|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
A l'imaginari col·lectiu, conceptes com a Estat, Déu, Llei, etc., són idees/veritats gairebé immutables, inqüestionables. Per això, en la conjuntura actual de "mobilització/revolta" ciutadana espontània, la gran majoria de les reflexions sobre l'assumpte estan centrades a categoritzar aquesta situació com: "crisi de govern", "crisi política", "urgència de reforma estatal", etc., més no com realment és: una crisi d'Estat.
Guatemala suporta una acumulada crisi estatal, producte de l'atròfia mental i espiritual dels seus progenitors i regentis. Aquest aparent Estat gairebé bicentenario (organitzat en 1821), pensat i creat a la mesura dels interessos egoistes de les famílies blanques, catòliques i "instruïdes", mai va poder consolidar-se com a autoritat política/jurídica en l'imaginari dels seus benefactors, molt menys en el de les grans majories d'exclosos/as.
En altres paraules. Mentre la Guatemala oficial ladina va subsistir gairebé per dos segles sota el miratge d'un Estat aparent, les grans majories d'indígenes i camperols van sobreviure i sobreviuen sense Estat, víctimes de l'Estat crioll que no va tenir la capacitat d'hegemonizar ni tan sols la seva presència material en tot el territori nacional. Aquesta és una de les raons del per què en la Guatemala actual existeixen nacions indígenes sense Estat, i un aparent Estat ladino sense cap nació (comunitat política).
Aquesta destructiva contradicció interna, germana siamesa de la República de Guatemala, va activar en diferents moments de la seva història "cruixits socials" que gairebé sempre van concloure en històries inconclusas, unes vegades ensangonades, altres vegades edulcorades. No perquè no existia una voluntat social, sinó perquè gairebé sempre li va faltar un contingut teòric ("intel·lectuals") que identifiqués els bicentenarios pecats capitals que originaven aquests malestars.
La crisi política es resol amb eleccions generals. La crisi estatal, no
Una crisi política es resol amb mutació de governants (eleccions generals). Però a Guatemala les anunciades eleccions generals (si per ventura ocorren), en les condicions actuals, només postergaran l'inevitable esclat social, perquè, ara, fins i tot els ladinos citadinos, se senten traïts pel pestilente Estat moribund que en otrora els va injectar algun grau d'identitat i sentit de pertinença.
Estem assistint no només a un ressentiment ciutadà creixent,sinó també al sepeli de l'aparent Estat nació excloent. Tots dos, llegats del sistema neoliberal recarregat.
Els qui es resisteixen a acceptar la crisi estatal proposen una sortida a la crisi actual dins dels marcs legals i institucionals establerts: "sense trencar la institucionalitat vigent", diuen. Però, ells/as, pel que sembla no es percatan que les suposades institucions i lleis són inexistents al país perquè fa estona van ser diluïdes/corroïdes pels mateixos governants i organitzacions polítiques patrimonialistas.
El desenmascaramiento de les dues màfies criminals que operaven sincronitzats des de l'interior de l'òrgan Executiu (caso La Línia) i des de l'òrgan Judicial (caso compravenda de mesures substitutives per als capitosts detinguts de la Línia) és una evidència més que les columnes vertebrals del que va anar l'aparent Estat estan infiltrats i copats, per agents criminals (amb vestit i corbata), i remunerats per la finança pública.
Si l'Executiu i el Judicial estan controlades per bandes criminals, el Legislatiu corre igual o pitjor sort. En l'opinió generalitzada de la població: "El Congrés Nacional és el cau més segur per les i els lladres més fins". Però, cap d'aquests, ni exmagistrats, ni exgobernantes, es troben a les presons perquè els jutges són fillols (triats) de legisladors i governants.
L'Estat ha mort. Urgeix un consens social ampliat (Assemblea Constituent Popular) per definir/consensuar, entre totes i tots, els acords mínims per a la convivència pacífica intercultural i la recerca del bon viure per a tots/as. Necessitem definir què tipus d'Estat i societat desitgem construir d'a baix cap amunt. Això significa consensuar continguts d'una nova Constitució Política de l'Estat.
Això no ha de ser un "acte puntual" de "notables" o "juristes". Ha de ser el mateix poble organitzat qui redacti proposades de continguts de Constitució i triï als seus representants (per integrar l'Assemblea Constituent) perquè sistematitzin aquestes propostes. Una vegada redactat el text constitucional (per l'Assemblea Constituent), sobre la base de les propostes presentades per la població, ha de ser el mateix poble qui aprovi o desaprovi aquest text constitucional, mitjançant consulta popular.
Les i els guatemalencs necessitem mirar-nos als ulls en un consens nacional on totes i tots expressem les nostres aspiracions i voluntats per engegar un projecte de país. Això implica redactar nova Constitució Política, crear noves institucions públiques, i educar-nos com a ciutadans en nous projectes de vida orientats pels principis ètics i jurídics definits en la nova Constitució. A aquest camí es denomina procés constituent. Només així ens redimirem del pecat original atàvic (l'exclusió de les gran majories) que ens lliga al fracàs com la nostra nefasta destinació inevitable.
La República de Guatemala, en les seves 194 anys de vida, va tenir 9 assemblees constituents d'on van emergir 9 constitucions polítiques. Sent la primera en 1826 i l'última en 1984 (integrat per 88 constituents). Totes amb la sistemàtica exclusió de les grans majories i per legalitzar els privilegis d'uns pocs a costa dels drets de les gran majories.
Ara que la insatisfacció sociopolítica s'amplia cap a la Guatemala oficial, és moment oportú per atrevir-nos a cridar les realitats pel seu nom, identificar les causes sistemàtiques del permanent fracàs del país, i decidir-nos a consensuar solucions.
Pors sempre hi haurà. Sobretot quan es tracta d'apostar la veritat per l'incert. Dóna incertesa fer camí sociopolític sense llibrets d'esquerra, ni de dreta. Però, d'això es tracta. D'atrevir-nos a caminar amb les nostres pròpies cames i guiats pels nostres propis ulls.
