus, i el tercer cap de setmana complet de juliol el Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú (o FIMPT), que se celebra des de 1981, i que és el certamen de més llarga trajectòria a l'Estat espanyol dins les músiques ètniques, també anomenades músiques del món.
Museus[modifica | modifica el codi]
Un museu representatiu de la ciutat és la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, llegat de la persona que li dóna nom. Un altre museu de la ciutat és Can Papiol en un edifici d'estil neoclàssic ben conservat. També hi ha el Museu del Ferrocarril de Catalunya i un Centre d'Interpretació del Romanticisme, a la Masia d'en Cabanyes. Al Parc de Ribes Roges hi ha un circuit de ferrocarril en miniatura (via de 127mm d'amplada)[nota 1] on els festius hi circulen trens de vapor/benzina/elèctrics, passejant a grans i petits.[3] Un altre lloc d'interés és el Museu del Mar que exhibeix una col·lecció d’objectes i fotografies, maquetes de barques, arts de pesca, aparells i estris d’oficis lligats al món del mar.[4]També s'ubica el Museu de curiositats marineres Roig Toquès, actualment tancat.
Demografia[modifica | modifica el codi]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Política[modifica | modifica el codi]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| CiU | Neus Lloveras | 7.039 | 9 | 28,80% | |
| PSC-PM | Joan Ignasi Elena | 6.952 | 8 | 28,45% | |
| PP | Santiago Rodriguez | 2.854 | 3 | 11,68% | |
| CUP-PA | Quim Arrufat | 2.539 | 3 | 10,39% | |
| Iniciativa per Catalunya Verds-E | Iolanda Sánchez | 1.607 | 2 | 6,58% | |
| ERC-AM | Adelaida Moya | 861 | - | 3,52% | |
| Altres | 1520 | - | 6,22% | ||
| Vot en blanc | 1068 | 4,37% | |||
| Total | votants | 25 | |||
Joan Ignasi Elena va perdre l'alcaldia que tenia des de l'any 2005 amb les eleccions municipals de 2011, després que CiU aconseguís guanyar-les, trencant el tripartit anterior format pel PSC, ICV i ERC. Neus Lloveras va aconseguir l'alcaldia gràcies al vot favorable del Partit Popular i pel vot de la Candidatura d'Unitat Popular cap al seu cap de llista.
| CiU | PSC | PPa | CUP | ICVb | ERC | UCDc | Altres | Total | Alcalde/ssa | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 3 | 9 | – | – | 5 | 1 | 3 | 0 | 21 | Jaume Casanovas i Escussol (PSC) | |||
| 1983 | 4 | 14 | 1 | – | 1 | 1 | – | 0 | 21 | Jaume Casanovas i Escussol (PSC) | |||
| 1987 | 6 | 10 | 0 | – | 3 | 0 | 2 | 0 | 21 | Jaume Casanovas i Escussol (PSC) | |||
| 1991 | 8 | 10 | 0 | – | 3 | 0 | 0 | – | 21 | Josep González i Rovira (EUiA, 1991-1992, 1993-1994) Esteve Orriols i Sendra (CiU, 1992-1993, 1994-1995) |
|||
| 1995 | 8 | 7 | 2 | – | 3 | 1 | – | – | 21 | Esteve Orriols i Sendra (CiU) | |||
| 1999 | 10 | 9 | 2 | – | 2 | 2 | – | 0 | 25 | Sixte Moral i Reixach (PSC) | |||
| 2003 | 9 | 10 | 2 | – | 2 | 2 | – | 0 | 25 | Sixte Moral i Reixach (PSC, 2003-2005) Joan Ignasi Elena i Garcia (PSC, 2005-2007) |
|||
| 2007 | 9 | 10 | 2 | 1 | 2 | 1 | – | 0 | 25 | Joan Ignasi Elena i Garcia (PSC) | |||
| 2011 | 9 | 8 | 3 | 3 | 2 | 0 | – | 0 | 25 | Neus Lloveras Massana (CiU) | |||
| Sources: Municat | |||||||||||||
|
a Els regidors de les eleccions del 1979 i del 1982 són d'Alianza Popular. b Els regidors de les eleccions del 1979 i del 1982 són del PSUC. Els del 1995 són de la llista d'Iniciativa per Vilanova i la Geltrú i el 1999 ICV es presenta sense EUiA, amb els Verds. c Els regidors de les eleccions del 1987 i del 1991 són del CDS. |
|||||||||||||
Vilanovins il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Vilanovins il·lustres
- Categoria principal: Vilanovins
- Víctor Balaguer i Cirera, historiador, polític i escriptor.
- Armand Cardona Torrandell, pintor.
- Josep Coroleu i Inglada, historiador i polític.
- Manuel de Cabanyes, poeta.
- Francesc Macià i Llussà, President de la Generalitat de Catalunya (1932-1933)
- Joaquim Mir, pintor.
- Eugeni d'Ors, filósof.
- Enric Cristòfol Ricart, pintor i gravador.
- Eduard Toldrà i Soler, músic.
- Vilanovins destacats
- Toni Albà, actor.
- Francesc-Marc Álvaro Vidal, periodista.
- Quim Arrufat, polític.
- Dafnis Balduz, actor.
- Gabriel Maria Brasó i Tulla malgrat no ser fill de la vila fou sacerdot de la parròquia i, més tard, abat del Monestir de Montserrat.
- Joaquim Budesca Català, pintor.
- Carles Campuzano i Canadès, polític.
- Joan Gómez i Urgellés, matemàtic i pedagog.
- Jaume Casanovas, polític.
- Amador Codina López, campió d'Espanya de billar.
- Josep Joan Llorens Domingo. Fill predilecte de la vila[6]
- Enric Duran i Giralt, activista social.
- Francesc Escribano i Royo, periodista.
- Josep Ferrer i Vidal, industrial textil, economista i polític.
- Xavier Garcia i Soler (1919-1998), periodista, escriptor
- Juli Garreta i Arboix, compositor.
- Sergi López i Ayats, actor.
- Joan Lloveras i Sorni, tenor.
- Joan Magriñà, ballarí.
- Leonora Milà, pianista i compositora.
- Gaspar Miró i Lleó, pintor.
- Joan Montseny, anarquista.
- Esteve Orriols, polític.
- Ramón Pérez Serrano, columnista i escriptor.
- Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, escriptor.
- Josep Piqué Camps, polític.
- Jordi Rios, actor.
- Pere Tàpias, cantautor i gastrònom.
- Albert Virella Bloda, historiador.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Notes[modifica | modifica el codi]
- ↑ gestionat per AFEVI
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
- ↑ «Vilanova té un dels tres ports pesquers més importants de Catalunya». La Fura, 21/11/2012. [Consulta: 27/3/2012].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 135. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Museu del Mar», Web de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
- ↑ «Resultats provisionals, Vilanova i la Geltrú». Ministeri de l'Interior, 22 de maig de 2011. [Consulta: 18 de juny de 2012].
- ↑ «L'Ajuntament nomena Josep Joan Llorens Domingo Fill Predilecte de la Ciutat». [Consulta: 24 de gener de 2011].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Garí, P. Descripción e Historia de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros tiempos
- Virella i Bloda, A. Vilanova i la Geltrú
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova i la Geltrú |
- Neàpolis, espai tecnològic de Vilanova i la Geltrú
- Blog de Vilanova i la Geltrú
- Eix Diari, Diari Independent del Garraf, Alt i Baix Penedès
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Blog d'actualitat Vilanova i la Geltrú
- Fotos de Vilanova i la Geltrú
- Patrimoni històric i artístic
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Web gastronòmica
|
|||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||
