Martín Casillas: "Traduir amb l'ànima" o el seu viatge amb Shakespeare

Alguna cosa hi haurà de màgia, a la manera iniciàtica dels Isabelinos, quan es retroba, inesperadament, a un amic que s'ha admirat, per la seva disciplina d'excel·lència. És el cas d'haver-me ofert, un quart de segle després, amb Martín Casillas, enginyer químic, matemàtic, fundador i director editorial del prestigiós diari "El Economista"; editor de la major netedat, esdevingut un extraordinari i sorprenent traductor de WilliamShakespeare; conferencista dels que sembla que els va la vida en el seu rigor didàctic, i literat tardà -però mai endarrerit que el mateix ha tingut el valor de novel·lar "MCBETH", "Antoni i Cleopatra" i "Romeu i Julieta", que incursionar en la narrativa històrica (nacional-familiar) i en la ficció novel·lada de la seva pròpia vida, que d'alguna manera li ha salvat altres interiors, a la manera de Hemingway, Scott Fitzgerald, o del mateix Juan Rulfo, quan el creador de Comala rescata les veus dels camins de l'occident de Mèxic, mai millor dit, mentre ven llantes per camins reals on seguien transitant les mules i els comptadors d'històries, amb els fantasmes de don Pedro Páramo a sobre.

A Martín Casillas, pròxim amic dels més il·lustres escriptors nostres, com el mateix Rulfo o Tito Monterroso, el vaig tenir a tir de vol d'ocell durant un "taller" de redacció executiva que ens va organitzar la cancelleria mexicana durant la recent reunió anual -la XXVII, i he assistit a totes elles- en la qual es van introduir vents de canvi renovadors, com és la de comptar amb veus intel·lectuals tan encertades com la del propi mestre (en l'ITAM) en què s'ha convertit el Martín Casillas, en una de les tres vessants professionals que estima precisar: les seves tasques quotidianes com executiu d'una companyia de comunicació; professor universitari i creador literari (el no afegeix la d'editor, que ho és), i redactor de "blocs" de diversa inclinació, a la manera dels heterònims de Fernando Pessoa -a més s'assembla, en una versió d'home més alt, al creador d'Álvaro de Campos.

"Lideratge del canvi i la transformació" és el títol de l'últim text acabat de sortir del forn de Martín Casillas d'Alba. En aquest intel·ligent resum de intencions es concentra també la prodigiosa proposta que representa la inèrcia vital, ètica i moral, de pensadors que han tingut la fortuna de rebre dons preciosos d'observació de les passions humanes per plasmar-les en alts missatges estètics, que a més ens han proporcionat i ens segueixen donant, a desenes de generacions, un goig literari de comptats noms, entre tots els clàssics que en el món han estat. És clar que la polèmica dels crítics entre la major o menor grandesa del Dante, Cervantes, Molière, Hugo, Balzac, Goethe i el mateix Shakespeare, no acabarà mai. El que és rellevant, és l'obsessió tan sana que desperta tractar de traduir no només originals complexos i gairebé impossibles de traslladar, sinó rescatar el "missatge" en motlles contemporanis d'utilitat pràctica per a tots aquells que tenen responsabilitat de lideratge, en la societat contemporània , tan relativa en termes de principis humanístics, i massa contagiada pels follets que brollen dels instruments del llum internauta dels Aladinos tecnològics contemporanis.

En poques paraules, l'intent colossal de Martín Casillas, de portar a la nostra taula, en els més diversos àmbits, des de la formació, als plaers de la lectura i de l'aprenentatge, i als mètodes d'aplicació directes en la nostra quotidianitat, és una empresa que no només celebrem, sinó que envegem per la seva alta capacitat de rigor i de lliurament. En aquest esforç es troben 37 llibres de "Apunts", en la seva edició, traducció i notes del cos literari Shakespearià que fa Martín Casillas i una versió narrativa i poètica dels 154 sonets, reunits en 5 toms, del gran escriptor anglès.

Estem davant d'una empresa intel·lectual que només ha pogut ser possible gràcies a l'amor ia la reverència que pot despertar un dels més grans autors clàssics de tots els temps. I aquest encantament literari pretén contagiar als lectors contemporanis d'aquesta lliçó universal de vida, que s'origina en el coneixement profund de les passions humanes.

MISSATGE:

No només important sinó bell el moment de la teva càtedra magistral, estimat Martín Casillas, en el context ambiental d'un convent dedicat a Santiago de Compostel·la, a Tlatelolco, seu de la memòria de la Cancelleria Mexicana (més simbòlic per a mi, perquè a més de la meva vessant diplomàtica, el meu avi el Coronel revolucionari Conrado López, Villista, va estar pres allà, igual que el General Reyes, pare de don Alfonso).

Així que fixa't el que són les coincidències que marquen els nostres bon dia, un exercici intel·lectual organitzat durant una memorable reunió anual d'ambaixadors acaba multiplicant dimensions simbòliques de gran calat en el panorama de la creativitat i dimensió de mestratge mexicana.

I com un exemple, comparteixo amb els lectors un breu passatge d'aquesta obra rellevant teva, en un dels teus fascicles de "apunts":

"PARLAR AMB L'ÀNIMA:

Aquest és un tema que bé val la pena aturar-nos per un moment perquè puguem veure el que pot significar en la nostra vida familiar o empresarial si un dia d'aquests podem, com Ferdinando, 'parlar amb l'ànima' i evitar, si és possible, les 'mentides' i els secrets que són el càncer de qualsevol societat. Per això, cal considerar des del moment en què escoltem això que li diu Ferdinando a Miranda en un moment donat, quan podrien haver dit o simulat qualsevol altra cosa, ell li diu amb tota naturalitat:

-escolta el que diu la meva ànima: des del primer instant que et vaig veure, el meu cor va volar al teu servei.

Sempre m'he preguntat per què no podem parlar amb l'ànima? Per què sempre hem de guardar un cert secret perquè l'altre no es mortifique o perquè no ens renyin? Per què no ho hem après a fer des que érem petits?

Parlar amb l'ànima és aconseguir tenir una comunicació veritable, autèntica, per poder connectar-nos amb els altres en termes del que sentim i de la veritat, tal com és o tal com creiem veure-la. És considerar d'una manera més <<humana>>, l'angoixa de l'altre pel canvi una vegada que practiquem l'empatia, una de les principals variables del lideratge que expliquen de manera important, com és el prestigi i la intel·ligència emocional o racional per poder ser uns bons guies.

Per què hem de dir veritats a mitges moltes vegades? Per què hem de seguir emmagatzemant secrets i mentides en aquest bagul que s'assembla cada vegada més a la caixa de Pandora?

Abans de concloure amb aquest capítol sobre els avantatges de saber <<parlar amb l'ànima>>, cal imaginar com seria la nostra relació familiar oa l'empresa sense que hi hagi aquest virus que es diu <<secrets i mentides>> que arriba a podrir les fustes amb què s'han construït perquè, el dia menys pensat, es col·lapsin com es col·lapsen les bigues de fusta una vegada que l'arna ha fet de les seves amb el temps i si no, facin memòria i veuran com aquestes dues variables són capaços de trencar tot això que aparenta ser sòlid i etern".