nel martí

(retalls de la intervenció sobre la NTT i la modificació del PTI)

La proposició de llei que debatem i es posa en consideració avui en aquest parlament ens convida a modificar dues qüestions molt puntuals de la Disposició Addicional Novena de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible. Una modificació d’una llei -que té 10 mesos de vigència, només!- bàsicament i essencialment per a canviar el termini de redacció i aprovació inicial de la Norma Territorial Transitòria. Una modificació, en definitiva, que posa de manifest la incompetència i la irresponsabilitat del redactor de la DA9a. No sabia el citat redactor de la complexitat d’una norma territorial, encara que transitòria? Segur que no perquè el redactor que, digue’m-ho, és el PP de Menorca, ja en el seu moment (durant la campanya electoral del 2011), va prometre i es va comprometre a tenir un nou PTI (no una NTT, ni una modificació puntual) en mig any. Sí, sí, mig any! S’ha de ser inconscient, incompetent i irresponsable, a més de mentider, per afirmar aquesta barbaritat.

Llegeix més…

Dia 1 de setembre va ser un mal dia per a les classes mitjanes i empobrides d’aquesta comunitat: pujada d’Iva, pèrdua del dret d’assistència sanitària als immigrants sense papers,…. mesures que s’afegien a la bateria inacabable de despropòsits que deixen “al marge”, “al carrer” a milers i milers de ciutadans. Per als illencs encara emperò la data podia ser més tràgica. La columna vertebral d’un país fet d’illes, del benestar dels seus ciutadans i de la competitivitat de la seva economia, el transport aeri, tornava ser maltractada. A partir de dia 1 de setembre els ciutadans d’aquest país que vulguin viatjar com a residents han d’acreditar aquesta situació amb aquell quasi oblidat certificat de resident.

El certificat suposa un retrocés en el camí d’una tarifa plana entre illes, i d’unes OSP que assegurin uns preus i unes freqüències adequades en les franges en què el mercat no és prou dinàmic per aconseguir-ho.

És un retrocés perquè redueix el problema als “residents”, quan a aquests ens interessa massa que els no residents trobin també preus accessibles i competitius per elegir cada una de les illes com a destins turístics.

És un retrocés també quant a la capacitat d’aquest govern d’explicar-se a Madrid, de fer-se escoltar, de fer-se entendre, i de convença, d’influir, decidir. Madrid va tenir la idea, idò ale anem-hi !

És un retrocés quant a la comoditat, costos i burocràcia que suposa. Per cert, conseller d’Administracions públiques, on és la simplificació administratiu aquí? En les coses importants: la targeta sanitària o el bitllet per viatjar els tràmits no s’han simplificat, ans el contrari s’han burocratitzat.

És un retrocés tecnològic que posa en evidència que el certificat no garanteix allò que volia aconseguir -combatre el frau, cosa amb la qual estem lògicament i totalment d’acord- i una presa de pèl. S’ha dit que amb el certificat és vol evitar que algú no resident pogui fer-se passar per resident, amb un DNI que marca un domicili irreal o oportunista. Idò, ara també ho poden fer. Ara emperò ho faran amb el certificat que té una vigència de 6 mesos. Jo m’empadron aquí on tenc la casa d’estiu, trec el certificat que me dura 6 mesos, i venga-li…. I per cert, no hi ha res més manipulable que un paper imprès front d’un DNI.

I és una presa de pèl, deia, perquè el mateix Ministeri de Foment alhora que anuncia el dia d’aplicació de la mesura informa que ha encomanat un sistema informàtic per evitar la presentació del certificat. “I disculpin les molèsties”, ens diu la ministra Pastor. Si realment no ens volia molestar, incorpori el sistema informàtic d’acreditació abans de posar en marxa la mesura evitant així el desgavell causat.

I és que és tan evident que resulta absurd haver-ho de dir: només amb un sistema que permeti visionar l’empadronament real de cada moment per part de les agències de viatges i/o de les oficines de facturació s’evitarà el frau i les molèsties als ciutadans.

(*) Tall de la intervenció en la pregunta oral al conseller responsable de transport aeri, Carlos Delgado.

o una proposta contra la discriminació dels menorquins que s’han de desplaçar a Mallorca per acompanyar als seus malalts

Cap de les principals normes que regeixen les institucions balears diuen coses com que Tots els ciutadans de les Illes Balears són titulars dels mateixos drets, deures i llibertats, i els poders públics han de vetllar per la seva protecció i compliment amb especial atenció als drets afectats per la insularitat respecte de l’illa de Mallorca. O que: Cap ciutadà de Menorca, Eivissa o Formentera s’ha de veure discriminat o perjudicat en l’accés i qualitat de serveis d’àmbit balear, com els sanitaris, ubicats a l’illa de Mallorca; o recíprocament, si es donen les circumstàncies.

No ho diu ni l’Estatut d’Autonomia, ni la Llei de consells insulars, ni la Llei del bon govern, tot i que se’n puguin derivar afirmacions semblants d’alguns articles d’aquestes lleis.

L’important -i la qüestió- en qualsevol cas és que no ho diu explícitament, i que des d’una visió insularista i menorquinista ho haurien de dir. La raó del “ser” de Balears és que es tracti de forma específica cada realitat territorial per tal que tots els ciutadans tenguin els mateixos drets. I no parlam de drets capriciosos, sinó de drets molt bàsics com l’accés a l’educació o a la sanitat. En un hipotètic estatut confederal de l’arxipèlag balear aquest principi d’igualtat i equitat formaria part dels seus primers articles fonamentals. O som iguals en l’accés a la sanitat (i educació, i transport aeri,….) o Balears…….. les Illes Balears no tenen ni sentit ni futur.

La llista de greuges balearistes contra les illes perifèriques és sagnant, i per açò és necessari avui més que mai la sensibilitat de tothom, però també la responsabilitat patriota dels que tenen el compromís i el deure de defensar els interessos de Menorca (i de Eivissa, i de Formentera), seguin del partit que siguin. Cadran idò propostes per reduir la llista de discriminacions, com la que afecta a la insularitat sanitària, i molt concretament la relacionada amb les hospitalitzacions de llarga durada. Vat aquí l’argumentació i la proposta de la proposició no de llei que ha presentat al respecte el PSM-Més per Menorca.

L’Estatut dels Treballadors estableix en l’article 37.3 que “El treballador, si ho avisa i ho justifica prèviament, es pot absentar de la feina conservant el dret a remuneració per algun dels motius i pel temps següents: b) 2 dies en cas de naixement de fill, o de mort, accident o malaltia greus, o hospitalització de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Si per aquest motiu el treballador ha de fer un desplaçament, el termini és de 4 dies.

És a dir que el permís remunerat previst en l’Estatut dels Treballadors perquè un acompanyant es pugui desplaçar a Mallorca amb el seu familiar malalt té una durada de 4 dies. Però, per bé o per mal, moltes de les hospitalitzacions tenen una durada més elevada i aleshores, en la majoria de casos, els familiars s’han d’anar organitzant i desplaçant a Mallorca per acompanyar al seu malalt.

Aquesta realitat menorquina (i eivissenca, i formenterera) contrasta amb el criteri del Govern de les Illes Balears i de l’Ib-Salut que només assumeix les despeses d’un acompanyant, com si aquest pogués estar a Mallorca tot el temps que dura la hospitalització a Son Espases.

Des del PSM-Més per Menorca consideram que aquest criteri no és ni just i ni equitatiu amb la resta de ciutadans que viuen a Mallorca, i reclamam que l’IB-Salut assumeixi les despeses dels desplaçaments dels acompanyants de malalts de Menorca, Eivissa i Formentera a Mallorca de tantes persones (entenent sempre un acompanyant cada vegada) com siguin necessàries per possibilitar una rotació en l’acompanyament de com a mínim cada 3 o 4 dies.

Per altra banda, en aquests desplaçaments el Govern només aporta 14 euros per dia, sense hotel, en concepte de dietes. Aquesta quantia no s’ajusta avui a la realitat dels costos derivats de l’estada, i molt menys quan ara per ara no es disposa de cap residència o borsa de pisos disponibles per l’IB-Saltut per donar resposta als desplaçaments dels familiars de malalts.

Així idò, a la proposició no de llei que hem presentat al Parlament de les Illes Balears proposam que:

El Parlament de les Illes Balears insti al Govern de les Illes Balears a assumir els desplaçaments dels acompanyants de malalts de Menorca, Eivissa i Formentera en la proporció de 1 desplaçament per cada 4 dies d’hospitalització.

El Parlament de les Illes Balears insti al Govern de les Illes Balears a revisar i actualitzar l’aportació per dia en concepte de dietes que s’aporta als acompanyants de malalts de Menorca, Eivissa i Formentera, tenint en compte que resta pendent la disponibilitat d’una residència o borsa de pisos per a familiars de malalts.

Aquest és un fragment de la meva intervenció i defensa de la interpel·lació sobre les competències pròpies dels consells insulars que s’ha debatut dimarts dia 4 d’octubre del 2011 al plenari del Parlament de les Illes Balears. L’entrada al bloc s’ha fet efectiva en el mateix moment que s’ha iniciat el debat..

A Ciceró li veren preguntar una vegada en què consistia l’ordre i respongué que es tractava de què el poble obeís els governants i de què els governants obeïssin les lleis. El problema en tots les èpoques -creia Ciceró-, i en el nostre avui i aquí es repeteix, es produeix quan es fan lleis injustes o quan les lleis justes s’apliquen de manera arbitrària pels governants.

Llegeix més…