Guatemala: Quina funció compleix la religió en el procés de l'empobriment actual?

"Està vostè en contra de Déu? Prefereix un predicador al bus o que pugin delinqüents i ens assaltin en el camí? ", Em va increpar l'amo del bus de transport davant meu reclam sensat de: "Senyor vaig pujar a aquest bus perquè desitjo viatjar, llegir i descansar. Al país ja hi ha prou esglésies per prèdiques".

Sí, encara que. No ho cregui. Aquesta és la Guatemala actual. Tan creient i empobrida com ella mateixa. On la Bíblia i el predicador "imposen més autoritat" que la Constitució Política i professor.

Fa uns mesos enrere, un diputat va presentar al Congrés de la República un projecte de llei per legalitzar el que ja s'obliga a les escoles: "Incloure la Bíblia com a part de la currícula escolar". Però, el projecte no va prosperar.

Fa uns dies enrere, ni més ni menys que l'actual President de la República, Alejandro Maldonado (jurista, i estadista / intel·lectual per a molts), va proposar ascendir al grau de General de l'Exèrcit a l'estàtua plena de sang de Jesús Natzarè de l'església de la Mercè ( fenotip gairebé perfecte de l'espanyol dolgut). Aquesta estàtua ja compta amb el rang de Coronel (i rep el salari corresponent com a tal) atorgat per l'ex President Rafael Carrera, segle XIX, (en gratitud a la victòria militar de conservadors catòlics sobre els dimonis liberals de Morazán).

Guatemala és tremendament "cristiana" (gairebé el 100% de la seva població és creient, en la seva gran majoria cristians). En els llogarets i pobles més empobrits poden faltar escoles, mestres, llibres, centres de salut, menjar, etc., però esglésies, pastors, apòstols, missioners, bíblies, ofrenes, etc., mai falten. Com més pobres material i culturalment, més "es gaudeixen en Déu".

Nens i adults reciten de memòria llargues cites bíbliques (a les places i busos), però ignoren gairebé completament les seves drets com a ciutadans. Les parets de molts habitatges i negocis estan adornades amb cites bíbliques, encara manquen per complet de serveis bàsics.

Fa uns dies enrere, els resultats de l'Enquesta Nacional de Condicions de Vida (ENCOVI, 2015), "posar vermella" als citadinos de la classe mitjana al "mostrar" que 6 de cada 10 guatemalencs viuen en la pobresa. A l'àrea rural, gairebé 9 de cada 10 sobreviuen empobrits. Un veritable càncer social que corca als ja empobrits, desnodrits i explotats. Però, gairebé ningú es pregunta / s'analitza quines són les causes d'aquesta tragèdia. Fins i tot els mateix empobrits assumeixen que "són pobres per ganduls i per la seva incontinència sexual". Ningú es pregunta qui va prohibir l'ús del condó o l'educació sexual a les escoles !.

I, com cirera que adorna aquest pastís de la cristiana i empobrida Guatemala, el Govern de la República acaba de decretar (en contra del que estableix l'article 102º de la Constitució Política) el "salari bàsic diferenciat" per esprémer encara més els ja explotats amb un sou per sota del mínim legal establert. Així, s'intenten proveir a l'empresariat rústic d'un mercat laboral d'analfabets desnodrits i providencialistes.

Quina funció compleix la religió en el procés de l'empobriment de Guatemala?

L'arqueologia literària demostra que els pobles aborígens van ser vençuts i sotmesos (durant la invasió europea) gràcies al rol eficient dels capellans doctrineros (eficients agents colonials per a la dominació psicològica dels pobles).

Durant la República, els incipients esforços liberals per educar i modernitzar Guatemala van ser derrotats gràcies a la manipulació que conservadors catòlics van fer d'aquesta religió. A Morazán ia la ciència occidental no van derrotar per la força, sinó per la ignorància i les supersticions cristianes.

El govern dels EUA. utilitzar a la jerarquia catòlica (i la fe cega de la gent) per derrotar la Revolució Nacional del segle passat.

En el conflicte armat intern (1960-1996), davant l'efervescència de la Teologia d'Alliberament en els sectors populars insurrectes, l'elit nord-americana va injectar el pentecostalisme evangèlic ianqui per a re adormir al poble que intentava despertar Bíblia en mà. I així va ser que el "bon cristià", Gral. Ríos Montt, no només va fundar l'adinerat moviment pentecostal de Fraternitat Cristiana, sinó que va massacrar en nom Déu als maies pagans (per resistir-se a abandonar els seus ancestrals costums diabòliques).

D'aquesta manera, aquesta meravellosa Guatemala va ser enverinada per la ignorància i empobrida fins delectar de la seva misèria com si fos "una benedicció divina".

Si Un. Camina a peu per les muntanyes profundes, encara trobarà testimonis de pares i avis que relaten: "Els meus pares em deien que l'estudi és el camí a l'infern, perquè li treu a un de la pobresa (...). I, si un deixa de ser pobre ja no pot entrar al Regne de Déu ". La idealització de la misèria com un passaport al Regne de Déu.

Aquesta és la moral pública i privada cristiana que encara es predica en aquests indrets. La ignorància, la creença, la submissió ..., són virtuts que porten al cel. El coneixement, la ciència, el pensament crític són vicis castigats amb el foc etern. Per això el famolenc es delecta de la seva fam perquè li tenen preparat el banquet celestial en el llunyà cel. Mentrestant, els cristians privilegiats (Bíblia en mà) continuen saquejant fins convertir-los en obedients cadàvers errants.

Els rics (cristians o no) saben de l'eficient funció política i psicològica de l'adoctrinament religiós. Per això, ells mai invertiran en una escola, però sí en una església. Saben que la ignorància i la fam, no només els garanteix un mercat laboral d'esclaus, sinó que són les millors armes per prevenir o derrotar qualsevol intent de rebel·lió o insubordinació. Aquesta és l'estructura estructurant del imagino i quotidiana conducta col·lectiva / individual que gairebé ningú vol debatre.