Bandcamp # 8 : Wendy GlaSsex/Hits with tits

Wendy GlasSex és una novícia de Girona, que podria aspirar a ser la santa de la cançó de "Parálisis Permanente" que van popularitzar "Alaska y Dinarama". De moment, va pel bon -o mal- camí, perquè al convent de Sant Joan de les Abadesses, a més de resar i preparar dolços de pasta fullada, es dedica a l'activitat farmacèutica -una indústria que té mala fama entre les monges-, elaborant unes pastis alucinògenes que es veu que són la hòstia. O sigui que si vol ser canonitzada, els requisits de levitar al dematí i viure extasiada i al·lucinada, els pot complir el dia que vulgui. 

Wendy Glassex 

Com d'altres monges, Wendy GlasSex, tot i tenir uns coneixements de la producció musical limitats, també canta i dóna la nota en una ciutat, on la religió segueix un altre camí. La germana Wendy té poc a veure amb el rock cristià. Més aviat s'inclina pel pop electrònic i lo-fi, prefereix l'esperit punk a l'esperit sant i predica la filosofia del Do it yourself, mentre encén un ciri a "Las Vulpess". Critica amb amb ironia i frivolitat el moderneo, alhora que es riu de tot, d'ella i dels altres. En alguns del seus concerts ha utilitzat com a intro de "Me gusta ser una zorra", la veu del seu públic corejant "potorro rapado". Tanmateix, ella diu que es dedica a la "música intel·lectual, és a dir al karaoke". Abans de sentir la crida del senyor, va treballar al guarda-roba de la Madonna i de taula camilla de l'anestesista de la Cher. També va ser la netejadora oficial de les ulleres de mosca del Bono i asistenta del banc de sang dels Rolling Stones. A més de la música, Sor GlaSsex ha cultivat la literatura. Va escriure un llibre amb un títol premonitori: "Trucant a les portes del cel". 

Devoció asilvestrada

Actualment està preparant el seu primer disc, "Melodías silvestres", que preveu acabar "en algun moment inconcret del futur, abans que s'acabin les obres de la Sagrada Família per exemple". Mentre no arriba el seu primer llarga durada, podeu escoltar al seu bandcamp "Toco el ukelele porqué soy moderna", dedicada als gafapastis que toquen aquest instrument al Primavera Sound. Sor GlaSsex explica que per fer la lletra d'un tema tan intel·lectual es va inspirar en la élit de la joventut espanyola, que no fa massa va quedar retratada en un anunci de bolsos. 



Tot i que Sor GlasSex només ensenya "les tetes a les dutxes del convent i a la platja nudista", està involucrada en el projecte "Hits with Tits". "Hits with tits" serà un recopilatori de bandes de noies o de bandes amb noies, que anirà acompanyat de les creacions d'algunes il·lustradores destacades. Aquest disc de 12" inclourà grups de diferents estils com el lo-fi, el noise i el garatge. 

Nipple Confidence

A més de Wendy GlasSex, a "Hits with tits" es podran sentir a "Carmonas", "Chiquita" y "Chatarra", "Brigitte Laverne", "Sangre", "Joyaz", "Agoraphobia", "MerylStreep", "Terrier", "Dúo Divergente", "Las desnortadas", "Supergrupo2", "Panty Pantera", "Hardcute Ukelele" i "The Anna Thompsons". Les impulsores d'aquest projecte sonogràfic per "il·lustradores i senyoretes amb bandes" va ser una iniciativa de les valencianes Lurdes Sanz (part musical) i Ada Díez (part visual). Lu Sanz també porta el blog "Una piel de astracán",  des d'on promociona grups que comparteixen en streaming o regalen en forma de descàrrega lliure la seva música. De tant en tant, "Hits with tits" celebra festes. La propera serà el 28/02 al Bar Lupita (Raval) de Barcelona. Podeu llegir una entrevista a les seves fundadores al fanzine Atom-ize. 

you never walk alone

Podeu saber més coses de Wendy GlasSex visitant la seva web i llegint aquesta entrevista al ja esmentat fanzine Atom-Ize. A pàgina web de Sor GlasSex podeu escoltar més cançons seves com "Parentela POPular". A l'apartat "Archivo" hi trobareu gravacions més antigues, com la sado maso "Mossa d'Esquadra".  La germana Wendy també es fa els cartells dels seus concerts, que podeu apreciar aquí . Finalment us quedarà veure-la en directe. Els seus concerts a més d'una experiència religiosa, són un exemple del credo DIY de Sor GlasSex: Fer música per passar-ho bé i fer-la tan bé com sigui possible amb els recursos que té. 

Walkin' with Jesus

Bandcamp # 7: Mossén Bramit Morera i els Morts (Bcn)

Si Déu ens ha d'agafar confessats, millor recórrer als serveis de Mossén Bramit Morera i els seus acòlits, Els Morts. Provinent d'una tradició de seminaristes iconoclastes que es remunta a Jacint Verdaguer i que entronca amb els capellans de la pel·lícula El Exorcista, més que a foragitar el maligne, Mossèn Morera es dedica a utilitzar la música del diable per fer proselitisme i ampliar la parròquia de devots del garatge sixties. Mossén Bramit Morera i Els Morts, una criatura frankensteiniana feta amb membres de Els Trons i The Meows, reprodueixen amb una fidelitat esfereïdora el so de les bandes en què s'inspiren. I a més a més, canten en català occidental i els queda tan bé, tan (sobre)natural, que es fa evident que Lleida comparteix amb Londres la boira i la tradició musical. Podeu escoltar el seu primer Ep aquí. 

Primer EP  editat a Jaguar Records 

Com ja se sap, més d'una vegada al llarg de la història la noblesa i el clergat han tingut nombroses complicitats. No és estrany doncs, que els referents de Mossén Bramit siguin de sang blava. Screamin' Lord Sutch, de qui el nostre mossén versiona "All Black and Hairy" (Tot negre i pelut), i la seva banda The Savages, es dedicaven a sembrar la diversió amb uns concerts teatrals d'estètica macabra, que els emparentava amb els espectacles del músic afroamericà Screamin' Jay Hawkins, que lluïa llargues capes, pells d'animals exòtics, collarets fets amb ossos i tocava el piano amb cara de psicòpata.  Screaming Lord Sutch and The Savages, compartien l' escenari amb un fèretre, d'on ressucitava sa senyoria, cadàvers, dagues i calaveres. El seu productor va ser el malaurat Joe Meek, que va posar efectes de tota mena a  "Til' following night". Però la cançó més coneguda de Screamin' Lord Sutch and the Savage, és "Jack The Ripper" .





A més de compartir algunes cançons del repertori, Mossén Bramit Morera i Lord Sutch comparteixen sastre. Lluny de lluïr la jaqueta "marcelinu" que tan d'èxit té entre els eclesiàstics, la sotana o l'alçacoll, Mossèn Bramit i el seu seguici s'abilla amb roba d'estil decimonònic i elegant tall victorià.  

Esperant Cristoher Lee i Peter Cushing

Completen el primer Ep del Mossén, una altra versió, El "Goo Goo Muck" (L'home del Sac) de Roonie Cook and the Gaylords, també versionada per The Cramps i dos creacions pròpies "Nicomedes" i "El tren de la bruixa". Germans, aneu-vos-en en pau. Amén. 

Bandcamp # 6: Grampoder

És cert que tot el que la banda gallega Grampoder necessita per tocar "cabe en un Seat Ibiza". Ho vaig poder comprovar al concert que aquest grup va fer a la Rambla del Portalet de Sant Feliu de Guíxols, per tancar el Sant Feliu Fest' 13. Portaven guitarra, baix, bateria -només bombo i tom-, una pandereta, una melòdica, teclats i bases electròniques. Ells, com el seu set, sembla que també s'adaptin a les mides de l'escenari, perquè quan toquen arronsen les espatlles, com si es volguessin encongir.  Algunes de les seves cançons em va recordar molt a Yo la Tengo. 

Els dos membres de Grampoder, Martin Wu i Le Roi, dos veterans de l'escena gallega diuen que fan “rock portátil, pop campestre, folk psicodélico, punk acústico, hardcore comeflores. Tanto podemos tocar en el Carnegie Hall como en el hall de un piso de protección oficial. Porque el concepto es ese: hacer buenas canciones, con melodía, energía y compromiso, y  poder adaptarlas a cualquier  escenario”.

El seu primer disc Golf Whiskey (Discos da maquina, 13) està ple de bones cançons cantades en gallec, publicades per un segell també de Galícia, Discos da Maquina. El nom del disc es refereix al senyal nàutic que es fa per indicar que un tripulant a caigut a l'aigua i sol·licitar ajuda per rescatar-lo. Obre l'àlbum la refrescant, enèrgica i contagiosa Anisado. Segueix amb una elegant i mandrosa  Porcos, una cançó que fa referència a la situació econòmica i social actual i que no és la única que trobem al disc. A Capitalismo (Mise en Abyme) cantan "un ladrón que roba a un ladrón que roba a un ladrón...". I a O imperio do mal trobem una inspirada melòdica d' aires de western. Les bases electròniques són les protagonistes de la hipnòtica Champagne i de l' aquàtica Minas de auga. 

Tormenta polar és intimista i té un resignada tornada díficil de no taral·leja, igual que  els cors de "A longa marxa". Inocente, és la més èpica i curta del disc i un cant a l'optimisme, no exempt de dubtes. El tropicalisme també és present a Golf Whiskey. El trobem a Helsinki i a la trepidant i divertida Robert Millar, dedicada a aquest ciclista que diuen que es va canviar de sexe. La útima cançó també s'inspira en el món dels esports. La fastiguejada Penalti e expulsión, evoca la ràbia i la frustració. Pot semblar que els Grampoder són gent seriosa, que estan de tornada de tot. Però, no, al contrari, són gent alegre que fan música càlida, intimista i vital. 

Bandcamp # 5: Lasers a la Cala Jóncols

Del cel a la terra. Aquesta és la trajectòria que fins ara han descrit els Lasers, un trio de música electrònica de Barcelona format per Ivan Lorenzo, Charlie del Valle i Àlex Farré, amb un Ep homònim i dos discos. 

Les cançons de l'Ep Lasers (Autoeditat, 2011) i del seu primer àlbum, l'expansiu Juno (Irregular, 2011), es construeixen al voltant de bucles de cosmic space disco, house retro i synth-pop, que es podrien inspirar en les òrbites que descriuen els planetes. L'espai està molt present en els seus dos primers treballs. Lasers s'obre amb la retrofuturista i progressiva 3027, mira a les estrelles a Well spent dollars (When I was a Child/look at the sky/looking for something/yes to buy a telescope) i s'enlaira  amb la lluminosa i continguda Orion, per començar la conquesta de l'espai amb la llunyania de Moonfire i els tambors marcials d' Interestellar battle.

Juno  podria ser la banda sonora d'una missió espacial. En aquest segon treball, continuem trobant la presència de veus llunyanes, gairebé ecos, i capes i capes de so ens conviden a explorar l'univers i anar més enllà del sistema solar -a qui Irregular ha dedicat un disc de remescles-, en un viatge tenyit lleugerament de lisèrgia i ple d'emoció i descobriments. 

Al seu tercer treball, Exchange Levels, deixen de mirar al cel, per posar els peus a la pista de ball, amb un so més urbà i cosmopolita amb accent pop, però sense perdre èpica (Roof down, Come Over i Levels). A Exchange Levels el cosmic disco (As you want) comparteix protagonisme amb el house ballable de Chicago i Nova York. Tampoc falten els moments més tranquils (Alex Eardrum) i peces amb veu com Weightless. El moment estelar de Exchange Levels, arriba amb el house càlid de Bird Feeder. Aquest dissabte podeu veure els Lasers a la Cala Jóncols, on faran una versió Dj set del seus treballs. 

Bandcamp #4 : Boreals a la Cala Jóncols

Encara que els seus dos Ep's portin noms de països i ciutats del sud, Grecia (Irregular,2012) i Rome (2011), Boreals fan honor al seu nom: La seva música, una harmònica conjunció d'electrònica minimalista de dormitori  i post-rock somiador, evoca paisatges de bellesa glacial on ja ha arribat la primavera i la neu es comença a fondre, la boira es dissipa i s'albiren lluminoses clarianes.

Boreals són Miquel Serra i els germans bessons Víctor i Xavier Paradís. Tenen vintipocs anys i venen de Barcelona, però la seva etèria música podria tenir l'origen a la mateixa nebulosa on van nèixer les estrelles que formen part de la constel·lació de la Corona Boreal. Les veus s'obren pas entre sons gasosos, riffs de guitarres i partícules sorolloses que recorden la pols còsmica, per extingir-se i apagar-se lentament, mentre continuen brillant en la llunyania. Aquest cap de setmana podreu sentir els Boreals al paisatge lunar del Parc Natural del Cap de Creus, a la Cala Jóncols. 

La Discoteca d'AMPLI LXXIII: Cuello. Mi brazo que te sobre (Bcore, 13)

Si es llegeix el nom del grup i el títol del seu primer disc, el resultat sembla una conversa absurda però díficil d'obviar i de no parar l'orella per escoltar-la.  I un cop s'ha escoltat, es descobreix que Mi brazo que te sobre és una grata sorpresa que et transporta a mitjans dels anys 90 sense deixar de sonar actual. Cuello és un altre projecte de José Guerrero, l'inquiet guitarra dels intensos i desafiants Betunizer, que exploren de manera salvatge els submóns del ritme i del groove; i que se suma als seus altres grups, Jupiter Lion, on explora la psicodèlia espacial i planejadora, la Orquesta del Caballo Ganador on improvisa, i Rastrejo, on experimenta amb els instruments.

A Cuello tot el protagonisme és pel rock, les guitarres i la melodia. A Mi brazo que te sobre trobem 11 cançons amb molta grapa. N'hi ha d'enèrgiques, immediates i urgents com Trazo fino, Mosquetero débil cisne i La ecografía de tu morbo, a les que cal sumar l'encomanadissa Te veo sin valorarte, les ballables Fácil pensé, amb les seves parades i arrancades, i l'enganxós començament de En intriga te gano. Conviuen amb aquestes cançons més explosives, d'altres més denses i contingudes, però que també tenen nervi i múscul, com Estudiándote,  Tu visado de reina, que té algun passatge més sorollós, La terraza del amor, La ecografía de tu morbo o La Verdad. Les lletres no tenen massa sentit, i Guerrero les canta a la seva particular manera, mig parlant. 

Completen aquesta banda valenciana el bateria Oscar Mezquita, el guitarrista Ubaldo Fambuena i el baixista Nick Perry, que també són membres d'altres bandes de la ciutat de València, com Tucán, Derrota, Zanussi o Obleans. Com més escoltes els Cuello, més probabilitats tens d' acabar amb el seu disc sota el braç. Podeu sentir Mi brazo que te sobre al seu bandcamp. 

Bandcamp #1: 13th Magic Skull (Pala From Hell)

En el meu primer post a l'Ampli, titulat Libraries in the stream, parlava de la utilitat de les bandcamps per promocionar els grups locals. Amb aquest nou post, passo de la teoria a la pràctica i començo les recomanacions de bandcamps amb 13th Magic Skull.

Llançà quan bufa llevant o gregal, i el Port de la Selva quan bufa tramuntana, són els spots més coneguts per a practicar el surf a la Costa Brava. Però si més que ones, busqueu guitarres que les evoquin, heu d'anar a Palafrugell i assistir a un concert del grup de surf i garatge, 13th Magic Skull. Anti, Tikin, Anian i Kata són deixebles de Dick Dale, Link Wray i Ennio Morricone. 

13th Magic Skull acaben de gravar una demo amb quatre cançons, que podeu escoltar al seu bandcamp. Chinese Cowboy tant podria sonar a Deadwood, com en un spaghetti western o en una peli de Jet Li o Jackie Chan, mentre que Twistin' Massai podria formar part de la banda sonora de Raíces o del Django de Tarantino. 



El riff amenaçador de Cel Rogent, Kill'em All, més que pluja o vent, anuncia una gran onada amb wipe out assegurat.



Completen la demo dues versions: els vaivens seductors de Funnel of love (Wanda Jackson) i el perill latent de la trepidant Blue Moon Baby (Dave "Diddle" Day). Ara, per viure un estiu etern (The endless summer), només cal seguir els bolos de 13th Magic Skull (bandcamp)

BONUS TRACKS

El post La cançó de l'estiu # 13 : any 1965, The Endless Summer , dedicat al tema  principal de la banda sonora del documental del mateix nom, obra de la banda surf  The Sandals.

Recull de bandes del you tube, amb les que qualsevol dia  els 13th Magic Skull poden compartir escenari:  Los Straijackets, Man or Astroman? (top tracks aquí), Los Coronas o els Tiki Phantoms. 

La Discoteca d'AMPLI LXIX: The Case of Charles Dexter Ward

Com sabeu, els musictecaris recomanem discos com qui respira, amb aquesta agradable necessitat. Teniu ja més de setenta entregues a la Discoteca d'AMPLI.

Aprofitem aquesta entrega per fer una triple presentació:

1) 1 disc impressionant, basat en la novel·la homònima de Lovecraft
2) 1 disc virtual, que no s'ha grabat pensant en la seva distribució física
3) la plataforma musical bandcamp, que supera en versatilitat a la quasi abandonada facebook.

Anem, doncs a pams.

Una discogràfica singular, anomenada, Discordian Records es dedica a enregistrar i difondre música de forma virtual. No compten amb tot l'entramat de dissenyadors, maquetadors, distribuïdors, difusors. És una netlabel.

Els seus mitjans són un estudi de grabació, músics disposats a interpretar partitures extraordinàries (en tots els sentits de la paraula) i plataformes virtuals per difondre el seu treball. Fins aquí Discordian Records. Quí vulgui saber més... aquí.

Després d'enregistrar més de 18 títols el seu percutor, director, compositor i ideòleg -El Pricto- es decideix formar una banda per a l'ocasió anomenata Lovecraft's Aunts a tirar endavant un disc conceptual: The Case of Charles Dexter Ward, basat en una novel·la de Lovecraf, que podeu trobar a les biblioteques, aquí.

La novel·la està basada en l'escàndol de les Bruixes de Salem, de 1692, i ambientada a Providence, el seu poble natal. Allà s'explica l'estranya història de Charles Dexter Ward i el seu misteriòs avantpassat, l'ocultista Joseph Curwen, desaparegut misteriosament. Es úna novel·la d'intriga i de terror, d'investigació periodística i de caos mític. Emocionant i màgica.

El disc està enregistrat el 2012, a Barcelona. O sigui, aquí i ara. Segueix la novel·la des del punt de vista forma, capítol a capítol, exercici dificilíssim des del punt de vista compositiu i estrany fora de l'àmbit de les bandes sonores (i encara dintre d'ell). Les seves peces, igual que el llibre, són aquestes.

	1.	A Result and a Prologue 11:03
	2.	An Antecedent and a Horror 08:46
	3.	A Search and an Evocation 09:28
	4.	A Mutation and a Madness 03:46
	5.	A Nightmare and a Cataclysm 13:25

Els links us porten als temes directament. Però també el segueix, lògicament, des del punt de vista emocional. No es pot parlar d'aquest disc de forma gaire racional així que el millor és sentir-lo i anar anotant sense mirar enrera:

- Diguem que aquest disc comença allá on Mingus ho deixa. Eso me ha provocado sinapsis extrañas, entre la abstracción y lo figurativo, entre lo tentador y lo amenazante. Algo que va del folklore a su disgregación, de la tradición colectiva a la locura individual, de la ciudad de día al bosque de noche.

- Las composiciones del disco son inspiradas en un sentido literal: han cogido aire, y no lo sueltan, no expiran. Una niebla de absenta lo recorre. Algo de otro tiempo, que permanece en éste y es atroz. Intuyo pliegues que todavía no soy capaz de percibir.

- Hay solos portentosos. Todo lo que sucede en "An Antecedent and a Horror" me ha dejado con los ojos como el Dos de Oros. En mis orejas, la rueda de la fortuna girando hacia adelante y hacia atrás. Seguro que se notaría en un análisis de sangre. Los acompañamientos son tan presentes como los solos: colchones, asaltos, vacíos, bocinazos, armonías intermitentes, percusiones trotonas. Y todo llevado con una dinámica y una audacia que los resalta tanto como a los solos (me imagino una escultura que tuviera el pedestal arriba, y no a los pies).

- Las intervenciones del saxo de Don Malfon son demoníacas. Se le distingue en mitad de cualquier barullo, haciéndose oír en el infierno, when the devils go marchin' in. Hay un momento especialmente significativo de esto: hacia el final de "A Mutation and a Madness" en que la sección trata de mantenerse a flote, sobre su ataque y se crea un combate que aturde y fascina a partes iguales.

- Hay un montón de capas de escucha en esa sesión. Voy por la sexta, y las tramas se van revelando morosamente. Hay una pérfida diversión en "A Search and an Evocation". Como la desasosegante perversión de un niño adulto. Los efectos velocísimos del arranque de "A Mutation and a Madness". El último tema, caído ya en la locura, se hace largo, pero el final -abrupto- obliga a despertarse como de un trance fuerte. Corro a poner "A Result and a Prologue" de nuevo y es como si se reiniciara un antiMátrix.

Per últim, el disc no sembla que es vagi a publicar mai en versió física. Però, les biblioteques no l'hem de conèixer? I, si val la pena, no l'hem de divulgar? Aquest disc s'ha publicat amb la plataforma bandcamp. És una plataforma recent que recupera, en certa manera, la sensació d'estar obrint un disc, l'experiència anàloga al seguiment del llibret en paral·lel al disc. Hi ha portades, imatges per cada tema, els credits i les lletres de cada cançó. Pels músics, ofereix la possibilitat d'encapsular el seu treball amb un sentit d'àlbum. Una experiència que molts enyoraven des del procés de digitalització de la música.

Molts artistes contemporanis ja l'estan explotan, com ara Sufjan Stevens. Cliqueu cada un dels seus discos i accedireu a l'explicació general dels mateixos i tota la informació sobre intèrprets i lletres de cada peça. Aquí. Fins i tot, permet incrustar playlists (com el que heu sentit abans, de Lovecraft's Aunts) i peces individuals, com aquesta joia de Sufjan.

Linòleum en concert al Bandcamp de la Maria Coma

Com deia en Vicent Andrés Estellés ... Que voleu que hi faça ! ... aquest bloc, a més de col·laboratiu i bibliotecari, també és un bloc personal des del primer post que es va publicar.

Sempre ha estat així, però ara que els biblioblogs catalans ja són més nombrosos, doncs ... potser que recuperem una mica aquest toc personal que aporta aquella cosa diferent a la feina musictecària que l'AMPLI sempre intenta promoure entre el col·lectiou professional ...

De fet, de vegades penso que si no és aquesta cosa personal que intenta combinar passió amb professió, no sé ben bé que és el que els bibliotecaris podem aportar al món de la cultura i el coneixement d'ara i de demà.

Res, tot això només era una excusa per justificar una nova entrada de la Maria Coma a l'AMPLI.

Si, és clar, la Maria Coma és la meva aposta personal de la nova música catalana. Res més que això, i per això, segueixo de ben a prop la seva producció artística des de la seva aparició i procuro difondre-la tant com puc.

Fa molt poquet que la Maria ha publicat el seu recent disc en directe (amb les cançons de Linoleum, el seu primer treball) a la plataforma BandCamp com un aperitiu del proper àlbum amb noves cançons.

A mi m'ha agradat moltíssim i em sembla mereixer una AMPLIficació musictecària, així que... aquí el teniu per a que el disfruteu calentet, acabat de sortir del forn. Sencer i amb molt bona qualitat de so.

Així ens el presenta:

Aquest febrer, després d’acabar la gira de 60 concerts del disc “Linòleum”,
ens vam tancar amb el Pau (Vallvé) a gravar el meu nou disc. Ara, després de 4 mesos, hem acabat la gravació i comencem les mescles i els dissenys.

Per anar escalfant motors de cara a l’octubre, que és quan sortirà el nou disc, editem digitalment un directe de la gira anterior.

Es titula “Linòleum en Concert” i per nosaltres és un record d’aquest any i mig de concerts que ens fa molta il·lusió compartir.

El disc estarà disponible molt aviat a iTunes, Spotify, Amazon, etc i des d’avui el podeu sentir sencer i de franc al meu BandCamp!

Els músics que m’acompanyaven en directe en la passada gira (i que toquen en aquest disc en concert) són el Pau Vallvé a la bateria i glokkenspiel amb arquets, el Jordi Lanuza (d’Inspira) al baix i en alguns concerts especials la Núria Maynou al violoncel i el Joan Gerard Torredeflot al violí.

Espero que us agradi el disc en concert!
Molt aviat més novetats sobre el nou disc!

Maria

http://mariacoma.bandcamp.com/