TV3 estrena el dimarts 9 de setembre el documental sobre la història de l’himne nacional de Catalunya que han coproduït Clack, el Grup Enderrock i L’Avenç, junt amb Televisió de Catalunya i La Xarxa de Comunicació Local.

Fa anys que Jordi Novell i Joan Salicrú (els meus coproductors) em perseguien amb la idea de transformar continguts de L’Avenç en format audiovisual. A nosaltres també ens rondava pel cap la idea, tant pel que fa als llibres, com per alguns reportatges que havíem publicat a la revista, però no ens hi havíem atrevit encara. Però ara era el moment. Teníem un bon llibre, amb tots els ingredients per un bon documental, i el moment adequat per fer-lo.

“L’origen és mític, el començament és històric” (Paul Ricouer) citava Jaume Ayats al pròleg del llibre que li vam publicar fa tres anys, Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional.Molt ben documentat i explicat, Ayats revelava en el llibre que l’himne nacional de Catalunya tenia el seu origen en una cançó eròtica del segle XVII vinculada a la sega. Era la melodia d’una cançó popular que a finals del segle XIX Francesc Alió va unir a la lletra d’una cançó popular sobre la Guerra dels Segadors quan el nacionalisme català sentia que necessitava un himne que ensalcés els valors de la lluita i la justícia. Us sona d’alguna cosa?

La història de la construcció de l’himne és d’alguna manera també la història de la construcció del país, des del seu origen en el cançoner popular i fins a la institucionalització al Parlament de Catalunya el 1993, l’himne i la societat va evolucionant, per això tenim un himne viu, que ha estat versionat en múltiples ocasions, que és parodiat, viscut i qüestionat si cal.

Igual que l’himne, aquest documental és fruit de l’aportació i la complicitat de moltes persones. M’agrada dir que és un trencaclosques de moltes peces que espero que haguem sabut encaixar bé. Hi ha la història de l’himne, és clar. A partir del relat que Jaume Ayats escriví en el seu llibre, n’hem traçat la cronologia mitjançant converses amb experts de diverses matèries: música, literatura, comunicació, història, política, i en localitzacions molt diverses: des d’un camp de blat al telefèric de Montjuïc, per exemple. Però encara hi ha dos registres més que ajuden a veure i viure més intensament aquesta història. Per una banda, la música. Toni Xuclà ha fet un treball magnífic component la banda sonora, i hem comptat també amb les actuacions de Meritxell Gené, Miquel Gil, Jordi Fàbregas i el Cor Jove de l’Orfeó Català. I encara hem gosat introduir un altre element, que teixeix un fil al llarg dels 57 minuts del documental, una història de ficció rodada en escenaris naturals de la comarca d’Osona, amb actors, per posar-nos en la pell dels segadors que estan en l’origen de l’himne 400 anys després.

Més enllà d’explicar una història i fer-ho amb un bon producte audiovisual també volem obrir un debat, volem posar l’himne en diàleg amb la Catalunya del segle XXI. És vigent encara l’himne? Tindria sentit tenir-ne un altre si canviés el context polític? Per això vam convocar a un debat al final del documental, entre Josep M. Muñoz, director de L’Avenç; l’escriptora Laila Karrouch; el músic Marc Parrot; i el mateix Jaume Ayats que ens fa aterrar al 2014.

Bé, no ha estat fàcil. Trobar el to. Trobar el finançament. Però crec que hem anat superant tots els reptes perquè hem cregut que valia la pena i hem anat trobant molts companys de viatge que ens hi han ajudat. Ara vosaltres teniu la paraula.

Núria Iceta