Camina la societat en el seu conjunt bailándole l'aigua a la incertesa ia una nova convocatòria electoral. Els que més ho intenten són, curiosament, els que més haurien de mantenir la calma i parlar de diàleg permanent. Em refereixo a empresaris i alts executius de les grans empreses, que senten la necessitat imperiosa d'explicar als seus interlocutors que el que han dit les urnes cal repetir de nou al març, perquè si no aquest país camina cap als camins de Grècia de Syriza, que pel que s'ha pogut comprovar, no és bo ni desitjable.
A aquest cor de veus dissonants, s'han sumat els més influents diaris internacionals que exigeixen a socialistes i riverians que permetin la governabilitat del PP sense Rajoy durant "dos pròspers anys", a fi que el "drama de la sortida de la crisi" es tanqui definitivament i que Espanya, amb millors perspectives econòmiques, pugui acudir de nou a una altra convocatòria electoral, després d'apagar les penúries financeres i sufocar l'anomenat problema català.
I, no obstant això, la democràcia és tossuda i sol produir estranyes reaccions quan es la tracta de menysprear o camuflar a través d'estratagemes evidents les seves evidents mandats. Per això convé acceptar els resultats, corregir els errors de la Llei d'Hont, i posar-se a treballar a la recerca de sortides generoses i imaginatives en lloc de torçar la mà dels electors, com si aquests patissin de malaptesa crònica o ignorància política. Ja saben: el poble que ignora la seva història està condemnat a repetir-la.
A l'Espanya del 76 es va sortir d'una dictadura per llançar-se als braços d'una democràcia imperfecta que ens ha permès arribar al "privilegiat lloc en el qual ens trobem" sense el qual, per exemple, els independentistes estarien ara mateix asseguts a una banqueta o fins i tot a la presó com els ha passat a "gudaris" d'ETA, qui, per posar el carro abans que els bous i assassinar als que no pensem com ells, han acabat en un lloc que hauria de ser perpetu i que no obstant això gràcies als pares constituents no ho serà, que fins en això van encertar.
Què necessitem ara? Segurament Una segona Transició, amb nous polítics i idees innovadores que ens convinguin a tots. Per a això, cal que ens surtin, sobretot, intel·ligents; a continuació, generosos ideològicament parlant i finalment, pactistes. Amb aquests tres elements tan senzills podem tenir aviat nou Govern, després una Constitució a la capiguem tots i, a continuació, un Estat més just socialment i econòmicament més fort. Si els Rajoy, Sánchez, Rivera, Iglesias, Garzón i tots els altres líders, perquè no s'ha d'excloure a ningú, no són capaços de fer "exactament el mateix" que van fer els Suárez, González, Carrillo, Fraga, Roca, Solé Tura, Pérez Llorca ¡o fins i tot Piñar!, que es vagin a casa seva, perquè res arribaran a ser, ja que individualment amb la ideologia dels seus partits no anirem enlloc. Així que, primer, a posar-se a pensar, i després, a resoldre els problemes de la gent, que ja toca.
I per a vostès, salut i treball en el 2016 i també, Bones Festes!
Escriu el teu comentari