Llistes musicals "teen", ens fan por? Part three: hip hop

Acabem avui la sèrie de posts dedicats als nostres teenagers i la seva música centrant-nos en un un tema especial: el hip hop.

Ara mateix, el hip hop és la manifestació cultural urbana amb la qual més s'identifiquen la majoria dels nois i les noies a qui estem dedicant aquests articles (infants i joves de 12 a 16 anys). Generalitzar diuen que és lleig, però em permeto aquesta llicència.

Per a saber-ne més, la wikipèdia dóna algunes pistes sobre aquesta manifestació cultural: hip hop/wikipèdia.

També, sobre el hip hop, a l'AMPLI hi trobareu diversos articles molt útils per a saber de què estem parlant exactament quan parlem d'aquest estil musical: hip hop a l'AMPLI.

En aquest últim post de la sèrie, volem donar algunes pistes, idees, respostes (?) a la tercera pregunta que vam formular:

_________________________________________________________________

3. Ha arribat l'hora de diferenciar i identificar clarament al prestatge l'estil hip hop?

Generalment, a les biblioteques públiques classifiquem aquest estil musical dins el macro-grup "músiques modernes". Segons la classificació CDU per a enregistraments sonors, el hip hop pertany a la classe número 2 Pop-Rock (en el cas d'algunes irreductibles biblioteques de les comarques gironines, a la número 3).

El resultat és que hem anat creant col·leccions de "músiques modernes" de dimensions cada vegada més grans que engloben estils musicals tan diferents com: pop, rock, heavy metal, punk, rap, hip hop ... Tots dins el mateix sac.

Tot i que en el registre dels exemplars definim els diferents estils musicals, de manera que siguin recuperables a l'hora de fer una cerca temàtica, potser també hauríem de pensar en una forma més senzilla i adequada als nous temps de presentar aquestes col·leccions, físicament, als/les nostres visitants. En aquest post anterior, explicàvem la posada a la pràctica d'una nova divisió per a aquest gran grup musical, seguint les indicacions de la biblioteca Vapor Vell de Barcelona: un estiu musical: la nova classificació discogràfica a la biblioteca de Banyoles

Zits, de Jerry Scott i Jim Borgman

Si bé aquest gènere musical pot ésser escoltat per una tipologia de persones molt diverses i de totes les edats, sí que és constatable que està molt més a prop d'una franja d'edat determinada. El fet que molts dels hits supervendes pop dels últims temps tinguin com a base el ritme i els versos cantats del hip hop, també ha popularitzat aquest gènere entre un ventall de persones més ampli i en franges d'edat cada vegada més joves. A les acadèmies de dansa, cada vegada té més presència aquest tipus de ball que mescla elements del funky amb les danses urbanes occidentals nascudes els anys 80. Així com es fan campionats de ball de saló, també es fan campionats de funky. I els i les participants cada vegada són també més joves. Això passa a Catalunya i arreu.

De les biblioteques públiques catalanes, en aquest bloc vam recollir una experiència molt interessant: Battles de hip hop a la Biblioteca de Palafrugell.

Diàleg real i quasi literal que evidencia que no ens entenem:

"On teniu la música hip hop?" - pregunta l'usuari/la usuària teen.
"Entre la música pop-rock"- respon el bibliotecari/la bibliotecària.
"Eiiinnn?" - fa el teen-. "Què és pop?"

Mini-exposició de música hip hop i rap a la Biblioteca de Banyoles (abril 2011)

De totes maneres, si hem decidit incloure algunes mostres de música hip hop als prestatges de música per a infants i joves, una opció que seria ben lògica, haurem de tenir en compte (o no) un concepte: el Parental Advisory. I és que un dels problemes que podem tenir a l'hora d'incloure seleccions de hip hop i rap als prestatges infantils i juvenils és el contingut explícit de les seves lletres. Molts discos que, paradoxalment ens demanen nens i nenes al voltant dels 10-12 anys, ens arriben etiquetats amb aquest suggerent missatge:

Per acabar definitivament amb aquests 3 posts sobre les llistes musicals "teen", un preciós regal sonor. Una playlist elaborada amb la col·laboració de l'Estel, la Júlia i l'Alma, tres "teen" usuàries de biblioteques que estan sempre a la última ;-) Notareu que hi ha una curiosa mescla de rock català i pop supervendes. I enmig de tot això, el grup de rap català que ja ha aparegut en aquest bloc, At Versaris. I és que de vegades tenen cops amagats ...

En aquesta ocasió, vaig demanar-los que hi afegissin els temes més hip hop que escolten ara mateix. Aquest és el resultat. Gràcies, nenes!!!

Els posts anteriors: Llistes musicals "teen": ens fan por? Part One - Part Two

I que acabi la sèrie no vol dir que la qüestió estigui solucionada. El debat, perquè sigui profitós, ha de continuar obert.

At Versaris + Asstrio - No és vendre

Llistes musicals "teen", ens fan por? Part two.

Dancing in the library (Illinois, EEUU 1938)

Continuem amb el post dedicat als nostres teenagers i la seva música, que vam començar aquí: Llistes musicals "teen" (Part One).

En el post anterior reflexionàvem sobre la conveniència de tenir o no certa música supervendes (enfocades o no al mercat juvenil) a les nostres col·leccions discogràfiques. En aquest segon capítol, reflexionarem sobre la segona qüestió: l'espai.
___________________________________________________________________

2. En cas afirmatiu [sí, cal tenir algun disc supervendes com a "ganxo musictecari"] ... aquests discs han de classificar-se com a ítems per a infants o per a adults? Hem de crear una secció juvenil diferenciada?

• Aquesta pregunta té una possible resposta en aquest post del company Magnum: deixeu que els nens s'acostin a la música.

• En alguns països europeus, i també en moltes biblioteques públiques dels Estats Units, hi podem trobar seccions juvenils ben diferenciades de les sales infantils i les d'adults. Les més modernes tenen espais adequats als gustos de les noves generacions, tant pel que fa a la decoració i el mobiliari com a les noves tecnologies. Fent una simple búsqueda googleiana podem trobar-ne alguns exemples: Los Angeles Public Library/teen web.
  

• De casa nostra m'han arribat notícies de la Biblioteca Pública de Lleida. Bibliotecaris i bibliotecàries de la terra ferma, si ens llegiu, potser us agradarà explicar-nos la vostra experiència en la creació d'un espai juvenil.
  

• Com és habitual, també podem donar un cop d'ull al que fan els nostres veïns francesos (amb qui ja sabeu que els autors i autores d'aquest bloc mantenim certes complicitats) .

Calvin & Hobbes, de Bill Watterson

L'exemple francès:

Les mediateques o biblioteques de França generalment inclouen l'etapa pre-adolescent dins l'espai juvenil, de 0 a 12 anys. Seria per a nosaltres la Sala Infantil. La col·lecció de l'espai juvenil inclou àlbums especialment destinats al públic infantil (cançons de bressol, temes "made in Disney", cançons populars); i també obres de pop, rock i hip hop per a un públic més adolescent.

A partir dels 12 anys, la música forma part de la mediateca pròpiament dita, el que seria el nostre espai audiovisual o la Sala d'Adults.

A l'hora de classificar alguns àlbums, el dubte i la possible pertenença a més d'un grup també fa que, molt sovint, acabin tenint-ne dos exemplars: un a la sala juvenil i un altre a la sala d'adults. La Mediateque de Dole, per exemple, va més enllà i en el seu portal netvibes inclou un apartat dedicat a la música adolescent: Musique-adolescents.

Els Pèsols de l'Ull Negre infiltrats en una secció musical infantil
(Biblioteca de Banyoles)

Provant i assajant noves combinacions, a les seccions musicals de les nostres biblioteques podem crear una bona secció de música per als més petits i per als no tan petits.

Opcions possibles:

• Deixar caure a les seccions musicals infantils discs que "oficialment" estan destinats a un públic més adult. Exemples: àlbums de hip hop (procurant evitar els de l'etiqueta "parental advisory/explicit content"); o música clàssica en estat pur (a més dels Baby Einsteins i similars); així com també clàssics del rock i el pop en el seu format original ... i observar què passa.
  

• Organitzar una secció concreta, diferenciada físicament i també ben destacada per a la música més teen ... i observar què passa.
  

És a dir: experimentar ... com fan els homes i les dones de ciències més exactes que les nostres.

Emily the Strange

En el meu món ideal musictecari, la música té un paper destacat i cuidat a la biblioteca pública. Amb un espai adequat, unes seleccions acurades i un bon accés a les últimes tecnologies que fan sonar la música.

A més, la música no es classifica per edats, sinó només per gèneres i nacionalitats. És a dir, que la música pròpiament i evidentment destinada a un públic infantil i juvenil s'integraria en aquest gran espai musictecari com una secció més. D'aquesta manera, les cançons de bressol serien més fàcilment accessibles per a tothom ... i la Shakira també.

[I no utilitzo el nom de la Shakira en va. Anècdota bibliotecària recent: una petita usuària de 5 anys -que de gran vol ser bibliotecària (!?!)-, m'anuncia que es disposa a utilitzar una estoneta els ordinadors públics infantils per mirar un vídeo de la Shakira. Evidentment, si busqués un disc de Shakira a la secció de música infantil no l'hauria trobat, ja que la tenim classificada a la secció d'adults, categoria 2 POP.]

El vídeo:

També, posats a somiar, imagino un espai per a la dansa a la biblioteca ... però potser això ja seria demanar massa ...

Zits, de Jerry Scott i Jim Borgman

To be continued ...

Els joves i la música

Si hi ha un element comú entre un jove de Moscou i un altre de Buenos Aires probablement sigui l'afició per la música.

La història ens ensenya que a partir dels anys 50 els joves han estat el grup social que ha impulsat els canvis més influents en la música popular.

Actualment, quan sembla que tot s'ha inventat i refet mil vegades, els joves segueixen sent grans consumidors de música. Però, com no podia ser d'altra forma, les coses han canviat molt al llarg d'aquest mig segle: ara la música ja no és necessàriament un signe de contrast generacional, autoafirmació personal i rebel·lia. En aquest sentit és evident el triomf de les estratègies comercials uniformitzadores de les grans discogràfiques, que fa -per exemple- que pares i fills comparteixin preferències musicals basades en radiofórmules i que siguin d'ús comú eufemismes com "música normal" o "una mica de tot".

Com sabem, aquest triomf va de baixa perquè els números canten: els joves i no tan joves ja no compren tants CD com abans. Un dels motius podria ser que els propis editors no han mostrat mai interès en crear amb els seus productes el que en el camp de l'economia s'anomena valor afegit. L'aparició i consolidació de les xarxes P2P està fent desaparèixer un model de negoci basat en l'obtenció de desmesurats beneficis per la venda en CD d'uns productes prefabricats que el públic ara pot obtenir fàcilment només pel cost de la seva connexió a Internet. Per tant, l'ús de la xarxa ha tendit a igualar el valor real amb l'artístic d'aquests productes. En la majoria dels casos l'usuari no percep amb claredat que si fa descàrregues P2P possiblement estigui infringint la legislació sobre drets d'autor i tampoc concedeix un valor determinant al fet que descarregant música protegida no disposarà del treball original del músic en un format o suport d'àudio de qualitat. Tant és: el públic ja no necessita pagar per una còpia d'un treball original que sap -sigui de forma inconscient o no- que de cap de les maneres val els 15-25 euros que havia estat pagant fins aleshores. 

I és que en aquest estat de coses hi influeixen un conjunt de factors que -a priori- no tenen massa a veure amb la música: l'economia i els interessos empresarials, la política, la sociologia, l'educació, la família, etc. Veurem com es resoldrà tot aquest tema... la nova ministra de Cultura provinent del ram del cinema acaba de fer aquestes declaracions: "Los internautas no deben tener miedo, la web es imparable".

Per acabar us apuntem alguns documents a l'entorn d'aquest tema.

En primer lloc un petit reportatge emès fa uns dies a Catalunya Ràdio. Amb testimonis de primera mà, tal com raja.

En segon lloc, un complet informe preparat per l'Instituto de la Juventud amb el títol Jóvenes entre sonidos: Hábitos, gustos y referentes musicales. L'informe mostra que també existeix, com és natural, jovent amb altres gustos fora de les radiofórmules.

En tercer lloc, un post surrealista trobat navegant a la deriva: ¿Como se diferencian los jovenes a travez de la musica?

Fins aviat!