|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
L’any 1978 va ser el primer cop que Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya vam arribar a un acord per presentar-nos junts a unes eleccions com a coalició sota el nom de Convergència i Unió. 23 anys després vam aprovar l’acord de la Federació. Durant tots aquests anys d’història han estat moltes les dates que podríem destacar. Són molts anys de treball i de projecte en comú i, actualment, continuem treballant des de tots els àmbits: local, nacional, estatal i europeu per construir un país millor.
Des de CiU pretenem vertebrar un gran moviment nacionalista català i, per tant, ens dirigim a tots els catalanistes demòcrates amb actitud constructiva. En aquest sentit, a les primeres eleccions democràtiques, l’any 1980, Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya es presenten conjuntament com l’opció més idònia per a governar la Generalitat i deixar clar que la institució recuperada no era una sucursal de Madrid. D’aquesta manera, ens vam convertir en el partit de govern des de les primeres eleccions democràtiques fins l’any 2003. A més a més de governar el país, vam aprofitar els anys 80 per eixamplar el nostre espai al voltant de dos eixos: el nacionalisme i la moderació i per això, ens vam presentar com el moviment al servei de la llibertat nacional de Catalunya i la proposta catalana per a la modernització de l’Estat.
El municipalisme també ha estat un dels nostres eixos fonamentals. Els regidors i regidores de CiU han estat i són la vertebració de les nostres institucions locals i la base sobre la qual hem construït el un projecte al servei del país i de la seva gent. Hem vertebrat el municipalisme català basat en servir responsablement els ciutadans, en atendre les persones, en la cohesió social i en la construcció nacional.
L’any 2003, Artur Mas encapçalava la candidatura al Parlament de Catalunya. Per setena vegada consecutiva, vam ser la força majoritària al Parlament de Catalunya amb 46 escons. Malgrat això, no va ser possible governar la Generalitat. La negació i aprovació de l'Estat de Catalunya l'any 2006 té un paper destacat en la política catalana d'aquesta etapa. Artur Mas pronuncia una sèrie de conferències en què es compromet que CiU situï Catalunya a l'avantguarda del lideratge social i econòmic i aposta pel dret a decidir en el camp dels serveis que conformen l'Estat del benestar.
Després de 7 anys a l’oposició, el 2010, vam guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya amb Artur Mas al capdavant i aquest es va convertir en el 129è President de la Generalitat de Catalunya. Aquest 2010 i l’any 2012, Catalunya viu dos dels ‘no’ de l’estat espanyol a propostes i plantejaments que es feien des de Catalunya: el no a l’Estatut votat pel poble de Catalunya i el no al Pacte Fiscal. Aquest escenari va conduir a la convocatòria d’unes eleccions en les quals ens vam presentar amb un programa que traça un camí diferent al que hem fet fins ara i que passa pel dret a decidir i per la creació d’un estat propi. Artur Mas, novament guanya les eleccions i continuarà essent President de la Generalitat de Catalunya.
A partir d’aquí, treballem paral·lelament en dos àmbits: la reactivació econòmica i la sortida de la crisi, i donar el tomb a la situació que viu el país i l’estat propi per celebrar una consulta perquè els catalans puguem decidir lliurement i democràticament el nostre futur com a país. Han estat moltes les etapes que hem viscut en aquest procés que ja no té marxa enrere: la Declaració de Sobirania, la constitució del Consell Assessor per a la Transició Nacional o del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, l’aprovació de la Llei de Consultes, la defensa al Congrés dels Diputats del traspàs de competència a través de la via del 150.2 de la Constitució per organitzar un referèndum, la consulta del 9-N, i finalment, el 14 de gener del 2015 el president Mas va anunciar la convocatòria d’unes eleccions anticipades pel 27 de setembre del 2015, que han de servir per fer el referèndum que no ens han deixat fer.
En aquests moments, com a federació afrontem molts reptes importants. Tenim clar que el camí que hem de seguir és el de convocar les eleccions, hem d’aprofitar aquests propers mesos per preparar Catalunya per si esdevé un Estat i hem de continuar impulsant polítiques per reforçar l’Estat del Benestar, projectes per a la creació d’ocupació, polítiques al servei del teixit industrial i emperesarial català, seguir lluitant contra la pobresa i per a la inclusió social, mesures per lluitar contra la corrupció, desplegar la llei de transparència, accés a la informació pública o el reforç de l’acció exterior.
