Els peixos

Cansat de caminar, vaig fer un descans a la plaça d'un poble i em vaig apropar a la font per sadollar la set. Amb prou feines reclinat sobre l'antic abrevadero, uns quants peixos que habiten en la font es van apropar llaminers esperant, tal vegada, que tirés algunes molles en l'aigua. La celeritat amb què van arribar em va fer suposar acostumats a les bestioles al regal alimentós d'els qui treien el cap a l'estany. Aquells peixos havien perdut la capacitat de buscar-se l'aliment a força de rebre miguitas dels visitants del pilón.

Mentre reflexionava sobre qüestió tan baladí, va passar proper un automòbil proveït d'altaveus omplint l'aire de promeses electorals d'un candidat a alcalde.

Com els peixos del pilón, ens apropem a les eleccions esperant unes molles nutricias d'els qui es presenten; perdut l'hàbit de resoldre'ns els problemes amb les nostres pròpies forces, deixem que l'Estat ens llanci miguitas sense caure en el compte que som els pagans del banquet.

Com si portessin en el seu sarró una fleca pròpia, rivalizan en ofertes en la certesa que els nostres diners pagaran quant ofereixin i nosaltres seguim obrint la boquita esperant la seva generositat.

Cada vegada més peixos, cada vegada menys homes lliures disposats a barallar amb els corrents de la vida.