Un mes decisiu per a Andorra

Recuperat el cap de Govern Antoni Martí d'un càlcul al delicat òrgan que és el pàncrees i reintegrat a la feina, el gran afer que ha trasbalsat Andorra entra en el mes decisiu per a la resolució, en un sentit o en un altre. Aquest és el termini que el Govern, les entitats i òrgans decisius del país s'havien donat. A això s'afegeix la declaració de la presidenta de la Comissió nacional de valors espanyola, Elvira Rodríguez, que en el mateix termini quedaran desbloquejats els fons de Banco Madrid.

Cal rebaixar, però, l'optimisme quan l'economista Niño Becerra calcula que, amb la liquidació de l'entitat, els dipositaris, amb el límit de cent-mil euros per compte, els afectats només podran recuperar una quarta part del total dels capitals.

De fet, s'ha publicat recentment que la resta de bancs andorrans estan «prestant» a la BPA tres milions d'euros setmanals perquè puguin donar els 2.500 euros setmanals a cada client que els vulguin retirar, mentre s'han concedit ja crèdits-pont a les empreses afectades, per un total de 13 milions més.

Van sortint, però, elements com a mínim curiosos en tot aquest afer. Com l'afirmació de «El Mundo» que les auditores Deloitte i KPMG no van trobar cap indici d'irregularitats i van avalar els comptes del banc afectat durant l'exercici del 2013. O el recordatori, en un altre mitjà andorrà, que en segona i definitiva instància, el Tribunal de Corts va obligar a desbloquejar ja l'any passat els fons «veneçolans» investigats, en trobar justificades i legals les factures corresponents als 1.374 milions d'euros que es van arribar a acumular, i que durant les investigacions es van considerar «nets» segons la legislació pròpia, que exclou del codi penal l'evasió fiscal. Havien estat bloquejats durant un any i mig. Però fins i tot les escoltes telefòniques practicades als sospitosos no van donar resultats «determinants».

Aquella quantitat, segons la decisió judicial ferma, procedien d'empreses xineses legals, legalment establertes al país americà, la majoria del capital (més de 1.007 milions) va ser transferit a la mateixa Xina, el que reduiria el volum a 367 milions.

Una altra dada que pot resultar cridanera és un assessor que treballa per a la BPA: l'ex magistrat Baltasar Garzón, que en manifestacions al Diari d'Andorra defensava «l'estricte codi ètic» del seu despatx.

La setmana vinent començarà a funcionar l'agència derivada de la nova llei per regular la reestructuració o «resolució» de l'entitat bancària (Arreb), es concretaran els fons de garanties per rescabalar clients (Farreb) i es començarà a veure el volum del forat del «banc dolent» com la capacitat del «bo» -amb els fons lliures de sospites- i la viabilitat de la venda o absorció d'aquest per la resta d'entitats.

Mentrestant, continua l'activitat als tribunals, amb noves demandes, com ara la d'un grup de clients, organitzats col·lectivament per recuperar els seus fons, i que tenen com a portaveu el resident argentí Manuel Bustelo, que ja va viure l'experiència de veure's sotmès al «corralito» decretat fa anys al seu país d'origen.

De la seva banda, els treballadors s'oposen, de moment només amb manifestacions als mitjans, amb la possibilitat contemplada a la nova llei que es pugui retornar la inversió als petits accionistes del banc, en tant que limitaria les seves possibilitats de indemnitzacions, arribats a la situació de la pèrdua de la feina.

Una de les claus és la possibilitat de recuperar els fons dipositats a l'estranger. La declaració de la presidenta de la CNMV espanyola és esperançadora en aquest sentit. I el seu termini coincideix amb el que espera el Govern perquè s’aconsegueixi aquest objectiu i es puguin tornar els préstecs a la resta de bancs. Tanmateix, copiem del Diari d'Andorra: «La banca internacional ja ha fet saber que qualsevol intent de reobrir l’operativa a l’exterior mentre el banc s’anomeni BPA és impossible perquè per a ella l’entitat és morta”.

Caldrà, doncs, engegar l'operatiu des del nou «banc bo», amb nom diferent per arribar a salvar el que es pugui, i que sigui el màxim possible. Un element a favor és que han començat a desaparèixer les informacions escandaloses als mitjans internacionals, eclipsades per d'altres més actuals.