Encara que no es vulgui cal moure fitxa. La situació política a Espanya, 40 dies després de celebrades les eleccions, reclama un moviment per finalitzar la partida de la formació del govern. En el joc-ciència dels escacs es produeix en ocasions una situació en la, encara que es defuig, hi ha la 'obligació de moure'. Com a conseqüència de la posició de les fitxes, qualsevol jugada condueix a la derrota. El terme en alemany Zugzwang al·ludeix a tan desitjada tessitura per al jugador el torn espera. Ara fa un segle, el celebrat escaquista germànic, Emanuel Lasker (1868-1941), va desplegar un refinat joc combinatori que de vegades conduïa inexorablement a la posició de Zugzwang per als seus oponents. Cal apuntar que les situacions de 'obligació de moure' solen generar-se en els finals de les partides, quan queden poques fitxes al tauler.
No sé si el paisanatge s'haurà adonat que quan un representant elegit al parlament s'entrevista amb el rei -no triat per ningú-, per negociar el nou govern, ho fa amb el Cap de l'Exèrcit (el rei) i sota la vigilància d'un oficial de l'exèrcit -el que obre i tanca la porta del despatx reial, i queda de guàrdia en el seu porta-.
A Emilio Botín li ha passat com a Rodrigo de Vivar "El Cid", que ha guanyat una batalla de glòria personal després de mort. Ni tan sols la Monarquia espanyola ha pogut beneficiar-se de la Doctrina que porta el nom del banquer càntabre que, al desembre del 2000, li va exonerar d'una petició de 180 anys de presó que l'acusació particular sol·licitava al Tribunal Suprem per les anomenades "cessions de crèdit "que el seu banc, el Santander, havia eludit de pagar al Fisc.
Joan Tardà, el víking de Cornellà, torna a agafar les regnes d'ERC i el protagonisme davant els mitjans de comunicació al Congrés i allà on faci falta. Algú ho dubtava? L'elecció de Rufián com a cap de llista, era solament un gest de complicitat als castellanoparlants per veure si ERC esgarrapava algun vot d'aquest sector del Baix Llobregat i la resta de l'Àrea Metropolitana. L'estratègia els va sortir malament als caps pensants perquè ni Oriol Junqueras va ser capaç de guanyar al seu poble, Sant Vicenç dels Horts, on va quedar en un enutjós quart lloc.
Cada matí hi ha persones que voldrien estar envoltades d'amor, ambient net, entorn emocional sa i una sèrie d'actituds derivades llunyanes a la mentida, l'enveja o les calúmnies. A canvi d'això t'envolta 1 escarafalls fent recomptes del que robatori l'ex-governador Moreira, la culpabilitat del seu germà en la mort del fill, la presumpta col·lisió amb criminals als quals els renta diners i totes les implicacions que com va dominar es vindrien sobre Mèxic i els seus gairebé 120 milions de persones si de veritat es prova que part d'aquests recursos van anar a campanyes polítiques.
La històrica intervenció nord-americana a Bolívia no ha estat cap novetat en la seva història. La novetat o sorprenent és que els famèlics per aquesta intervenció macabra, ara revitalitzats gràcies a la primera dècada del procés de canvi, segueixin creient / agradant de la bondat o innocuïtat de la poció nord-americana.
