Defensors de la sanitat pública adverteixen que el copagament "només produeix més malaltia, exclusió i desigualtat"

La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) ha advertit en un comunicat que els copagaments "només produeixen més malaltia, més exclusions i més desigualtat". I ho ha fet amb la mirada posada en les eleccions generals de desembre i, en concret, en Ciutadans, el programa del qual per a les eleccions catalanes recollia el següent: "[Proposem] dotar a les comunitats de competències normatives sobre un tram dels principals tributs indirectes, possibilitant la creació de mecanismes de copagament per a aquelles comunitats que decidissin augmentar els catàlegs de serveis".

Encara que la setmana passada el partit va prometre que cap prestació gratuïta serà de copagament, des de la FADSP desconfien. "És clar que Ciutadans és partidari del copago, com a Convergència. Ja es veurà el 21 de desembre [el dia posterior a les eleccions]", va manifestar a Catalunya Press el portaveu de la federació, Marciano Sánchez Bayle. "Trobo molt contradictori que Ciutadans presenti al seu programa la reducció d'impostos i després es plantegi imposar un impost per a la malaltia", lamenta Sánchez.

En aquest context, a través del seu comunicat la FADSP denúncia que "tota l'experiència internacional demostra que els copagaments penalitzen a les persones més pobres i més malaltes, produint exclusions en l'accés a prestacions sanitàries necessàries, i augmentant la morbiditat i mortalitat en els grups de població més vulnerables". En aquesta mateixa línia es manifesta Marciano Sánchez, qui denuncia que "persones amb pocs ingressos, malalts i pensionistes" serien el sector més afectat pel copago sanitari. Per a ell, això és una "barrera" en l'accés al sistema sanitari i una manera de "penalitzar" a grups de població.

REIAL DECRET LLEI 16/2012

El portaveu de la FADSP també ha criticat el Reial decret Llei 16/2012 --que va introduir el copagament en els medicaments--. "Sabem que el 14,76% de les persones no retiren els medicaments de la farmàcies, la qual cosa repercuteix negativament en la seva salut", diu.

Com resa el comunicat de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, aquest mateix decret ha estat molt rebutjat pel sector social i professional, tots dos conscients de "els problemes de salut que produïa". "És per això que no s'ha aplicat el copagament sobre els medicaments que es retiren de la farmàcia hospitalària, el transport sanitari, etcètera", recull el mateix.

"Espero que, guanyi qui guanyi el 20D, no s'aprovi el copagament sanitari --demana Marciano Sánchez--. No existeix cap racionalitat per fer-ho".

Segons la FADSP, "en un moment en el qual hi ha un 22,2% de la població en situació de desocupació i més de 700.000 famílies no tenen cap ingrés, plantejar més copagaments en Sanitat és excluir a un elevat percentatge de la població de l'accés a les prestacions sanitàries". Les associacions per a la defensa de la sanitat pública demanen també, una vegada més, la derogació del Reial decret Llei 16/2012, que suposa per a ells "una greu reculada en el dret a la protecció de la salut".

ESTUDI

L'informe El copagament sanitari: resultats per al sistema sanitari i els pacients de Manuel Martín García adverteix amb detall dels perills del copago sobre la base de l'anàlisi de diferents estudis. "Tots els estudis realitzats, sense cap excepció, assenyalen els greus problemes associats a la seva aplicació", escriu Martín.

Aquest és només un dels paràgrafs del mateix: "S'estima que un alt percentatge dels 1,3 mil milions de pobres que hi ha al món no té accés als serveis sanitaris, perquè no pot pagar-los en el moment en què els necessita. Per a moltes llars, els pagaments relativament petits també poden produir una catàstrofe financera. L'efecte del flux continu de les taxes mèdiques, encara que petites, pot portar a la pobresa a les persones amb, per exemple, malalties cròniques o una discapacitat. Aquests desemborsaments no només dissuadeixen a la gent d'usar els serveis sanitaris i generen estrès financer sinó que també fan que els recursos s'utilitzin de forma injusta i ineficient. Es fomenta l'ús excessiu en aquelles persones que poden pagar-los i la infrautilización en els qui no ho poden fer".

Manuel Martín recomana mirar a Portugal i veure com "en el 2011 el 6,4% de la població amb ingressos menors a la mitjana va declarar no haver rebut atenció sanitària que necessitava per falta de diners, mentre que a Espanya era el 0,4%". "El copagament no és un èxit per a l'equitat ni per a la reducció de costos", recull el seu informe.

Segons ell, les principals conseqüències del copago són l'ascendent dificultat d'accedir a l'assistència sanitària per part d'amplis sectors socials; l'increment de les desigualtats socials; la reducció del caràcter redistributiu del sistema sanitari --un dels fonaments de l'Estat de Benestar; i l'efecte que produeix sobre els programes i activitats de promoció i prevenció de salut i seguiment de malalts crònics, la qual cosa generaria tensions entre sanitaris i usuaris.