|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
La corrupció en l'estat espanyol és tan profunda, està tan arrelada en la manera de fer dels polítics institucionals, que ja no saben que triquiñuelas lingüisticas fer per saltar-se a la torera les seves pròpies lleis.
Surt Rajoy i diu que canviarà el terme "imputats" per "investigats", com si canviant les formes es modifiqués el contingut; ve Felipe Gonzalez i diu que es pot portar "imputats" (o investigats?, o és que ja no sap que no existeixen els "imputats") en les candidatures... És coherent, si asi fos uns quants centenars de candidats del PSOE i milers del PP haurien de deixar les llistes.
El problema de la corrupció en l'estat espanyol no és de formes, de significants flotants sense ancoratge social, sinó d'una manera molt concreta que va tenir el capitalisme de desenvolupar-se en el que els "espanyols" criden "pell de toro".
No és que no hi hagi corrupció en la resta d'Europa, res més lluny de la realitat: el capitalisme es construeix sobre la pirateria i els corsaris anglesos i francesos, la comissions legals o il·legals per a les infraestructures ferroviàries i el saqueig sistemàtic de riqueses. A EUA es diu que "després de cada fortuna hi ha un delicte". Paises com Itàlia, on les relacions amb la Màfia van provocar la caiguda del regimen del Pentapartito en els anys 90, tenen severs problemes de corrupció.
Però l'Estat Español té un característica que ho diferencia dels altres, i fa que aquí la corrupció sigui estructural al propi regim. La debilitat del capitalisme espanyol en la seva construcció com a manera de producció dominant, incapaç de fer una revolució burgesa digna d'aquest nom, li ha traslladat les formes d'enriquiment del "antic regimen" (no em refereixo al franquisme, sinó al feudalisme). L'imperi espanyol es va construir amb les riqueses d'America, que passaven per aquí, deixaven unes engrunes que queien en les borses dels aristocratas i corts reals, i viatjaven als Paises Baixos o a la ciutats italianes per pagar els deutes que la monarquia assumia (ja anessin els Àustrias o els Borbó), per pagar les guerres en les quals es ficaven. Era una societat que vivia de les rendes del saqueig d'America. Una vegada acabat aquest imperi en 1898, tot es va anar al garete; però la logica de "viure de la sopa babau" es va mantenir.
La societat espanyola excepte llocs molt puntuals, mai va viure una veritable industrialització que separés la "economia" de l'estat; dit d'una altra forma, que l'enriquiment personal dels capitalistes es basés directament en l'explotació directa de la classe obrera, sinó que aquests capitalistes sempre van viure a la calor de la "cort" de Madrid -ara de les "corts" creades en les autonomies-, sobre la base de les obres d'infraestructures i subvencions.
La corrupció, eufemisme de saqueig dels comptes de l'estat, és la manera que té el capitalisme espanyol de créixer, i para això necessita uns governants a la seva altura.
Aquesta relació simbiotica entre governants i capitalistes va arribar al seu maxima expressió en els 40 anys de franquisme: sota la dictadura no és que no hi hagués corrupció, sinó que la corrupció era l'estat. I la Transició, amb la llei d'amnistia, llibre de responsabilitats a tots els capitalistes que es van enriquir amb aquest regimen, amb el contraban i la superexplotación, amb el saqueig de les propietats republicanes, etc.
Per aquests motius, la corrupció en l'estat espanyol té unes característiques diferents a altres estats de "el nostre entorn", i per això solament es pot combatre enfrontant les raices socials i polítiques que la generen.
