"Historia del rock. El sonido de la ciudad" de Charlie Gillett: playlist del llibre

Publicat l’any 1970 a partir de la tesi doctoral de l’autor, Historia del rock. El sonido de la ciudad s’ha convertit en una de les grans referències escrites al voltant del desenvolupament de la música popular nord-americana.  Gillett explica les circumstàncies del naixement del rock and roll des dels seus inicis al voltant de 1954 fins els anys 70, la seva evolució i les grans estrelles, sense oblidar-se d’altres gèneres com el blues, el gospel, el rhythm and blues, l'uptown i el soul. A més d’oferir una extensa guia de cançons i intèrprets, Gillett estudia l’organització de la indústria musical (empreses, discogràfiques, interessos, necessitats del mercat...), un aspecte fonamental aquest per a la comprensió del fenomen.

Charlie Gillett va ser un periodista musical que va escriure articles per a Rolling Stone, el New Musical Express i The Observer. Es va fer famós per descobrir a Dire Straits i Ian Dury i va ser presentador de programes de ràdio a la BBC com el Honky Tonk (1972) i GLR (Greater London Radio, 1995). Va treballar també per a la indústria discogràfica per a segells com EMI-Virgin i Oval Music.


La Biblioteca Vallcarca i els Penitents ha elaborat una playlist amb els temes que apareixen en aquesta obra imprescindible per entendre la gran riquesa de la música nord-americana i la mai suficientment reconeguda herència afroamericana.  Els temes recollits a la playlist apareixen en l’ordre que Gillett disposa al llibre.

Esperem que gaudiu de l’escolta tant com de la lectura!

*Articles en castellà sobre Charlie Gillett:

DIEGO A. MANRIQUE. El inglés que descubrió el mundo. (El País, 22/10/2010)
AMELIA CASTILLA. "La música popular vuelve a sus orígenes africanos". (El País, 25/10/2003)

Google Maps de Festivals i Cicles de jazz, blues i música negra a Catalunya

Els aficionats a la música afroamericana tenen una eina útil per conèixer i gaudir de la música en directe en els diferents Festivals i Cicles  que s’ofereixen a Catalunya, inclosa la Catalunya Nord.  La Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot ha realitzat un Google Maps dels Festivals i Cicles de Jazz, Blues i música negra en curs durant l’any,  que s’actualitza cada vegada que s’incorpora un nou Festival i cada cop que apareixen les dates oficials del mateix.

El Mapa ofereix informació dels diferents festivals i cicles incorporant dates, localitat on es celebra, una petita descripció i l’enllaç a la pàgina web o Facebook. Les marques de posició són icones que identifiquen, a cop d’ull, les 3 categories recollides:

 Festivals / Cicles de blues

  

Festivals / Cicles de jazz

                

Festivals / Cicles de música negra
         

Cada categoria s’ordena per població i alfabèticament pel nom del Festival. Els festivals corresponents a la categoria música negra presenten una oferta variada de gèneres que inclouen el gospel, el blues, el soul, l’ska o d’altres.

El Mapa, a més a més de ser un recurs d’informació, ofereix un panorama complet de l’actualitat musical al voltant d’aquests gèneres i del seu arrelament al nostre país.

* Per visualitzar correctament l’adreça del Mapa feu servir  els navegadors: Mozilla Firefox, Google Chrome i Internet Explorer 9 o versions superiors. 

                                                    Foto: Barcelona Big Blues Band al Festival Nits de Jazz a Platja d'Aro.

Difusió musical a les biblioteques de L'Hospitalet de Llobregat i Badalona

Amplifiquem les iniciatives de difusió musical des de les biblioteques de dues grans ciutats: la segona i la tercera més poblades del país. Antics nuclis rurals convertits en densos nuclis urbans.

Aquesta fotografia és de l'any 1925, l'any quan Alfons XIII concedia al poble de l'Hospitalet de Llobregat el títol de ciutat.

Els companys de la biblioteca Tecla Sala ,  que ja fa temps que dediquen una especial atenció al Blues, estrenen novetat: 

Us presentem el primer número de “Blues a Fons”, el butlletí informatiu del “Fons de Blues” de la Biblioteca Central Tecla Sala de L’Hospitalet. El  butlletí neix amb l’objectiu de donar a conèixer un fons singular que l’any 2012 va ser declarat “Fons Europeu de Blues” per l’European Blues Union. Actualment, són  més de 4000 documents dedicats al blues i a la música negra, dels quals gairebé 3000 són CDs, amb un apartat especial als musics de blues europeus.   

Aqui trobareu el butlletí :  http://issuu.com/bibteclasala/docs/_blues_a_fons_n__m._1color.pub_

* * *

Aquest cap de setmana hem descobert casualment que a les biblioteques de Badalona també han començat una sèrie musical a la seva web que sembla continuar feliçment la que va començar en aquest bloc ben bé des dels seus inicis, Grans ciutats de la música : 

Canzone Napoletana ... uno: Roberto Murolo
Canzone Napoletana ... due: Renato Carosone
Canzone Napoletana ... tre: Pino Daniele
Canzone Napoletana ... quatro: Massimo Ranieri
Grans ciutats de la música: Lisboa, 1a part
Creuant el pont: el so d'Istanbul

Patí català a la platja de Badalona 

... per la seva part, els companys de Badalona han començat una sèrie amb el nom Capitals de la música, dedicada fins ara a  Manchester, Nova Orleans i Memphis elaborant guies d'escolta amb els discos existents a les biblioteques, així com seleccions musicals representatives amb playlist a la plataforma Spotify. 

Aprofitem per recordar un dels homenatges musicals dedicats a Badalona: un pasodoble que Joan Manuel Serrat va compondre als anys 70 en clau crítica i en homenatge a l'estil del seu admirat Manolo Escobar, fill adoptiu de la ciutat. Anys després, Manolo va incorporar aquesta cançó al seu repertori:

"Blues del segle XXI. Internacional": una playlist de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Després de la passada 12a. edició del Festival de Blues de Barcelona, probablement us haureu quedat amb ganes de més blues. Per tal de saciar la vostra set, la Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot ha elaborat una playlist amb una selecció dels músics i les bandes que han fet ressorgir el blues en els albors d'aquest segle XXI. La llista té abast internacional i deixem per a una segona playlist que publicarem més endavant, els músics de casa nostra.

El blues del segle XXI que té com a principals apòstols The Jon Spencer Blues Explosion, Jack White, North Mississippi Allstars o The Delta Saints, entre d'altres, és ric i divers. Trobem des de propostes més puristes, arrelades a la tradició del blues rural, a grups que és llencen a l'experimentació amb esperit punk. A la playlist que us presentem, hem seleccionat les bandes i els músics que han desenvolupat la seva producció des dels anys 90, moment de renovació a partir del qual el blues explora un ampli espectre de gèneres musicals amb què es fusiona.

Leadbelly, Robert Johnson, Muddy Waters i tants altres gegants del blues han deixat un llegat que els seus besnéts continuen mantenint viu, traspassant el temps, renovant o no el seu llenguatge però, en tot cas, conservant la seva essència.  

El blues del segle XXI gaudeix d'una etapa dolça fent palès que aquesta música centenària, nascuda en els camps de cotó del Delta del Mississipí, connecta amb l'ànima dels homes i les dones de l'era tecnològica.

LA PLAYLIST: 

UNA MICA DEL BLUES DEL SEGLE XXI A YOUTUBE: 

SCOTT H BIRAM (Lockhart, Texas - Estats Units)

HERITAGE BLUES ORCHESTRA (New York, França, Chicago)

SEASICK STEVE (Oakland, California - Estats Units)

THE DELTA SAINTS (Nashville, Tennessee - Estats Units)




NORTH MISSISSIPPI ALLSTARS (Hernando, Mississippi - Estats Units)




JACK WHITE (Detroit, Michigan - Estats Units)



CW STONEKING (Austràlia)

Bebop i Lula # 8 : jazz, blues i altres fílies

Vuitè número del butlletí de novetats i recomanacions Bebop i Lula. Música d'arrels nord-americanes per a tots els que hem viscut un blues, hem sentit un soul, hem improvisat com en el jazz i hem ballat frenèticament un rock and roll. Amb enllaços a Spotify per poder escoltar els discos que pots agafar en préstec a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents. 

Del Bebop i Lula d'aquest estiu destaquem:


JAZZ: 

GREGORY PORTER. Liquid Spirit. (2013)
Tercer disc del gran vocalista negre de l'actualitat que s'emmiralla en Marvin Gaye, Stevie Wonder o Johnny Hartman. Porter, a més, signa 11 dels 14 temes de l'àlbum, evidenciant el seu talent com a compositor més enllà de la indiscutible válua com a intèrpret. Una veu càlida que es mou entre el jazz i el soul, que canta al desamor sense oblidar-se de la denúncia social.

Valoració Allmusic: 4* sobre 5





Liquid Spirit és una perfecta simbiosi de jazz i soul. Quan l'escoltis, ningú podrà impedir que els teus dits espeteguin:




BLUES: 

BLAS PICÓN & THE JUNK EXPRESS. Askin' Out Loud. (2013)
Blas Picón, Óscar Rabadán i Reginald Vilardell són músics de gran recorregut en l'escena musical de Barcelona. El seu savoir faire traspua en cadascun dels temes d'aquest segon treball de la banda, un disc de blues autèntic que a estones beu del rock and roll, del hillbilly i dels sons caribenys.





Si escoltes Good Behaviour i els teus peus no es mouen, que algú et prengui el pols i et pessigui:




ROCK AND ROLL: 

SALLIE FORD & THE SOUND OUTSIDE. Untamed Beast. (2013)
Sallie Ford és l'hereva directa de la Wanda Jackson, però tot i que la seva música beu directament del rock and roll clàssic, fuig del revivalisme ortodox. La de Portland i els seus nois facturen un so, que no s'oblida del rhythm'n'blues, el boogie o el garatge, impregnat d'un esperit contemporani i una veu carismàtica al servei d'unes cançons excel·lents. La bèstia indomable d'aquest segon disc de la Sallie Ford ha nascut per regnar en un lloc destacat del panorama més independent del rock.

Valoració Allmusic: 4* sobre 5



El vídeo oficial de Party Kids potser l'ha realitzat la filla feminista de Chuck Norris...

** Ei! encara no marxem: si vols rastrejar el número d'hivern del Bebop i Lula, aquí el tens:

Bebop i Lula # 7: jazz, blues i altres fílies

Setè número del butlletí de novetats i recomanacions Bebop i Lula. Jazz, blues, soul, rock and roll, country i més sons provinents de l'altra banda de l'Atlàntic. Amb enllaços a Spotify per poder escoltar els discos que pots agafar en préstec a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents. El Cd encara és viu i batega!

Del Bebop i Lula d'aquest hivern destaquem:

JAZZ:

ROBERTO FONSECA. Akokan (2009).
Akokan en la llengua yoruba significa "Cor" i, com tot el que es fa amb l'òrgan detonador, aquest segon disc en solitari del compositor i intèrpret cubà és un esclat de sentiment i passió. Un àlbum acústic gravat a L'Havana inspirat en les vivències del músic, que el consolida com un pianista brillant obert a l'experimentació sense renunciar a l'herència de la música tradicional afrocubana.
Valoració Allmusic: 4* sobre 5.






BLUES, BLUES-ROCK: 

SEASICK STEVE. You can't teach an old dog new tricks (2011)
Seasick Steve encarna a la perfecció el músic de blues vagabund fet a si mateix. Durant el seu periple vital, va treballar com a músic d'estudi i tècnic de so abans de treure el primer àlbum a l'edat de 63 anys. La seva veu aspre i la seva música, inspirada en la millor tradició del blues rural, van cridar l'atenció de Jack White que va decidir publicar aquest cinquè àlbum del veterà bluesman en el seu segell Third Man Records.
Valoració Allmusic: 4* sobre 5.




COUNTRY:

HANK WILLIAMS III. Long gone daddy (2012).
Un recopilatori imprescindible per a iniciar-se en els sons hellbilly del net del mític Hank Williams, un dels pares de la música country. Metal, punk i hillbilly es donen la mà en la música del tercer dels Williams fugint del so Nashville edulcorat per abraçar la independència.
Valoració Allmusic: 3.5* sobre 5.

** Ei! encara no marxem: si vols rastrejar l'edició de la passada tardor del Bebop i Lula, aquí la tens:

El Google Maps del Jazz i Blues a Barcelona de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Els aficionats al jazz i al blues ara tenen una eina útil per conèixer les alternatives que la ciutat els ofereix en relació a aquests gèneres musicals. La Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot ha realitzat un Google Maps del Jazz i del Blues a Barcelona on es poden trobar: biblioteques amb fons especialitzat, botigues de discos, escoles de música, escoles de ball swing, associacions i locals on gaudir d’aquestes músiques afroamericanes.

El Mapa ofereix una descripció dels 88 llocs seleccionats i les seves dades de contacte. Les marques de posició són icones que identifiquen, a cop d’ull, les categories dels llocs referenciats:

- una parella ballant per a les escoles de ball swing,

 - un pentagrama per a les escoles de música,

- un saxo sonant per a als locals on gaudir del jazz i del blues,

 - un Cd per a les botigues de discos,

 - un grup de persones per a les associacions,

- i un llibre obert per a les biblioteques amb fons especialitzats.



 L’actualització del Mapa es farà a mesura que vagin apareixent nous llocs d’interès o s’hagin d’eliminar les informacions obsoletes. Un cop al semestre farem una revisió exhaustiva de totes les dades que hi apareixen garantint, d’aquesta manera, la vigència de la informació recollida. La revisió final del Mapa ha estat a càrrec dels responsables de la revista La Ruta del Jazz. L’agenda que apareix en aquesta revista ha estat, també, una bona font d’informació a l’hora de seleccionar els locals on s’ofereix programació regular de música en viu de jazz i de blues.

http://larutadeljazz.wix.com/magazin

El Mapa s’adreça tant als aficionats que viuen a Barcelona com a turistes que es desplacen a la ciutat i que volen trobar, fàcilment, els llocs relacionats amb les seves preferències musicals. Un hàbit que els viatgers melòmans acostumen a tenir quan preparen l’estada al seu destí turístic.

Un cop el Mapa es consolidi com a recurs d’informació musical a la ciutat, és pretén ampliar en fases successives l’àrea geogràfica que abasta.

 El Mapa del Jazz i del Blues a Barcelona mostra una panoràmica del jazz i del blues a la ciutat i funciona com a directori especialitzat, recollint una selecció acurada d’aquells llocs d’interès per als aficionats.

** Per visualitzar correctament el Mapa utilitzeu els navegadors Mozilla Firefox, Google Chrome i Internet Explorer 9 o versions superiors.

Bebop i Lula, Estiu'13: jazz, blues i altres fílies

El 5è número del Bebop i Lula ja ha vist la llum. Un recull de novetats de jazz, blues, soul, country i rock and roll exclusiu per a oïdes exquisides i paladars musicals degustadors de vintage. Un compendi dels millors sons made in America que, periòdicament, treu el cap per la Biblioteca Vallcarca i els Penitents. I, ara també, amb enllaços a Spotify per tal que pugis escoltar els discos. Mmmmmmmm...Exciting!

Però com no només de música viuen els homes, aquest fanzine també et nodreix d'alguns llibres, d'algunes pel·lícules i d'algunes activitats que hem programat. Altres fílies que no entenen de gèneres, ni d'espai ni de temps, lliurement seleccionades per la nostra Lula.

Del Bebop i Lula d'aquest estiu destaquem una novetat per gènere:

* JAZZ: 


BENNY GOLSON. Benny Golson's New York Scene (1957)
Benny Golson és una de les llegendes vives de l'època daurada del jazz i, també, el saxofonista del qual Tom Hanks buscava un autògraf a la pel·lícula La Terminal. Aquest disc va ser el seu debut com a líder de la seva formació. Valoració Allmusic: 4,5* sobre 5.






Escolta Whisper Not, un tema que s'inclou a l'àlbum i que es va convertir en un estàndard.



* BLUES, BLUES-ROCK: 

DELTA SAINTS. Death letter jubilee (2013) 
Segon disc d'una de les bandes que, darrerament, millor ha connectat amb el públic barceloní. Cada concert dels de Nashville és una explosió d'autèntic blues-rock salvatgement fusionat amb gospel i soul.







El cotó no enganya:  ballaràs al voltant de la foguera amb Death letter jubilee, el tema que dóna títol a l'àlbum.



COUNTRY: 


EMMYLOU HARRIS. Pieces of the sky (1975). 
Tres són els discos d'Emmylou Harris que millor transmeten l'herència de Gram Parsons, mort l'any 1973: Pieces of the sky (1975), Elite Hotel (1975) i Luxury Liner (1977). Els tres són una lliçó del millor country, arrelats a la tradició però amb una empremta personal que fan de l'Emmylou una de les millors intèrprets d'aquest gènere.
Valoració Allmusic: 5* sobre 5.





Boulder to Birminghan, un dels temes de l'àlbum on la cantant dóna compte dels seus sentiments després de la mort del seu company, Gram Parsons.




SOUL, RHYTHM AND BLUES: 

MARY WELLS. Something new: Motown lost & found (comp. 2012)
Una aproximació als primers anys en el món de la música de la primera superestrella de la Motown, que recull 47 cançons, 23 de les quals són inèdites, enregistrades entre els anys 1961 a 1964. Sibarita compilació.









La màgia de les composicions d'Smokey Robinson, interpretades per l'encisadora veu de Mary Wells, és un exemple deliciós del power of soul: ens referim a My heart is like a clock, inclosa a l'àlbum. 

** Ei! encara no marxem: si vols rastrejar l'edició primaveral del Bebop i Lula, aquí la tens:

La Discoteca d'AMPLI, LXXII: Tinariwen, el blues del Sàhara

El gran Arnold Layne ens deixa una nova recomanació inoblidable, via Bibarnabloc.

Tinariwen. Aman Iman. [S.I.]: Resistencia, p. 2007

 

Tot just estava preparant aquesta entrada quan va saltar als mitjans una notícia sorprenent i lamentable: els islamistes que dominaven el nord de Mali havien prohibit la música!

Precisament Mali és un dels països del món amb una major riquesa musical. Grans figures han sortit d’allà. Avui us en parlaré de Tinariwen, un col·lectiu de tuaregs que fan una música meravellosa que ells anomenen “assouf” i que a nosaltres els occidentals ens sona a blues, blues del desert (“Tinariwen” significa “deserts” en llengua tamasheq).

Si heu vist el magnífic documental de Martin Scorsese Feel Like Going Home, de la seva sèrie dedicada al blues, potser recordeu el moment en què Ali Farka Touré explica l’impacte que li va suposar escoltar per primera vegada John Lee Hooker, en adonar-se que el que feia el músic nord-americà s’assemblava tant a la música del seu país. La connexió entre l’ancestral cultura del continent africà i la música que van crear els esclaus negres als camps de cotó del Sud dels Estats Units és evident i encara se’n fa més quan escoltem una banda com Tinariwen. Tasteu-ne una mica i ho veureu:

El seu so de guitarres crepitants, veus carregades d’emoció i percussions hipnòtiques pot esdevenir fàcilment addictiu. A mi em tenen fascinat des que els vaig descobrir. De fet és llarga la llista de músics famosos que han proclamat la seva devoció cap a Tinariwen: Robert Plant, Bono i The Edge d’U2, Thom Yorke de Radiohead, Brian Eno, Santana… Al seu últim disc, hi col·laboren el guitarrista de Wilco Nels Cline i membres de TV On The Radio… fins i tot The Rolling Stones els han convidat a ser els seus teloners. Al següent vídeo, podeu veure Tinariwen acompanyats de dos membres de The Red Hot Chili Peppers, interpretant Cler Achel, la cançó que obre Aman Iman:

Per a aquesta entrada, he triat Aman Iman perquè va ser el primer disc de Tinariwen que vaig escoltar i perquè conté alguns temes que són clàssics del seu repertori, però qualsevol de les obres que han publicat és recomanable, des del seu debut amb projecció internacional (The Radio Tisdas Sessions, 2001) a l’últim (Tassili, 2011), on predominen els instruments acústics, passant per Imidiwan (2009), que ve acompanyat d’un DVD amb un revelador documental.

Tan apassionant com la seva música, resulta la seva biografia: Tinariwen, formats fa més de trenta anys, eren antics guerrillers (el seu líder, Ibrahim Ag Alhabib, va presenciar amb quatre anys com les forces governamentals assassinaven el seu pare) que van canviar les armes per les guitarres, per seguir reclamant justícia cap al seu poble i reivindicant que Azawad, un territori la població del qual és majoritàriament tuareg, esdevingui estat propi. Mentre el nombre de seguidors de Tinariwen creix arreu del món, la llengua en què canten, el tamasheq, no és oficial en cap país!

 Tinariwen tour. Font: voxamps.com

El març de l’any passat vam gaudir del poder magnètic de la seva música, malgrat l’absència d’alguns del seus components, en una sala Apolo plena. A la sortida, tot eren somriures, i als mitjans, comentaris exultants. Ignacio Julià, a la revista Ruta 66, va titular la seva encertada crònica “Arena en los ojos, temblor en las entrañas“.

El següent vídeo es va gravar durant aquella visita i pot resultar una perfecta introducció al món de Tinariwen:

Mentre esperem que tornin a Barcelona (s’ha anunciat la seva presència al festival Primavera Sound), desitgem que la complexa situació que viu el seu país millori, tot i que les últimes notícies no són gaire esperançadores.

Els playlists del cicle sobre Blues, Country, Rock&Roll i Pop

El febrer passat, com ja us vam anunciar, es va realitzar a la Biblioteca Vapor Vell un cicle sobre la història dels orígens de la música popular americana, des del naixement del blues i el country fins l'aparició del rock and roll i el seu bitllet d'anada i tornada a Europa. Va ser unviatge apassionant al iniciat al Mississipí acompanyat per la millor música americana i britànica. El cicle, impartit amb gràcia i coneixement per Teresa Torres, historiadora de l'art i professora de música, va tenir un èxit de públic extraordinari, cosa que ens anima a proposar-lo a totes les biblioteques: divulgació, amenitat i bones referències culturals. Un cocktail magnífic pels musictecaris.

Pels qui no vàreu poder ser-hi, us passem els 4 playlists lligats a cada una de les sessions. Els playlists, per si sols, no substitueixen la claredat informativa i estètica que aportava la Teresa Torres, però resulten un bon complement iniciàtic. Unes referències imprescincibles que conformen els fonaments de  l'edifici del blues, el country, el rock&roll i el pop. Us hi podeu subscriure!

1) El blues:

"Ser negre i tocar blues és com ser negre dos cops", això va dir B.B. King. El blues es una música íntimament lligada a la història del món negre, de les seves migracions, de la seva esclavitud, de les seves pulsions. Explicar les arrels del blues és, de pas, explicar una tros d’història humana que va comportar l’aparició de la música popular més influent de la modernitat.

2) El country:

"... Amb un banjo i un violí...", el country, la força austera de la música rural americana, amb els seus temes entre alegres i populars va irrompre amb una força inusitada a principis del segle XX.

3) El rock&roll

"Si el diable fes música"... de la confluència del blues i el country, més la incipient electrificació sonora va néixer el rock and roll. La dècada dels 50 va representar el boom d’aquest fenomen que ha traspassat la seva època i s’estén, de forma miriàpoda als nostres dies.

4) El pop

Als anys 60 Europa va recollir el testimoni del rock and roll i hi va afegir una obertura harmònica, una lírica inusitada i unes tornades memorables. És el pop, síntesi de la música popular contemporània. Un do it yourself, on res és tan fàcil com sembla.

 

De Penitents a Mississippi: un any “On the Road”

 

El 10 d'octubre de 2011 un tren amb destinació a la regió del Mississippi, sortia de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents amb la finalitat d'explorar les terres que respiren el jazz i el blues, oxigen musical per als amants dels sons amb arrels afroamericanes.

El viatge i l'aventura, ens han permès conèixer paisatges sonors que Mark Twain hagués desitjat descriure, músics que han venut la seva ànima al diable per poder tocar com Robert Johnson i melòmans amb l'esperit més negre que una nit sense lluna.

* Veieu aquí el nostre itinerari d'activitats:

Des de la cuneta: veient passar Robert Johnson: conferència musical. A càrrec de Manuel López Poy, periodista, i Hernán “Chino” Senra, guitarra. (Novembre 2011).
Manolo L. Poy és autor dels llibres: Camino a la libertad: una historia social del blues i Los días azules: ficciones del blues. 

Louis Armstrong. Audició comentada. A càrrec de Big Mama Montse, cantant. (Novembre 2011).

Dames del Blues: circ i vodevil. Classe oberta al públic dins del Curs d’aproximació al Blues intèrpret a intèrpret de L’Escola-Taller de Blues de Barcelona. A càrrec de Big Mama Montse. (Gener 2012)

* Cicle Blues and Roll (Abril a Juny 2012):
Blues + Country = Rock and Roll. Des del començament fins el 1959. A càrrec de Teresa Torres Villaseca, professora de música i historiadora de l'art. (3 sessions)
Muddy Waters. A càrrec de Big Mama Montse.
Els secrets de l’harmònica. A càrrec de Joan Pau Cumellas, harmonicista a Barcelona Bluegrass Band i Mr. Hurricane Band, entre d'altres formacions .
Master Class oberta de guitarra. A càrrec de Mario Cobo, guitarrista a Los Mambo Jambo, Barcelona Big Blues Band, Bob Pills i Flamingo Tours.
Taller d’instruments musicals per a nens i nenes. A càrrec d’Olga Barrio, responsable de la sala infantil de la nostra biblioteca.
Master class oberta de bateria. A càrrec de Martí Elías, bateria a bandes com Barcelona Big Blues Band, Chino & The Big Bet i Bernat Font Trio.

* Tardor 2012:
La cara negra del rock and roll. A càrrec d'Amadeu Casas, guitarrista.
Master class de saxo: A càrrec de Dani Pérez, saxofonista a bandes com The Big 3, Barcelona Big Blues Band, entre d'altres formacions.
Jam session de jazz. A càrrec de la Fundació Catalana Jazz Clàssic.
Big Mama presenta Big Mama Thornton, la veu privilegiada del blues. A càrrec de Big Mama Montse.
Aprendre a escoltar jazz i gaudir-ne. A càrrec de Ricard Gili, boss de la Locomotora Negra.
Entre el cel i l’infern: l’esperit del blues. A càrrec de Manuel López Poy  i Hernán “Chino” Senra.

* Passatgers que van agafar el nostre tren al llarg de l’itinerari: 385 assistents a les activitats musicals. 
* Pressupost per a 365 dies: 2200 €. 

* Quadern de viatge que hem elaborat: Bebop i Lula: jazz, blues i altres fílies musicals. Butlletí que recull les novetats de la biblioteca,  activitats programades i recomanacions mestisses de llibres, cinema i cd's de diferent pelatge. Números publicats: maig'12,  juny'12, octubre'12, novembre'12.

* Els companys de trajecte: Associació Capibola Blues, Escola-Taller de Blues de Barcelona, Societat de Blues de Barcelona, La Hora del Blues, Litres de Blues, BadMusic Blues, Fundació Catalana Jazz Clàssic

* Adquisició i classificació de la nostra mercaderia: 617 documents incorporats a la col·lecció d’acord amb una classificació “híbrida": combina l'emprada per les biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona + una extreta de la màniga del mismíssim Henry Shaw Gondorff , això sí, inspirada en la biblioteca més weird del món : 

 Foto: John Henry Faulk Central Library, Austin (Texas). Secció de música.

Foto: Biblioteca Vallcarca i els Penitents, Barcelona. Fons especial : música negra + gèneres afins. 

I l’aventura continua a tot tren!