TORNAVEU, Associacionisme i Cultura, és una publicació quinzenal en format virtual editada per l'ENS DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ i el Projecte HEPTÀGON.
No és un desafiament, és una necessitat
No és errat afirmar que 40.930 voluntaris han fet possible que al 9-N el poble català pogués manifestar lliurement el dret a decidir el seu futur.
La impugnació de la consulta per part del Tribunal Constitucional va amenaçar de trencar la porcellana fina sobre la qual s'erigien les relacions entre els partits polítics del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Finalment aquesta unitat es va reconstituir amb l'acord per al 9-N alternatiu reformulat com a procés participatiu. Des de Madrid es va posar en marxa el mecanisme de la por i la via legal com a únic camí per evitar fer política, és a dir, trobar solucions per a les necessitats de la ciutadania.
Les Cases de la Festa, a la segona jornada del Congres País Gegant
El dissabte 15 de novembre, Solsona acull la segona sessió de País Gegant, el Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva a Catalunya.
'Guspira', la partida del correfoc
Foc, diables, dracs, tabalers, víbria i correfocaires omplen el tauler de joc de Guspira, el primer joc de cartes inspirat en una de les festes catalanes més populars, el correfoc.
Ha estat periodista i escriptor expert en cultura popular. És Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
La dansa com a punt de trobada
El cap de setmana del 25 al 26 d’octubre es va celebrar a la Sénia segona edició del Festival Músiques en Terres de Cruïlla.
Les Terres de l’Ebre són un territori de cruïlla i és per això que per segon any consecutiu a La Sénia s’hi han trobat 14 col·lectius, entre entitats i escoles de ball d’arreu de Catalunya, el País Valencià i Aragó, enguany amb l’eix vertebrador de la dansa. El festival, organitzat per l'Agrupació Musical Senienca, el Centre d'Estudis Seniencs i l'Institut Ramon Muntaner, va comptar amb tallers, taules rodones i espai per a les actuacions de les entitats.
El 9N i el deteriorament de la democràcia
Els fets se succeeixen a tanta velocitat, que una reflexió escrita corre el risc de quedar immediatament depassada. Tot es precipita.
Apoderament
A l’enciclopèdia.cat trobem definit l’apoderament com el "Procés social mitjançant el qual els individus i els grups socials recuperen i incrementen la seva capacitat de decisió i de lideratge amb relació al seu propi desenvolupament i al seu propi esdevenir."
Presència de la cultura catalana a l'Alguer
L'Obra Cultural de l'Alguer inicia la tardor amb un diversos actes que tendeixen ponts cap a Catalunya.
L’acció d'Obra Cultural sempre ha promogut la variant algueresa del català entre els habitants de la ciutat de l’illa de Sardenya. Cal destacar que durant aquest inici del trimestre s'han programat molts actes que mostren l'interès que des de la ciutat italiana es té vers Catalunya i el seu moment actual, cosa que es recíproca, tal com ho fa palès la col·lecció sobre la història i costums algueresos impulsada per l’editorial barcelonina Llibres de l’Índex.
L'espectador s'aixeca de la butaca
La creació de l'Associació d'Espectadors i Amics de les Arts Escèniques reivindica la participació de l'espectador en la programació i gestió cultural.
L'espectador que mirava passar els trens, des de la seva còmoda butaca, ha donat pas a un nou espectador que s'aixeca per conduir-los o, segons els casos, col·laborar-hi. Habitualment la figura del programador és qui rep l'encàrrec d'escollir les obres que formaran part de la temporada d'un teatre municipal, gestionat per l'Ajuntament local, sovint amb ajudes de la resta d'administracions. Un seguit d'iniciatives inclouen matisos en aquest escenari, reivindicant un paper més actiu de l'espectador.
Espanya fa carreres de 100 metres, Catalunya les fa de fons
Els qui tenen tots els poders fàctics pensen que amb una embranzida fulminant i ràpida solucionen el seu problema de decadència espanyola
La Patum de Berga va exhibir-se a Barcelona l'any 1880?
Si consultem la premsa de l'època, la resposta és sí, aquell 24 de setembre de 1880, en el marc de les Festes de la Mercè, els barcelonins van poder gaudir d'una cercavila en què hi va participar la Patum de Berga, per cert, amb unes comparses força criticades a les cròniques.
