El gran laberint andorrà

Per buscar una solució a la greu crisi de Banca Privada (BPA), govern, organismes públics, tribunals i auditors es troben en un enorme laberint, mentre continua l'extensió internacional.

Començant per la darrera, Julio Montoya, un diputat veneçolà de l'oposició al chavisme s'ha desplaçat a Madrid, i visitarà Andorra per conèixer la realitat del cas en entrevistes als investigadors i poder actuar políticament -si és que pot- al país d'origen. En defensa del banc, s'havia publicat que el gruix dels fons van ser desbloquejats fa anys, en comprovar els tribunals que no hi havia irregularitats. Però el Diari d'Andorra, en una mena de rèplica implícita, assegurava que continuen bloquejats, també per decissió judicial, dos milions de dòlars del grup d'aquell país liderat suposadament pel comissari de policia Norman Danilo Puerta Varela, cap de la unitat antidroga veneçolana.

Als casos coneguts s'hi ha afegit, segons el mateix mitjà, els dipòsits de diversos estalviadors argentins (uns quants centenars), col·locats a l'entitat del principat pirinenc a través de dues cases de canvi situades a Mar del Plata i Bahía Blanca. Entre els afectats hi ha des d'una jubilada que havia estalviat dos mil dòlars, a empresaris que havien reunit un o dos milions, fins a uns dos-cents, comptats en la divisa americana.

Un dels responsables de l'oficina de Mar del Plata va venir a Andorra fa unes setmanes, per informar-s'hi i, després de contactar amb un advocat local per reclamar els fons, va tornar al lloc d'origen per tal de recollir els poders del nombre més gran de clients possible per poder actuar judicialment.

Un nou front, doncs, en aquest àmbit on ja hi ha n'hi ha per donar i vendre: la investigació sobre les suposades irregularitats dels directius del banc, amb el conseller delegat i director general mantingut a la presó; la demanda dels propietaris majoritaris perquè s'impugni la intervenció i per reclamar 600 milions d'euros per danys i perjudicis; les creixents que van presentant els clients, per reclamar els seus diners; a més de l'inici de l'actuació en defensa del col·lectiu de treballadors per intentar preservar els seus drets, especialment els llocs de feina.

Pel que fa a les instàncies polítiques, els tres partits de l'oposició al Consell general (parlament) han demanat la creació d'una «comissió d'enquesta» sobre les mesures adoptades per l'òrgan controlador del sistema financer (INAF) i el mateix executiu, començant per la intervenció de l'entitat. La falta d'acord inicial sobre l'abast i la forma d'aquesta comissió, majoria i forces opositores van ajornar a dilluns vinent la decissió definitiva.

Vigent desde divendres passat la llei que empara la reestructuració o resolució (liquidació) del banc tothom coincideix en la urgència de tenir les dades necessàries per decidir. Però les auditories per determinar els comptes legítims i els que no ho són, per destrinar el gra de la palla, s'enfronten a l'examen, ni més ni menys, que de les operacions de 30.000 clients.

A començament de setmana només havien aconseguit esclarir un deu per cent (uns tres mil), la majoria, d'aquells sobre els quals no hi ha cap ombra de sospita. Buscant una drecera, han estat convocats uns 600, 275 dels quals amb fons en l'àrea internacional, i bastants residents als més diversos països del món, perquè expliquin la procedència dels seus capitals.

I aquí sembla obriri-se un altre conflicte jurídic, perquè molts asseguren que ja van donar les explicacions oportunes en obrir els comptes o fer les inversions, en forma de respostes al qüestionari obligat per les normes del moment com a requisit per acceptar les seves aportacions. Les autoritats repliquen que a la declaració ara demanada s'hi han afegit 37 criteris nous.

A Espanya, calculen que la liquidació decidida de Banco Madrid costarà 159,2 milions d'euros i que la factura la pagaràn els accionistes, encapçalats pels majoritaris, els germans Cierco, amb el patrimoni net comptable de l'entitat, que és de 136,1 milions i 23 més procedents de la seva inversió en deute subordinat, tot i que aquesta és de 21 milions, el que deixaria una diferència negativa de dos milions més. Així ho preveu l'informe del Banc d'Espanya i aquestes són les dades sobre les quals el president del FROB, Fernando Restoy, va dir al Congrés dels Diputats que els 14.403 clients de l'entitat madrilenya recuperaran «la pràctica sotalitat» dels seus diners.

Amb el temps en contra i enmig de tanta complicació acumulada, un destacat parlamentari de la majoria es mostrava esperançat que la decisió pugui arribar «en pocs mesos», amb la quantifiació del que quedi en el «banc bo» a vendre i el «dolent», a liquidar a càrrec dels accionistes. Però els danys, els directes i els col·laterals, deia, no començaran a recabalar-se fins a l'any vinent.

La resta de bancs estan col·laborant al màxim amb el govern i la resta d'organismes, lloant les mesures preses, aportant capital i, se suposa, que revisant els armaris propis, per si se'ls ha quedat algun cadàver o fantasma.
La por guarda la vinya i, per si de cas, MoraBanc s'ha fet enrere en l'operació que havia iniciat per adquirir l'espanyola Tressis Inversió, a la que previa destinar 50 milions d'euros. El comunicat al respecte diu que el desestiment ha estat «de mutu acord» entre les dues entitats concernides, i perquè «les circumstàncies acuals no són les adequades» per culminar-la.