Dijous, 4.9.2014. 22:25 h
El reconegut hispanista John H. Elliot sosté que en la Monarquia hispànica del segle XVII hi ha dos tipus de rebel·lions: les de caràcter popular vinculades a les crisis de subsistència (les males collites, l’increment dels preus dels aliments bàsics i la fam) i les originades en el si d’una nació política. A Catalunya, amb els virregnats del duc d’Alburquerque i del duc d’Alcalá (1611-1622), s’hi instal·len homes decidits a restablir l’ordre i a governar amb fermesa sense preocupar-los gaire els mitjans a emprar.
Llegir-ne més
Dimecres, 30.7.2014. 00:00 h
El 23 de maig de 1618, els representants de l’emperador són llançats des d’una finestra del castell de Praga. Aquesta famosa defenestració provoca l’inici de la Guerra dels Trenta Anys. Poc després, amb la batalla de la Muntanya Blanca (1620), els Habsburg austríacs imposen el catolicisme i l’alemany als protestants txecs. L’ocupació de Bohèmia es perllongarà durant 300 anys. Exactament, fins a 1918. Aquella Guerra dels Trenta Anys té -entre d’altres aspectes- una dimensió religiosa.
Llegir-ne més
Dimecres, 18.6.2014. 08:14 h
Publicat 11-4-2008 al @directe L’11 d’abril de 1963, Joan XXIII publica l’encíclica Pacem in Terris, en què adreça “a tots els homes de bona voluntat” una crida a la pau, basada “en la veritat, la justícia, l’amor solidari i la llibertat”. El règim nacionalcatòlic espanyol, però, la titlla de “subversiva”. Uns anys després, l’antic règim encara cueja. En plena transició, el terror blanc (encapçalat per l’Alianza Apostólica Anticomunista) ataca els moviments democratitzadors.
Llegir-ne més
Dimecres, 16.4.2014. 18:00 h
Us proposo la lectura de l'article publicat per l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta el proppassat març. Amb motiu de l’execució a la foguera de Miquel Servet, el teòleg i hel·lenista Sebastian Chateillon “Castellio” (1515-1563) va protagonitzar una agra polèmica amb Calví (1509-1564). De fet, en la seva De haerectis an sint persequendi, a més de denunciar l’assassinat de Servet, Castellio fa una crida en defensa de la llibertat de consciència i mostra el rebuig contra tota tirania ideològica.
Llegir-ne més
Divendres, 21.3.2014. 08:00 h
Us reprodueixo l'article publicat a l'Associació Catalana de Premsa gratuïta el proppassat febrer. El 1936, Stefan Zweig publica un llibre amb aquest mateix títol, en què descriu les figures d’aquests dos personatges del segle XVI, que constitueixen una mena de metàfora de l’Europa amenaçada pel nazisme. De fet, Calví hi apareix com un personatge fred, calculador, incapaç de gaudir de cap plaer terrenal i que sotmet la democràtica ciutat de Ginebra a una veritable dictadura teocràtica.
Llegir-ne més
Actualitat
9588 lectures
5 comentaris
Enviar l'article