eXo: The Silver Tape, el playlist de Mike Ibáñez al Music Spy Club del 23.03.2012

El 16 d’agost de 1977 va morir Elvis Presley.

Un dia abans, el 15 d’agost de 1977 es capta el que s’ha anomena Senyal WOW: la senyal d’origen extraterrestre més forta captada mai des del projecte SETI.

(Conspiranoics del món: poseu-vos a treballar, doncs des d’aquest moment música i vida extraterrestre queden estretament lligats...)

Aquell mateix any es va posar en òrbita el Voyager amb el que es coneix com Golden Record el Disc d’or: un enregistrament fonogràfic amb diferents sons de la terra (sons naturals i música), destinat a qualsevol remitent de l’espai que el pugui trobar.
Una ullada a l’enllaç i veureu que entre la música inclosa està Beethoven, Mozart, Stravinsky, cants indígenes diversos i com, a nota “actual” en Chuck Berry.

La missió del playlist de Mike Ibáñez, a 23 de març de 2012, ha estat crear eXo, un programa d’arradio amb una selecció de música que modernitzi el contingut del disc d’or.
Amb la música emesa a eXo gravarem una “Silver Tape”, La Cinta Platejada, que posarem en òrbita en una nova sonda espacial -si trobem finançament-, cinta destinada a sonar a qualsevol radiocasset de qualsevol nau espacial tunejada que pugui topar amb la sonda...

Allà va:

1

ROCKETS

Anastasis
Àlbum: Plasteroid, 1979

Els Rockets, un grup francès de synth-pop vuitantero, que es presentava disfressat com la noia de l’anunci de Neutrex Futura, rapats i pintats de platejat... són la primera opció del playlist:

2

A FLOCK OF SEAGULLS

I ran
Àlbum: A Flock of seagulls, 1982

A flock of seagulls va prendre el seu nom de Toiler on the sea, una cançó dels Stranglers, que inclou versos com aquests:

And when we reached the land
We went aground on the rocks
Became a wreck in the sand
Became a home for a flock
We ventured overland
Fought with the aliens
The young ones used their hands
Pointed the way to a flock
A flock of seagulls!
A flock of seagulls!

I I ran és la primera cançó documentada que parla d’una abducció...

I walked along the avenue
I never thought I'd meet a girl like you
Meet a girl like you

With auburn hair and tawny eyes
The kind of eyes that hypnotize me through
Hypnotize me through

And I ran, I ran so far away
I just ran, I ran all night and day
I couldn't get away

A cloud appears above your head
A beam of light comes shining down on you
Shining down on you

The cloud is moving nearer still
Aurora Borealis comes in view
Aurora comes in view

And I ran, I ran so far away
I just ran, I ran all night and day
I couldn't get away

Reached out a hand to touch your face
You're slowly disappearing from my view
Appearing from my view

Reached out a hand to try again
I'm floating in a beam of light with you
A beam of light with you

And I ran, I ran so far away
I just ran, I ran all night and day
And I ran, I ran so far away
I just ran, I couldn't get away

3URI GELLER

Velvet space
Àlbum: Uri Geller, 1974

Uri Geller, després de doblegar moltes culleres va editar un disc que duia el seu mateix nom. A mi, escoltar-lo em fa por...

4
LEFTFIELD & AFRIKA BAMBAATTA
Afrika Shox
Àlbum. Rhythm and stealth, 1999

Podria haver triat a Sun Ra, originari de Saturn i vingut a la terra per salvar-nos a través de la música... però va triar Afrika Bambaatta, acompanyat del duo electrònic Leftfield, i el seu vídeo Afrika Shox, dirigit per Chris Cunningham

5

JANELLE MONAE
Sir Greendown / Cold War
Àlbum: The Archandroid, 2010

Janelle Monae, una de els joves veus més poderoses que sonen darrerament, va editar The Archandroid sota la identitat del seu alter-ego Cindi Mayweather, un androide de l’any 2719.

Sense comentaris...

En Mike ens va triar un parell de cançons Sir Greendown (lenta, exòtica) i Cold War (més canyera), que il·lustren un projecte frustrat de Dalí (un altre exraterrestre) amb Disney...

Punxeu l'enllaç per veure el vídeo.

6

NAD SPIRO

Gborel
Àlbum: Atomic Spy, 2012

Nad Spiro i els seus glitch electrònics, sonen a comunicació alien. Apta per la nostra banda sonora! Aquí podreu escoltar alguns dels seu cds...

7

PAMELA STONEBROOKE
Experiencer
Àlbum: The Intergalactic Diva, 2005

Pamela Stonebrooke és una cantant de jazz lleuger que no sortia a Allmusic. Si la busqueu a Google trobareu poques entrades que parlin de la seva música... És mala senyal... i ella ho sabia. Potser per això va decidir fer públic els seus contactes sexuals amb un alien, un reptilià per ser més precisos, durant diversos anys seguits. Ara si: milers de resultats parlant del tema!!
Aqui en teniu un exemple sucós.

Ara que tornava a estar de moda, va treure un nou disc de títol fabulós...

8

LOS KIYOS

Que va, que va, que va
Àlbum: Rumba espacial, 1978

Los Kiyos tampoc sortien a Allmusic. I tot i que els seu productor es volgués sumar al carro de l’space rock tan de moda als ’70, els Kiyos i la seva rumba espacial (una rumba de tota la vida amb quatre “efectes espacials” i alguna referència a “Encuentros en la cuarta fase”!!) segueixen sense ser-hi mencionats.

Això si, la portada del disc és imperdible!


... és clar que per imperdible: millor aquesta portada d’un disc de “muñeiras” amb aires galàctics...

9
DROIDS
The Force (part 1)
Àlbum: Star peace, 1978

Què va passar a França a finals dels ’70? No ho sé... però el rollo galàctic sembla que arrasava (s’acabava d’estrenar Star Wars, tindrà alguna cosa a veure?): els Droids,un altre grup synth-popero intergalàctic feien de les seves.

Algunes observacions sobre el vídeo:

a) clavats als Rockets de qui us parlàvem en començar
b) la rossa del “ballet” podria haver estat inclosa perfectament aquí!,
c) ha continuat passant alguna cosa galàctica a França: va començar amb els Rockets i els Droids... i va evolucionar fins aquests altres.

10

PERRY BOTKIN, JR.
Quark –TV BSO Main title, 1977
(Banda sonora de la sèrie de televisió, estrenada a Espanya amb el títol Quark: la escoba espacial)

Quark, la escoba espacial, era una sèrie de televisió, la idea original de la qual girava entorn de les peripècies de la tripulació d’una nau d’escombraries espacial.

Aquí en tenim els crèdits inicials:

Malgrat que a Espanya es van emetre pocs capítols, n’hi va haver prou per causar danys cerebrals irreparables a tots els infants que la van veure. (Vosaltres mateixos podeu decidir si veieu els capítols sencers que podeu trobar penjats a internet...).


Gràcies a aquests danys, però, ara podem gaudir d’aquest playlist per a extraterrestres que ens ha seleccionat en Mike Ibàñez ... a qui agraïm i li desitgem una vida plena de d’abduccions i reptilianes voluptuoses.

Music Spy Club: eXo - Alien Oriented Radio, amb Mike Ibáñez.

El proper 23 de març, continuem amb la següent sessió del Music Spy Club del trimestre... Podeu veure anteriors edicions aquí.

Com sabeu, el Music Spy Club és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics que busca descobrir gèneres, músics, compositors, tendències. La fórmula és senzilla: es punxa i comenta 10 peces singulars que ofereixen alguna llum inèdita sobre la música o sobre algun tipus de música.
Aquest és flyer, amb cavalls i ovnis, del trimestre:

La trobada del proper divendres 23 duu per títol eXo - Alien Oriented Radio, i anirà a càrrec de MIKE IBAÑEZ.

Responsable de l’assaig-bomba pOp cOntrOl-crónicas post-industriales (2000), o de la novel•la de distracció massiva ultraBrutal (2009), la relació de Mike Ibáñez amb la música ve marcada per un aparell: la ràdio, debutant l’any 1983 a Radio-3 amb l'espai de culte Stress/3-La Rosa de Vietnam, pioner en punxar l’ona industrial (Throbbing Gristle, SPK, Whithehouse o el seu projecte DIAL). D’altres aventures han estat Moonlight and Muzak a l’emblemàtica Ràdio PICA, o els treballs radio/actius de PopEyeSpy (www.mess-age.com), cercant tant l’ús com el consum insòlits de la música i el so.

De Mike Ibáñez us en vam parlar al principi dels temps... podeu fer memòria, clicant aquí! i descobrir playlist per a la fi del món, o playlist sanguinaris...

Com acte commemoratiu del Dia de l’Abducció Alienígena (que se celebra mundialment cada 20 de març), Mike ens proposa eXo, una sessió d’Arradio sci-fi, adresada al públic extraterrestre (essent però benvingut també el públic terrestre). Una selecció exclusiva del tot futurista i a estones psicotrònica: si els OVNIs porten radio-cassette, eXo seria una cinta ideal pels llargs trajectes intergalàctics.

Una tarda amb Mike Ibañez

AMPLI es va reunir dissabte 10 de maig amb l'agitador cultural Mike Ibáñez. El punt de trobada, el Bar La Violeta, triat per ell mateix, oferia diversos encants per la conversa: una ambient trempador, una taula rodona i bones tapes.

Pels qui no el coneixeu, Mike Ibañez és un periodista freak-lance. Autor d'un dels assajos més extrems publicats mai a Espanya (Pop Control), és un expert en cultura psicotrònica i conspiranoica. Inicia la seva activitat com a disc jockey al programa La Rosa de Vietnam (1983) a Ràdio 3, i es desenvolupa durant els anys daurats de Radio PICA amb programes com El Caos (versió psicotrònica de "El Caso"), M&M: Moonlight & Muzak, o els especials d'estiu Marxa i Tirus, tots ells veritable ràdio creativa on es combinaven seleccions musicals amb relats originals i experiments sonors analògics. Col·labora puntualment amb Fonti i Francesc Díaz i Melis, al programa Costa Barbara de Contrabanda FM , fet que produia una radiomutació generadora d'un subpugrama anomenat Costa Brava, denominació amb futura fortuna per a tot tipus de locals conspiranoics. Dins d'aquest espai radiofònic es remarcable la difusió urbi et orbi de mites de l'underground cañí com Cecilio o Toni & Susi.Col·laboracions sòniques regulars amb Nad Spiro: escolteu el Fightclubbing o el darrer Tinta Invisible, ambdós a Vapor Vell i altres biblioteques. Coeditor de la llegendària Futura Ediciones, juntament amb Alicia Escuer i Paco Peiró, el 1995 publica Zap, un assaig demolidor sobre TV (avui llibre de culte que, afortunadament, es va adquirir en el seu moment -i podem trobar- a la xarxa de biblioteques de la província de Barcelona) entre altres títols. Molts elements atractius, singulars i originals per passar una vetllada repassant el panorama sociomusical actual en clau conspiranoica. La conversa - fluctuant, digressiva i espontània - és irreproduïble íntegrament aquí, però us en fem cinc cèntims del que hi ha enregistrat a un, ja històric, MiniDisk. És el testimoni d'una tarda parlant de música, des d'una altra perspectiva:

... la música del CD Fightclubbing va arribar al Vapor Vell de la seva pròpia mà. Hi ha manipulacions sonores, micropercussions, passatges subliminals. La seva impulsora principal, Rosa Arruti, manté la vida musical d'aquest projecte radicalment electrònic a festivals com el LEM, o a l'Antic Teatre...

... a la pregunta "Algú conspirarà contra nosaltres?" Respon: ...potser Teddy Baustista, que ja conspirava quan era músic. L'SGAE, un tema en si mateix que es va desenvolupar informalment. Segons Mike s'observen les pràctiques monopolístiques d'una empresa privada, amb una xarxa de "comercials" que ofereixen "protecció". Es comenta l'existència d'una web anomenada EXGAE, de membres afectats per l'SGAE...

... "El reglamento del Hotel Sherry Netherland de NY prevé que tal como pasó en el Titanic una orquesta deberá tocar música ligera durante los ataques atómicos". Aquesta insinuació provoca que el Mike faci el seu playlist sobre la fi del món, i els demés ens hi afegim:

Playlist 2537-A
 Los Bitels de Cadiz. La loteria   (Café Creme. Unlimited citations)
Sun Ra. Nuclear War
Marvin Gaye. Nuclear Juice
Herbie Hancock. Chemical Residue

[Tall de la cinta... amb comentaris dispersos sobre el crim d'Alcàsser i l'oli de colza] 

... Ràdio Contrabanda fa més una vintena d'anys que funciona com a ràdio "lliure". Allà, al programa Costa Bárbara, Mike col·laborava amb Fonti i van difondre, entre d'altres, a Cecilio (Link!!!). Ràdio Pica, una altra emissora històrica, continua en actiu tot i haver cedit la meïtat del seu horari d'emissió a Ràdio Gladys...

... es constatable diàriament l'enorme poder de seducció, manipulació i commoció que té la veu humana. La ràdio és el seu primer exponent (Antonio Herrero, Orson Welles, Jose Ma. García...). És preocupant el fet que no neixi ràdio nova. Atenció al perill que s'abraona sobre Ràdio 3; potser la ràdio a través d'Internet és ja una de les vies de futur d'aquest medi...

... Mike Ibáñez es confessa radiòpata: conserva centenars d'hores de ràdio grabades en casset amb partes de Ràdio Nacional (sobre el crim d'Alcàsser), amb el Butanito arengant sobre una històrica derrota del Madrid... El crim d'Alcàssser ens porta a la fascinació del crim en algunes cançons. Mike ens fa alguns suggeriments per un playlist criminal: 

Playlist 2537-B 
The Beatles, Helter Skelter, escoltada obsessivament (al dret i al revés, cercant missatges ocults)
Charles Manson, Mechanical Man
Kaka de Luxe, Rosario
Rolling Stones. Too much blood
Siniestro Total, Bailaré sobre tu tumba
Intronautas, Barbie debe morir
Depressing Claim, Doble asesinato
Shock Treatment, Sangre fresca
Screaming Lord Sutch, Jack The Ripper

[Un altre tall de la cinta... serveixen més tapes]

... hi ha una banda japonesa, Acid Mothers Temple, que van pel món, entre d'altres, amb el xiringuito del Japanese New Music Festival. Un dels shows més freaks que s'han vist mai a BCN. Un espectacle amb sis projectes, amb "La balanguera" com a leiv-motif, executat per uns japonesos virtuosos dels seus instruments. Hiperrecomanat!...

... Els japonesos menjen gossos de manera habitual. Hi ha una llegenda sobre Demis Roussos al respecte, però ens quedem amb el seu passat com a vocalista de l'Aphrodite's Child, una banda amb Vangelis...

... existeixen mites culinaris, paràmetres culturals. Un dels mites més estranys: la Vagina Dentata, un organ genital provist de dents que es menja altres organs... Això va inspirar el músic Jordi Valls per una de les bandes més originals del panorama català: VAGINA DENTATA ORGAN. Els mites, sempre perillosos: "¿Val més el pél de Chapman que el de Lennon?"...
... Internet (un invent que feia desconfiar Mike al principi, donat que es tracta d'una eina del Pentàgon) ha sigut acceptat per la societat civil. És una dels camins de difusió de la música. Gary Glitter, no va veure el potencial de control que això tenia... Watch this...

Fins aquí la cinta i els nostres records de la vetllada. Mil gràcies al Mike, amb les seves ulleres es veuen-escolten coses necessàriament curioses. Continuarà?

P.D.: Si voleu abundar, més info a http://www.mess-age.com/

P.D.2537.: El propi Mike Ibáñez ens envia un article pel bloc, la descoberta d'una visió psicotrònica dels Beatles. La conversa continua a l'AMPLI. 

HISTÒRIA SAGRADA DE LA MÚSICA
Capítol 2537-B. David A. Noebel: Trashical Histery Tour 

“La música dels Beatles, així com d’altres ritmes aparentment innocus escoltats quotidianament pels nois americans, formen part en realitat d’un pla sistemàtic per convertir a tota una generació de joves americans en malalts mentals i emotivament inestables, amb objecte d’hipnotitzar la joventut americana i preparar-la per una futura submissió i pel control d’elements subversius”. Communism, Hypnotism and The Beatles, Reverend David A. Noebel. Un dels rock writers de culte, el Lester Bangs mongoloïd, és, sense cap mena de dubtes, el Reverend David A. Noebel. Membre de la Anti-Communist Youth University, i pastor i degà de la Christian Crusade, Noebel és un referent inevitable per tothom que vulgui informació sobre què passà realment la dècada crucial dels 60, i què s’amaga al rerafons de The Beatles. Dos veritables musts delirants publicats des de Tulsa, Oklahoma, per la Christian Crusade Publications, posaran les coses a puesto. 1965: Communism, Hypnotism and The Beatles: an Analysis of Communist Use of Music (The Communist Master Music Plan), on aborda The Beatles, i 1966: Rhythm, Riots and Revolution, on, a més de seguir amb la seva dèria sobre el poder de la música i el seu us pels comunistes, el rentat de cervell, etc., també destriparà a Bob Dylan –que surt a la coberta i té capítol propi: “Prince of Rock ‘n’ Folk”-, i també li fot mà a tot el poti poti de la cançó protestant –o protesta-, cantautors i cantautistes: Phil Ochs, Pete Seeger, Joan Baez, etc.), abastant les dues obres allò que ell veia com Conspiració Total per degenerar i cretinitzar la mutxatxada yanki: el rock ‘n’ roll (adreçat als estudiants d’ensenyament mitjà de les high schools, els instituts) i la folk music, (adreçada als estudiants de colleges, universitaris).

Després d’aquests veritables tours de force psicotrònics, i tot i sent per exemple Rhythm, Riots and Revolution qualificada d’una manera obertament maliciosa com “una peça de basura paranoïca i racista col.locada com ‘text cristià’”, lo reverend seguí amb la seva inabastable tasca i amb la seva biblioteca musical de culte. L’any següent, 1967, va diseccionar una altra faceta del negoci: Columbia Records: Home of the Marxist Ministrels, ampliat l’any 1974 amb The Marxists Minstrels: A Handbook on Communist Subversion of Music. I també, ja als 70, va deixar per la posteritat dos obres cabdals per l’anàlisi del fenòmen beatle: The Beatles: A Study in Drugs, Sex and Revolution (1971), o un del llibres que, diuen, influïren a Mark David Chapman: The Legacy of John Lennon: Charming or Harming a Generation (1972). D’això se’n diu beatlemania –o millor, beatlepatia-, i no bajanades com pagar una pasta per una torrada babejada pel Maca o per un pel de pixa de John Lennon a una subhasta de miserabilia rock a una Fira Tardà per tarats. Reverend Noebel…PRESENT!"