Vostè es troba a: Inici > Opinió >

Col·lapse social

Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
Versió Mòbil Subscriu-te al butlletí Subscriu-te als rss Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
Dilluns, 6 de juliol de 2015 | 13:13
Lilia Cisneros Luján
Col·lapse social
Lilia Cisneros Luján
29/06/2015 12:49

Conèixer el futur i divulgar-ho és una activitat dels éssers humans des de temps pretèrits. El mateix l'ancià del consell tribal, el místic -xaman, gurú, profeta, astròleg- l'observador dels cels, el predicador -cures, pastors, bisbes, papes, capdavanters de tota sort de credos espirituals- i avui dia els astrònoms, analistes -demogràfics, històrics, sociològics, polítics- fins als locutors del temps es condueixen amb un deixo de superioritat, per considerar-se una espècie d'éssers triats.


Recolzats en el poder real exercit pels mitjans, la humanitat és conduïda usant la possibilitat de crear temor en les persones per la repetició d'imatges del maltractament de mascotes[1][1] la decapitació de congèneres ?com una sort de venjança en contra d'un ex-cap laboral a França, l'eliminació d'un competidor comercial en el tema de negocis il·lícits a Llatinoamèrica o l'advertiment del que et pot ocórrer si no ets afí al credo dels usuaris del matxet o la cimitarra- emoció aquesta que en fer-se comuna en un grup social obre el camí per a un augment de la violència que pot esdevenir en linxaments, exercici il·legal de la força policíaca, atacs individuals i fins i tot revolucions.


La pesada repetició de tragèdies com la mort d'ancians abandonats en un asil, corrent la mateixa sort de bebès[2][2] guardats en un CENDI de Sonora, sense que es permeti la reflexió sobre el perquè les famílies, recorren a l'opció del confinament dels seus sers estimats, en comptes de mantenir-los integrats o en tot cas proveint suport emocional i financer en la institució escollida per a la seva cura, és una forma més de mantenir-nos disgregats i vençuts. Quantes guarderies de preescolars, asils d'ancians, albergs d'indigents, de malalts terminals i cases de rehabilitació d'addictes fan el que poden sense suport dels rics o polítics? Quin és el cost de destruir aquestes iniciatives? Se li resta mercat a les fundacions pudientes per aquest meritori esforç dels pobres pel més pobres? Quantes històries coneix d'apropiació abusiva dels béns d'una organització filantrópica, a la qual juntes d'assistència o oficines reguladores de la societat civil, comencen per ofegar mitjançant la difusió d'una "mala imatge" per al final robar-los el que era seu?
La violència humana, ha estat documentada pel segles dels segles. Des de l'homicidi de Caín en contra del seu germà, passant per les vexacions de dones i nens en guerres de bàrbars o militars genocides, fins a la pena de mort ?per decapitació, ahorcamiento, electricitat o injecció letal- o l'extermini massiu[3][3], la repetició de lluites internes o externes; gairebé sempre sembla ser impulsada per ressentiments ètnics -blancs vs negres; jueus vs palestins- de classe ?empresaris, treballadors urbans o rurals- de credo -cristians, islamistes, budistes- i fins a de filiació política.


Els paladines de la catàstrofe, proliferen en cadascuna d'aquesta crisi rescatant advertiments sobre la fi del món, ignorants de la seva pròpia limitació temporal i de les distorsions conductuals produïdes per la vanitat de saber-se futurólogos sense legitimació d'aquesta condició.[4][4] Fa 40 anys els incipients grups preocupats per l'acumulació d'escombraries, els efectes d'accions que incidien en canvis de l'essència natural del planteja -dessecació del llac de Texcoco a Mèxic o conducció d'aigües que van crear deserts a Rússia- eren criticats i marginats com a enemics de la industrialització i el progrés; avui es gasten milers de milions de dòlars per subvencionar a ONG.s ecològiques, ambientalistas i acusadores d'els qui no són afins a la seva concepció de canvi climàtic i protecció de l'ambient. La set i gana dels pobres, conviu amb el desaprofitament d'aigua i menjar processat, com si un nou cicle de violència humana s'avivés igual que el foc devastador de boscos al planeta i de construccions que alberguen a persones considerades deixalla humana.


D'això ha investigat i publicat Peter Turchin en la seva teoria cliodynamics, on fa una anàlisi matemàtica de la història pretenent vaticinar el futur. Així com el foc pren, s'aviva, destrueix gairebé tot, al final ha d'extingir-se i segons les prediccions de Turchin, això ocorrerà al planeta l'any 2020, o sigui, que ja ens falta molt poc per veure la llum al final de túnel.


Si vostè no està molt convençut de tals simulacions cibernètiques basades en la matemàtica i prefereix adherir-se a la visió de vigència en la tesi salvadora derivada de l'amor del Pare per la seva criatura avanci! ocupi qualsevol d'aquesta idees com a escut en contra dels endevins de la tragèdia que amb la repetició perversa del dolent li lleven el somnis, les ganes de tenir amics o el desig d'ajudar al desvalgut. Sigui previngut quan li demanin que done els seus béns a tal o com capçalera -religiós o filosòfic com s'autodenominen grups afins a idees de l'antiga Índia o dels pobles prehispánicos- administri's per al pagament de cursos, campaments, retirs i tot allò que després d'una anàlisi honesta resulta un immoral negoci disfressat de compassió, amor o generositat. Vostè pot blindar-se dels efectes del col·lapse social, per a això dubti, investigui, estudiï i comparteixi respectuosament amb els seus propers, la qual cosa li hagi enriquit.

 

------


[5][1] A Mèxic dos empleats d'una tenda d'aquest rubros s'han convertit en els pitjors vilans en ser filmats cacheteando a dos cadells de gos i pateando a un hàmster.
[6][2] Morts per foc en Hermosillo capital de Sonora, Mèxic.
[7][3] Igual en l'Alemanya nazi, que amb bombes, armes sofisticades ?biològiques o químiques- en orient o Àfrica.
[8][4] En el Nou testament de la Bíblia, es relata la insistència de saber quan seria la crisi final de les catàstrofes mundials ja els com Jesucrist els recorda que "ens és factible a vosaltres saber els temps sinó el meu Pare que està en els cels"

 

Envia'ns el teu comentari
*
*

* Camps obligatoris
Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
CatalunyaPress - Ronda Universitat 12, 7ª Planta -08007 Barcelona - Tlf (34) 93 301 05 12 - redaccio@catalunyapress.cat | www.catalunyapress.cat
RESERVATS TOTS ELS DRETS. EDITAT PER ORNA COMUNICACIÓN SL | Mapa Web
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona al tom 39480, foli 12, full B347324, Inscripció 1