Les ràdios de butxaca van néixer quaranta anys desprès de l’inici de la
radiodifusió.
Les transmissions de ràdio van comença pràcticament a principis del
anys 20, del segle passat, i els ràdio receptors a transistors es
van donar a conèixer a mitjans dels anys 50-60s.
Va ser Sony, amb el model TR-63, qui va donar a conèixer el primer
ràdio de butxaca. No es va limitar Sony a donant-li el nom, sinó que
per promocionar-lo, va encarregar la fabricació d’una gran quantitat de
camises, amb butxaques lleugerament més grans que les conegudes fins
aleshores i que va repartir als seus distribuïdors per promocionar
aquell nou tipus d’aparell que, des d’aleshores, coneixem com a radio
de butxaca.
L’absència de ràdios de butxaca dels anys 20 als 60 és comprensible
tenint en compte el format de les làmpades d’aquells temps.
Solsament amb la nova tecnologia, que aportaven els transistors, va ser
possible els ràdios anomenats, des d’aleshores, com a ràdios de butxaca.
El lema “una ràdio a cada llar”, dels anys 40, va ser superat pel ràdio
transistor Sony TR-63. Quan la ràdio va obtenir la llibertat i ja no
havia d’estar a la llar es va transformar en un efecte personal. Va
deixar de formar part del mobiliari i va convertir-se en una ajuda
pràctica personal.
El model Sony TR-63 va aconseguir ser el ràdio transistor número 1 de
l’exportació. L’èxit va ser tan gran, que l’enviament regular no podia
mantenir el ritme de la demanda. Sony va haver de llogar un avió de
transports de mercaderies de la companya JAL duran aquella temporada de
Nadal.
Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el
permís de l'autor (jjebks@gmail.com)
