Què fal·làcies immobilitzen pensaments i voluntats a Guatemala?

En aquest meravellós i contrastant país, l'extensió territorial amb prou feines aconsegueix a la mida d'alguns municipis de països d'Amèrica del Sud, es desencadenen apassionants històries inconcluses, edulcorades amb estridents fal·làcies. I l'assumpte no és que (els que detenen l'hegemonia cultural al país) converteixin les seves mentides en veritats infal·libles mitjançant la seva maquinària mediàtica, sinó que sempre hi ha "poble" que creu i defensa aquestes fal·làcies com a veritats gairebé dogmàtiques.

Per algun caprici històric, a aquest policromático i megadiverso racó del planeta, els "fundadors i herois" (que no van guanyar cap guerra) ho van denominar Guatemala. Una toponímia fonètica que ja condiciona als seus habitants a "enfonsament o derrota psicològica". Molt més, quan en l'argot llatinoamericà, per metaforitzar la derrota permanent se sol dir: "De Guatemala a Guatepitjor".

El mateix passa amb el nominatiu de "chapín" amb el qual citadinos mestissos s'auto denominen amb aires d'orgull nacional. La literatura ens indica que al segle XV les espanyoles cridaven chapín als seus sabatilles de canya alta (escarpins). I, en honor a la presència d'algunes d'aquestes peces als peus dels invasors espanyols, ara, els guatemalencs s'auto nomenen chapines (sabatilles femenines de canya alta).

Fa algunes setmanes enrere, informes oficials sobre condicions socioeconòmiques del país va desencadenar una cascada apassionant d'opinions sobre la pobresa del 60% de la població del país. Fins i tot van aflorar estigmes supersticioses de: "són pobres perquè són ganduls, libidinosos, borratxos ...". Però gairebé ningú va advertir que a Guatemala no hi ha pobres, sinó empobrits.

I és més, aquests 60% de empobrits treballen molt més que ningú (fins i tot com a esclaus fora i dins del país), però l'Estat li posa un salari mínim de $ 360,00 mensual (gairebé tots reben per sota d'aquest import) quan el cost de la cistella bàsica vital és de 850,00 $. Només per a la cistella alimentària es requereix $ 450,00 mensuals Com pot un país sortir de l'empobriment, desnutrició i analfabetisme en aquestes condicions adverses?

En els últims dies, des dels mitjans d'informació, es caricaturitza el país crispat, confrontat internament, arran de la captura de prop d'una vintena de militars retirats relacionats amb massacres i assassinats durant els últims temps del conflicte armat intern (1960-1996 ), com si els pobles i sectors del país en algun moment de la seva història haguessin estat units o integrats en un projecte de país o nació.

Més enllà de les justificacions emocionals o familiars, és sorprenent sentir proclamacions públiques de: "Els militars són els nostres herois de la Pàtria. Sinó fos per ells, Guatemala seria una altra Cuba o una altra Nicaragua ". Són persones de classe mitjana, molts professionals, que creuen i proclamen aquestes fal·làcies. Serà que no saben ni per llegides virtuals que Cuba es troba a milers d'anys llum endavant a Llatinoamèrica gràcies al socialisme? O serà que ells encara creuen que a Guatemala i el món la majoria som idiotes crèduls?

L'Exèrcit guatemalenc, per vèncer els 15 mil guerrillers, va desaparèixer prop de 50 mil persones, va massacrar prop de 200 mil vides humanes, la majoria indígenes que res tenien a veure amb el conflicte armat intern. A aquesta acció criminal de l'Estat mateix es pot denominar "heroisme"?

I, ara, quan s'intenta jutjar els responsables, hi ha un sector de la població citadina que diu que això és venjança. Venjança seria que familiars de les i els massacrats i desapareguts apliquessin el principi bíblic de ull per ull, dent per dent. El no investigar i sancionar aquests i altres crims seria un premi i promoció per al crim sanguinari que ja es va apoderar del país.

La gran veritat incòmoda és que en aquesta Guatemala dels chapines res ocorre fora de la voluntat del govern dels EUA. Les últimes apoteòsiques gestes legals contra els corruptes governants i ex militars criminals és per tranquil·litzar i re adormir al famolenc poble que intenta despertar. La finalitat és estabilitzar a Centreamèrica al sistema neoliberal que desestabilitza pels seus costos socioambientals creixents. I, en aquest objectiu geoestratègic qui van ser pupils útils de l'Imperi en els seus temps mossos, ara, són residus humans sacrificables (feliç culpa imperial!).

Gairebé ningú desitja debatre a Guatemala la urgent tasca de la refundació del país mitjançant un procés constituent ascendent i plurinacional. Hi ha una por (a la derrota) gairebé atàvic que emmudeix consciències i immobilitza voluntats creatives per repensar i reorganitzar el país col·lapsat. Fins i tot els mateixos avis revolucionaris (vençuts militar i electoralment) assumeixen que "no hi ha condicions polítiques, ni correlació de forces favorables per refundar Guatemala". "Si anem per la constituent ens va a anar pitjor", diu la classe mitjana revolucionària o no. Aquest és el dispositiu instal·lat que corporiza el quotidià i performatiu dita popular de: "De Guatemala la Guatepitjor".