Becerra arriba al mig centenar de partits amb el Girona a Segona

GIRONA | MARC BRUGUÉS La seva designació com el millor porter del mes de setembre per la Lliga de Futbol Professional és un només un altre senyal que Isaac Becerra s'ha fet gran. El porter de Santa Coloma de Gramenet va tornar a ser decisiu a Sòria evitant que el Numància encarrilés la victòria a la primera part la passada jornada. Res de nou per a un porter que s'ha anat fent un nom de mica en mica fins a convertir-se en un dels més segurs i valorats de la categoria. El seu creixement al Girona ha estat realment espectacular a còpia de salvar l'equip amb aturades inversemblants amb les mans, el genoll o els peus. De fet, si l'equip es va salvar el curs passat del descens va ser en bona part gràcies a les seves intervencions. Tot plegat ha fet de Becerra, de 26 anys, tot un ídol per a l'afició i un dels porters més segurs que ha tingut l'equip els darrers temps. Diumenge a Sòria, el barceloní va complir 50 partits defensant la porteria del Girona a Segona A (en total en suma 55), una xifra molt a tenir en compte i que, si cap equip es presenta amb una bona oferta, s'ampliarà encara més. Becerra va renovar a l'hivern fins al juny del 2016 amb una clàusula de 400.000 € per la qual cosa qualsevol club que el vulgui haurà de passar caixa. El seu nom ja va figurar a l'agenda de l'Eibar i el Rayo aquest darrer mercat d'estiu malgrat que al final no es va concretar res.

Tot i l'allau d'elogis i reconeixements, Becerra no es descentra i només pensa a entrenar i jugar contra el Ponferradina de demà. "Les opinions externes són quelcom al qual no dono gaire importància. Els afalacs me'ls prenc amb normalitat. Simplement treballo per millorar sempre", assegura un Becerra que revela que després de cada partit analitza les jugades on ha intervingut i els gols encaixats amb el preparador de porters Omar Harrack i els altres porters.

Un llarg camí

Becerra va arribar a Montilivi sense fer fressa i gairebé de rebot l'estiu del 2012. El Girona s'acabava de salvar pels pèls del descens i confiava a Rubi el nou projecte. El tècnic maresmenc va beneir el seu fitxatge perquè el coneixia de la seva etapa al filial de l'Espanyol. Malgrat venir d'un parell d'anys sense pràcticament jugar entre el Madrid Castella i el Panionios, l'ull de Rubi no va fallar. Li va costar sortir de l'ombra de Dani Mallo però el seu nivell d'entrenaments i els 8 gols encaixats pel gallec davant Xerez i Vila-real van fer que Rubi es decidís pel relleu a la porteria en el tram més decisiu d'aquella històrica temporada.

El Girona es va quedar a les portes de l'ascens però el paper de Becerra als darrers partits del curs i sobretot al play-off van sorprendre d'allò més positivament. I és que els aficionats fins aleshores tan sols recordaven Becerra per la derrota a Las Palmas (5-1) i un partit de Copa Catalunya a Llagostera (2-1) en què tot i aturar un penal a Pitu, es va mostrar irregular. Becerra ja no deixaria la titularitat tret del partit intrascendent contra el Castella (12-13), els matxs de Copa i per la patacada que va rebre contra el Còrdova que li va fer perdre el derbi amb el Sabadell.