L'Arxiu Municipal de Granollers recorda els inicis de la Fira i Festes de l'Ascensió amb l'exposició “La Fira del Bestiar els anys 1943 i 1944”, a l'Ajuntament (pl. de la Porxada, 6, planta baixa) fins al 14 d'agost.

En aquesta ocasió, hi mostrem dos àlbums fotogràfics, de la Col·lecció Ajuntament de Granollers. El primer està format per 150 fotografies originals del Concurs Comarcal de Bestiar del Vallès, celebrat el 3 de juny de 1943. Conté textos escrits a mà, en color, petits dibuixos amb aquarel·la i un escut d’Espanya de l’època, fets per Amadeu Freixas, grafòleg. J. Amat Virgili és l’autor d’una orla acolorida a la ploma amb l’escut de Granollers. Les fotografies, de les quals se'n desconeix l'autoria, recullen aspectes de l’exposició de bestiar, l’arribada de les autoritats i el lliurament de trofeus.

El segon àlbum conté 122 fotografies de la Fira-Exposició Provincial Ramadera celebrada a Granollers el 17 i el 18 de maig de 1944. A les tapes, hi ha un escut d’Espanya i l’àguila de Sant Joan, amb motius agrícoles i ramaders. Els textos han estat fets per un cal·lígraf. Les capitulars i alguns dibuixos són d'Amador Garrell i Soto. Les fotografies, algunes firmades pel fotògraf Brangulí, mostren els animals exposats a la fira, la desfilada i les autoritats.

Aquestes imatges, projectades a la pantalla de l'inici de l'exposició, acompanyen una selecció de fotos ampliades d'aquests orígens de la Fira de l'Ascensió. Si en teniu fotos, podeu complementar, encara més, aquest testimoni històric. Només cal que les doneu o les cediu per reproduir a l'Arxiu Municipal de Granollers (a/e: arxiu@ajuntament.granollers.cat, telèfons: 93 842 67 37 i 93 842 67 62).

Context històric

A Granollers, parlar de les fires és retrocedir fins a principis del segle XIV, quan el rei Alfons III el Benigne atorgà el privilegi que permetria la celebració del mercat setmanal de dijous, de les fires de Pasqua Granada -que duraven sis dies- i de la Fira de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost. Però el privilegi de salvaguarda i guiatge, concedit el 1446, que oferia seguretat i protecció a totes les persones que hi anaven o que venien de les fires i del mercat, va ajudar al seu creixement i prestigi.

El mercat va esdevenir, al segle XVI, una de les principals fonts d’ingressos del govern de la vila, que es va cuidar d’aconseguir el privilegi d’encunyar moneda pròpia, de mantenir la taula de canvi i de controlar les mesures del mercat: la mesura d’oli, la de blat i la de longitud, coneguda com la cana de Granollers.

Fins als anys vint del segle passat, es van continuar realitzant les dues fires anuals, mentre que el mercat gros, anomenat també mercat dels promesos, es va continuar fent el dijous de l'Ascensió. Aquestes activitats eren eminentment agrícoles i l'eix vertebrador era la compravenda del bestiar.

En plena postguerra i per iniciativa de les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos de la comarca i amb la cooperació de la Diputació de Barcelona, de l'Ajuntament de Granollers i d'altres entitats, el 3 de juny de 1943 -dijous de l'Ascensió- es va organitzar un Concurs Comarcal de Bestiar del Vallès, que, amb els anys, es convertiria en la primera edició de les Fires i Festes de l'Ascensió. L'exhibició del bestiar i el concurs van tenir lloc a l'espai del Parc de l'Estació, on eren les places de Barangé i de Calvo Sotelo, a l'actualitat, de Pau Casals. Les autoritats civils i militars van visitar el recinte firal i es va fer una primera desfilada del bestiar per l'espai central del parc.

L'any següent, el 1944, el concurs es va transformar en la Fira-Exposició Provincial Ramadera i es va fer el 17 i el 18 de maig. Es van ampliar els espais d'exhibició del bestiar. A la plaça de Jacint Verdaguer i en un tram del carrer de Corró, es van instal·lar els cavalls; en un tram del carrer de Joan Prim -aleshores Generalísimo- es van col·locar els carruatges. A la plaça de Lluís Maria Perpinyà, els porcs i, al Parc de l'Estació, les vaques, les ovelles, les aus, els conills i el material d'agricultura, seguint la forma tradicional de distribució del bestiar dins del mercat. Per primera vegada, tot el bestiar es va fer desfilar per davant de la tribuna d'autoritats, que s'havia instal·lat a la plaça de Josep Maluquer i Salvador.

El 1948, el seu àmbit s'amplia a regional i continua creixent fins que, el 1954, l'Ajuntament es fa càrrec de la seva organització, amb la futura creació del Patronat de la Fira i Festes. La fira continuava sent, eminentment, un aparador agrícola i ramader i així ho va ser fins a finals dels cinquanta, quan la industrialització va emergir de ple i altres sectors com la maquinària, el motor i el tèxtil van ocupar, cada vegada més, l'espai del sector primari. De 1977 a 1984, la Fira es va deixar de fer. Després, es va reprendre fins arribar a la seixanta-cinquena edició, que es commemora enguany.