Els homes no tenim vergonya

Volen pel cel les Perséides mentre a la terra els assassins de dones i els incendiaris de muntanyes segueixen el seu macabre camí cap a enlloc. Tots els estius passa el mateix, i un es desespera denunciant tan salvatges formes d'entendre la vida. Ara per rematar els mals temps en els quals vivim s'apropa l'anacrònica festa del bou de la Vera que té tants partidaris i que a aquest que els escriu li sembla una autèntica salvatjada en ple segle XXI. I els polítics què fan? Doncs com cada estiu lamentar-se i organitzar sentits minuts de silenci que són molt emotius però que no serveixen per acabar amb les 800 morts que portem solament des del 2003 i que a "els machotes" que acorralen i maten a tantes dones els hi és igual.

O canviem el xip, o aquest país se'ns va al "carallo", que diem els gallecs, molta reeducació que ens anuncien els que entenen d'aquestes coses, però a l'hora de la veritat, molt escassos resultats per a tant d'esforç. M'he passat tota la meva vida barallant-me amb els que demanen presó perpètua per a determinats crims, però, al final de la vida, he arribat a la conclusió que, o li fiquem a aquesta gentalla por en el cos, o aquesta espiral de violència masclista mai es transformarà en tolerància i pau social.

Respecte a les muntanyes, cal crear ocupació perquè els aturats puguin netejar-les i treballar com guardaboscs que vigilin camins i pistes rurals, i dissenyar ajudant-se de la informàtica detectors de foc i basses que a l'hivern guardin l'aigua per usar-la a l'estiu. No existeix el gota a gota? Doncs fem xarxes d'aspersors que ens serveixin perquè l'incendi de la Serra de Gata no torni produir-se. I sobretot, ensenyem-los als nens des de la guarderia que cremar una muntanya converteix a l'adult en una persona menyspreable i a la naturalesa en una víctima indefensa que a la llarga ens retorna a tots el dany que li estem causant. I als piròmans incloguem-los per llei un compliment de pena que els obligui a repoblar tot l'any les muntanyes amb el seu propi esforç. Almenys, que no es passin la condemna tancats i veient en la televisió com altres col·legues els imiten impunement.

Quan acabo d'escriure aquestes línies els telenotícies ens etziben amb la mort d'un senegalès en circumstàncies molt estranyes. Què feien els Mossos perseguint per un bloc de pisos a un pobre "manter"? Tan greu era el delicte? Perjudicava més a la hisenda de tots que el que ens han robat els Millet, els Montull, els Sumarroca o els Pujol que dormen tranquil·lament cada dia en les seves acomodades residències sense que la policia s'atreveixi a molestar-los?

Mentre, escolto que han aparegut en la llera d'un riu els cadàvers de dues noies que les seves famílies estaven buscant desesperadament aquests dies a Conca. No tenim remei! La majoria dels homes d'aquest país som una veritable vergonya. Uns covards, molts per acció, però sobretot gairebé tots...per omissió.