AMPLI es va reunir dissabte 10 de maig amb l'agitador cultural Mike Ibáñez. El punt de trobada, el Bar La Violeta, triat per ell mateix, oferia diversos encants per la conversa: una ambient trempador, una taula rodona i bones tapes.
Pels qui no el coneixeu, Mike Ibañez és un periodista freak-lance. Autor d'un dels assajos més extrems publicats mai a Espanya (Pop Control), és un expert en cultura psicotrònica i conspiranoica. Inicia la seva activitat com a disc jockey al programa La Rosa de Vietnam (1983) a Ràdio 3, i es desenvolupa durant els anys daurats de Radio PICA amb programes com El Caos (versió psicotrònica de "El Caso"), M&M: Moonlight & Muzak, o els especials d'estiu Marxa i Tirus, tots ells veritable ràdio creativa on es combinaven seleccions musicals amb relats originals i experiments sonors analògics.
Col·labora puntualment amb Fonti i Francesc Díaz i Melis, al programa Costa Barbara de Contrabanda FM , fet que produia una radiomutació generadora d'un subpugrama anomenat Costa Brava, denominació amb futura fortuna per a tot tipus de locals conspiranoics. Dins d'aquest espai radiofònic es remarcable la difusió urbi et orbi de mites de l'underground cañí com Cecilio o Toni & Susi.Col·laboracions sòniques regulars amb Nad Spiro: escolteu el Fightclubbing o el darrer Tinta Invisible, ambdós a Vapor Vell i altres biblioteques.
Coeditor de la llegendària Futura Ediciones, juntament amb Alicia Escuer i Paco Peiró, el 1995 publica Zap, un assaig demolidor sobre TV (avui llibre de culte que, afortunadament, es va adquirir en el seu moment -i podem trobar- a la xarxa de biblioteques de la província de Barcelona) entre altres títols.
Molts elements atractius, singulars i originals per passar una vetllada repassant el panorama sociomusical actual en clau conspiranoica. La conversa - fluctuant, digressiva i espontània - és irreproduïble íntegrament aquí, però us en fem cinc cèntims del que hi ha enregistrat a un, ja històric, MiniDisk. És el testimoni d'una tarda parlant de música, des d'una altra perspectiva:
... la música del CD Fightclubbing va arribar al Vapor Vell de la seva pròpia mà. Hi ha manipulacions sonores, micropercussions, passatges subliminals. La seva impulsora principal, Rosa Arruti, manté la vida musical d'aquest projecte radicalment electrònic a festivals com el LEM, o a l'Antic Teatre...
... a la pregunta "Algú conspirarà contra nosaltres?" Respon: ...potser Teddy Baustista, que ja conspirava quan era músic. L'SGAE, un tema en si mateix que es va desenvolupar informalment. Segons Mike s'observen les pràctiques monopolístiques d'una empresa privada, amb una xarxa de "comercials" que ofereixen "protecció". Es comenta l'existència d'una web anomenada EXGAE, de membres afectats per l'SGAE...
... "El reglamento del Hotel Sherry Netherland de NY prevé que tal como pasó en el Titanic una orquesta deberá tocar música ligera durante los ataques atómicos". Aquesta insinuació provoca que el Mike faci el seu playlist sobre la fi del món, i els demés ens hi afegim:
Playlist 2537-A
Los Bitels de Cadiz. La loteria (Café Creme. Unlimited citations)
Sun Ra. Nuclear War
Marvin Gaye. Nuclear Juice
Herbie Hancock. Chemical Residue
[Tall de la cinta... amb comentaris dispersos sobre el crim d'Alcàsser i l'oli de colza]
... Ràdio Contrabanda fa més una vintena d'anys que funciona com a ràdio "lliure". Allà, al programa Costa Bárbara, Mike col·laborava amb Fonti i van difondre, entre d'altres, a Cecilio (Link!!!). Ràdio Pica, una altra emissora històrica, continua en actiu tot i haver cedit la meïtat del seu horari d'emissió a Ràdio Gladys...
... es constatable diàriament l'enorme poder de seducció, manipulació i commoció que té la veu humana. La ràdio és el seu primer exponent (Antonio Herrero, Orson Welles, Jose Ma. García...). És preocupant el fet que no neixi ràdio nova. Atenció al perill que s'abraona sobre Ràdio 3; potser la ràdio a través d'Internet és ja una de les vies de futur d'aquest medi...
... Mike Ibáñez es confessa radiòpata: conserva centenars d'hores de ràdio grabades en casset amb partes de Ràdio Nacional (sobre el crim d'Alcàsser), amb el Butanito arengant sobre una històrica derrota del Madrid... El crim d'Alcàssser ens porta a la fascinació del crim en algunes cançons. Mike ens fa alguns suggeriments per un playlist criminal:
Playlist 2537-B
The Beatles, Helter Skelter, escoltada obsessivament (al dret i al revés, cercant missatges ocults)
Charles Manson, Mechanical Man
Kaka de Luxe, Rosario
Rolling Stones. Too much blood
Siniestro Total, Bailaré sobre tu tumba
Intronautas, Barbie debe morir
Depressing Claim, Doble asesinato
Shock Treatment, Sangre fresca
Screaming Lord Sutch, Jack The Ripper
[Un altre tall de la cinta... serveixen més tapes]
... hi ha una banda japonesa, Acid Mothers Temple, que van pel món, entre d'altres, amb el xiringuito del Japanese New Music Festival. Un dels shows més freaks que s'han vist mai a BCN. Un espectacle amb sis projectes, amb "La balanguera" com a leiv-motif, executat per uns japonesos virtuosos dels seus instruments. Hiperrecomanat!...
... Els japonesos menjen gossos de manera habitual. Hi ha una llegenda sobre Demis Roussos al respecte, però ens quedem amb el seu passat com a vocalista de l'Aphrodite's Child, una banda amb Vangelis...
... existeixen mites culinaris, paràmetres culturals. Un dels mites més estranys: la Vagina Dentata, un organ genital provist de dents que es menja altres organs... Això va inspirar el músic Jordi Valls per una de les bandes més originals del panorama català: VAGINA DENTATA ORGAN. Els mites, sempre perillosos: "¿Val més el pél de Chapman que el de Lennon?"...
... Internet (un invent que feia desconfiar Mike al principi, donat que es tracta d'una eina del Pentàgon) ha sigut acceptat per la societat civil. És una dels camins de difusió de la música. Gary Glitter, no va veure el potencial de control que això tenia... Watch this...
Fins aquí la cinta i els nostres records de la vetllada. Mil gràcies al Mike, amb les seves ulleres es veuen-escolten coses necessàriament curioses. Continuarà?
P.D.2537.: El propi Mike Ibáñez ens envia un article pel bloc, la descoberta d'una visió psicotrònica dels Beatles. La conversa continua a l'AMPLI.
HISTÒRIA SAGRADA DE LA MÚSICA
Capítol 2537-B. David A. Noebel: Trashical Histery Tour
“La música dels Beatles, així com d’altres ritmes aparentment innocus escoltats quotidianament pels nois americans, formen part en realitat d’un pla sistemàtic per convertir a tota una generació de joves americans en malalts mentals i emotivament inestables, amb objecte d’hipnotitzar la joventut americana i preparar-la per una futura submissió i pel control d’elements subversius”. Communism, Hypnotism and The Beatles, Reverend David A. Noebel. Un dels rock writers de culte, el Lester Bangs mongoloïd, és, sense cap mena de dubtes, el Reverend David A. Noebel. Membre de la Anti-Communist Youth University, i pastor i degà de la Christian Crusade, Noebel és un referent inevitable per tothom que vulgui informació sobre què passà realment la dècada crucial dels 60, i què s’amaga al rerafons de The Beatles. Dos veritables musts delirants publicats des de Tulsa, Oklahoma, per la Christian Crusade Publications, posaran les coses a puesto. 1965: Communism, Hypnotism and The Beatles: an Analysis of Communist Use of Music (The Communist Master Music Plan), on aborda The Beatles, i 1966: Rhythm, Riots and Revolution, on, a més de seguir amb la seva dèria sobre el poder de la música i el seu us pels comunistes, el rentat de cervell, etc., també destriparà a Bob Dylan –que surt a la coberta i té capítol propi: “Prince of Rock ‘n’ Folk”-, i també li fot mà a tot el poti poti de la cançó protestant –o protesta-, cantautors i cantautistes: Phil Ochs, Pete Seeger, Joan Baez, etc.), abastant les dues obres allò que ell veia com Conspiració Total per degenerar i cretinitzar la mutxatxada yanki: el rock ‘n’ roll (adreçat als estudiants d’ensenyament mitjà de les high schools, els instituts) i la folk music, (adreçada als estudiants de colleges, universitaris).
Després d’aquests veritables tours de force psicotrònics, i tot i sent per exemple Rhythm, Riots and Revolution qualificada d’una manera obertament maliciosa com “una peça de basura paranoïca i racista col.locada com ‘text cristià’”, lo reverend seguí amb la seva inabastable tasca i amb la seva biblioteca musical de culte. L’any següent, 1967, va diseccionar una altra faceta del negoci: Columbia Records: Home of the Marxist Ministrels, ampliat l’any 1974 amb The Marxists Minstrels: A Handbook on Communist Subversion of Music. I també, ja als 70, va deixar per la posteritat dos obres cabdals per l’anàlisi del fenòmen beatle: The Beatles: A Study in Drugs, Sex and Revolution (1971), o un del llibres que, diuen, influïren a Mark David Chapman: The Legacy of John Lennon: Charming or Harming a Generation (1972). D’això se’n diu beatlemania –o millor, beatlepatia-, i no bajanades com pagar una pasta per una torrada babejada pel Maca o per un pel de pixa de John Lennon a una subhasta de miserabilia rock a una Fira Tardà per tarats. Reverend Noebel…PRESENT!"
