Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àrees musicals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àrees musicals. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 febrer de 2012

El musictecari, un ofici en expansió

Aquest bloc és, no ens cansem de dir-ho, un generador de propostes musicals per biblioteques i musictecaris. En ell s'hi estan abocant tota mena de materials incitadors: llibres, discos, artistes, estils, recursos, activitats. Tot allò relacionat amb la música que pot ser interessant per difondre. Hi ha espai per la didàctica i per l'humor, per l'article apassionat i per la crònica, per la creativitat i per la descoberta.

És ja una base de dades amb més de 650 articles, escrits al llarg dels últims quatre anys. Per una orientació més clara, podeu seguir l'estructura que hi ha al marge dret del bloc:


Al llarg d'aquests 4 anys, la professió bibliotecària i el seu entorn ha anat mutant, sobre tot gràcies al desenvolupament d'Internet. Aquesta xarxa d'informació sembla haver entrat en fase adulta (no costa res reconèixer la fase infantil i la adolescent) i la seva presència pel viatge cultural i informacional sembla ja insubstituïble. El musictecari, després d'uns temps d'incertesa, ha mantingut el seu pols i sembla arribar a aquest moment amb les constants vitals en bona forma. No només refusa morir sinó que la seva assegurança de vida li surt cada dia més econòmica.

Palpem, ràpidament, el seu estat de salut, en un article que només pretén oferir una panoràmica sintètica i apresurada. Ho fem amb tota la voluntat de provocar aliances, complicitats, respostes. Sigui:


El musictecari

La seva figura comença a ser reconeguda, com ho és el bibliotecari responsable de l'àrea infantil. Igual que aquest, un musictecari també:

- es forma sobre la matèria que l'ocupa,
- coneix el terreny editorial,
- busca estratègies per difondre documents interessants entre els seus usuaris,
- estudia els gustos dels seus usuaris, per tal d'oferir allò que necessiten,
- presenta la seva àrea de forma que sigui una experiència de descoberta i gaudi
- planteja activitats, experiències presencials, de difusió musical

Són tasques molt bàsiques, extrapolables a qualsevol altre àrea de la biblioteca. El normal, però és que:

- no hi hagi cursos de formació relacionats,
- la complexitat de la producció discogràfica desbordant,
- es resigni a l'automatisme dels resultats derivats dels préstecs
,
- mantingui posicionaments esquemàtics (joves: pop/rock; adolescents: hip hop; gent gran: música clàssica), i
- estigui a una àrea amb revistes i esports i cuina i la música siguin uns mobles sense retolar.
- no disposi de diners per fer activitats

Res de tot això satisfà ja al musictecari. Un musictecari ja és també això, l'exemple que a través de Mediamus, ofereix cada dia el nostre amic Nicolas Blondeau i, com ell, molts altres col·legues a França, Bèlgica, i a Banyoles! Algú que supera totes aquestes dificultats i:

- està investigant permamentment, informant-se de tot allò relacionat amb la música, de forma eclèctica i divulgativa. Llegeix, buida revistes, mostra articles especialitzats.
- s'orienta entre la producció discogràfica distribuïda físicament, entre la producció virtual, l'streaming.
- treballa ampliant, complementant, el sentit dels préstecs: cada consulta al seu bloc és un usuari informat, que potser acabarà a la biblioteca amb un o més préstecs o no.

- es dirigeix a tots els usuaris, a totes les edats, a totes les èpoques, sense fraccionar el seu treball per sectors estancats, per franges d'edat clàssiques. Conrea i després apareixen els ocells.
- extén la seva àrea d'influència més enllà de les parets físiques. Cuida la col·lecció física, la desenvolupa segons els criteris de rigor estètic que l'han acompanyat durant anys i la complementa i l'impulsa a través de la xarxa i a través d'activitats de difusió.
- realitza activitats buscant aliances musicals (presentacions de discos i llibres, concerts, playlists, xerrades temàtiques, tallers).

Per una visió curiosa i aliena a l'ofici bibliotecari, us recomanem un article sobre els prescriptors, per Francisco Nixon, a La Fonoteca. L'article està aquí.


Les àrees de música

Són, primerament, un lloc on està present una col·lecció física. Què ha canviat amb els anys? Que molts usuaris tenen altre via per aconseguir els documents, que l'àrea de la biblioteca no és un camí imprescindible per molts usuaris. Per molts usuaris, o sigui, no tots. Ja sabem que Internet exigeix disposar d'un ordinador (o d'un smartphone) i d'una connexió amb la seva particular tarifa. No sempre és fàcil, això. Cal conservar-la i presentar-la de manera fàcil, ordenada i clara. Aquesta iniciativa és exemplar al respecte. D'altra banda, els documents es compren amb diners públics, per tant s'ofereix una mostra de cultura entre local i internacional que ha de ser representativa per a tots.

La sobreproducció no és un problema per la tria, ni per l'escolta. És en tot cas, una possible via per la creació de material massa fungible. Al respecte, no us perdeu l'article Nando Cruz, sobre la facilitat de la producció, amb un interessant contrast posterior amb Bruno Sokolowicz, a la revista Nativa. Aquí.

Ara ja no cal preguntar-se si calia disposar de l'últim disc d'artistes com U2 o Alejandro Sanz. Aquests debats van ocupar moltes hores de debat social a trobades bibliotecàries. En temps previs a Internet era clar que sí. Per què no? La biblioteca oferia allò representatiu, aprofitant que la seva col·lecció es podia gaudir gratis (bé, fruït dels impostos). Ara que els usuaris ja es procuren aquests discos per altres vies, aquest debat perd sentir. A què s'ha de dedicar, doncs, el musictecari. Les col·leccions poden ser més agosarades, més històriques, menys subjectes a la pressió del préstec: és una sort. Sorgeix la possibilitat una col·lecció amb més joies, més rareses, amb més opcions per a la descoberta. I una dificultat nova, que el musictecari, accepta encantat, per trobar l'equilibri entre allò comú i allò encara no conegut.

Però les àrees de música ja no són només espais dipositaris de la col·lecció física. Si fossin només això, molts usuaris deixaran de venir a consultar-les. S'obre la possibilitat de crear espais per una experiència musical que ofereixi un valor afegit a la col·lecció. Igual que l'àrea infantil, vaja. Podem crear tota una experiència que ens impliqui més activament com a musictecaris. Fa dos anys, al mateix AMPLI, vam abocar una bateria d'idees que semblen singularment vigents:

Permetre la consulta a sala en altres suports que no siguin el CD.
Crear una àrea d’emissió de vídeos musicals.
Crear unes emissores internes de la biblioteca.
Crear un espai de consulta de documents “lliures” i assoliment de llicències.
Crear un espai d’assessorament sobre el món musical.
Crear un àrea d’escolta informal de música.
Permetre el seguiment d’activitats més enllà de la “presencialitat”.
Afavorir la participació virtual: crear un fòrum especialitzat.

Crear campanyes d'activitats musicals a la biblioteca


Estàn totes explicades, i fins i tot pressupostades, aquí. En elles, es suposa que l'usuari passeja, veu exposicions, pot veure vídeos, pot sentir música amb un espai i un equip dignes, pot conèixer músics locals, pot disposar d'un laboratori musical...


Difusió

Fa uns dies, al diari El Pais, el filòsof Miguel Morey, obstinat en la seva tasca de donar que pensar, escrivia un article en el que figurava aquest revel·lador paràgraf:

"En pocos años hemos asistido a una velocísima reducción del conocimiento a información, a su ruda imposición como tal. Hace cuatro días se nos dijo que éramos la sociedad de la información y la comunicación, hoy, sin que apenas nada haya cambiado, somos la sociedad del conocimiento. Bien, lo único que ha cambiado es la conversión del conocimiento a la contabilidad de la información y su consiguiente disponibilidad como mercancía.”

Sí, qué era aquest trànsit aplicat a biblioteques? Un comput? Xifres de préstec, d'assistents, de visites? No ho sabem, però el musictecari és un propiciador, un selector i un difusor. Selecciona la col·lecció de la biblioteca. I difón la música, més enllà de la seva col·lecció. Ja és tot el planeta virtual. El musictecari compta amb els mateixos recursos que els usuaris (com podria ser que es comportés com si tingués menys?). És a dir:

- la col·lecció física de la biblioteca
- la col·lecció virtual (Spotify, Itunes...).

Així que el bibliotecari també:

- crea playlists
- convoca a possibles creadors de playlists (músics, crítics, agents culturals diversos)
- fa guies on s'incorpora tota la col·lecció present i virtual amb links per l'escolta, com aquí.
- escriu sobre música a blogs, facebook, twitter
- crea exposicions sobre tot allò que escriu
- buida informacions musicals d'arreu

Propicia així, sense que el pugui recollir en xifres, el trànsit de la informació al coneixement, aplicat a la música i les biblioteques. El musictecari és dj i ampli. El musictecari canta i no plora.


dimecres, 14 setembre de 2011

Com dinamitzar una secció de música amb poc pressupost (II part) . Reflexions al voltant de les xifres

La companya Marta Himelfarb, de la biblioteca Vapor Badia de Sabadell, comparteix amb els lectors d'aquest bloc la segona part del seu article.  Una vegada més, recomanem una lectura atenta a aquest extraordinari treball.  



Alertats pels indicadors que evidencien una davallada constant del préstec del fons musical a les biblioteques, i intuïnt una nova dinàmica  arran de l’organització i retolació del fons (vegeu la primera part d’aquest article), ens ha semblat interessant contrastar els efectes de la nostra actuació tot analitzant l’evolució del préstec musical al llarg d’un període determinat, en concret de l’any 2004 al 2009.


Perquè 2004-2009?

La Biblioteca Vapor Badia de Sabadell va obrir les seves portes al novembre del 2002. Però no disposem de dades completes i detallades fins arribar a l’any de funcionament. Hem considerat doncs l’any 2004 com a data de tall d’inici .

D’altra banda, a finals de l’any 2009 es produeix un canvi significatiu en la gestió automatitzada de les biblioteques públiques amb el pas del sistema informàtic VTLS al programa Millennium què suposa  una disminució considerable en el detall de les estadístiques. Tenim doncs l’any 2009 com data de tancament.


També cal tenir en compte que Sabadell va iniciar el desplegament de la seva xarxa de lectura pública l’any 2002 i que, en conseqüència, el tram 2004 - 2009 presenta un creixement intens, a nivell de fons i de públic.

Totes les observacions que venen a continuació s’han d’interpretar dins aquest marc dinàmic.


Examinem les dades



2004
2009
Usuaris
335.674
402.386
Fons
69.416
102.504
Fig 1. Dades globals de fons i usuaris 2004 - 2009




2004
2009
Evolució
CD0
16.006
7.264
- 54.61%
CD1
6.390
2.829
- 55.73%
CD2
33.424
10.414
- 68.84%
CD3
7.542
5.463
- 26.69%
CD4
1.209
507
- 58.06%
CD5
7.332
2.790
- 61.94%
CD6
449
400
- 10.91%
CD7 (infants)
3.432
2.762
- 19.52%
DVDM
1.073
3.495
+ 225.72%
Partitures
398
258
- 35.18%
Fig. 2. Evolució del préstec musical 2004 - 2009



Evolució
CD2
- 68.84%
CD5
- 61.94%
CD4
- 58.06%
CD1
- 55.73%
CD0
- 54.61%
CD3
- 26.69%
CD7 (infants)
- 19.52%
CD6
- 10.91%
Fig. 3. Rànquing del descens de préstecs per gènere



Tot i que la davallada del préstec musical és general i bastant considerable, no afecta a tots els gèneres de la mateixa manera.

Els gèneres més afectats són les músiques més populars, les més fàcils de trobar via Internet, d’escoltar o descarregar. En contrapartida, sembla que quan més especialitzat és el gènere, menys públic perd. Dit d’una altra manera, pel que fa a la música, el públic general, el més nombrós, sembla no necessitar tant la biblioteca, en canvi el públic més selectiu i/o més exigent continua utilitzant el servei.




2004 (préstec)
2005 (%)
2006 (%)
2007 (%)
2008 (%)
2009 (%)
CD0
16.006
- 22.7
- 19.7
- 21.7
- 03.8
- 4.65
CD1
6.390
- 19.5
- 15.6
- 25.2
- 00.0
- 11.8
CD2
33.424
- 27.0
- 30.7
- 18.6
- 14.3
- 11.5
CD3
7.542
- 13.3
- 18.1
-   0.3
- 06.5
- 01.7
CD4
1.209
- 61.6
- 39.9
- 17.9
+ 21.1
- 02.8
CD5
7 332
- 17.9
- 23.9
- 23.2
- 15.5
- 05.9
CD6
449
+ 16.7
- 44.2
- 34.2
+ 84.8
+ 12.6
DVDM
1.073
+ 22.0
+ 14.5
+62.2
+ 27.4
+13.3
Partitures
398
- 23.3
- 10.4
- 12.8
+ 33.0
- 18.3
Fig. 4. Evolució gènere per gènere:  2007 i 2008 són els anys en els quals es va reorganitzar la sala i millorar  la retolació.

                       
Observant l’evolució del préstec i tenint present que la feina de reorganització de la sala es va dur a terme entre el 2007 i el 2008 podem extreure alguna conclusió. D’una manera general el descens del préstec es frena considerablement a partir del moment en què es treballa la visibilitat i la presentació del fons, fins i tot, i especialment, pels números reputats com a “difícils” com el CD1, CD3 o el CD4.

A la vista dels resultats, ens atreviríem a afirmar que, en contra de l’opinió més generalitzada, no hem de parlar de músiques que “surten” i músiques que “no surten”, sinó de músiques més o menys ben tractades, més o menys promocionades.


L’evolució de cadascun dels gèneres musicals permet perfilar una mica més les observacions:

CD0


2005
2006
2007
2008
2009
CD0
- 22.7
- 19.7
- 21.7
- 03.8
- 4.65

La inclusió d’una indexació geogràfica bastant detallada exerceix un efecte innegable sobre el préstec: fa visibles músiques poc o gens conegudes i permet als usuaris nouvinguts, poc acostumats a la cerca documental, trobar fàcilment el que busquen, tot estimulant la curiositat del públic habitual.


CD1


2005
2006
2007
2008
2009
CD1
- 19.5
- 15.6
- 25.2
- 00.0
- 11.8

L’introducció pràcticament sistemàtica dels noms dels intèrprets i dels subgèneres del jazz també sembla tenir el seu impacte. La retolació facilita a l’usuari aficionat el descobriment del fons i atrau nous públics que reconeixen els noms més famosos. Tot i així, l’any 2009 acusa una lleugera davallada. Podríem pensar en l’estabilització del públic després de l’entusiasme en el descobriment d’un fons fins llavors totalment invisible? En no disposar de xifres més recents, resulta difícil extreure conclusions.


CD2


2005
2006
2007
2008
2009
CD2
- 27.0
- 30.7
- 18.6
- 14.3
- 11.5

La intervenció sobre la presentació del CD2 fou bastant minsa. Es va limitar a agrupar els bucs per formar una zona coherent i a donar visibilitat a una retolació alfabètica excessivament discreta. L’impacte és feble, i la relativa frenada en el descens dels préstec podria explicar-se simplement per l’augment de fons i de públic. Tanmateix, necessitaríem de dades més recents per acabar de perfilar  conclusions. De tota manera, el CD2 és víctima en primera línia de la música virtual accessible via Internet.


CD3


2005
2006
2007
2008
2009
CD3
- 13.3
- 18.1
-   0.3
- 06.5
- 01.7

La intervenció sobre el CD3 va ser la primera cronològicament i la més radical. En conseqüència, les dades demostren prou bé el que intuíem: que la música clàssica NO és una música que no surti o que no interessi, sinó una secció tradicionalment mal tractada, arraconada, per la seva immerescuda fama d’avorrida i difícil. Resulta obvi que correctament presentada, retolada i mimada, la música clàssica gaudeix de tant públic com altres gèneres musicals, més encara si parlem d’una biblioteca central.

Aquesta afirmació es complementa a Sabadell amb uns trets locals molt definitoris, en comptar amb una important tradició musical: una destacable associació d’òpera (Amics de l’Òpera de Sabadell), una orquestra simfònica (Orquestra Simfònica del Vallès), nombrosíssims cors i corals amateurs, un cor professional d’alt nivell (Cor Lieder Camara), una associació de sarsuela, un conservatori... etc. La resposta del públic resulta doncs d’allò més natural.

A més a més, darrerament sembla que la música lírica està coneixent un nou revival en tot el món. Les col·leccions de les biblioteques ho han pres en compte i el públic respon.

Per últim, cal puntualitzar que l’usuari de música clàssica sol ser més exigent pel que fa a la qualitat del so i prefereix el suport del CD al d’una descàrrega via ordenador, així mateix valora molt positivament l’accés a edicions de valor històric, als llibrets d’acompanyament i en general a la qualitat de l’edició de l’obra.


CD4


2005
2006
2007
2008
2009
CD4
- 61.6
- 39.9
- 17.9
+ 21.1
- 02.8

La música contemporània, en canvi, sí és un gènere de difícil sortida. Malgrat tot, la retolació bastant exhaustiva feta en el 2007 sembla haver tingut un impacte espectacular. La nostra interpretació és que molt probablement la seva nova visibilitat va permetre que arribés al restringit públic interessat que no podia ni sospitar la presència d’aquest gènere musical a la biblioteca. La fidelització d’aquest petit públic, un cop passada la novetat, justificaria l’estabilització en el volum de préstecs.                      


CD5


2005
2006
2007
2008
2009
CD5
- 17.9
- 23.9
- 23.2
- 15.5
- 05.9

La retolació sistemàtica per tots els subgèneres inclosos dins d’aquest número tan heterogeni feu  visible apartats com la música de circ, la música de relaxació i, per suposat, les bandes sonores de films, gènere de creixent interès. D’altra banda, els lots tramesos per la Gerència han anat enriquint substancialment aquesta secció i, a mesura que l’oferta creix, el préstec es va reanimant. Una vegada més, caldrien més dades.


CD6


2005
2006
2007
2008
2009
CD 6
+ 16.7
- 44.2
-34.2
+ 84.8
+12.6


En aquest número no es va fer cap intervenció de cap tipus. Senzillament, en el moment de l’obertura l’any 2002 gairebé no hi havia fons i a més resultava poc atractiu. La Gerència ha anat corregint paulatinament aquesta manquança. A tall d’exemple, la incorporació del Harry Potter en versió enregistrada va marcar l’inici del moviment del fons. La varietat i la qualitat de l’oferta, en constant creixement, condicionen directament la vitalitat d’aquest fons, petit però dinàmic.


DVDM


2005
2006
2007
2008
2009
DVDM
+ 22.0
+ 14.5
+62.2
+ 27.4
+13.3

Les xifres parlen soles: el DVDM és un tipus de document que s’està obrint camí a gran velocitat.  Aquest fons, escàs al 2002, ha crescut considerablement en tots els números, proposant ara un ventall molt ampli de documents molt diversos . D’altra banda, l’opció de reagrupar en el mateix moble els suports CD i DVDM d’un mateix número resulta molt encertada. L’usuari passa així fàcilment d’un suport a l’altre sense que se li pugui escapar una part del fons, important però dispersada .
El suport amb imatge té avui dia un gran atractiu , tant pel l’oient de rock-pop com pel de jazz, de flamenc o de lírica. No podem descartar que aquest suport arribi en breu a suplantar el CD.


PARTITURES


2005
2006
2007
2008
2009
Partitures
- 23.3
- 10.4
- 12.8
+ 33.0
- 18.3

Malgrat el probable impacte de la feina de retolació de la música impresa, ens decantem per atribuir l’increment de l’any 2008 a les compres municipals realitzades aquell any i destinades a complementar i dinamitzar una mica un fons poc atractiu. El gruix del fons de música impresa el formava essencialment tot un conjunt de partitures de música clàssica catalana del s. XX no massa coneguda, la qual cosa no atrau ni el públic jove ni els instrumentistes professionals ni els amateurs. Malgrat tot, les partitures segueixen sortint poc. La solució resideix probablement en la configuració d’un fons més divers, repartit entre peces clàssiques molt famoses, peces populars conegudes de tots els públics, cançoners infantils actualitzats i recull de peces corals ja que la pràctica del cant és una tradició catalana molt arrelada. Per molt visible que féssim un fons, si els documents proposats no corresponen a l’espera del públic, no assolirem resultats.


Conclusions

A la vista de les xifres i de les observacions  presentades, ens veiem en disposició de confirmar l’impacte directe que la retolació sistemàtica del fons musical, sense pors ni reticències, exerceix sobre els índexs de préstec.

De la mateixa manera, també ens reafirmem en què una disposició encertada, així com el coneixement del fons, incrementa considerablement el seu atractiu i la seva visibilitat.  En aquest sentit, opinem que l’agrupació de tots els suports d’un mateix gènere musical és un factor positiu, i que l’ integració de les partitures, gènere per gènere, comportaria sens dubte un  efecte dinamitzant, tot i que planteja dificultats d’ordre pràctic.

Serveixi aquest petit estudi per constatar que les aparences sovint poden resultar enganyoses: si bé la música sembla declinar contínuament en termes de préstec, el panorama canvia quan hi mirem de més a prop. No declina tota la música, ni tampoc declinen tots els suports. Ni molt menys.

També creiem important subratllar que els usuaris d’una sala pública de música són nombrosos i diversos. Hem de tenir present, doncs, a l’hora de treballar-hi, que ens adrecem a col·lectius diferents, que podem fidelitzar si ens esforcem per arribar-hi. Aquesta tasca implica, pels professionals que som, un mínim de formació i d’interès per fons i públics. Ara per ara, però, ens fa l’efecte que no juguem prou amb els coneixements acumulats pels equips de treball,  privant-nos d’un munt de coneixements desaprofitats dispersos per la xarxa. Ni tampoc donem prou difusió a les solucions, idees i innovacions qué neixen continuament en un punt o altre del nostre àmbit professional.

Finalment, no voldríem acabar aquest article sense fer esment al debat, o més aviat polèmica, que contempla la desaparició de la música a les biblioteques i la seva imminent substitució per canals digitals i privats de streaming, que tindrien en la biblioteca un simple intermediari. Al nostre parer, això és còrrer molt i cedir massa fàcilment davant de la pressió mediàtic i uns raonaments excessivament  generals i superficials. Queda molta feina per fer abans d’abandonar de tal manera la missió engrescadora de la biblioteca pública: la d’oferir a l’usuari, a tots els usuaris, moltes músiques de qualitat, en un entorn de qualitat, amb un assessorament de qualitat.

Sabadell, agost de 2011
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...