Vostè es troba a: Inici > Opinió >

MANUEL REYERO: ARQUITECTE POST-MODERNISTA CLÀSSIC

Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
Versió Mòbil Subscriu-te al butlletí Subscriu-te als rss Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
Dimecres, 15 de juliol de 2015 | 11:35
Edmundo Font
MANUEL REYERO: ARQUITECTE POST-MODERNISTA CLÀSSIC
Edmundo Font
06/07/2015 13:51
Vaig coincidir de forma plena amb una asseveració d'una preferència que em va fer el gran escriptor català Terenci Moix, a qui vaig tractar durant la meva llarga estada a Barcelona, al començament dels anys noranta. L'autor de "Terenci del Nil" va sentir sempre la necessitat de viure envoltat de murs que tinguessin segles aixecats, en un entorn històric de rellevància.

I dic també que vaig coincidir immediatament amb qui va venerar Alexandria en somni, perquè des dels tretze anys, sense molt ús de raó intel·lectual, vaig començar a admirar la bellesa continguda en els estils arquitectònics de les ciutats que vaig ser visitant, primer a Mèxic, en els viatges amb el meu pare, obstinat a inculcar-me gustos i història, i després, en els periples per residir que vaig ser emprenent gràcies a les meves obligacions diplomàtiques, per països dels quatre continents en els quals m'ha tocat viure.

Aquest llarg trajecte, en el meu temps i espai personals, que dura ja 40 anys, m'ha permès caminar i desandar els centres històrics d'una dotzena de capitals amb prosapia antiga i d'artístic raigambre, de Barcelona a Nova Delhi i Kàtmandu, i del Caire a Roma.

El plaure de conèixer i reconèixer parets mil·lenàries també m'ha permès avaluar, sense equivocació, quan un arquitecte ho és de gran vàlua per als meus cànons -els que pretenc universals, després d'haver tractat d'a prop a genis de la talla de Niemeyer i Xerris Corretja-.

És per això que em llevo tota cistella possible enfront de l'obra d'un artista en la disciplina de Miguel Ángel, com Manuel Reyero, autor d'obres d'extrema singularitat. No obstant això, vull concentrar-me en un dels treballs de qui anés representant del gran arquitecte futurista, R. Buckminster Fuller.

L'extraordinari bagatge de l'Arquitecte Manuel Reyero (qui va tenir la fortuna d'estar prop de Ludwig Mies van der Rohe i de Luis Barragán) li ha portat a concebre, dissenyar, dirigir i construir un edifici únic, en un enclavament insuperable, la casona de la Guardesa, sorgida en la molt noble i lleial Ciutat dels Palaus.

La Guardesa és un ampli i nombrós conjunt d'estades distribuïdes en un edifici de poderoses línies harmòniques i d'estricte rigor estètic que s'ha establert i conjugat amb rigor antropométrico en una de les mes belles estampes paisatgístiques vives de la ciutat de Mèxic. La seva edificació respecta la dimensió ecològica que exigeix un entorn conformat per dos cañadas històriques on floreixen espècies vegetals preservades i on regna una rica fauna.

En el panorama urbà del Districte Federal, la singularitat de la Guardesa no té parangó; el sol fet de contemplar el conjunt que la caracteritza, provoca al gust pel bell, definició de l'art en llenguatge Aristotèlic i condueix a sentiments d'admiració pel que s'aconsegueix quan el talent i la mà dels homes s'uneix per força dels materials i a l'exigència mes alta en la perfecció dels oficis -artesania i art-.

La Guardesa sustenta un avançat, refinat concepte estètic que protegeix i alberga en murs, sostres, i pisos, valuoses col·leccions, disposades per al seu gaudi amb la mes alta sofisticació museográfica.

La Guardesa dins del seu programa arquitectònic preserva i presenta peces representatives d'excelsos moments de l'arqueologia de la nostra antiga civilització; mobiliari autentico amb rivets històrics; escultura, col·leccions bibliogràfiques i pintura pertanyent a escoles i corrents mexicans de la talla dels grans muralistes, i obres de nombrosos pintors llatinoamericans, europeus i mexicans com Diego Rivera, Siqueiros, Orozco, Gironella, Toledo, Cuevas, Soulages, i Botero, per citar solament a uns quants artistes plàstics de renom universal.

La Guardesa, provoca profunda sorpresa estètica i admiració en tots aquells que la visiten. Molt pocs exemples podríem trobar en la consecució d'un espai i contingut patrimonial que rendeix culte, dins del posmodernismo clàssic, a les variades i rics corrents de l'edificació mexicana de diversos segles, preservant l'esperit creatiu d'un poble tan vigorós com el mexicà.

La unanimitat en l'emoció que desperta el conjunt arquitectònic, en el seu privilegiat emplaçament, i la riquesa de les col·leccions que tanca, caracteritza a la Guardesa com una empresa de la imaginació i del rigor acadèmic universal. En poques paraules, es tracta d'una iniciativa que respecta els valors propis, introduint innovacions tècniques constructives.

Amb el pas dels anys La Guardesa de Reyero s'anirà convertint en un dels monuments artístics que plasmaran una petjada significativa en la història de l'arquitectura del nostre país, i que seguirà aportant elements poderosos en el debat de les idees, els corrents i els estils de l'arquitectura contemporània que respecta els valors irrecusables del passat.

Envia'ns el teu comentari
*
*

* Camps obligatoris
Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
CatalunyaPress - Ronda Universitat 12, 7ª Planta -08007 Barcelona - Tlf (34) 93 301 05 12 - redaccio@catalunyapress.cat | www.catalunyapress.cat
RESERVATS TOTS ELS DRETS. EDITAT PER ORNA COMUNICACIÓN SL | Mapa Web
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona al tom 39480, foli 12, full B347324, Inscripció 1