Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de març de 2013

Música, web i noves pràctiques d'escolta social

Vasos comunicants. Temporada 2, episodi 3

Vasos Comunicants és una sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al bloc de l'altre en el mateix moment.  El plaer de treballar compartint la mútua experiència musictecària i la passió per la música amb els nostres amics i col·legues de la Médiathèque du Grand Dole, Nicolas i Marc.   En el capítol d'avui, reflexions al voltant de la música social en el moment actual.



[vídeo] Música, web i noves pràctiques d'escolta social


Taula rodona sobre les pràctiques d'escolta musical en l'era de la web social, celebrada el  passat 19 de febrer dins la  Social Media Week (18-22 Febrer 2013, Paris).

L’acte, organitzat per Rémi Prieur (Consultant PR, La Netscouade) i presentat per William Réjault (periodista), va reunir diferents actors de la indústria musical i digital:

Guenael Geay, Directeur Marketing International, Universal Music France / Polydor
Yann Thebault, Directeur Général Europe du Sud, Spotify
Antoine El Iman, Co-fondateur, Noomiz
Guillaume Jouannet, Co-fondateur, Evergig

"Quins son els nous usos i les noves experiències musicals possibilitades per la tecnologia digital ? Quines estratègies fan servir els actors tradicionals del món de la música? Quines interaccions entre els "pure players" de la música a la web?




font : Social Media Week


Resum de les intervencions a partir dels apunts de Nicolas Blondeau

Yann Thebault : Chez Spotify l’aspect social est prépondérant. Ça fait partie de notre ADN (DNA). On insiste beaucoup sur cet aspect là. Aujourd’hui la plupart des gens font confiance à leur réseau pour découvrir de nouvelles musiques, grâce à l’intégration que l’on a avec Facebook.
La découverte musicale personnalisée était une demande forte. On a décidér de placer la découverte musicale au centre de l’application. On a mis en place un onglet découverte. Un nouvel onglet : l’onglet follow qui permet de s’abonder à des profils d’artistes, de célébrités, d’influenceurs.
Lady Gaga est présente, elle a la possibilité de communiquer avec ses fans (sur la sortie d’un nouvel album, par notification sur le mobile, ou un coup de cœur en envoyant une playlist). L’enjeu est de permettre à des artistes de communiquer plus intensément avec leur fanbase. Spotify est à la fois au service des utilisateurs et des artistes.
Il y a plus de 60 applications sur Spotify (par exemple : le label Blue Note.)
Les gens nous sollicitent avec leurs idées. Nous sélectionnons les projets. Nous veuillons à ce qu’il n’y ait pas trop d’applications sur la même thématique pour offrir un service assez large.
                             
------------------------------------------------------------


Question  : Comment les artistes utilisent les réseaux sociaux ?
Réponse de Guenael Geay : Chez Universal nous avons 2 artistes qui fonctionnent à l’opposé :
L’une communique beaucoup : Lady Gaga
L’autre ne communique pas : Mylène Farmer

Question : Comment fait-on dans une maison de disques avec un artiste qui choisit de communiquer lui-même ou de ne pas communiquer du tout ?

Réponse de Guenael Geay : Lady Gaga (qui a 26 ans) est une artiste internationale, elle a son label Interscope, sur lequel on a pas la main. Elle dit : « Je suis une marque. Travaillez-moi comme une marque ». Son principe : Parler en direct avec ses fans. Les abreuver de messages, d’informations.
Mylène Farmer,  c’est l’opposé : c’est le culte du mystère sur le principe de « Less is more ». Elle considère que ses fans véhiculent mieux les idées et les principes qu’elle-même.
L’omniprésence de l’artiste comme avec Lady Gaga : il y a un risque de burn-out, l’artiste peut se brûler en 3, 4 ans.
Ça dépend de la fréquence : on peut être extrêmement communiquant à une période donnée et ralentir la cadence à une autre. Il y a besoin de respirer à un moment donné et de marquer des temps de pause.

Question : Est-ce que vous, maisons de disques, servez encore à quelque chose ? Quel est votre rôle en 2013 ?
Réponse de Guenael Geay : Le rôle d’une maison de disque est vaste : la distribution, la promotion, le marketing, il y a plusieurs rôles.
Une artiste comme Lady Gaga, dont 75% de son chiffre d’affaire est fait grâce aux ventes physiques a tout intérêt à être en maison de disques. Ce support là, elle ne pourra pas l’avoir en étant toute seule.
Par contre un artiste qui décide de faire uniquement du digital a-t-il vraiment intérêt a travailler avec une maison de disques ? Tout dépend des connaissance qu’il a du marché. Est-ce qu’il a son propre réseau ? Est-ce qu’il sait comment travailler un disque pour qu’il passe à la radio ? A-t-il les bons contacts en presse ? A-t-il a un tourneur ? A-t-il a un bookeur ? Toutes ces choses font qu’un artiste existe. S’il n’a pas tout ça oui, oui il a besoin d’une maison de disques.
----------------------------------------------------------------------
                                                  
Présentation de Noomiz par Antoine El Iman : Le rôle de Noomiz est de détecter de nouveaux artistes, d’aider les artistes à être sur les réseaux sociaux. On travaille essentiellement sur Facebook via des applications, avec une activité de social marketing. Construire des expériences pour les fans qui vont permettre de promouvoir un artiste et ses produits (albums, concerts), ou de créer de la valeur chez le label, en incitant les fans à s’inscrire à des newsletters (un canal de transmission de l’information au consommateur ultra efficace). Viraliser (Faire buzzer) un message, et collecter des data via un jeu concours ou la mise à disposition d’un contenu exclusif. (ex. La Fouine / Sony    http://www.cbnews.fr/blog/noomiz-et-sony-music-jouent-avec-la-fouine/   )
Question : Comment gagner de l’argent avec le social gaming ?
Réponse : avec les revenus publicitaires, l’achat de biens virtuels : jeu social (d’octobre 2012 à janvier 2013) : promotion de l’album (page facebook) , 2eme objectif : générer des revenus : concept simple : s’inspirer des albums Pannini : collectionner des cartes, ici des photos ou des vidéos de l’artiste. Pour les gagner, les fans doivent jouer à une galerie de mini-jeux. Possibilité d’échanger les cartes avec d’autres joueurs. + Achat de biens virtuels.
Question : Tu penses que ça pourrait marcher avec de la vraie musique ? (ironie)
Réponse : Pour cette opération, il nous fallait un artiste qui ait plus d’un million de fans. On s’est poser des questions : Est-ce que ses fans sont prêts à rentrer dans un principe de collection ? Qu’est-ce qu’on donne, qu’est-ce qu’on demande aux internautes. On réfléchit à cette transaction pour qu’elle soit acceptable, qu’il y ait du consentement naturel. Résultat : 130 000 joueurs ont participé.
Guillaume Jouannet présente Evergig : « Ce soir le concert est filmé par vous ».
Idée est de demander au public de filmer. C’est partir du constat que les gens filment, les gens veulent avoir un souvenir du concert par des photos, vidéos.
exemple.: concert Young Professionals  au Trianon. Plus de 360 vidéos ont été récolletés (http://www.evergig.com/player/909B246A-75A4-4393-A2E9-ECEB1D6536BC ). Cela suppose des accords avec Universal, Sony, Warner. On reçoit la bande-son HD du concert. Toutes les vidéos sont synchronisées.
Question : Quel accueil par les majors ?
Réponse : Très bon accueil. Car il y a valorisation : on améliore l’expérience de l’utilisateur. La présence de l’artiste est valorisée avec des contenus UGC. Les artistes restent propriétaires du master final.
Quels revenus pour les musiciens ? Les revenus sont générés par la publicité
L’idée est de créer du lien entre l’artiste et les fans par le Live. Participer à une œuvre impliquante et collaborative.
Evergig a la préoccupation de respecter aussi les gens qui ne filment pas. Baisser la luminosité des appareils qui filment (éviter de filmer avec des tablettes).
Evergig sera bientôt ouvert aux artistes non-signés. Une vidéo Evergig peut être une carte de visite pour les artistes émergents.
----------------------------------------------------------------------------------------

Question à Yann Thebault (Spotify) à propos de la rémunération faible des artistes sur Spotify.
Réponse : 500 millions de dollars ont été reversés aujourd’hui aux ayants-droits depuis la création de Spotify. Le service est encore récent. Les revenus vont augmenter avec l’arrivée de nouveaux utilisateurs.
Q : Imaginer vous des exclusivités sur Spotify ? Un album inédit… ?
R. : En Suède le groupe Cazzette a décidé d’être distribué exclusivement sur Spotify. Il est arrivé n°10 du top Billboard grâce à une présence sur Spotify.
Spotify propose des pages biographiques. Mais la démarche de Spotify est de répondre à l’attente des consommateurs via l’analyse de ce qu’ils écoutent. La découverte musicale est maintenant centrale chez Spotify. En fonction de qui vous écoutez, de qui vous suivez, de qui vous êtes fans, qu’on va pouvoir vous proposer la meilleure musique qui répond à vos attentes.
Guenael Geay (Universal) : En 2013, même si des artistes se plaignent, on ne peut plus faire sans le digital, sans le streaming, on a plus le choix. C’est l’endorsement (Utilisation d’une personnalité ou d’une célébrité pour véhiculer l’image d’un produit, d’un événement, d’un service ou d’une marque.), le merchandising. La musique est une clé pour accéder à d’autres sources de revenus, mais n’est plus une source de revenus en tant que telle. Les gains sont faibles, mais supérieurs au téléchargement illégal. Avantage de l’exposition, moyen d’avoir de la visibilité. Il faut envisager le partenariat, ou le sponsoring. C’est aux artistes de revoir le métier. Les deals que l’on a aujourd’hui avec les artistes ne sont pas les mêmes qu’il y a 10 ans.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Q. Antoine, tu travailles avec des artistes qui ne sont pas signés (par un label), qu’est-ce que tu leur proposes ?
Antoine El Iman : La plateforme Noomiz fournit des outils digitaux à des artistes (98% des 25 000 artistes présents sur Noomiz n’ont pas de label, ou de tourneur). En 2008, 2009 lorsque l’on a vu que MySpace commençait à décliner, on s’est dit qu’il y avait quelle chose à faire. On propose aux artistes, une page Web très simple à faire sans aucune notion de code, sans aucune notion de design pour diffuser leur musique avec une URL qui leur est propre.
Ensuite, on s’était dit qu’on ne voulait pas faire de Noomiz un carrefour d’audience ; mais Facebook explosait et autorisait des développeurs de sociétés tierces à implanter dans Facebook des applications. On a donc proposé aux artistes de Noomiz de présenter leur musique sur Facebook parce que le public était là massivement. On a créer des players exportables particulièrement adaptés à Facebook . ça c’étaient les premiers services que l’on proposait aux artistes.
On allait les recommander : Pas juste aux gens qui écoutent de la musique, parce que ces gens là vont sur Spotify et sur Deezer. Mais les recommander en s’adressant à des gens qui aiment découvrir la musique avant les autres, on adresse à cette petite niche de gens qui aiment être en avance parce qu’ils sont professionnels, et que leur métier est de faire découvrir la musique au plus grand nombre. On a une technologie qui analyse ce que les gens écoutent sur Noomiz, qui analyse les signes d’adhésion (plus que des volumes) : s’ils écoutent jusqu’au bout, s’ils réécoutent, s’ils partagent, s’ils mettent dans des playlists, etc. On a personne pour éditorialiser, pour dire voilà la bonne musique pop d’aujourd’hui, en revanche on va vous recommander la musique que ceux qui aiment la pop ont aimé ces derniers jours.
Question à Guenael Geay : Qu’est-ce qui a changer en 2013 ? Qu’est-ce qui est vraiment utile pour ton travail et qui n’existait pas il y a 12 ans ? Qu’est-ce qui reste à développer ?
Guenael Geay : Tout est devenu plus technologique et digital. Pas de Blackberry, pas d’Iphone. On a inclus le digital dans nos plans. Le travail avec les marques. On inclut le 360 (tournée, merchandising). La forme a changée ; le fond reste le même.

-------------------------------
Live from Tel-Aviv : interview en anglais du groupe TYP (The Young Professionals) (Israel) qui a participé à Evergig 2 fois.
----------------------------------------

Question à Yann Thebault : Quelle prospective pour Spotify ? Que sera Spotify dans 10 ans ?
Yann Thebault : Chez nous, sur les 18-24 ans, on a réussi à faire baisser le téléchargement illégal. Les modes de consommation évoluent. La propriété n’est plus vraiment à l’ordre du jour. L’idée est de faire écouter de la musique en la louant et la partager facilement. A terme, tout le monde aura accès à sa musique depuis son téléphone portable.
Question  : Comment tu utilises Spotify ? Est-ce que tu partages ? Est-ce que tu veux que tes amis sachent que tu as écouté le dernier Madonna ?
Yann Thebault : J’essaye de montrer l’exemple. j’assume ce que j’écoute. J’ai des enfants, donc parfois ça peut prêter à confusion. C’est une manière sympa de s’ouvrir et de faire partager le plus de choses possibles. Ensuite avec l’écoute privée, on a aussi la possibilité de ne pas partager tout ce qu’on écoute. Libre à chacun de faire comme il veut.
---------------------------------------------------------------------

Question à Noomiz : Comment réagissent les artistes, quand on leur dit ; on va créer des applications pour faire découvrir ta musique ? On est très loin du métier d’artiste.
Antoine El Iman : La perception de l’artiste est très variable. Certains embrassent les nouvelles technologies, s’impliquent sur les réseaux sociaux et sont plutôt en demande. Avec ceux-ci on va faire des opérations sur mesure. Exemple : Zazie ou Lilly Wood & The Prick.
--------------------------------------------------------------------------------

Question à Guenael Geay : A part vendre des disques est-ce que le retour (feedback) des fans a un intérêt artististique ?
Guenael Geay : Complètement, ça a changé la manière dont on produit. Les gens vont plus vite dans leur manière de consommer, d’appréhender, de découvrir la musique. Les gens veulent de la nouvelle musique, ils sont plus éclectiques. Il y a moins de chapelles, moins de barrières, qu’il y a 10 ans. Passer de la dance au rock c’était plus compliqué que ça ne l’est aujourd’hui.
Au final, on est amené à produire beaucoup plus vite et beaucoup plus souvent. Plus on laisse de temps entre deux albums, plus les gens zappent, passent à autre chose. On perd le momentum. C’est beaucoup plus difficile pour un artsite aujourd’hui d’avoir une carrière sur le long terme. Quand on regarde les meilleures ventes de disques sur les dernières années on s’aperçoit que dans le top 20 : aucun artiste a plus de 10 ans de longévité. Il n’y a que des artistes qui on moins de 3 ans de carrière. Les artistes suivent leurs fans, voient les commentaires, choisissent le single en fonction. La musique c’est créer, mais y a une grosse partie qui consiste à répondre à une demande. Beaucoup d’artistes qui fonctionnent répondent simplement à une demande.



* * * 
L'Associació de Musictecaris AMPLI ha mantingut des del principi un estret contacte amb els bibliotecaris musicals francesos associats en la ACIM amb el mateix esperit cooperatiu, aprenent i compartint experiències i reflexions a l'entorn de la música a la biblioteca pública.

Com cada any, seguim atentament el seu congrés nacional, els Rencontres Nationales des Bibliothécaires Musicaux, dels quals en podeu trobar abundant informació aquí a l'AMPLI. Aquest any el congrès se celebrarà a les ciutats de Mérignac i Bourdeaux sota el tema general: els públics.


Aquesta qüestió de les noves pràctiques socials de la música amb l'aparició de les xarxes socials serà un dels temes a debatre en un taller dels RNBM 2013


Aquest és el programa:


Presentació : Nicolas Blondeau (bibliotecari, blocaire – Mediamus -) http://mediamus.blogspot.fr/

Participants : Guillaume Boutin (fundador de SensCritique) http://www.senscritique.com/, Antoine Cirou (fundador de Mupiz) http://www.mupiz.com/


Els nous mitjans de comunicació social afavoreixen avui la creació de continguts així com la interacció, la col · laboració i el comentari. Tothom comparteix la seva música a plataformes de streaming (Spotify, Deezer, YouTube) i les xarxes socials (Facebook, Twitter).  


Els amants de la música cataloguen la seva discoteca en línia i es beneficien de les recomanacions d'altres membres (Metacritic, Rate Your Music). Els artistes i els músics interactuen directament amb els seus seguidors i descobreixen altres músics (Bandcamp, Soundcloud, Mupiz).


El taller pren el seu temps per reflexionar sobre les noves pràctiques de la música en l'era dels mitjans socials. Si la música és una part important de les nostres identitats digitals, què hi ha sobre el fet de compartir-la i intercanviar-la i el debat a les xarxes?  

Afavoreixen aquestes eines la recomanació, la construcció d'una cultura musical?

I la biblioteca?  ... 

Té la biblioteca els mitjans i la voluntat de participar en aquest moviment? 
El bibliotecari musical ha de ser un administrador de comunitat per continuar amb la seva missió de barquer , de transmissor  de la música?




divendres, 1 de febrer de 2013

El cinema inspira el rock

Vasos comunicants | Temporada 2 | Episodi 2

Vasos Comunicants és una sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al bloc de l'altre en el mateix moment. 

El plaer de treballar compartint la mútua experiència musictecària i la passió per la música amb els nostres amics i col·legues de la Médiathèque du Grand Dole, Nicolas i Marc.

Hem triat per aquest mes un post que forma part d'una sèrie anomenada Eyes wide blind test, el 9è de la col·lecció d'articles en forma de qüestionari que porta per títol: El cinema inspira el rock (Le cinéma inspire le rock). Es tracta d'un qüestionari musical per jugar posar a prova la nostra sapiència musical. Aquesta només n'és una petita mostra. Podeu trobar tots els quizz en aquest enllaç: Eyes wide blind test

__________________________________________________________________________




Eyes Wide Blind Test #9 - Un qüestionari sobre les recuperacions, els préstecs, les citacions, els remix, les referències i les adaptacions d'un gènere musical a un altre, d'un mitjà a un altre, d'una llengua i d'un continent a un altre ...



Rock i referències cinematogràfiques

Estimats/des amics/es cinèfils/es i erudits/es del rock, sabríeu quin és el nom del cineasta i de la pel·lícula als quals es fa referència en cadascuna de les sis cançons següents?

Les solucions del qüestionari són al final de la pàgina.

1. Scott Walker - The Seventh Seal (1969)



2. Billy Idol - Eyes Without A Face (1984)



3. Metallica - One (1989)



4. Gorillaz - M1A1 (2001)



5. The White Stripes - The Union Forever (2004)



6. Flaming Lips - Convinced Of The Hex (2008)



Solucions

1. Scott Walker - The Seventh Seal: El setè segell (Det sjunde inseglet) (1957), un film d'Ingmar Bergman

La lletra de la cançó The Seventh Seal està inspirada en una balada medieval i és una evocació precisa dels temes del film suec que porta el mateix títol: la peste, una jove donzella condemnada a la foguera per bruixeria, un cavaller jugant a escacs amb la mort, ... En canvi, l'orquestració a base de trompeta, cor i guitarra  fa pensar més en la banda sonora d'un spaghetti western a l'estil del compositor Ennio Morricone.

Cantant, autor i compositor nord-americà instal·lat a Anglaterra, Scot Walker, nascut el 1943, és un artista de culte que ha exercit una influència considerable sobre alguns músics britànics des dels anys 70 fins als nostres dies: David Bowie, Marc Almond/Soft Cell, Douglas Pearce/Death in June, Billy MacKenzie/The Associates, David Sylvian, Julian Cope, Neil Hannon/The Divine Comedy, Radiohead, The Last Shadow Puppets. Igual que David Bowie, Scott Walker també va adaptar les cançons de Jacques Brel en anglès.

- Wikipédia - Scott Walker - Le septième sceau


2. Billy Idol - Eyes Without A Face: Els ulls sense rostre (1960), un film de Georges Franju, amb Pierre Brasseur i Édith Scob, basat en un guió de Boileau - Narcejac et Claude Sautet, adaptat d'una novel·la de Jean Redon.

En aquesta pel·lícula de terror, editada el mateix any que Psicosi d'Alfred Hitchcock, un cirugià està disposat a tot per donar-li un nou rostre a la seva filla desfigurada. Tornada: Les yeux sans visage / eyes without a face / Got no human grace / your eyes without a face. (Els ulls sense rostres / ulls sense rostre / No tenen cap gràcia humana / els teus ulls sense rostre)

- Wikipédia - la chanson - le film

3. Metallica - One: Johnny va agafar el fusell (Johnny got his gun) (1971), un film de Dalton Trumbo (basat en la seva pròpia novel·la, escrita el 1939)

L'argument de Johnny va agafar el fusell sembla una broma de mal gust. Ambientada durant la Primera Guerra Mundial, Joe Bonham, un soldat nord-americà és greument ferit en combat: amputat dels quatre membres, també ha perdut la oïda i l'ús de la parla. No obstant això, ell està conscient. De quina manera i amb qui es podrà comunicar? La pel·lícula, editada el 1971, és una crítica contra la guerra, en particular contra el conflicte de Vietnam, en el qual els Estats Units estaven immersos en aquella època. Dalton Trumbo, el director del film, va ser una de les víctimes de la cacera de bruixes dels anys cinquanta, durant el MacCarthisme, cos que el va obligar a exilar-se a Mèxic. Lletra: Now that the war is through with me / I'm waking up I cannot see / That there is not much left of me / Nothing is real but pain now. (Ara que la guerra ja s'ha acabat per a mi / Em desperto i no puc veure / que no em queda gran cosa / No hi ha res més real que el dolor, ara)

- Wikipédia - One (la chanson) - Johnny s'en va en guerre


4. Gorillaz - M1A1 : Le Jour des morts-Vivants (Day of the Dead) (1985), un film de George A. Romero

La cançó es basa en una presentació de l'estrena de la tercera part de la trilogia dels zombies de Romero:  Hello, hello, is anyone there? (Hola? Hola? Que hi ha algú?)




5. The White Stripes - The Union Forever: Ciutadà Kane (1941), un film d'Orson Welles

A l'edat de 26 anys, Orson Welles va dirigir la seva primera pel·lícula, una òpera prima que marcaria la història del cinema mundial. L'argument: un periodista investiga la misteriosa vida de Charles Foster Kane, un magnat de la premsa que ha mort sol a la seva propietat anomenada Xanadu pronunciant un enigmàtic mot: « Rosebud ». Sure I'm C. F. K. [Charles Foster Kane] / But you gotta love me / The cost no man can say / But you gotta love me (Sí, jo sóc C. F. K. / I tu m'estimaràs / El preu que pagaràs no el sap ningú / però m'estimaràs)




6. Flaming Lips - Convinced Of The Hex: Porter de nit (Il Portiere di notte) (1974), un film de Liliana Cavani, amb Dirk Bogarde i Charlotte Rampling.

La pel·lícula, que va causar cert escàndol quan es va estrenar, explica les relacions eròtiques sado-masoquistes entre un antic deportat i l'ex-nazi que va ser el seu botxí. Això és el que va dir el mateix Wayne Coyne, el líder de la banda Flaming Lips a propòsit de la cançó: This was our first successful attempt at merging a low-fi distortion jam with hi-fi computer overdubs. This was the first in a series of lyrics inspired by repeated viewings of the controversial film [...]. Its themes of submission and obsessions and cruelty and pleasure really put the zap on my sleep-deprived head. (Aquesta va ser la nostra primera temptativa reeixida de fusionar una improvisació distorsionada low-fi amb overdubs informàtiques hi-fi. Va ser la primera d'una sèrie de lletres inspirades en els diversos visionats de la controvertida pel·lícula). [...]. Els temes de la submissió, les obsessions, la crueltat i el plaer anaven i tornaven com un bucle al meu cervell privat de son. [Font: The factual opinion ]. She submits and she donates / She gets out of her head / And she talks to the ceiling / You can hear what she said / She said / That's the difference between us. (Se sotmet i també domina / el cap se li en va / i parla amb el sostre / Et diré el que va dir / va dir / Aquesta és la diferència enter nosaltres.)





Fonts i referències

Allociné : 50 chansons inspirées par le cinéma

Songfacts : Songs Inspired by Movies

Wikipédia : List of songs based on a film


Publicat originalment a mediamus
Traduït per Lórien de Loth

I a Mediamus, un post original de la Dra. Goldfoot traduït al francès:

Girona12: sona le son du silence
 

divendres, 4 de gener de 2013

Boil the frog, o l'art subtil de la transició musical

Vasos comunicants. Temporada 2, episodi 1


Estem contents d'encetar amb aquest post una nova temporada dels Vasos Comunicants una sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment. 

El plaer de tornar a treballar compartint la mútua experiència musictecària i la passió per la música amb els nostres amics i col·legues de la Médiathèque du Grand Dole, Nicolas i Marc.

Salut i bon any! 

*******

Advertència : Fer bollir la granota només és una expressió, una imatge. Una mica com l'expressió francesa Donner sa langue au chat  que vindria a significar 'em rendeixo' quan no aconseguim endevinar la solució d'un joc. No s'ha d'entendre literalment ! 

La website Boil the frog, (en català Fer bollir la granota) prové d'una expressió anglo-saxona molt coneguda:  Si provem de possar una granota dins una olla d'aigua bollint, reaccionarà de seguida i saltarà per escapar-se, però si la submergim dins l'aigua freda i augmentem la temperatura progressivament fins l'ebullició, la granota no se'n adonarà del perill, i acabarà cuita al brou. Aquesta història s'utilitza com la metàfora de la incapacitat de les persones per reaccionar als canvis greus i importants quan aquests canvis es produeixen progressivament.

Per utilitzar Boil the frog, només cal escriure el nom de dos artistes, llavors l'aplicació genera una playlist enllaçant les dues referències. El resultat és un cadàver exquisit musical.

Desenvolupada per Echonest, Boil the frog es troba a la website Rdio. Els abonats a aquest servei de streaming poden escoltar  les cançons senceres, en cas contrari només es poden escoltar 30 segons.



La playlist de Robert Johnson à Shakira, vigileu si la poseu a casa !


Una arma de destrucció timpànica
Alguns tests per fer bollir el cargol (o la còclea de l'orella) :

Usos (més) pacífics
També són possibles moltes altres vies amb aquest motor de mutació musical : es pot invertir el procés i utilitzar  Boil the Frog partint de la música pop per culminar en la música clàssica contemporània: de Lady Gaga à Pierre Boulez, o de  Justin Bieber à Karlheinz Stockhausen.
Es pot seguir utilitzant aquesta cadena contínua d'artistes similars per navegar per la llarga cua (long tail) teoritzada per Chris Anderson, i partir de Britney Spears per arribar al grup de ska The Selecter, passant per Pink i No Doubt.





font del gràfic : amazon.com

http://static.echonest.com/frog/

font : Music Machinery

Article original a Mediamus: http://mediamus.blogspot.com.es/2013/01/boil-frog-ou-lart-subtil-de-la.html


* * * * * * *

i a Mediamus:  Les playlists 2012 du Music Spy Club de la Bibliothèque Vapor Vell de Barcelone. Vases communicants. Saison 3, épisode 1

.

dijous, 22 de desembre de 2011

Soroll al subsòl musical francés - 2


Oh Martial, scandale sacrée!


Aquest post és la 2a part d'un article iniciat aquí, on es suggerien 5 bandes o músics que operen al marge de la tradició i de la productivitat. Es tractava d'un petit tast sobre músiques que semblen conformar una escena allunyada dels tòpics estètics que projectem sobre França.

Tota cata implica una tria, i tota tria dibuixa només una de les possibles figures sobre el panorama descrit. Per això ens animen a complementar i a matissar la mirada sobre l'actual underground francés amb 5 suggeriments vinculats als seus possibles origens. Trobant-les, el subsól s'arrela i senyala l'existència d'una tradició que no sabem si anomenar francesa. Així que...


1) Etron Fou Leloublan

es tracta d'un grup de dilatada trajectòria. Va nàixer al 1973 de la mà de l'actor i saxofonista Chris Clanet. Van enregistrar 5 àlbums que es troben a Spotify. Aquí. Són una descoberta, tot un continent desconegut amb nom indigena.



La seva carrera, al marge de qualsevol èxit, però ben afermada en l'humor, l'originalitat i la cerca d'un espai artístic únic va ocupar una dècada. Aquí us els mostrem en directe. Seriosos com la majoria d'humoristes i intèrprets de certes músiques rigoroses.



Digueu-li punk/jazz/rock/musichall/comedia/avantgarde. No importa. Els són una de les llavors d'un underground més enllà de tota etiqueta que fa tremolar el terra. Passar la tarda amb ells a Spotify és avançar cap a un més alt grau d'incomprensió.

2) Aksak Maboul

ok, ok, són de Bèlgica, però la seva influència i la seva francofonia els col·loca a sobre de l'àmbit que estem explorant, agosaradament, amb la llum minera al cap. Els seus 2 àlbums, de l'any 77 (Onze dances per combatre la migranya) i del 80 (Un xic de l'ànima dels bandolers) estan a Spofity, a aquest link.

Membres del Rock in Opposition, van comptar amb companys de treball com els grans Henry Cow i l'activista compositor Fred Frith. Avant-garde minimal, sense vistes a grans sales, més lligat a l'interior de cada èsser humà que a la seva expansió social, la seva obra és un parèntesi de llibertat sense veu.

Aquí us oferim una versió extesa del seu enigmàtic i saltimbanqui Milano per caso una música que sembla el folklore de cada regió que us imagineu:



3) Art zoyd

Art Zoyd és una banda creada al 1968. L'època els va fer incorporar les formes obertes del rock progressiu, però buscant la llibertat van arribar sense problemes al free jazz i a l'avant-garde.

Com els Aksak Maboul, van ser membres del moviment Rock in Opposition, que fusionava la música contemporània i la popular. El moviment va ser certament visionari. Us oferim una increïble mostra en directe de la seva música, entre crits i instruments arribant al seu excés.



El grup no ha abandonat la seva activitat, i més de quatre dècades després de la seva formació continuen enregistrant discos amb una capacitat d'investigació sonora enlluernadora. Uns guies del subsol. La seva web és un exemple de vitalitat. A Spotify podeu passar una tarda al·lucinant amb més de 10 discos. No us quedeu sols sentint-los.


4) Marc Ducret (Paris, 1957)

Compositor i guitarrista de renom, és encara una figura marginal dintre de la música popular.




La seva discografia, amb més de 20 discos, alguns d'ells amb segells de prestigi, qüestionen la seva inclusió en aquesta llista. Però, en certa manera, i tenint en compte que és la primera entrada d'una sèrie, no podíem deixar de mencionar un dels pares d'aquesta escena lliure i desmanegada.

Provinent dels terrenys més arriscats de jazz, Marc Ducret ha fet de les seves composicions un exercici d'emocions indòmites, i de les seves improvisacions pur foc inesperat. Cap dels seus esforços s'explica des d'un punt de vista productiu econòmic. Un dissident per la via artística! Es tracta d'un compositor que trepitja les sensibilitats i estètiques que transcorren per les carreteres terciàries i que encara roman quasi perfectament desconegut. Ladies and gentlemen: Marc Ducret on fire!



Podeu sentir alguns dels seus discos a Spotify.

5) Médéric Collignon

Per últim trobem a la més jove de les arrels que us oferim. Es tracte del cornetista, trompetista, saxofonisa i multivocalista Médéric Collignon, nascut el 1970 a Villers-Semeuse (al nordest de França).



Provinent de la tradició jazzística, Médéric ha fet del seu caràcter freak, de la seva prodigiosa veu i del seu talent pels arranjaments una combinació ideal per sortir del mainstream i trepitjar nous terrenys. En el seu cas, la seva imatge val com totes les mil síl·labes estrambòtiques que és capaç de produir.



Podeu sentir un dels seus discos (Shangri Tunkashi-la, 2010) a Spotify. És una mostra de funk, de folklore amb groove, d'entusiasme jazzy.

Ens acomodiamem amb dos vídeos d'ell en una mostra sintètica i exemplar de rock progressiu i jazz i alegria i funk i tradició de cap lloc.







dimarts, 15 de març de 2011

Manifest sobre el lloc de la música a les biblioteques

.
la vila d'Auxerre, a la Borgonya


L'associació de bibliotecaris musicals francesos, ACIM, celebrarà a la vila d'Auxerre, a finals d'aquest mes de març, el seus XXII Rencontres Nationales, dels qual us n'hem parlat i on hem assistit en més d'una ocasió des de que existeix aquest espai musictecari.

Per aquesta edició, el tema escollit és "La Médiathèque : un carrefour de la vie musical" on s'analitzarà especialment la funció musical de la biblioteca considerant el concepte conegut com "tercer lloc": la biblioteca com un espai de convivència cultural situat entre la llar i el lloc de treball. Aquest concepte, en l'aspecte específicament musical, està desenvolupat per Xavier Galaup, president de l'ACIM, en una presentació que també us oferim al final d'aquest post.

El Consell d'Administració de l'ACIM ha redactat un Manifest per tal de sotmetre'l a l'aprovació de l'Assemblea General dins els esmentats Rencontres. No cal dir que, com sempre, compartim al cent per cent l'òptica professional dels nostres col·legues del nord, així com l'esperit i el contingut d'aquest manifest que també subscrivim.



La música té el seu lloc a la biblioteca

Manifest sobre el lloc de la música a la biblioteca
(Proposta de moció per l'assemblea General de l’ACIM el 28 mars 2011 à Auxerre)

La situació de la música a les biblioteques sembla fràgil. En efecte, la disminució dels préstecs i el desenvolupament de la música en línia o la descàrrega indueix a alguns responsables polítics i bibliotecaris a pensar en retirar el suport CD de les mediateques. Diverses noves mediateques ja s'han obert recentment sense aquest suport, però altres continuen incloent-lo entre els documents de la seva proposta.

Ens sembla que aquest és un greu error ja que la música no es redueix simplement a un suport documental sinó que la música és una pràctica cultural important, així com la lectura i el cinema.

La disminució dels préstecs no hauria de ser un pretext per a la supresió del CD i, en conseqüència, del suport musical predominant a la mediateca. En l'última enquesta de les pràctiques culturals, el CD encara representa el 24% dels préstecs efectuats a les mediateques, mentre que les ofertes de música en línia encara han de trobar el seu públic. De la mateixa manera que les companyies discogràfiques que han experimentat un augment de vendes, les biblioteques han experimentat importants nivells de préstec que tornen a un estiatge normal però lluny de ser menyspreable de cara a altres sectors documentals.

Article 7 de la Charte des bibliothèques. "Les col.leccions de les biblioteques dels organismes públics han de ser representatives, cadascun al seu nivell o la seva especialitat, de tot el coneixement, els corrents d'opinió i la producció editorial". El Conseil Supérieur des Bibliothèques també va destacar en diversos informes el fet que el lloc actual de la música a la biblioteca no era suficient.

Les pràctiques culturals no són hermètiques. Renunciar a la música a la biblioteca suposaria qüestionar també l'interès per a la literatura i per al cinema presents en les nostres estructures per a un públic omnívor. Els artistes i els usuaris no són únicament lectors, aficionats a la música o a les pel·lícules sinó que tot s'interpenetra.

Renunciar a la música a la biblioteca significa abandonar-la als agents del sector comercial que no tenen cap preocupació per la diversitat i la sostenibilitat de les obres musicals. Si el lloc del suport CD ha de reduir-se a mig termini, ara per ara la millor manera és materialitzant als nostres locals una oferta musical que s'ha d'enriquir per una oferta des-materialitzada.

Tots els suports presents a la mediateca estan afectats pel fet digital, sigui els ebooks pels llibres o el vídeo a la demanda (VOD) pel cinema. No tot està, ni tot és visible a internet. Malgrat la seva aparent abundància (més de 7 a 8 milions de títol anunciats sobre plataformes de streaming), l'oferta de música en línia es mostra incompleta així que es busca fora de la música més popular. Treballem per construir una oferta digital (en un dispositiu o en línia) ample i perenne siguin quins siguin els continguts.
Ens sembla important que les mediateques continuin jugant un paper preponderant en el desenvolupament de la cultura musical amb l'ajuda de fons de música enregistrada (en CD o en línia), de partitures, de pel·lícules i de llibres però també de concerts o de tallers de creacions musicals ajudades per ordinador.

La música és un llenguatge universal apropiat per federar tots els usuaris presents o potencials sigui quin sigui el seu origen i la seva categoria socioprofessional.
Si be l'escolta i la pràctica musical no deixen de desenvolupar-se en la nostra societat, per contra la cultura musical és negligida per part d'algunes institucions i no serà mai la preocupació dels agents econòmics o dels llocs web que proposen música a internet. Les biblioteques o les mediateques s'honorarien en continuar treballant en la defensa i la promoció de tots els àmbits de la cultura.

Enllaç a l'article original en francès: http://bit.ly/icyv0M
Versió definitiva del text original: http://bit.ly/fiT42r



divendres, 4 de març de 2011

Vasos comunicants #4: La 'Belle Epoque' en el transcurs de la chanson : 1900-1909

Des del passat mes de desembre i sobre el principi dels vasos comunicants, Mediamus i Ampli es conviden mútuament el primer divendres de cada mes, cadascú publicant al blog de l'altre.

Per aquest quart lliurament hem escollit el
primer capítol d'una magnífica sèrie anomenada La chanson au fil du XXe siècle que els nostres amics de la Médiathèque de Dole van publicar fent-se ressò del festival de la cançó organitzat a la vila de Dole l'hivern del 2009.
Es tracta d'un exahustiu i emocionant recorregut per la història de la
chanson del segle XX.
Al final d'aquest article trobareu els enllaços als capítols originals que completen la sèrie.
Cedim la paraula als nostres amics del Franc Comptat.


* * *

La Belle Epoque en el transcurs de la chanson : 1900-1909


« Longtemps, longtemps, longtemps. Après que les poètes ont disparu.
Leurs chansons courent encore dans les rues. »

("Molt, molt, molt de temps. Després que els poetes han desparegut.
Les seves cançons segueixent escoltant-se pels carrers")




Un segle de chansons.

Les cançons deixen una emprempta duradora.
No obstant això, si bé els aires i les melodies que entren dins les nostres oïdes s'hi queden fàcilment , sovint s'obliden les lletres i l'orígen d'aquestes cançons tan escoltades.
Quines cançons taral·lejàven els nostres avis i besavis?

El començament del segle XX va estar marcat per l'apogeu, i molt aviat l'ocàs, dels café-concert i pel sorgiment de les sales de music-hall.
El café-concert, com el seu nom indica, era un bar on els artistes anàven a cantar balades, cançons còmiques i àries d'òperes. Alguns d'aquests cafés-concerts anomentats també cabarets es van fer famosos tals com Le Chat Noir, Le Lapin à Gill, o Le Carillon.
El music-hall, o teatre de varietats esra una sala d'espectacle onel programa estava composat de números diferents i variats: música, cançons, sketches còmics o dramàtics,revistes de gran espectacle, accrobàcies, atraccions, etc. Les sales de music-hall més conegudes van ser l’Olympia (creada el 1893), l’Empire, l’Apollo, l’Alhambra, le Music-hall des Champs-Élysées, Bobino...

En aquest principi del segle XX, els artistes més populars eren les cantants : Mlle. Grazide, Paulette Darty, Esther Lekain, Adeline Lanthenay, Juliette Méaly i els cantants Dranem, Mayol, Paul Delmet, Henri Dickson, Georges Villard, Bach, Bérard, Polin.

El repertori de les chansons d'aquella època es composa de valsos lents de temàtica sentimental (Quand l'amour meurt, Fascination), valsos més enganxosos (La valse brune) , cançons melodramàtiques (Les goélands, La légende des flots bleus), cançons estúpides o de soldat còmic (Ah! Les P'tits pois, La soupe et l'boeuf), cançons picants (La Mattchiche, Viens Poupoule), i cançons d'optimisme desbordant (Ça ne vaut pas l'amour, Caroline, Caroline, Ah ! Si vous vouliez de l’amour).



Precisió: els enregistraments proposats dins la playlist sovint són posteriors a la data de creació de la chanson, i els cantants i les cantants no sempre són els intèrprets originals.


1900
Quand l’amour se meurt
Paroles Georges Millady - Musique Octave Crémieux
Lorsque tout est fini
Quand se meurt votre beau rêve
Pourquoi pleurer les jours enfuis
Regretter les songes partis


Les p’tits pois
Paroles Morteil - Musique Emile Spencer
Ah les p’tits pois, les p’tits pois, les p’tits pois,
C’est un légume très tendre
Ah les p’tits pois, les p’tits pois, les p’tits pois,
Ça n’se mange pas avec les doigts.


1901
Amoureuse
Paroles Maurice de Féraudy - Musique Rodolphe Berger
Je suis lâche avec toi, je m'en veux
Mon amour est pourtant sans excuse
Je le sais, de me voir très souffrir, ça t'amuse
Car tu sens que je t'aime encore mieux


1902
Viens Poupoule
Paroles Alexandre Trébitsch et Paul Marinier - Musique Adolphe Spahn
Le samedi soir après l'turbin
L'ouvrier parisien
Dit à sa femme : Comme dessert
J'te paie l'café-concert


Viens poupoule, viens poupoule viens !
Quand j'entends des chansons
Ca me rend tout polisson ah!


La Petite église
Paroles Charles Fallot - Musique Delmet
Je sais une église au fond d'un hameau
Dont le fin clocher se mire dans l'eau
Dans l'eau pure d'une rivière


1903
ça ne vaut pas l’amour
Paroles Alexandre Trébitsch - Musique François Perpignan
J'viens d'épouser l'tambour-major d'la trente-deuxième
Un beau garçon, fier comme un roi, doux comme la crème,

Tout ça n'vaut pas l'amour, la belle amour, la vraie amour


1904
Nini peau d’chien
Aristide Bruant
A la Bastille
On aime bien
Nini Peau d'Chien :
Elle est si bonne et si gentille !
On aime bien
Nini Peau d'chien
A la Bastille.


Lilas blanc
Theodore Botrel
Elle naquit par un dimanche
Du plus joli des mois de mai
Quand le printemps à chaque branche
Suspend un bouquet parfumé
Et l'admirant toute petite
Si blanche en son berceau tremblant
Sa mère l'appela de suite
Lilas blanc
Mon petit brin de lilas blanc.


1905
Fascination
Paroles Maurice de Féraudy - Musique Fermo Marchetti
Je t'ai rencontré simplement
Et tu n'as rien fait pour chercher à me plaire
Je t'aime pourtant
D'un amour ardent
Dont rien, je le sens, ne pourra me défaire.


Les Goélands
Paroles, Musique Lucien Boyer
Les marins qui meurent en mer
Et que l'on jette au gouffre amer
Comme une pierre,
Avec les chrétiens refroidis
Ne s'en vont pas au paradis
Trouver saint Pierre !


La Mattchiche
Paroles Paul Briollet et Léo Lelièvre - Musique P. Balia
C'est la danse nouvelle
Mademoiselle
Prenez un air canaille
Cambrez la taille
Ça s'appelle la Mattchiche
Ça vous aguiche
Ainsi qu'une Espagnole
Joyeuse et folle


1906
Le cœur de Ninon
Paroles Georges Millandy - Musique Becucci
Le p'tit coeur de Ninon
Est si petit, est si gentil
Est si fragile
C'est un léger papillon
Le petit coeur de Ninon


Le rêve passe
Paroles A. Foucher et Ch. Helmer - Musique G. Krier
Les soldats sont là-bas endormis sur la plaine
Où le souffle du soir chante pour les bercer,
La terre aux blés rasés parfume son haleine,
La sentinelle au loin va d'un pas cadencé.


Les mains de femmes
Paroles Emile Herbel - Musique Désiré Berniaux
Les mains des p'tit's femmes sont admirables
Et
toutes semblables
A des oiseaux
Elles agitent leurs doigts mignons et frêles
Comme des ailes
De passereaux.


La petite Tonkinoise
Paroles Georges Vilard et Henri Christinée - Musique Vincent Scotto
Je suis gobé d'une petite
C'est une Anna, c'est une Annana, une Annamite
Elle est vive, elle est charmante
C'est comme un z'oiseau qui chante
Je l'appelle ma p'tite bourgeoise
Ma Tonkiki, ma Tonkiki, ma Tonkinoise
Y en a d'autres qui m'font les doux yeux
Mais c'est elle que j'aime le mieux


1907
Ah ! Si vous vouliez de l’amour
Paroles William Burtey - Musique Vincent Scotto
Ah si vous voulez d'l'amour
Ne perdez pas un jour
Cueillez l'bonheur qui passe
Car c'est l'printemps
Profitez du moment
Allons dépêchez-vous
Ou ça n's'ra pas pour vous
V'la tout


La légende des flots bleus
Henri Christiné-Oural-Paul Dalbret
Paroles de René Le Peltier, Musique de Christiné et Dalbret
Petits enfants prenez garde aux flots bleus
Qui font semblant de se plaire à vos jeux.
Les flots berceurs font pleurer bien des yeux
Petits enfants dormez dans les flots bleus.


1908
La valse chaloupée
Lucien Boyer-Charles Dubourg
Chaque soir afin de se griser
L'ouvrière bien coiffée
Dans les bals musettes va danser
La valse chaloupée
Sous l'étreinte de son amant
Amoureuse et pâmée
Elle tourne brutalement
Voluptueusement



1909
Caroline, Caroline
Paroles Louis Benech et Vincent Telly - Musique Vincent Scotto
Caroline, Caroline, mets tes petits souliers vernis
Ta robe blanche des dimanches
Et ton grand chapeau fleuri.
Caroline, Caroline, t'arrête pas comme ça en chemin Marche plus vite, ma petite Tu vas nous faire rater le train


La valse brune
Paroles Georges Villard - Musique Georges Krier
C'est la valse brune
Des chevaliers de la lune
Que la lumière importune
Et qui recherchent un coin noir


*

Fonts :

Següents capítols:
La Grande Guerre au fil de la chanson : 1910-1919
Les Années Folles au fil de la chanson. 1ère partie, 1920-1924
Les Années Folles au fil de la chanson. 2ème partie 1925-1929
Les années de crise au fil de la chanson. 1ère partie, 1930-1934

I a Mediamus: Crier dans le désert, révoltes dans le monde arabe : Vases communicants #4
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...