Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 

El Museu Picasso de Barcelona ocupa actualment cinc grans casals o palaus dels s.XIII-XIV, que han sofert remodelacions al llarg dels temps, les més importants el s.XVIII.

Des de la inauguració del museu el 1963 a l‘actualitat el museu ha passat d’un a cinc palaus.

L’ampliació del Museu Picasso, impulsada i finançada per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat realitzada en fases successives per l’arquitecte Jordi Garcés. El projecte ha seguit un pla arquitectònic global que el 1978 va començar a dissenyar el mateix arquitecte.

La superfície actual és d’11.500 m2, amb 22 sales d’exposició permanent.

Cronologia de l'ampliació

  • 1970

    S’amplia el museu amb l'annexió del palau del Baró de Castellet (Montcada, 17).

  • 1981

    Annexió palau Meca (Montcada, 19).

  • 1999

    Nova ampliació del museu: s’habiliten la casa Mauri i el palau Finestres (Montcada 21 i 23) com a espais per a les exposicions temporals.

  • 2003

    Remodelació i adaptació dels espais interiors de l’exposició permanent.

Les dues darreres intervencions de remodelació arquitectònica i museogràfica, completades el 1999 i el 2003, han suposat a grans trets:

  • Creació de nous espais expositius amplis i sobris, amb presència de llum natural.

  • L’articulació d’un bulevard transversal continuat dels cinc palaus, d’accés lliure al públic.

  • Modernització de les instal.lacions i equipaments museogràfics.

  • 2009

    10 de juliol - Inici de les obres del nou edifici.

  • 2011

    Presentació del nou edifici, seu del Centre de Coneixement i Recerca del Museu Picasso (pl. Sabartés, 1).

Reportatge gràfic de la remodelació

  • Annexió el 1999 de dos nous palaus –casa Mauri i palau Finestres- als tres que ja configuraven el museu -palau Aguilar, palau del Baró de Castellet i palau Meca.
  • Articulació d’un gran bulevard a la planta baixa dels cinc palaus, paral.lel al carrer de Montcada i d’un eix transversal que el creua perpendicularment des del carrer fins al jardí posterior. Conforma un espai d’accés públic obert a la ciutat.
  • Creació d’un corredor a la planta superior que, com a la planta baixa, serveix d’eix longitudinal de connexió dels edificis i es converteix en un distribuïdor que permet l’accés a les diverses sales d’exposició.
  • Creació de la Gran Sala, a partir de la recuperació d’una antiga terrassa en desús. Aquest nou espai, banyat per la llum natural d’una lluerna, acull la sèrie completa de Las Meninas.
  • Diàleg:
    gòtic/contemporani
    interior/exterior
  • Adequació dels espais Mauri i Finestres per a les exposicions temporals.
  • Nou espai i nova instal.ació de la biblioteca del Museu: millor acondicionament dels 6.000 documents de consulta, més i millor espai de treball per als usuaris.
  • Creació, a la planta baixa, d’una nova sala d’actes i un nou espai per a la cafeteria-restaurant.
  • Creació de dos nous espais per a la recepció dels visitants (un per a grups i l’altre per a visitants individuals) i nou espai per a botiga.
  • Unificació visual de les façanes anterior i posterior dels cinc edificis.
  • Nou edifici plaça Sabartés que es dedica a nous serveis (educatiu, activitats), biblioteca i arxiu del museu.